31/10/13 Dos reptes solidaris, en menys de 48 hores

Dos reptes, en dos dies consecutius, en menys de 48 hores. Cadascun difícil d'aconseguir en si mateix i si sumem els dos, la dificultat es torna exponencial.
El primer plat d'aquest menú, és el dia 1 de novembre, dia de tot sants, com cada any en homenatge als que ja no hi són, toca fer una cosa que em faci sentir viu, com és nedar al mar.
Travessia de l'Estartit - Illes Medes, a favor de la marató de tv3. Uns 4.700 metres que possiblement seran moguts, amb el plus de, si la mar i el cos no diuen el contrari, fer-ho a pell, amb el desgast físic que això comporta. Amb l'afegit, d'estar com a voluntari amb l'organització, fet que implica estar a les 5 del matí a peu de platja, per preparar la festa i recollir un cop acabat tot.
L'endemà, el dia 2 de novembre, a Caldes de Montbui a més de 130 quilòmetres de l'altre repte, a les 7 del matí començaré a córrer. Un altre prova esportiva de caràcter solidari, 100 km corrent pels qui no poden, a favor de les famílies amb nens discapacitats.  Si tot va bé, són 40 voltes a un circuit de 2,5 km.
Donen un temps màxim de 15 hores per completar els 100 km, la veritat, és que em ve, molt i molt just! pel desgast del dia abans i per haver fet els 100 km  pista de Terrassa, tot just 15 dies abans. Lluitaré per fer-ho dintre el temps, amb la complicitat de l'organització, si cal, seguiré fent voltes, tot i passat el temps màxim, fins aconseguir fer el quilometratge. Aquest repte serà la tercera etapa dintre l'objectiu de fer 4 curses de 100 km en 99 dies.
Potser no aconsegueixo ni una repte ni l'altre, en realitat és igual, l'important és gaudir de la natura, sentir-me viu, fer bategar el cor ràpid i compartir-ho amb la família d'aigua i la família de llarga distància.

30/10/13 Tenir un bloc

Començar un bloc, tècnicament és força senzill, a internet hi ha un munt d'opcions i informació de com fer-ho. Una altre cosa és omplir-lo de contingut.
En el meu cas, la inquietud va néixer el dissabte 25 d'abril del 2009, al mateix moment que feia les primeres passes en l'ultrafons, participant en la Costa Brava Xtrem Running. Va sorgir, com les coses que realment ens emplenen, mentre el cor batega ràpid, tot corrent i parlant, mentre li explicava aventures passades i projectes de futur, em va dir, això ho hauries d'explicar en un bloc. Fins aquell moment, en llegia i seguia uns quants, però no se m'havia passat pel cap de tenir-ne un.
Vaig comprar l'idea. Tímidament vaig treure el cap, en el món d'internet, en un bloc que sense voler vaig esborrar el juliol del 2010 i que va donar pas a aquest, amb tot el que ha havia aprés. Al principi va costar bastant d'arrencar. A copia de constància i de fer un exercici de sinceritat i transparència a cada escrit, va anar agafant volada. Recordo els primers temps, dies de cero visites en tenia uns quants, en la primera etapa, en 15 mesos, vaig tenir 7.500 visites, que vol dir una mitjana de 16 al dia. Actualment aquest volum  el tinc en menys de sis setmanes.
Costa el mateix esforç fer un escrit que no el llegeixi ningú o que el vegin 1.000 persones, intento que cada escrit, sigui el millor, ben redactat, cuidat en les formes, que sigui entenedor i sobretot que transmeti alguna cosa més que no pas el meu ego.
Ara puc dir que gràcies a tots vosaltres que el llegiu, està en marxa, queda molta feina per endavant. Hores i hores, davant el teclat, fent escrits que uns es publiquen i d'altres queden en una carpeta, per més endavant o per esborrar.
En el moment actual, en que pots posar un comentari o una foto en les xarxes socials, tenir desenes de m'agrada i comentaris en qüestió d'hores, sembla que estigui passant la moda escriure i/o llegir un text reflexionat, la no recompensa immediata fa desistir a uns quants, de fer un treball més acurat i deixen anar la parrafada al facebook. M'encanta el món 2.0, crec que és compatible i complementari amb el que aporta un bloc.
Una de les peculiaritats que més m'atrau, és que sigui el meu bagul de sensacions, doncs em permet llegir i retrobar-me amb el meu jo de mesos o anys enrere, per  saber que pensava davant un tema o que em va aportar un repte o que vaig somiar un dia i no recordava.
Escriure, és com fer esport, és millora amb la pràctica, calen ganes i disciplina, trobar temps és complicat, en major o menor mesura, sempre, podem trobar una estona per fer una cosa que ens omple. En el meu cas, la majoria d'escrits estan fets a la pausa laboral del migdia mentre dino. Cada dia dedico una estona a escriure, ja sigui per aquest bloc, per Trialetas en Red, respondre correus que em feu arribar o treballant en futur projectes.
Cal continuïtat en el temps, més que no pas quantitat d'escrits publicats en pocs dies i llargues pautes de silenci, cal crear, no copiar i sobretot, al meu entendre, cal posar-hi passió.
Escriure m'aporta molt, sobretot autoconeixement, a tenir les coses més clares i viure més pausadament, en un món que no para de girar cada cop més ràpid.

