Proposta pel 01/01/15 Acompanyeu-me en el #El2015NoPucParar

Em faria molta il·lusió, poder començar el repte #El2015NoPucParar, el dia 1 de gener del 2015, amb tots vosaltres.
He preparat un circuit, que té unes vistes espectaculars, molts trams al costat del mar i una bona perspectiva de la badia de Sant Feliu de Guíxols.
A fi que pugui venir tothom qui vulgui, he dividit els 10 km en dos trams. El primer, 6,8 km, amb una mica de pujada fins al mirador de Sant Elm i tornada, per fer-lo trotant, a ritme tranquil, d'anar xerrant. El segon tram, 3,2 km, més planer per fer-lo caminant, anant fins la punta del moll i pujant a Salvament a la tornada.  D'aquesta manera podré córrer 6,8 km i caminar 3,2 km, completant 10 km. Cadascú és lliure de fer un tram o els dos. I com a fi de festa, un banyet al mar, per qui li vingui de gust.
10:45 Trobada davant la platja, a l'alçada de l'ajuntament.
11:00 Inici tram 6.8 km, corrent
11:45 Inici tram 3.2 km, caminant
13:00 Primer bany de l'any.
No és cap prova organitzada, ni hi ha cap tipus de servei. Cadascú ve sota la seva responsabilitat. No és més que una trobada d'amics.
 
A la platja,  s'hi efectuarà el primer bany de l'any, organitzat pel Club Aquàtic Xaloc i el Centre Excursionista Montclar. Més informació: Club Aquàtic Xaloc
Us hi espero!!!

Pàgina de seguiment del repte: #El2015NoPucParar

28/12/14 IV Travessia dels Nassos

Temperatura ambient, 6 graus, amb vent de tramuntana. La mar, després de la pluja de la matinada, no arriba als 15 graus. La part exterior de la badia està molt moguda. 
En aquesta quarta edició de la Travessia dels nassos, nedo amb en Sergi. Decidim adaptar el recorregut a las circumstàncies, per tenir més marge de seguretat. 
Com  costa entrar, segueixo al Sergi, que entra decidit i de cop, Que freda! 
A la que som a la punta, veiem que podem fer la volta a la Punta d'en Pau, iniciant la volta per mar obert i acabant en el pas entre roques. En aquest moment, no em puc ni imaginar, el que ens espera! 
A la que estem a mar obert, ens hem d'obrir molt, per les onades que venen i pel seu rebot a la punta, que fa que sigui un tram de mar desfet i de mal nedar. Disfrutem com nens petits, que divertit! 
Tècnicament és complicat, cal nedar en el lloc correcte, a un ritme prou fort per marcar i mantenir un rumb, no el que la mar et vol fer seguir i amb un punt de gas de reserva, per evitar la succió de la ressaca de les onades. La tècnica per situacions com aquesta, s'adquireix nedant molt i en variades circumstàncies en el mar i treballant la potència a piscina. 
De l'esforç que hem de fer, fins i tot la fred, sembla que haguí desaparegut. 
El pas entre les roques resulta més mogut del que ens semblava. Per sort coneixem molt bé el lloc, sabem per on passar. És un estira i arronsa. En el moment del tram més estret i de poca fondària, les roques fan d'embut, donant més força a l'aigua que hi passa. És un anar endavant i enrere constant, físicament esgotador, segons intensos, dels que es marquen a foc en la memòria, instants de diversió compartida . 
Acabem nedant 1.400 metres, en poc més de 28 minuts, tot i que ens trobem molt bé dins l'aigua, la tramuntana que ens espera al sortir, fa que siguem prudents. 
Al sortir a pell de la mar, el refredament del cos, és molt i molt ràpid.
Track Garmin Connect

Cròniques anteriors edicions: 2011  2012  2013

28/12/14 #El2015NoPucParar al programa Ultraesports de RAC1

Que el repte #El2015NoPucParar, sigui difós pels amics del  programa de ràdio Ultraesports de RAC1, a través de Robert Marcé, és un gran motiu d'alegria. Moltes gràcies!
Podeu escoltar-ho a partir de 02'36". 
Ràdio
Pàgina de seguiment del repte: #El2015NoPucParar

25/12/14 III Copa Nadal Ganxona

Tercera edició, d'una de les nedades més esperades de l'any.
Més esperada, per diferents motius. El més important, des de Prades, Tarragona, ve l'amic Maxi, amb qui, juntament amb en Sergi, hem compartit les altres dues edicions. A la d'enguany s'hi ha apuntat en Josep Maria i Manolito. Que sigui el dia de Nadal ho fa especial, fa escassos dies que acaba d'arribar l'hivern i encetem la temporada d'aigües fresques.
El dia amb solet, que ajuda molt. La mar a 15,6 graus, encalmada.
L'entrada la faig de cop, imitant al Sergi, ostres que malament, ho hauria d'haver fet més gradualment, com faig sempre. La platja de Sant Pol, és poc fonda i costa deixar de fer peu, així que després de nedar uns segons, em poso dret per seguir caminant, entrant més mica en mica.
Som cinc, tinc els braços cansats pel que he estat nedant fa just un parell de dies, em quedo l'últim. De seguida em surten al pas, meduses petites, són pelagies, la més maca i alhora dolorosa si t'acaricia. Amb el mar tranquil són, relativament, de bon esquivar, seguim tots, nedant a pell.
Per la bona mar, fem la volta a la punta d'en Pau, un tram preciós, de poca fondària, que en dies de sol, com el d'avui, ens mostra tots els seus encants. Hi ha un munt de petites estrelles de mar, aferrades a les roques que envolten la punta.
El bo que té que hi hagi meduses, és que et deixa de preocupar la fred i estas pendent de mirar, identificar i esquivar.
Entre 100 i 200 metres de la sorra de la platja, hi ha un canvi de temperatura de més d'un grau, per les aigües que hi desemboquen, a pell, la sensació es nota molt.  Hem nedat uns 1.250 metres, en uns 31 minuts.
Després de gaudir braçada a braçada. El millor final, compartint taula, al voltant d'un cafè amb llet ben calent.
Track Garmin Connect
Fotos
Cròniques anteriors edicions: 2012 2013

