09/09/14 TransLleida. Etapa 4. Tremp - Arbeca
Llevar-se de bon matí, amb l'única preocupació de pedalar i pedalar, és fantàstic.
A ritme de pedal, gaudeixo de l'entorn. Encara comença a despuntar el dia, que faig parada en un pantà. Hi regna el silenci, només el trenquen els ocells que es van despertant. Segueixo pedalant, gaudint el paisatge, trobo torres de guaita, presses i un munt de petits detalls, de l'espectacular Serra del Montsec, que es gaudeixen amb intensitat quan un va a 15 km/h.
Fins a Balaguer, circulo per carreteres poc transitades. a partir d'aquí la cosa canvia. Entrar a la ciutat de Lleida és un xic estressant. Visito la Seu Vella, hi passejo assaborint de tenir la ciutat en els meus peus, pel cap em ronda l'idea que demà al vespre, si tot va bé, tindré tota la província a les meves cames.
El camí de Lleida fins Les Borges Blanques, se'm fa dur, és planer. Té molt trànsit. Molts de camions de gran tonatge, que poc o molt fan rebuf. I sobretot, molta calor, a la que paro, tinc la sensació que la pell em crema.
Entro fins Les Borges Blanques, estan preparant focs d'artifici, és festa major, la tercera que em trobo en aquesta aventura. Només em queda l'últim tram del dia. Fins a Arbeca.
Arbeca, és un punt especial en aquesta aventura. En la Catalunya Transversal pedalant de l'any passat, no em va donar temps i tenia moltes ganes d'anar-hi. Compartiré sostre a casa de la Núria i en Jordi, a més de taula amb en Gilbert i impressions amb la Sònia. Components de la meva família d'aigua.
Primer un regal molt especial, acabar el dia fent, amb la bici, una visita guiada pel poble, descobrint-ne part dels seus secrets. El casc antic, la muralla, un molí d'oli, que tot i estar tancat, al tenir molt de vidre en la façana, permet gaudir-ne des de fora, gran pensada dels qui van fer aquest molí-museu.
El cansament de més de 120 km pedalats, s'esvaeix a la que a la conversa hi surten somnis, il·lusions i projectes de futur. Moltes gràcies Arbequins, m'heu fet sentir a casa.
Track Garmin ConnectA ritme de pedal, gaudeixo de l'entorn. Encara comença a despuntar el dia, que faig parada en un pantà. Hi regna el silenci, només el trenquen els ocells que es van despertant. Segueixo pedalant, gaudint el paisatge, trobo torres de guaita, presses i un munt de petits detalls, de l'espectacular Serra del Montsec, que es gaudeixen amb intensitat quan un va a 15 km/h.
Fins a Balaguer, circulo per carreteres poc transitades. a partir d'aquí la cosa canvia. Entrar a la ciutat de Lleida és un xic estressant. Visito la Seu Vella, hi passejo assaborint de tenir la ciutat en els meus peus, pel cap em ronda l'idea que demà al vespre, si tot va bé, tindré tota la província a les meves cames.
El camí de Lleida fins Les Borges Blanques, se'm fa dur, és planer. Té molt trànsit. Molts de camions de gran tonatge, que poc o molt fan rebuf. I sobretot, molta calor, a la que paro, tinc la sensació que la pell em crema.
Entro fins Les Borges Blanques, estan preparant focs d'artifici, és festa major, la tercera que em trobo en aquesta aventura. Només em queda l'últim tram del dia. Fins a Arbeca.
Arbeca, és un punt especial en aquesta aventura. En la Catalunya Transversal pedalant de l'any passat, no em va donar temps i tenia moltes ganes d'anar-hi. Compartiré sostre a casa de la Núria i en Jordi, a més de taula amb en Gilbert i impressions amb la Sònia. Components de la meva família d'aigua.
Primer un regal molt especial, acabar el dia fent, amb la bici, una visita guiada pel poble, descobrint-ne part dels seus secrets. El casc antic, la muralla, un molí d'oli, que tot i estar tancat, al tenir molt de vidre en la façana, permet gaudir-ne des de fora, gran pensada dels qui van fer aquest molí-museu.
El cansament de més de 120 km pedalats, s'esvaeix a la que a la conversa hi surten somnis, il·lusions i projectes de futur. Moltes gràcies Arbequins, m'heu fet sentir a casa.
Entrades relacionades:
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Moltes gràcies per comentar!