30/01/14 Escriure

Escriure és molt senzill, comunicar i dir coses, ja és més complicat.
Hi ha dies que les paraules, s'amunteguen a les puntes dels dits, volent sortir amb impaciència, sense ordre ni concens, fent necessària una segona lectura pausada, per posar cada element a on li pertoca.
Hi ha ocasions en que es fa el silenci, tot es torna blanc, el full de la pantalla de l'ordinador no avança, les mans estan quietes, la ment dóna voltes al que vol explicar i no acaba de trobar un bon inici. Fins que, els dits agafen l'iniciativa i comencen a escriure, el que el meu cap no sap trobar-hi la forma adecauda, acaba sortint de dins.
Hi ha escrits, que surten d'un concepte, d'una idea que va voltant pel cap. Al intentar posar-ho per escrit, els mots es van posant en fila, sortint amb fluïdesa, com si sempre haguessin estat esperant a que les cridés, per emprendre el viatge de dins meu, fins al teclat, on és agafen vida.
De vegades, els conceptes surten en el moment i el lloc menys esperat, fent que agafi paper i boli, per a poder capturar els pensaments.
També, n'hi ha que es van fent per etapes, sense cap planificació, poden passar dies, setmanes o mesos, fins comprovar que expliquen de manera entenedora el que realment volia dir.
Hi ha textos, que tenen dia i hora de publicació, fent que sigui tot un repte, tenir el producte apunt, en el moment necessari, aquesta pressió, ajuda a donar el millor de mi mateix, per després en la distància, al rellegir-ho, me'n puc sentir orgullós.
Algú pot pensar que escric per poder ensenyar el que sé. La realitat és bastant diferent. Escrit per aprendre, reflexionant sobre el que penso, el que poc que après i la informació que em va arribant, m'ajuda a aprofundir en els meus propis dubtes, tot i que de vegades més que generar respostes, em fa obrir la porta a més preguntes.