25/12/14 Bones festes

#El2015NoPucParar Part solidaria

http://www.mgda.es/r/2/5179
És quan vius una problemàtica de ben aprop, quan ets conscient del molt que es pot fer amb poc. Sé que fent aquest repte, no canviaré el món, ni ho pretenc, només vull aportar la meva gota d'aigua en aquest immens oceà, que és la vida. Una gota que pugui ajudar a millorar, encara que sigui poc, la qualitat de vida dels malalts de càncer i dels seus familiars. He escollit l'Oncolliga de Girona, aplicant la màxima de pensa globalment i actua localment. Amb el suport i ajuda de la delegació de Sant Feliu de Guíxols.
La part solidaria constarà d'una pàgina de micro-mecenatge solidari, com és: www.elmeugradesorra.org, on cadascú que ho vulgui podrà fer les seves aportacions a la Fundació Oncolliga Girona, tots els diners van directament a la fundació, ni jo, ni la pàgina, ens quedem un cèntim. Tota aportació, petita o gran, suma i ajudarà als malalts de càncer i als seus familiars.
L'objectiu és vendre cada quilòmetre necessari per aconseguir aquest repte a un euro, és a dir, 365 dies per 10 km, 3.650 euros, un objectiu que m'encantaria superar.
No faig un repte solidari perquè em pagui cap cursa, per això ho faig fent un repte de cost zero, tot i que de sabatilles en gastaré unes quantes, no té més cost que anar a córrer cada dia. Les curses organitzades en que pugui participar durant aquest període, el cost de la inscripció sortirà íntegrament de la meva butxaca.
Evidentment, si aconsegueixo ajudes en material seran benvingudes, sinó m'hauré d’espavilar pel meu compte.
També m'agradaria poder organitzar accions, per ajudar a difondre les activitats de l'associació i recaptar diners per la causa, per això espero aconseguir complicitats.
Espero la teva col·laboració, moltes gràcies!
Pàgina de seguiment del repte: #El2015NoPucParar

#El2015NoPucParar Normativa

- Són 10 km al dia, durant 365 dies consecutius, el repte comença el 01 de gener del 2015 i acaba el 31 de desembre del 2015.
- Els 10 km poden ser caminant i/o corrent.
- A menys que hi hagi causes físiques, tipus malaltia, que facin necessari fraccionar-ho, els 10 km seran d'una tirada.
- Els 10 km, s'han fer, entre les 00:00:00 i les 23:59:59 hores del dia en curs.
- Degut a la possibilitat d'uns reptes de 24 hores o més que poden sorgir aquest 2015, que no són a peu, hi ha l'excepció, de poder iniciar els 10 km abans de les 23:59:59 i acabar durant les primeres hores del dia següent. Aquestes excepcions, no seran majors de tres, durant tot el repte.
- Si faig una caminada, cursa, entrenament o triatló, la distància feta a peu queda validada, sempre i quan arribi als 10 km, si l'esdeveniment és més curt ho puc allargar abans o després, però seguit. 
- Si un dia en faig més de 10 km, no s'acumulen pel dia posterior.
- Gravaré el recorregut amb  gps, Tots els tracks estaran penjats a Wikiloc i a Garmin Connect, la distància vàlida serà la que aparegui a Garmin Connect.
- Si per alguna causa atmosfèrica o de salut, no ho puc fer a l'aire lliure, serà al gimnàs, faré una foto al marcador de la cinta de córrer, alhora duré la cinta del pulsometre, perquè quedi registrades les pulsacions.
- En cas, que un dia no fagi els 10 km previstos, el repte queda com no aconseguit, però al ser per una causa solidaria, seguiré fent-lo fins al final.
- Tinc molt present el que és realment important a la vida, si per causa major, el meu entorn afectiu em necessita, em reservo el dret de posposar un dia, al dia següent, perquè molt per damunt dels reptes, hi ha les persones que m'estimo.

Pàgina de seguiment del repte: #El2015NoPucParar

23/12/14 Segona mitja de dues mitges maratons nedant a piscina, en 36 hores

Que inesperadament fàcil, és tornar a nedar, duc 21.100 metres als braços i el cap fresc. Els metres passen ràpids. Fins que als 8.000, comencen les molèsties a l'espatlla, que ja no m'abandonaran.
El mal de braços, es deixa sentir a cada braçada, fins que el cap assimila el dolor, com una cosa del més normal.
La part baixa de l'esquena em torna a molestar, faig 4 tirades alternes, de 1.000 amb pull bouy.
No paro de fer càlculs mentals, pensant i tornant a pensar, que fer-ho en unes 11 hores, tal i com tenia previst, és possible. Tot i que allargo les parades. Segueixo amb la meva pauta. Cada mil metres paro a beure dins la piscina, cada dos mil surto a menjar, cada quatre mil, parada més llarga, amb estiraments, vaselina i demés. Cap al final, em trobo més apurat de forces i faig alguna parada als 500 metres.
Els últims mil metres , són de pel·lícula. Tinc els nens del xaloc, nedant al carril del costat, em saluden. El cor se m'accelera per moments, tot i que el braços sembla que estiguin apunt de trencar-se. Arriben els últims 25 metres, voldria fer papallona, però tinc por de fer-me mal, doncs acabaré a l'esprint, si senyor!
Ho dono tot, faig els 25 metres en 21.1 segons, a ritme de 1:25, quanta adrenalina i emocions contingudes, que deixo anar en aquest pocs segons
He tardat 10:38', millor del que m'esperava, el que més em sorprèn. No és haver tardat quasi una hora més que ahir, sinó que nedant, només hi he estat 18 minuts més. Realment la preparació especifica, de 12 setmanes, ha funcionat.
Durant el dia, han anat vinguen amics a compartir piscina. Com arriba a ajudar, poder parlar una estona amb algú de confiança, moltes gràcies per venir amics. I moltes gràcies a tots, als que via xarxes socials, m'heu animat i fet costat, les vostres paraules s'han anat transformat en braçades.
Dades Garmin Connect