28/10/13 Plantilles posturals, 9 mesos d'ús

Ara fa prop de nou mesos, que de la mà de Fisioactice, duc a diari les plantilles posturals. Les duc mentre treballo, en les estones d'oci i en la pràctica esportiva.
En el primer moment de posar el peu dins la sabata o sabatilla, és noten els petits relleus que tenen les plantilles, al cap de res, me n'oblido. Si algun cop em poso un calçat sense les plantilles, noto com si no acabes d'encaixar, és com la sensació de dur els cordons fluixos, per molt que els ajusti, com si tingués el peu solt.
En valors objectius, puc assegurar que he millorat la postura, doncs les meves visites periòdiques al fisioterapeuta a fer reeducació postural, són ara menys freqüents, s'ha allargat el temps entre sessió i sessió. La pauta de la visita, la marca sobretot el calendari de reptes que vaig fent, doncs al dur el meu cos al llindar de les seves possibilitats, cal cuidar-lo al màxim.
Inclús quan no les duc, m'estan ajudant a prendre més consciència de la postura correcta, per exemple, al anar en bicicleta de muntanya, m'adono quan no duc la posició idònia de l'esquena i m'autocorretgeixo.

Entrades relacionades:

27/10/13 100 km pista de Terrassa. Més fotos

Als que participem en una prova, hi ha poques coses que ens agradin més a posterior, que veure'ns retratats per tots costats i d'aquesta manera ajudar, a que surtin a la superfície, els records en forma de sensacions i emocions del dia en qüestió.
Gràcies a la Nuri Sole i en Joan Masachs, tenim una segona tanda de fotografies dels 100 km de pista de Terrassa.
Entrades relacionades:
Repte pel 19/10/13 100 km pista de Terrassa

25/10/13 Passions

Les passions són un bon impuls per moure'ns en el complicat camí de la vida. Són el que ens fan bategar el cor més ràpid.
Dia a dia, intento fer coses que m'apassionen, de les que em fan somiar despert, de les que m'omplen amb espurnes de felicitat, d'aquella que no n'ets conscient mentre ho fas i desprès t'adones que en aquells instants, no calia res més,  ho tenies tot.
No m'agraden les persones insípides, sense passions, de les que van del sofà a la feina, que no tenen res que els ocupi la ment i acaben fent muntanyes de petites xorrades.
No cal que el que apassiona als demés, sigui el mateix que a mi, ni que sigui de caire esportiu, em cauen bé les persones que al parlar de les seves coses desprenen il·lusió a cada poc, que els ulls se'ls tornen brillants i la boca se'ls emplena de paraules, mentre el pensament els vola. De passions n'hi ha en els diferents camps, en les relacions familiars i afectives, en la feina i en l'oci.
La meva gran passió, que no l'única, la realitzo a través de la  llarga distància, la modalitat, nedar, pedalar, córrer, caminar o palejar en el fons és el de menys. El que m'emociona és fer coses que em costin molt, que m'apropin molt a la possibilitat de no aconseguir-ho, d'aquesta manera em submergeixo en el més profund del meu jo i m'ajuda a coneixem millor i a créixer.
Si tingues més temps per entrenar, en comptes de fer el que faig amb més fluïdesa, faria reptes més llargs, difícils i complicats, ha d'estar prou al llindar de no aconseguir-ho perquè sigui prou dur i així valgui realment la pena. Per mi, no acabar un repte, no és un fracàs, el fracàs és no donar-ho tot, abans i durant el repte.
L'ultrafons té la gran virtut que no està res escrit, fins que es creua la línia d'arribada, doncs en el trajecte hi ha instants d'eufòria i moments de derrota, estones en que el cos es torna lleuger i d'altres que sembla que estiguis fet de plom.
Quan tinc un repte que em ronda, sóc com un nen petit amb un grapat de caramels a la mà, amb ganes d'assaborir-los amb els amics, de compartir aquesta passió que em fa treure força i temps d'on no n'hi ha.
Les passions són pròpies i particulars, el que ens aporta píndoles de felicitat és diferent a cadascú, el que si és comú per tots, és que les passions, ens fan viure emocions i sensacions amb plena intensitat.

