26/01/14 Travessia No a la Fred. Des de dintre

Viure una prova esportiva, des de dintre és tot un repte, és dur,  molt més que no pas participar-hi. Sobretot quan a més de fer de voluntari, recau part del pes del bon desenvolupament de la travessia.
En aquesta ocasió, he estat part l'organització amb en Josep Mª i en Sergi, treballant en els dies previs, preparant material, lligant detalls i intentant que tot surtis al màxim de bé. Amb la sensació de que estava muntant una festa pels meus amics i no volia que falles res.
La travessia per nosaltres ha començat a primera hora, el mercat del diumenge encara no estava parat, ens trobem per ultimar petites cosetes. Per a posterior, anar com un rellotge, fent cadascú la seva tasca, per tot rutlles. Juntament a una vintena llarga de voluntaris, que han fet possible que la No a la Fred, fos una travessia ben organitzada, divertida i segura.
La meva principal tasca, ha transcorregut a la mar, on més m'agrada estar, fent suport amb caiac, amb 9 caiaquistes més. El dia i la mar, ens ha acompanyat, ha estat una travessia sense més incidents que algú que és desvia, una mica del camí i cal reconduir-lo. Mentre anava acompanyant nedadors, em sentia part de la seva travessia, un plaer veure'ls avançar braçada a braçada.
A la que he desembarcat, desprès que tothom acabés, m'he sentit lleuger, sense la petita càrrega de responsabilitat que havia dut fins al moment. Veure la cara de satisfacció i  d'alegria dels amics que havien nedat, ha estat genial. La Sara i l'Anna, caiaquistes en aquesta prova, han fet una proposta, que m'ha estat impossible de refusar. Un banyet d'uns 500 metres, en que la sal tenia regust de premi. 


Entrades relacionades:
Proposta pel 26/01/14 Travessia No a la Fred 
28/01/14 Crònica travessia No a la Fred publicada a Triatletas en Red