Entrades relacionades:
Repte pel 22-23/12/14 Dues mitges maratons nedant a piscina, en 36 hores
22/12/14 Primera mitja de dues mitges maratons nedant a piscina, en 36 hores  

22/12/14 Primera mitja de dues mitges maratons nedant a piscina, en 36 hores

Contràriament al que  pensava. Començar a nedar, ha estat un suplici. Segurament, els primers 4.000 metres han estat dels més durs que he fet mai nedant.
Sembla mentida, tant d'entrenar i preparar-me per nedar 42.200 metres en dos dies i el que més em costa són els 4.000 primers. Una distància que entrenant, cansat de treballar, en hores nocturnes, nedo la majoria de dies.
Els 4.000 es fan durs, molt durs no físicament, estic fresc. El cap em juga una mala passada. No em puc concentrar en el que estic fent, no trobo ni la cadència de braçada, ni el ritme, ni puc oblidar  la llosa de saber que demà he de fer el mateix. Estic molt ratllat, per sort, per molt que em ratlli, no deixo de nedar. I nedant, nedant, tot es posa al seu lloc.
La piscina està molt tranquil·la, no deixa de ser un dilluns. Els metres van passant més lents del que voldria. Em sento físicament fort. 
Tinc l'esquena carregada en la seva part baixa, per descansar un xic, faig dos blocs de 2.000 amb pull buoy, dels 2.000 als 4.000 i dels 12.000 als 14.000.
A la que duc 18.000 metres, ja tinc la sensació que avui ho aconsegueixo, apreto el ritme. No! De seguida el torno a baixar, he de guardar el màxim de forces.
Acabo en 9 hores i 40 minuts de temps total, curiosament, he anat al mateix ritme que la vegada que vaig fer una mitja marató i prou, només he estat nedant 1'35" més.
Tot i que en temps total, per allargar els descansos, si que he tardat una hora més. Analitzant les dades, puc observar que he fet el mateix, amb dues braçades menys per piscina. La planificació de l'entrenament, fins ara ha funcionat.
Després de nedar, carga de carbohidrats, és a dir, macarrons de la mare i a dormir, que necessitaré totes les forces per demà.
 
Dades Garmin Connect

#El2015NoPucParar Presentació del repte

Córrer i/o caminar 10 km al dia, durant 365 dies consecutius, durant tot el 2015, així de senzill és d'explicar.
Aquest no és un repte de llarga distància, és un repte de llarg recorregut.
És un repte de continuïtat, de perseverança, de tossuderia, de deixar a la mandra asseguda en el sofà, de robar hores a la son, de trobar cada dia, una estona, en el meu cas, entre 1 i 2 hores, segons corri i/o camini.
En una lectura ràpida del repte, pot semblar fàcil, molta gent ho fa casi cada dia, el córrer una horeta, la gràcia és que no serà casi, serà cada dia! Encara que faci fred o calor, estigui cansat, m'aixequi aviat pel matí o vagi a dormir tard, estigui refredat o estigui desanimat, hi hagi imprevistos o vagi tot rodat.
No només faré això durant aquests 365 dies, no deixaré els meus entrenaments a la piscina, ni les sortides de bici, ni les travessies, ni de fer algun triatló, ni de navegar amb el caiac, ni tan sols les curses de llarga distància. Tampoc deixaré d'estar 12 hores fora de casa per temes laborals, de dilluns a divendres, almenys això espero.
Ho faré corrent i/o caminant, perquè sóc conscient de les meves limitacions físiques, que el meu cos, necessita dies de més tranquil·litat, perquè no vull una lesió.
Ho faré amb un rerefons solidari, no per donar-me més motivació, que me'n donarà i molta, sinó perquè a més tingui un sentit especial. Ho faré a favor de la Fundació Oncolliga Girona, treballant de la mà amb la seva delegació de Sant Feliu de Guíxols. Aquesta fundació es dedica a ajudar a millorar la qualitat de vida dels malalts de càncer i de les famílies. Perquè aquest 2014, he viscut aquesta problemàtica de ben aprop, doncs vaig perdre el meu pare, per càncer, el passat 1 de novembre.
Hi haurà una pàgina al bloc, on fer el seguiment del repte, amb un petit comentari del dia, track i els escrits relacionats. 

Pàgina de seguiment del repte: #El2015NoPucParar

21/12/14 Buscant, trobant i gaudint del Rec de Ses Gralles

Matí de sorpreses, a casa, a la Costa Brava.
L'Andreu, té la gran idea de voler fer una ruta curta, amb diversos punts d'interès, a Begur, ideal per un diumenge al matí, per no fer masses quilòmetres.
La sortida des de la platja de Fornells, que ens rep amb una magnifica  sortida de sol, fent que llevar-nos d'hora ja hagi valgut la pena.
De seguida ens enfilem per anar a buscar el nostre objectiu principal,  trobar el Rec de Ses Graies o Rec de ses Gralles, segons ens explica l'amic Capità Haddock, en el seu wikiloc: Just per sobre dels imponents penya-segats de la Platja Fonda, a uns 125 metres d’altura, es localitza un sistema d’esquerdes profundes, obertes als marbres dolomititzats del Paleozoic. Es tracta de grans fractures disposades paral·leles a la costa, generades per la descompressió que el vessant rocallós ha experimentat a mesura que els penya-segats han anat retrocedint per l’erosió marina.
Primer els trobem per dalt, realment impressionants, resseguim l'esquerda una estona fins que en trobem l'entrada més amable, tot que, per seguretat, preferim no entrar-hi, no tenim clara la sortida i no cal que ens la juguem. Cal anar molt en compte en els trams propers a l'esquerda.
Seguim el track que hem tret de wikiloc. No para de dur-nos sorpreses, amb vistes, a cada cop més espectaculars, des de les antigues instal·lacions del far de Begur i des del Puig de sa Guàrdia. Gaudim d'un túmul, monument funerari, que normalment ens passaria inadvertit, però gràcies a les indicacions del track, podem fruir-ne.
A estones correm un xic, no ho podem evitar. Enllacem corriols amb algun tram del gr92.
Ha estat un entrenament de qualitat, per gaudir del magnific entorn de Begur, per les sorpreses de la ruta i pel tram un xic tècnic del principi.