Repte pel 02/11/13 Cursa 100 km de Caldes - Corre pels que no poden

Que per què correré aquests 100 km? Pels que no poden. Aquesta vegada, més que mai, córrer té un sentit especial. Ajuntar esport i solidaritat és una gran combinació. Poder ajudar als altres, fent una cosa que ens encanta, ho fa molt senzill.
A Caldes de Montbui, organitzen aquesta prova de caràcter solidari amb El Cor de Caldes, associació creada per donar informació i suport a totes aquelles famílies que tenen nens amb discapacitats.
El circuit de 2,5 km, és en un lloc amb encant, a Torre Marimon. S'hi pot anar a fer les voltes que és vulgui, cadascú es pot marcar el seu objectiu, per uns pot ser fer 1 volta al circuit o 4 o 20 o en el  cas dels 100 km, 40 voltes. A l'organització hi ha el gran Paco Robles, que acumula més quilòmetres a les cames en un any, que molts en tota una vida.
Penso que és important que hi anem quantes més persones millor, no només pels diners, a fi de comptes podríem fer un ingrés i quedar-nos al sofà. És important ser molts, per donar visibilitat a una problemàtica, que sembla que les administracions no volen veure.
Hi aniré amb una gran pretensió, la de disfrutar. Vull gaudir de córrer amb la meva família de llarga distància, amb intenció de donar-ho tot per aconseguir completar els 100 km.
Aquesta prova serà el tercer tram, de l'objectiu fer 4 curses de 100 km en 99 dies.
Més informació: Cursa 100 km de Caldes

Entrades relacionades:

22/10/13 100 km pista de Terrassa. Fotos

És un veritable luxe, comptar a la família de llarga distància amb la Nuri Ruiz i en Joan Masachs, que a més d'organtizar les 6 hores i els 100 km en ruta de Calella. Participen activament en curses de llarga distància. 
En aquesta ocasió la Nuri corrent i en Joan fent fotos, que tant ens agrada veure als que participem en una prova esportiva. També hi ha fotos de les últimes voltes del Jordi i meves, gràcies a la Lídia López
Moltes gràcies família.
Entrades relacionades:
Repte pel 19/10/13 100 km pista de Terrassa

21/10/13 100 km pista de Terrassa. Vídeo i classificacions

Gràcies a l'amic Paco Robles, podem disfrutar d'un vídeo, per poder ensenyar el bon ambient que es viu en una prova de llarga distància, com els 100 km pista de Terrassa.
No acostumo a penjar les classificacions, doncs no m'importen massa. En aquesta ocasió ho faig, perquè dubto que repeteixi algun cop una novena posició i la veritat és que em fa gràcia. D'acord que érem pocs, però per estar a la classificació calia estar a la línia de sortida i creuar l'arribada. 

