28/08/14 Viure sense rellotge

No, no m'ha tocat la primitiva. Simplement vaig prendre una decisió,  fa uns parell de mesos i ara l'explico.
Tinc la determinació de viure sense rellotge. Concretament sense el que duia al canell. M'agradaria encara més, poder viure sense horaris, per desgracia a dia d'avui, no és possible.
L'hora ja la vaig sabent i la puc consultar quan vulgui, al mòbil que duc a la butxaca, en els instruments del cotxe mentre condueixo o al de paret, quan estic a casa.
D'anar de bòlit en el meu dia a dia, no me n'escapo. Per ser puntual, per respecte a les persones amb qui quedo, no cal dur rellotge, només cal anar amb prou temps.
És un petit detall, que m'aporta, un xic més de tranquil·litat, en la bogeria diària. Em treu una mica d'estrès del damunt. Al no estar tant pendent de l'hora, no crea neguit.
En la meva vida professional, faig de comercial i la jornada transcorre amb una constant lluita contra-rellotge, plena d'imprevistos que em roben el temps. Quan em tinc que esperar i la guillotina de les següents visites ronda per damunt del meu cap, no veure el  passar del temps, m'ajuda a estar més pel que he anat a fer i no pel que tinc que fer després.
En la meva vida més personal. Quan faig esport, al canell hi duc el gps. Tot i que el que tardi se me'n refum, és pràctic per saber els metres que faig nedant a piscina o a mar obert i els quilòmetres a peu o a ritme de pedal. 
Mentre faig el que m'agrada, l'únic temps que m'importa, és el que marca el ritme del batec del meu cor.

1 comentari :

sais20 ha dit...

Si consegueixes anar sense rellotge i fas cas al teu rellotge interior, ten donaras compta que el temps pasa, ni depresa ni a poc a poc, sencillament pasa el temps just.