17/12/14 A 5 dies del repte de Dues mitges maratons nedant a piscina, en 36 hores

Cinc dies, només cinc dies,  un xic menys una setmana i estaré en ple repte.
Ara és el moment en que em venen tots els dubtes del món. Si he entrenat prou, si hi he posat qualitat, si podria haver fet o deixar de fer alguna cosa. Sempre arribo a la mateixa conclusió,  hauria d'entrenar més i més específicament,  en aquest cas, sé que fer 400 km en btt, just cinc setmanes abans, no hi ajuda massa per nedar. Després recordo que, he entrenat les hores que he pogut i que he anat fent, en quan a reptes, el que em venia de gust. I que sinó em divertís pel camí, no tindria cap sentit, acabar i ni tan sols començar un repte.
Sé del cert que nedar 21.100 metres en piscina de 25, el proper dilluns 22/12 serà dur i que tornar a fer la mateixa distància l'endemà, amb el cos cansat i desgastat de ment, serà complicat Aquí està la gràcia, si fos fàcil no seria un desafiament. A més el que m'atrau no és la possibilitat d'aconseguir-ho, el que més m'atrau és estar al llindar del fracàs i superar les adversitats.
Quan el desafiament constant, és una manera de vida, el resultat, en si, no importa. Importa gaudir les sensacions i les emocions que els reptes aporten.

Entrada relacionada:
Repte pel 22-23/12/14 Dues mitges maratons nedant a piscina, en 36 hores

07/12/14 6 hores de Calella. Quan parar és una victòria

Jornada ideal per córrer i compartir quilòmetres. 
La rasca matinera dóna pas a una temperatura agradable, el vent està encalmat, és un dia de fer esport en màniga curta. Ambient dels que et fan sentir a casa. Som pocs participants, 31. Amb una  organització de les que cuiden cada detall i senten passió per l'atletisme.
6 hores per endavant, per fer voltes i voltes a un circuit, d'anada i tornada, de 3 km. Vaig corrent amb la Carme i en Pere. Mentre anem fent plans per aquest proper 2015, els quilòmetres van passant, anem saludant als corredors que ens trobem a cada poc. 
Em trobo bé, molt bé, per haver estat parat 5 mesos i córrer des de fa 3 setmanes, només tirades de 5 km i una de 7,5 km. El cos respon de fabula, més bé del que m'esperava. Em vaig mentalitzant a cada volta, repetint-me un i un altre vegada, en el meu pensament i en veu alta, que he vingut amb el propòsit de  fer  mitja marató.
Tinc sensacions contradictòries, molt content de córrer i amb ganes d'anar més a poc a poc, per allargar el temps. Arriba el moment que duc 7 voltes, 21 km, cal fer els 100 metres i girar cua, ho faig, no amb sense certa tristesa.
Tinc ganes de seguir, el meu cos vol seguir, el meu cap també vol, però em diu que si ho faig, puc engegar a rodar la recuperació del genoll.
Mai parar, havia tingut tant de regust de victòria. Sento que he guanyat, m'he vençut a mi mateix.
Em canvio de roba, per anar a assaborir el premi d'haver parat, sentir una estona la mar a la pell. La mar té un xic de mar de fons, molt còmode de nedar. El sol es reflexa en ella. Faig el circuit de córrer, 3.000 metres, des de l'aigua, que es troba per sota dels 17ºC. Tampoc tinc cap pressa, gaudeixo braçada a braçada.
Passejo, veient la cursa des de fora, animant als amics i companys. Acabant de la millor manera. Tots junts al voltant d'una taula.
Track Garmin Connect córrer
Track Garmin Connect nedar

Entrada relacionada:
Proposta i propòsit pel 07/12/14 6 hores de Calella

05/12/14 Referents

Un amic, em deia que quan faig coses una mica extremes, com nedar amb temporal de llevant, no ho hauria de publicar. Per la part de referent o d'exemple, on algú és pot emmirallar. Fent al·lusió a unes publicacions,  que han tingut al voltant de les 2.000 visites, durant aquesta setmana.
Té raó, hi ha qui imita conductes de risc, amb el pensament de si aquest ho fa, jo també. Per mi és com un ganivet, serveix per tallar pa o per matar, la culpa no és del ganivet, és de qui lliurament, en fa us.
En aquest espai, no explico el que algú ha de fer, explico el que jo faig, el camí que traço a la meva manera. Igual que publico que corro maratons per sobre de les 4 hores, tot i que hi ha qui diu que fer-ho en aquest temps no és córrer. O explico els reptes que jo mateix faig i desfaig, lluny de camisetes de finisher i classificacions oficials. O publico que no aconsegueixo un repte, al moment a les xarxes socials i de seguida que puc aquí, quan hi ha qui calla, en la mateixa situació. O creo reptes que poca gent fa, fora de competicions, que hi ha qui no reconeix, com si pagar donés més legitimitat a l'esforç.
La meva línia editorial no canviarà, tot que agreixo moltíssim totes les opinions,  les que comparteixo i les que no, perquè m'ajuden a créixer, a definir i aclarir conceptes.
Si algú busca  referents, que no s'emmiralli, en els que surten pels mitjans, ni molt menys en un tio com jo, que fa, bàsicament, el que li ve de gust. 
Que miri al seu voltant i observi. La persona amb mobilitat reduïda que fa una cursa d'obstacles cada dia per sortir al carrer. A la persona que té poc o cap ingrés, que ha de fer malabarismes per a subsistir cada dia. Al lluitador que s'ha empassat l'orgull, per rebuscar en un contenidor de deixalles. Al que  no es rendeix davant una malaltia greu. A la persona que té capacitats diferents a les nostres i que mirem cap a l'altre costat quan ens el creuem. Al que lluita per un món millor, no al que només pensa en estar millor ell. Al perdedor que cau i torna a aixecar-se, per lluitar un i un altre vegada, tot i que la nostre societat només s'emmiralla amb els guanyadors. 
 I moltes altres persones que tenim al nostre voltant, als que són els veritables herois del dia a dia.

