Segueix-me a Instagram! Segueix-me a Facebook! Segueix-me a Twitter!

17/06/14 Abandonar

Abandonar en un repte no és un opció, si és una decisió meditada, personal i  des de l'autoconeixament. Abandonar és una ombra que planeja damunt un repte, abans i durant, fins que es desdibuixa en la línia d'arribada. 
Abandonar deixa un gust amarg, aquesta amargor que apareix en el primer moment, és va convertint en dolçor per la satisfacció. Per ser capaç de tenir criteri i no allargar l'inevitable, ni agreujar-ne les conseqüències. Costa molt refrenar el desig intern d'aconseguir un repte.
La ment hi juga un paper complicat, per una banda la conscienciació, per donar-ho tot, la capacitat de patiment, el fet de voler seguir un pas, una pedalada o una braçada més i després una més i una més... Per l'altre costat, hi ha el sentit comú, cal sortir d'un mateix i allunyar-se una mica per tenir objectivitat i no perdre el món de vista.
Recordar que passi el que passi, tingui un bon o un mal resultat, ho aconsegueixi o no, el dilluns la meva vida segueix el seu curs normal. Havent de treballar un munt d'hores per poder tirar endavant, sobrant-me mes al final del sou, envoltat per la gent que estimo i somiant nous reptes.
De la mateixa manera que no em passo sis mesos entrenant en exclusiva per a un repte, sinó que en vaig fent cada quan em ve de gust i puc, tampoc em penso jugar res per assolir-ne un en concret.
Abandonar, té una part molt positiva, que cal no oblidar, em demostra que estic fent el tipus de reptes que m'agraden. Els que em costen molt i el fracàs hi es molt aprop. Ajuda a valorar en la seva justa mesura els que he aconseguit, em fa aprendre i créixer esportivament.

Comentaris