19/10/13 100 km pista de Terrassa. Crònica

La pista d'atletisme és el foc i nosaltres l'acer, mentre hi som ens fon i intenta doblegar la nostra determinació. La lluita entre ella i la meva voluntat durarà 250 voltes.
Som catorze corredors per fer els 100 km, alguns ens coneixem, d'altres seran amics d'aquí unes hores. Ser poca gent ho fa encara més especial, més intim.
A l'inici tinc un al·licient no previst, veure la lluna plena, la busco a cada volta fins que aixeca el dia. Al cap de dues hores, va arribant més gent, els que faran els 50 km, s'omple de cares conegudes. A les tres hores, ja estem tots compartint pista.
Tinc l'objectiu d'intentar fer la primera meitat dels 100 km, en unes 6 hores, perquè així em quedi temps per assolir-ho en menys de 15, que és el temps de tall. Quasi ho clavo, només m'ha faltat una volta. Fa estona que la combinació de calor i humitat, m'està destrossant, m'hidrato bé i menjo segons la planificació.
Un cop fets els 50 km, passo unes hores caminant, abans de tornar a córrer. La humitat, com sempre, em destrossa, he deixat de córrer a temps, no tinc problema, més que la sensació d'angoixa que dóna notar com la transpiració augmenta i la calor no disminueix. Deixo passar els temps fins que l'ambient és torna més favorable per córrer.
Les hores han passat, ara toca anar controlant molt el ritme i dosificar les forces, els temps se'm tira a sobre, sento una guillotina apunt de tallar una il·lusió i el fil que l'aguanta depèn, exclusivament, de no forçar i mantenir l'estratègia, quasi volta a volta, vaig fent càlculs, en tot moment surten, però en llarga distància tot pot canviar en segons.
De manera paral·lela, fan diferents curses, de 5.000 m., de 10.000 m. i una infantil, en que hi ha una nena molt petita, a qui el pare li va donant indicacions, li diu que miri endavant i corri, ella li fa cas, no para de córrer ni després passar per la l'arc d'arribada. Veure més gent corrent i animant, és una glopada d'aire fresc i ajuda a evadir la ment.
Arriba el moment, en que només som dos a la pista, amb en Jordi anem alternant la posició en la classificació, compartim moltes estones plegats, als dos ens és indiferent arribar davant o darrere de l'altre, el que ens importa és arribar! Les últimes voltes, en que anem igualats de posició, les fem junts caminant i xerrant.
Darrere volta, els voluntaris que estan a l'estadi, venen a fer-la amb nosaltres, la seva força ens fa trotar i gaudir intensament dels 400 metres finals. En aquests moments, el cansament, el dolor muscular, el patiment acumulat, tot desapareix per deixar pas a gaudir l'instant.
Aquest ha estat el segon repte de l'objectiu de fer 4 curses de 100 km en 99 dies. Ara toca treballar per aconseguir fer el tercer tram.

Entrades relacionades:
Repte pel 19/10/13 100 km pista de Terrassa

17/10/13 100 km pista de Terrassa. Pròleg

S'acosta el dia de la veritat. Dos dies i a aquestes hores, en que estic escrivint, estaré corrent per intentar aconseguir completar els 100 km de pista de Terrassa. Serà la segona prova, dintre de l'objectiu de fer 4 curses de 100 km en 99 dies.
Els nervis, són semblants a l'època d'estudiant, com quan estava davant un examen decisiu, amb la gran diferència que  aquí o ho aconsegueixes o no. No aconseguir-ho donant-ho tot és una victòria, no sobre la cursa,  si sobre un mateix que és el que realment importa.
Els pensaments, ja fa uns dies que estan fent voltes a la pista. Fent l'aprovisionament del material necessari, decidint d'indumentària i preparant l'estratègia a seguir.
En total som 128 inscrits, el que passarem per la pista aquest dissabte, en les seves diferents proves. Tot i els que intentarem assolir els 100 km, serem, segons el llistat, 13, sinó hi ha cap error. He mirat els noms i implica que si arribo a aconseguir-ho, en els moments més durs, les hores finals, estarem molt pocs corrent.
La climatologia serà bona, potser una mica massa bona i tot, la predicció anuncia calor per aquest dissabte, espero no em passi factura.
Els dubtes a hores d'ara són part de mi, hauré entrenat prou, he entrenant de més, estic fent el correcte els dies previs, podré descansar el suficient els dies abans, aconseguiré córrer els 100 km en menys de 15 hores?
Em fa respecte, el temps màxim, 15 hores, les altres proves que he fet en aquesta distància en pla, sempre he baixat de les 15 hores, situant-me entre les 13h i les 14h30', cosa que em tranquilitza per una banda i em neguiteja per l'altre, pel poc marge que tinc.
El millor, és que un cop faci el primer pas, les incerteses passen a un segon pla, per concentrar-me en gaudir de l'ultrafons.