30/11/14 Nedant amb llevantada. Crònica i fotos

Que coincideixi temporal de llevant en cap de setmana, és una circumstància que cal aprofitar.
Aprofitar per gaudir i jugar amb les onades. L'escenari ideal, la badia de Sant Pol, per la seva ubicació geogràfica, a casa i per la part que queda arrecerada, permet una entrada i sobretot sortida del mar, amb unes mínimes garanties. Conèixer bé el terreny, ajuda a tenir les idees clares, en cas de qualsevol imprevist.
Amb una aigua al voltant dels 18 graus, fan que sigui una delícia nedar, tot i el dia gris. Estic entre amics, amb en Sergi i l'Andreu. Anem a gaudir i sobretot a divertir-nos amb l'onatge.
Iniciem la nedada, anant direcció a mar obert, resseguint la costa, pel costat del camí de ronda, des d'on, persones encuriosides, contemplem el nostre passar i com ens aturem a fer fotos. Tornem a desfer camí, fins estar ben entrats a la badia, per nedar de manera, més o menys, paral·lela a la línia de costa.
Les onades llargues, ens volen fer canviar el nostre rumb a cada poc. És un estira i arronsa a cada braçada, per poder seguir la nostra direcció. A la que iniciem el camí de tornada, les onades intensifiquen la seva força i alçada, juntament amb la pluja que cau amb ganes, fan molt especial la nedada.
Paro uns instants, a observar, la mar en que estic immers, les onades que no paren, com el cel, amb la seva pluja s'ajunta amb la mar. És pura màgia, sintonia amb la natura, és gaudir de les adversitats, fer de nedar en un dia gris i amb mala mar, un joc.
Track Garmin Connect

Àlbum de fotos

Entrada relacionada:

Proposta i propòsit pel 07/12/14 6 hores de Calella

La proposta, és anar a participar a una prova que m'agrada de manera especial, les 6 hores de Calella.
Consisteix en fer el màxim de distància, en 6 hores, en un circuit de 3.000 metres, d'anada i tornada, anant amunt i avall,  pel passeig de mar de 1,5 km,  totalment pla, tot el circuit al costat del mar.
La dificultat és més mental que física, hi ha qui s'agobía molt, de passar constantment per allà mateix,  és dur, s'hi ha de buscar els avantatges: coneixes el terreny, tens l'avituallament de cursa i personal cada 3 km. El més bonic i divertit és anar trobant els companys de cara,  poder intercanviar ànims i fer algun comentari,  veure com els més ràpids m'avancen uns quants cops, té l'al·licient de poder córrer uns instants amb els guanyadors. A més d'acabar tots al voltant de taula, dinant.
El propòsit és molt senzill, tot i que un cop en acció em serà complicat de complir. Tinc el ferm propòsit de fer només 21.100 metres o el que és el mateix, un mitja marató.
Degut a que estic en plena recuperació de la lesió al genoll, que m'ha tingut parat més de cinc mesos, cal fer les coses bé, sense forçar i escoltar el cos.  No descarto, fer a estones caminant o inclús fer menys distància de la prevista.
Tinc 6 hores per fer-ho, tot i que aniré a ritme patxanguero, em sobrarà molt temps. Que aprofitaré, si em ve de gust i la mar m'hi vol, per nedar una estona o per anar a llegir el diari sense presses en alguna terrassa i per animar als companys.
Hi vaig sobretot, per la gran festa que és aquesta cursa, per retrobar integrants d'aquesta gran família de llarga distància.
Més informació: Penya 100 km Domingo Catalan


Entrada relacionada:
07/12/14 6 hores de Calella. Quan parar és una victòria

26/11/14 Emmona 1 - Joaquim 3. Propera partida 2015

Quatre participacions en l'Ultra Trail de L'Emmona. Aconseguint acabar tres vegades, 2010, 2012 i 2013 i abandonant un cop, aquest 2014.
Aquest any, no tinc intenció de tornar a participar en l'Ultra Trail, a poc que pugui, ho vull fer en el Gran Ultra. El Gran Ultra són 172 km, amb 24.120 metres de desnivell acumulat, en menys de 48 hores, juntament en haver de pujar 22 cims de més de 2.000 metres d'alçada, fan una combinació, que no puc resistir.
Crec, que serà de lluny, una de les proves més exigents física i tècnicament de les que m'he proposat mai, les 48 hores només les he afrontat un cop, l'abril del 2011, va ser molt i molt dur. Gestionar son i cansament, durant una nit és difícil, durant dues, es complica moltíssim la situació, un error en l'estratègia pot costar l'èxit de la prova.
Espero poder compartir-la amb l'amic Lluís, amb qui he fet equip durant les anteriors participacions a l'Emmona. Ni ell, que l'acaben d'operar del genoll, ni jo, que tot just estic sortint de la lesió que em vaig fer en l'Emmona, fa 7 mesos, estem en el nostre millor punt de forma. Els dos tenim el cuquet de la il·lusió que ens volta per dins i les ganes de posar-nos mans a l'obra.
Els objectius, en forma de reptes,  del primer semestre del 2015, em portaran a treballar més a part a peu, destacant la part de muntanya i sobretot buscant ocasions per aclimatar, l'alta muntanya. He d'aprofitar al màxim aquests sis mesos, per arribar amb les condicions més òptimes possibles.
Les possibilitats que no ho aconsegueixi són extremadament altes, en sóc molt conscient, s'hauran de donar moltes circumstàncies perquè pugui fer aquest gran, gran repte. No em preocupa fracassar, em preocuparia molt més no intentar-ho i sobretot no donar el millor de mi mateix, durant la cursa.

