17/08/14 Travessia de Sant Feliu de Guíxols des del caiac

Setena participació a la travessia de Sant Feliu de Guíxols, tot i que mai nedant, sempre palejant. Des que tinc caiac. Quan encara no era del Aquàtic Club Xaloc, club organitzador de la prova, ja hi participava com a caiaquista voluntari.
Per mi és una gran responsabilitat, no  perquè hi neda part de la meva família d'aigua, que també, sinó per tots i cadascú dels que hi participen. M'agradaria que tothom pogués gaudir d'una cosa que m'apassiona, nedar en aigües obertes.  Només aporto el meu gra de sorra, perquè una travessia com  aquesta, rutlli.
Pels que van a fer podi, per oferir-los un bon rumb, sense obstacles imprevistos. Pels que volen superar la seva marca, que tinguin els mitjans per aconseguir-ho. Pels que van a nedar i passar-ho bé, intentar ser part de la seva diversió, encara que sigui retornant un somriure. Pels que fer 1.100 o 400 metres, és tot un desafiament, ajudar-los a aconseguir-ho, animant i encoratjant la seva valentia. Per tots, donant-los, el que els puc oferir des del caiac, suport, guiatge i una primera línia de seguretat.
Físicament és cansat, matinar, moure balles i material divers amunt i avall i palejar una estona. Psicològicament, és esgotador i molt dur. Cada petit detall que penso que hauria pogut fer millor, cada petita cosa, que no surt com marcava la planificació, cada imprevist, que posa a prova els nervis. La guillotina del temps, hi es ben present.
Per contra, hi ha la satisfacció, la gran, gran satisfacció. Veure somriures a la platja i escoltar que la gent ha disfrutat la travessia, és la millor recompensa.
Fotos