Entrades relacionades:
Repte pel 19/10/13 100 km pista de Terrassa
19/10/13 100 km pista de Terrassa. Crònica
21/10/13 100 km pista de Terrassa. Vídeo i classificacions 
22/10/13 100 km pista de Terrassa. Fotos
27/10/13 100 km pista de Terrassa. Més fotos

14/10/13 Ultraquim a Instagram

Una nova eina, de comunicació 2.0, s'afegeix a les ja existents en aquest bloc. Feia temps que tenia un compte obert a Instagram, no li havia parat atenció. Ara li ha arribat el moment. 
M'atrau el format, el compartir imatges, pretenc que habitualment sigui una mica diferent, en quan a contingut, al facebook i al twitter. Intentant aprofitar les virtuts de cada xarxa. 
Al final, tots els canals tenen el mateix objectiu, comunicar, transmetre sensacions, emocions, inquietuds, aventures, desventures i projectes de futur, d'una manera propera, sincera i entenedora. 
Instagram

13/10/13 Radikal MarBrava 7.0 a pell

Els moment previs a la sortida són espectaculars, un munt de nedadors omplim la platja de Calella. Tensió mal dissimulada de tots plegats, cadascú té els seus propis fantasmes, ja sigui en forma de metres, de temperatura del mar, de sensacions dolentes o de posició en la classificació.
Quan pràcticament tothom ha començat, és el meu moment d'entrar a l'aigua i estalviar-me cops innecessaris. Nedo a pell, que em fa més lent,  poca gent avançaré. Al entrar trobo l'aigua freda, com correspon a la primera impressió, només són els primers minuts, en res m'hi trobo còmode, el sol esta radiant. La temperatura del mar ronda els 19 graus.
Hi ha una mica de mar que m'ajuda durant els 3.000 primers metres, els aprofito, sense deixar de parar a l'avituallament. Passem bastant aprop de les Formigues, donen ganes d'anar-hi. Fins aquí una sensació que m'encanta, la d'estar-me endinsant a mar obert.
A partir d'aquí la corrent, no ajuda gaire, més aviat perjudica i juntament amb el desgast físic, fan que als cinc quilòmetres i mig, sigui el punt en que hagués estat ideal acabar la travessia. En les tres últimes setmanes, al estar preparant l'objectiu del proper dissabte, 100 km corrent en pista, he nedat poc i ho noto, però ja que hi som, toca nadar fins al final.
És curiós, com actua la ment, per uns moments em sento buit, com un motor que no pot aguantar el relantí. Poso ordre al meu cap, pensant que estic ben alimentat, que em trobo bé, que no tinc fred, que nedar a pell em beneficia en quan a no tenir l'espatlla carregada, que estic capacitat per fer-ho, és fer aquesta revisió dels punts a favor i torno a nedar com si res. Em fa reflexionar que el cap és l'eina més poderosa i alhora més altament perillosa que tenim, per sobre de qualsevol altre capacitat.
A poc metres de l'arribada, em trobo l'amic Fernando al caiac, ajudant a l'organització, em paro a saludar-lo, algun nedador m'avança, la veritat és que em resulta indiferent, al igual que el temps final, que ha estat de 2h 49'.
Disfrutar del mar és genial, fer-ho a pell i envoltat dels integrants de la meva família d'aigua encara ho fa més especial.
Track Garmin Connect
Entrades relacionades:
03/09/13 Prèvia Radikal MarBrava publicada a Triatletas en Red
15/10/13 Crònica Radikal MarBrava publicada a Triatletas en Red

10/10/13 Vies Verdes de Girona. Vídeo

No és cap secret que les vies verdes de Girona, em tenen captivat. Només de veure aquest vídeo, em donen ganes d'anar-hi una estona. Per això hi vaig fent reptes, que en la seva totalitat o en part del recorregut, passen pels seus camins.
D'idees en tinc més que no pas temps i recursos. Calen hores i dedicació per polir tots els detalls, des del concepte, a la logística passant per l'entrenament específic.
En breu, en 5 o 6 setmanes, si tot rutlla, espero poder fer-hi un nou repte, que serà molt llarg i alhora bastant curt. Em fa especial il·lusió, doncs serà un petit regal que em faré a mi mateix poc després de complir els 39 anys.
Entrada relacionada:

08/10/13 Triple Deca IronMan. Ho han aconseguit!!!