Un repte s'aconsegueix o no, un dia en concret, en canvi, es somia i omple d'il·lusió, durant mesos abans.
Més informació: www.emmona.cat
Participacions anteriors: 2010, 2012, 2013, 2014


Entrada relacionada:
29/03/15 No participaré al Gran Ultra de l'Emmona

24/11/14 Torno a córrer!

Imatge de www.72kilos.com
Torno a córrer! Des del 21 de novembre, torno a córrer!
Han estat cinc mesos molt llargs, en que he hagut de fer bondat. Una bondat que he complert al peu de la lletra. Cinc mesos, en que apart del normal moure's del dia a dia, no he fet cap sortida ni a caminar ni a córrer. Cinc mesos en que tampoc he parat de fer bategar el cor ràpid, nedant, palejant i pedalant.
Cinc mesos en que, per la meva higiene mental, no he volgut fer plans sobre futurs reptes que impliquessin anar a peu, tot i que hi ha hagut idees voltant pel damunt del meu cap. 
Ara, en aquest pocs dies que duc, els reptes flueixen sols, com una molla que és contrau al màxim i es deixa anar de cop. Que si repte de continuïtat que en breu explicaré, que si un ultra de 100 km arran de mar però amb 6.500 metres de desnivell acumulat, que si un Gran Ultra de 172 km a alta muntanya, que si IronMan i UltraMan casolans, que si ultrafons en ruta, un munt d'il·lusions que van agafant dates en el calendari.
Ara estic en fase de recuperació, corrent pocs quilòmetres i amb ganes de fer la tornada a l'ultrafons. Sense pressa i sobretot sense pausa, seguint les pautes marcades.
Les lesions, són una terrible xacra, un peatge molt alt que, per desgràcia i per molt que no volem, toca pagar de tant en tant. 
Ara només vull seguir corrent, darrera els meus somnis.

Entrada relacionada:
23/06/14 Diagnòstic: tendinitis rotuliana

22/11/14 Entrenant amb Jonathan Gómez

Hi ha oportunitats que no es poden deixar escapar, com la d'assistir a un entreno d'en Jonathan Gómez. És tot una festa. 
En Jonhy és un gran entrenador, que a més de saber-ne un munt de tècnica, té la gran i difícil virtut de fer-se entendre, quan parla de matisos en l'estil de nedar.
Una festa que comença a la que anem arribant al Centre Natació Mataró i ens trobem abans d'entrar, són les 7:30 del matí, però no fa mandra llevar-se d'hora per anar a divertir-se. Una celebració que durem a terme en la piscina descoberta, climatitzada i de 50 metres del centre, un autèntic luxe.
Una festa que no s'interromp, per l'exigent entrenament que ens marca en Jonhy, series de 50, 100 i 200, a un temps determinat, descansant el temps que sobri. Hi ha gent de tots nivells, des d'ex-olímpics, un grapat de nedadors dels que fan podi i també un tronc, que sóc jo. 32 amants de la natació, que nedem i nedem, fins que arriba l'hora de deixar els carrils. He fet 2.800 metres, aprofitant per anar a ritmes exigents, tot i haver de parar per recuperar l'alè.
La festa no s'acaba al deixar de nedar, toca reunir-nos al voltant de taula, per esmorzar. Explicar batalletes, compartir la jugada i fer plans de futurs, per viure la  vida com ens agrada, en bona sintonia, braçada a braçada.

15/11/14 400 km en btt per les Vies Verdes. Crònica, 2ª part.

El vent no deixa de bufar, aguditzant la sensació de fredor. S'acosta l'hora de sopar, estic a Sant Feliu de Pallerols, faig una volta pel poble, per buscar algun lloc arrecerat i res, acabo a la parada d'autobús, assentat en un fred banc d'inoxidable, per sort els macarrons estan molt bons.
Arribo a Olot i toca girar, la son comença a pesar. La nit anterior al repte he dormit 5 hores, les que m'han quedat entre acabar de preparar el material, després de treballar i llevar-me per fer-lo.
A Les Preses, on, originalment, havia de fer parada per sopar, paro a dormir uns minuts, entre 10 i 20, no deixa de ser al carrer, però resguardat del vent, que fa notar la seva embranzida en ràfegues constants.  El pla inicial, era sopar i aprofitar la nyonya per fer una becaina.
Segueixo, mentre pujo el Coll d'en Bas, la son s'apodera de mi, estic pedalant pujada amunt i m'adormo en marxa. Em preocupa que passarà quan al cap d'un quilòmetre, agafi la baixada. Em podria fer mal. A grans mals, solucions simples, dormir. Dormiré, al marge d'aquest tram de carretera secundaria, trobo un pedra de les que abans marcaven els punts quilòmetrics, hi recolzo l'esquena, el casc fa de coixí. Estic al ras, dormo una estoneta, no tinc clar quants minuts, potser uns 15. M'aixeco encongit i mort de fred.
Agafo la bici amb ganes. Per fer passar la fred que m'ha entrat al cos, camino una estona i a seguir baixant. A Amer, tinc l'esperança de trobar un bar obert, tot i que siguin quarts de sis de la matinada, no en trobo cap. Fins a Vilanna. Amb el cos calent i la llum del dia que arriba, tot es veu diferent i la passió de son s'esfuma, en les ombres de la nit.
Mentiria si digués que no he pensat en abandonar i marxar cap a casa a dormir ben calentó, la nit ha estat molt dura i molt llarga. La determinació i el compromís amb mi mateix, ha estat vital per seguir endavant.
A falta d'uns 64 km, em ve a trobar en Sergi, que m'acompanyarà fins al final, un autèntic luxe. Els quilòmetres passen ràpid. Fins que, a uns 35 km del final,  ho veig perillar tot, em marejo i sento un intens mal de panxa. Parem uns minuts, que es fan eterns, només són gasos, ufff!
A Llambilles, per primera vegada, ho veig a la butxaca. Em sento l'amo de mi mateix. Al arribar a Girona, falten 4 km, pels 400, deixo alforges en el cotxe i a gaudir del passeig.
M'ha costat molt aconseguir aquest repte, m'ha deixat buit, física i mentalment, alhora m'ha donat il·lusió per emprendre nous projectes.
Track: Primera part i Segona part (A wikiloc, sumant els tracks hi surt 395 km, el gps, com es pot veure en la foto, marcava 400 km)
Track garmin forerunner 910 xt, per efectes de la son i el cansament, el vaig dur parat a estones, els tracks anteriors són gravats amb Garmin Foretrex 401

15/11/14 400 km en btt per les Vies Verdes. Crònica, 1ª part.

