21/08/14 Reptes en solitari, autogestionats

Els reptes en solitari, permeten treure el millor i el pitjor d'un mateix.
Ser l'únic participant, fa que siguin més durs, més intensos, més autèntics, ajuda a sentir-los a flor de pell. Com a desafiament, es torna encara un xic més difícil d'aconseguir. En els meus reptes, habitualment, no hi ha ningú animant pel camí, ningú que m'esperi amb l'avituallament a cada poc, el circuit no està marcat, ni tancat al trànsit, no hi ha vehicle escombra, tampoc hi ha cap medalla a l'arribada, ni cap samarreta de finisher.
La meta, no deixa de ser un lloc imaginari, un indret, que no està guarnit, ni té arc, ni canvia res en el seu dia a dia normal.
Per contra cal un alt grau  de compromís i determinació. Estar motivat a fer-ho. I sobretot, tenir molt clar, el que  pot succeir, a tots els nivells.
En ocasions,  per logística, demano ajuda als amics, intentant no abusar d'ells.
Que siguin autogestionats, em fa aprendre molt. Tenir una idea és extremadament senzill, dur-la a terme, ja és molt mes complicat. Cal tenir present tots els detalls, esmicolar el repte en parts petites, per analitzar-ne cadascuna. És com jugar a escacs, cal conèixer totes les peces i els seus moviments, preparar una estratègia i estar molt atent als moviments del contrincant, que en aquest cas, és el repte en si i tenir molt apamat el taulell, que són les dificultats, avituallaments, cansament i els demés elements.
Els reptes en solitari i autogestionats, són els que més m'aporten, no per això deixo de fer-ne d'organitzats. Sempre aprenc coses noves, recursos que  em serveixen per afrontar el proper repte.