Moment d'inici del primer dia
De tant en tant, passen coses extraordinarias, surten persones que veritablement trenquen límits i registres.
Avui  acaba el Triple DecaIronman d'Italia, que consistia en fer un Ironman (3,8 km nedant + 180 km pedalant + 42,2 km corrent), cada dia durant 30 dies.
No només han tingut la duresa del quilometratge, del cansament acumulat, a més han nedat en una piscina de 25 metres, pedalat en un circuit de 6 km i el córrer ho han fet en un circuit d'uns 2 km. Tot plegat encara ho fa molt més dur. A sobre la climatologia no ha acompanyat gaire i han tingut uns quants dies de pluja.
Han aconseguit fer record del món, l'anterior estava fixat en 15 seguits, un per dia.
Des d'aquí la meva admiració pels que s'han atrevit a estar a línia de sortida d'aquest mega prova, sou grans, molt grans i la meva ovació als que  han aconseguit completar la gesta.
Més informació: Deca Ironman

07/10/13 El que no m'agrada del Garmin Forerunner 910xt

Abans de començar, matisar dos aspectes.
Primer, em cansa molt la gent que bàsicament, copia les característiques d'alguna web i se les fa seves, alabant un producte que acaba de comprar fa pocs dies i que no ha tingut massa temps per provar. En el meu cas, fa 10 mesos que el tinc. Tot i que hi ha opcions que no faig servir, si l'he provat nedant, pedalant, corrent i palejant, un munt d'hores. En tinc gravades al Garmin Connect unes 300 hores, uns 2.500 km, als que caldria sumar, les hores i hores d'entrenament que no acostumo a guardar. Hi ha gravades 68 sessions de les 250 que he fet fins a dia d'avui.
Segon, tot i que parli del que no m'agrada, cal dir que estic encantat amb el Garmin forerunner 910xt i que si en aquest moment  hagués de prendre la decisió de si comprar-lo o no, el tornaria a adquirir, penso que no hi ha millor opció en el mercat, pels que practiquem les disciplines del triatló.  Això no treu que amb els diners que val el joguet, no puguin millorar alguns petis detalls.
Cosetes que no m'agraden:
- És voluminós, un s'acostuma a tot, però és una mica gran.
- És un gps de polsera. No és rellotge. No té opció de rellotge. Si bé és cert que podem fer una petita trampa, configurant un camp de dades de qualsevol modalitat d'esport, com a rellotge, però perquè surti l'hora en el 910, cal tenir  el garmin engegat no en repòs.
- No funciona el pulsòmetre en natació, no permet ni configurar-lo per nedar. Com a curiositat, tinc un pulsòmetre de 50 euros, que si funciona a la piscina, tot i que no en la mar.
- Quan el poso a carregar em diu el tant per cent de bateria que té, mentre que en funcionament normal, només hi ha un indicador amb quatre segments.
- Al nedar, suposo que per limitacions tècniques, marca pocs punts, cosa que fa que en el moment de visionar el recorregut, surtin línies rectes en llocs de les corbes. Com a curiositat l'he provat en piscina exterior de 50 metres, al marcar pocs punts i canviar de direcció constantment, dóna molts menys metres dels reals, és evident que en aquest cas és molt millor fer servir l'opció de piscina.
- En dies ennuvolats i sobretot nedant, apart que li costa trobar senyal, normal en la majoria de gps del mercat, marca algun punt a varis centenars de metres d'on s'està, curiosament només ho he observat al nadar.
- No m'agrada que la bateria duri només 20 hores, tot i que d'entrada, puc assegurar que en condicions de bona recepció de senyal, m'ha durat fins a un parell d'hores més. És cert, que hi ha invents per carregar-lo en ruta, però mentre es carrega deixa de gravar.
- El programa on-line, Garmin Connect, està molt bé per visualitzar el recorregut i veure un munt de dades. L'inconvenient és que només és pot descarregar el track del 910 a través d'aquest programa. Un cop fet, si que el podem baixar el track al nostre ordinador.
- De tan en tan, no n'acabo d'entendre el motiu, no puja automàticament el track del rellotge a Garmin Connect, tot i esta posada la peça que facilita la connexió sense cables entre els dispositius. Cal fer la càrrega manual.
- El que estaria de fàbula, al meu entendre, és poder configurar el rellotge des de l'ordinador.
Aclarir que Garmin, va fent actualitzacions constants, que podem descarregar online, en el moment de fer aquest escrit va per la versió 3.0.0.0

Tot plegat, només és una opinió, tant bona i tant dolenta com qualsevol altre.