L'inici és a les 5 de la matinada, amb quatre gotes contades .
El primer tram, el més senzill, és de Girona a Sant Feliu de Guíxols. Anada de nit, esperava poder veure sortir el sol al arribar a Sant Feliu de Guíxols, hi ha núvols i no es deixa veure.

En el port hi tinc una gran sorpresa, són les 7:20 del matí, en Pere i en Sergi,  m'esperen amb una coca boníssima, amb espelmes per bufar els 40 anys, a més, el gps marca 40 km. Moltes gràcies amics! En Pere m'acompanya un tram pedalant, camí de Llagostera ens separem.
A les 10;00, sóc de nou Girona, on hi tinc el cotxe. Canvi d'equipació, aprovisiono menjar i a pedalar fins Olot. A la que deixo Girona, ve amb mi el vent, que m'acompanyarà durant hores i hores, el trobo de cara i de costat. Em fa anar més lent del previst, arribo a Les Preses, faig parada per dinar els macarrons que duc a les alforges.
El vent molesta, fins i tot en els trams de baixada, hi ha alguna ràfega forta, que em fa estar molt atent. Al km 182, segona gran sorpresa del dia, la Meritxell i l'Andreu, m'estan esperant per felicitar-me i donar-me ànims. Moltes gràcies amics!
Es fa fosc i sóc conscient del gran error que he comés al matí, deixar el focus de llum de la bici estava previst, deixar el que duia en el casc no, doncs l'havia de posar a l'alforja, per si es donava aquesta situació. Penso cap problema, duc el d'emergència. Merda! El divendres el vaig treure de la motxilla, amb la intenció de canviar les piles i dur-lo apunt, per si de cas i en intenció es va quedar.
Per sort, són uns 6 quilòmetres, sense llum, de bon camí. La resta és per un tram il·luminat de Bescanó i el tram urbà de Salt i Girona. Vaig a poc a poquet, adaptant la vista a la foscor i aprofitant, la llum dels cotxes, per la carretera que transcorre paral·lela a la via verda.
A les 19:00 arribo a Girona. Més tard i més desgastat, pel vent, del que m'esperava. Duc 195 km, menys de la meitat i 90 minuts més tard. Agafo equipació, per les temperatures que m'esperen, que juntament amb l'aire, de ben segur em semblaran més baixes. Arranco amb la certesa, que tot i que ha estat dur, aquesta primera meitat, ha estat la part fàcil del repte.

13/11/14 Els detalls del repte pel 15/11/14, 400 km en btt per les Vies Verdes

Entre les 04:30 i les 05:00 de dissabte, en funció del que tardi en aparcar i en estar apunt, iniciaré el repte, pedalant des de Girona fins a Sant Feliu de Guíxols i tornada.
A les 10:00, crec que seré de nou a Girona, parada al cotxe, per deixar-hi l'equipació de nit i agafar el dinar,  anant fins a Olot i retornant a Girona.
A les 17:45, hora en que faig 40 anys, que és el motiu d'aquest repte, m'agradaria haver fer la meitat, 200 km, tot i que és difícil que així sigui. De nou en el cotxe, agafant el material de nit,  roba d'abric, el sopar i altre vegada cap Olot.
El meu càlcul, és estar entre les 02:00 i les 04:00 de la matinada de diumenge, de nou a Girona, on hi faré el ressopó. Duré uns 320 km a les cames. L'últim tram, de 80 km fins a Sant Feliu de Guíxols, crec que serà el més dur, per la combinació de cansament, nit, son i fred, un cocktail de difícil resolució.
L'hora de finalitzacio del repte, si tot va bé, rondarà entre les 09:00 i les 12:00.
El dinar i el sopar, serà a Les Preses, per horari, per tenir feta la pujada més forta i poder-ho pair bé, sobretot perquè hi ha una petita entradeta, just al costat de les instal·lacions de Bici Carril, que em permetrà menjar resguardat, de pluja i/o vent, en cas que n'hi hagi. El ressopó serà assentat en el cotxe. Els àpats principals seran freds, són macarrons fets especialment per l'ocasió, amb molt d'amor, carinyo i mimo per la meva mare, els duré a sobre, menys els esmorzars en que pararé, per fer un cafè calentó, en algun punt per determinar de les vies verdes.
El cotxe és el punt base del material i el menjar. En els quilòmetres, 80, 200 i 320, deixaré i agafaré material, que duré a les alforges de la btt, per ser autònom, només em caldrà parar a proveir d'aigua, en alguna font del camí.
El punt de gir de Sant Feliu de Guíxols, és just on acaba la via verda, a la rotonda del Tinglado. A Olot, el gir el faré just quan la via verda arriba a la zona del firal. El cotxe, estarà, si trobo aparcament, el més aprop d'on comença la part de terra direcció Sant Feliu de Guíxols. En cas que faltin quilòmetres per assolir els 400, tornaré enrere, fins a completar-los.
Segons les prediccions, em trobaré temperatures de dia al voltant dels 19 graus i de nit baixaran fins els 2 graus. De pluja, potser algun ruixat residual, en principi és poc probable.

Estic com un nen dies abans d'anar d'excursió, en que no veig res més a l'horitzó, se m'emplena la boca d'il·lusió, cada cop que en parlo i el pensament m'hi transporta constantment.

Entrada relacionada:
Repte pel 15/11/14 400 km en btt per les Vies Verdes
15/11/14 400 km en btt per les Vies Verdes. Crònica, 1ª part.
15/11/14 400 km en btt per les Vies Verdes. Crònica, 2ª part  

11/11/14 El que se'm passa pel cap, quan no penso en res, en llarga distància

Que se'm passa pel cap, quan faig un repte de llarga distància en solitari, és una pregunta que em fan sovint.
Us explicaré en que ocupa majoritàriament el temps, el meu cap, quan no pensa. L'ocupo en sentir. En ser conscient de petites i intenses sensacions i emocions.
El que m'encanta és la sincronia entre la respiració i el moviment, ja sigui de braços i/o cames, aquesta dolça melodia, escoltada durant hores, em transporta més enllà,  a un lloc molt llunyà i alhora molt aprop, a dins meu.
Nedant, m'agrada notar com l'aigua llisca pel cos. Com la mà fa per uns instants sòlid el líquid i l'agafa per impulsar-me. Com m'acarona metre a metre, mentre avanço.
Pedalant. És genial com el vent em refresca o em congela el somriure, com el manillar transmet el terreny a les meves mans. Em quedo embadalit escoltant la melodia de les rodes, ja sigui en el cruixir dels camins o en el fluir de l'asfalt.
Corrent. Em concentro en volar, no per ràpid, doncs sóc lent, lent, sinó en l'interval en que  un peu impulsa i l'altre encara està en l'aire, són petits instants en que volo, en que la sensació de llibertat és més intensa.
En el caiac, m'encanta sentir com l'embarcació llisca i ressegueix onades, mentre prenc consciència del petit que sóc, dins l'immens mar.
Durant els reptes de llarga distància, també s'amplifiquen les emocions. La felicitat per estar fent bategar el cor ràpid. Incertesa de si o podré aconseguir o no, que combato amb la certesa que donaré el millor de mi per aconseguir-ho. Dolor muscular, que recorda el tram que acabo de fer i impulsa per seguir endavant. Tristesa en els moments en que es remouen coses internes, que són el contrapunt necessari per gaudir l'alegria. I sobretot alegria, per estar fent el que m'agrada i el que em fa sentir viu.
+ Sensacions

Entrada relacionada:

01/11/14 Pedalant pels que no poden córrer

Sortida des de Sant Feliu de Guíxols a les 00:30 de la matinada de dissabte. No he dormit, com qualsevol divendres he treballat; he preparat les coses, sopat i m'esperen més de 200 km per endavant, amb la guillotina de tenir un compromís a les 15 hores a Girona ciutat. Duc alforges, amb equipament i menjar per no haver de parar, ni dependre de ningú.
Em motiva molt el sentit del perquè pedalo, pedalo pels que no poden córrer. El punt de gir està a Caldes de Montbui, on hi fan una cursa de 100 km a peu, per aquesta causa, a la que no puc assistir per lesió al genoll. Hi estic inscrit, em fa il·lusió ser-hi i fer-hi una volta tot pedalant.
Pedalo en la tranquil·litat de la nit. La son em juga una mala passada, un cop estic a Vidreres, acabo retornant al poble anterior, Caldes de Malavella, tot i que per diferent camí, que hi farem. La intenció era anar fins a Hostalric, per camins de terra, aprofitant el traçat de la Via Augusta, decideixo seguir per carretera, per poder complir l'horari establert.
D'Hostalric fins el trencant que em durà a Llinars del Vallés, la carretera és molt recta i fa un fals pla, que puja suaument, penso que a la tornada, ja de dia, podré volar sobre l'asfalt. Just abans d'entrar a Cardedeu, a les sis del matí, faig una mica de parada, per menjar assentat.
Reprenc el camí. Paro en un dels primers semàfor de Cardedeu, el mòbil sona. El meu pare acaba d'expirar el seu últim alè, no el veure tal i com tenia previst a les 15 hores, toca deixar-ho tot i tornar ràpidament.
Des d'aquí donar les gràcies a la policia local de Llinars del Vallés, per la seva ajuda. Localitzant un taxi per anar a casa, sense perdre temps i per guardar-me la bicicleta en custodia, sobretot per fer-ho tot més senzill. Moltes gràcies!
Track Garmin Connect

Entrades relacionades:
Proposta pel 01/11/14 Cursa 100 km de Caldes - Corre pels que no poden. I més...

01/11/14 Adéu papa

Mentre el meu cor bategava ràpid i esbufegava pujada amunt, tot pedalant en la matinada, el teu cor, papa, ha fet l'últim batec i has expirat l'últim alè.
Han estat quatre mesos i mig de lluita contra el càncer, quatre mesos i mig en que hem anat tots a una. Ha estat dur, molt dur, per tu que avui ens has deixat i alhora  per nosaltres, que poc més hem pogut fer que estar al teu costat, veient com s'apagava la flama.
Ha estat un temps, en que he aprés, no només com pot capgirar-se la vida. Com la normalitat que donem per suposada, en un no res, es transforma en un desig inabastable.
He aprés que la vida no espera a ningú, em reafirmo en ser perseguidor d'il·lusions, que potser no entenc massa ningú,  que per mi signifiquen molt.
Veient les últimes espurnes de vida del meu pare, m'he posat en la seva pell i m'he fet una pregunta. Faig realment el que em fa sentir viu? La resposta ha estat que si, amb matisos. Si faig el que m'agrada, tot i que no hi puc dedicar el temps que hi voldria, per obligacions laborals, socials i familiars, intento trobar una estona en la bogeria del dia a dia.
A dos setmanes de fer quaranta anys, sento que he crescut o he hagut de créixer uns quants anys  de cop. Aprenent a respirar a fons i a seguir avançant, davant les adversitats. Hem sento prou gran, per tornar a ser petit, per somiar, per imaginar, per buscar tresors, que no són molt lluny, estan amagats dins meu. 
Adéu papa.