06/10/13 Catalunya transversal pedalant. Dies després

Si hagués de definir l'aventura viscuda en una paraula, aquesta seria intensa.
Anar tot sol, ajuda a viure les coses amb molta més intensitat. Al ser un, l'únic culpable de les conseqüències de les decisions és un mateix, dels errors i els encerts. Hi ha petites alegries, com la de trobar una baixada i deixar-se anar, que fan disfrutar a ple pulmó. Hi ha petits contratemps que fan sortir llàgrimes per netejar la mirada i veure-hi millor.
L'experiència, no ha canviat la meva vida, el que si ha fet és donar-li un nou punt de vista, sortir un cop més de la zona de confort per cercar noves sensacions. He trobat una nova via per assolir reptes, viatjant a ritme de pedal.
Fa quinze dies i ja tinc unes ganes boges de tornar-hi, a dia d'avui no he desmuntat els suport de les alforges de la bicicleta. Tinc intenció de fer alguna petita aventura de cap de setmana durant els propers mesos.
El haver estat capaç de pedalar 704 km en sis dies, em dóna noves il·lusions, nous horitzons per descobrir i noves aventures per viure.
He après sobre el material a dur en aquest tipus de sortides, amb alguna cosa de més i alguna de menys del que vaig carretejar. M'ha ajudat a saber una mica més dels meus propis llindars. M'ha aportat nous recursos per encarar situacions.
Com bona aventura que ha estat, el punt d'arribada, no és més que el lloc per iniciar la propera. Ja tinc una idea que voldria fer, si tot va bé serà una aventura més llarga en dies i sobretot en quilòmetres, superarà de llarg els 1.000. Això serà l'estiu del 2014, abans hi haurà molts reptes per gaudir.

Entrades relacionades:
Presentació aventura    15/09/13 Dia 0    16/09/13 Dia 1    17/09/13 Dia 2    18/09/03 Dia 3    19/09/13 Dia 4    20/09/13 Dia 5    21/09/13 Dia 6

05/10/13 Nedant amb maror. Fotos i vídeo

Nedar en un mar remogut, és tot un al·licient, la predicció diu: Maregassa a forta maror, mar de fons del nord-est. La platja de Sant Pol de Sant Feliu de Guíxols per la seva geografia, ofereix un bon lloc per poder nedar i gaudir de les sensacions d'un mar divertit.
Amb l'amic Sergi anem a nedar. El dia és radiant, decidim fer-ho a pell. Primer toca l'observació sobre el terreny, trobar punt d'entrada, recorregut a fer i possibles sortides per si la cosa no rutlla.
L'entrada costa una mica, les onades són llargues i algunes piquen amb ganes a la platja, busquem el moment i cap dins. Nedarem a l'alçada de les boies que separen la zona de banyistes de les embarcacions, hi ha una trentena de taules de surf a l'aigua i es tracta de nedar, no d'esquivar surfistes.
A la que estem a les boies, nedem de sud a nord la platja de Sant Pol, amb molta comoditat, millor del que ens esperàvem. L'onada llarga i la mar sencera, ens ho permeten.
A l'extrem nord, decidim seguir avançant direcció mar endins, suficient separats de la costa, per no tenir cap ensurt amb les roques. Quant més avancem, la cosa més és complica, els últims 100 metres, la mar està picada, costa anar endavant, seguir més endins comprometria la seguretat, girem per desfer camí.
Hi ha prop d'una vintena de persones observar-nos, des del camí de ronda, som l'atracció del dia.
 
Han estat 2.700 metres, a ritme tranquil, en un dia de ple sol. Passant-ho molt bé.
Track Garmin Connect
Vídeo