28/09/13 Aquatló de Platja d'Aro des del caiac

Hi ha diferents maneres de participar en una prova esportiva, en aquesta ocasió ho faig col·laborant amb la organització, el Club Aquàtic Xaloc, el meu club.
Estic cansat pels 100 km que he fet a peu, tot just 12 hores, decideixo no agafar ni les ulleres de nedar que em conec. Només arribar, l'amic Josep vol anar a nedar i resulta que té dos ulleres de natació, no tardo ni mig segon en caure a la temptació. Sóc dèbil.
Fem el circuit que després faran els atletes, moment en el qual estaré en un caiac. Em serveix per veure on hi haurà les complicacions, més que res d'orientació, per les onades que es van carregant, hi ha unes quantes meduses, de les tipus ou ferrat, la Cotylorhiza tuberculata, casi gens urticants.
Arriba el moment de la veritat, sempre em posa nerviós, tot i que no m'hi jugo res. Som cinc caiacs a l'aigua, més dues embarcacions, estratègicament distribuïts per cobrir el circuit. 

Els aquatletas van com una moto, toca anar a buscar-ne algun que va direcció Mallorca i fer indicacions del rumb a seguir.
És gratificant, ajudar als altres a complir les seves il·lusions, com que el tram de natació són 1.000 metres, en un tres i no res està fet. Cap a la platja a viure l'ambient, fins que arriba el moment de desmuntar la celebració i desar tot el material.

Vídeo

27/09/13 Ultra Carrilet. Crònica

S'acosta l'hora de la veritat i no les tinc totes. Sóc plenament conscient que no he recuperat el necessari dels 6 dies pedalant de fa menys d'una setmana. No he entrenat especificament el córrer llarga distància, si el fons amb altres esports. La previsió avisa que serà una jornada calorosa. Fer aquest repte amb autosuficiència alimentaria i en solitari acaben d'arrodonir la situació.
Surto corrent a ritme tranquil, amb certa comoditat faig els primers 30 km. A partir d'aquí comença el calvari, tot i dur una bona pauta d'hidratació i alimentació. Em sento marejat, l'estómac és com si s'hagués inflat, estès apunt d'explotar i no li cabes res més.
A la meitat del repte, tinc seriosos dubtes de si seguir o abandonar, en aquest moments recordo una frase que vaig llegir en algun lloc i la repeteixo com un mantra: hi haurà un dia en que no aconseguiré acabar, però aquest dia no és avui.
Les hores és fan llargues, les rectes eternes, ni el temps, ni jo avancem. Pas a pas va caient la tarda. Són les 18 hores, la temperatura és prou bona, alterno caminar i córrer, a les cames hi duc 56 km i el desgast de la calor, que ha arribat als 30 graus.
Queden un munt d'hores per endavant, estic cansat i sobretot estic disfrutant, d'haver superat la "pàjara" que m'ha deixat grogui, content per seguir avançant quan tot fa mal, quan la musculatura crida a cada pas. Feliç de sentir-me l'amo de mi mateix i de notar-me  viu, molt viu!
A partir del km 85, les cames diuen prou, estan massa adolorides per trotar, toca caminar.
Aconsegueixo completar els 100 km en 17h32'42", ni de lluny el meu millor registre en aquesta distància, és igual. M'ha costat molt, s'ha fet dur, dur, dur. En la part física, el quilometratge, la temperatura i portar tot el menjar a sobre des de la sortida. En la part mental, fer-ho en solitari, amplifica les sensacions, les bones i les dolentes.
He aprés, una mica més de mi, en moments difícils, recursos que espero poder fer servir en d'altres reptes.
Primer tram superat, dels quatre que composen l'objectiu de fer 4 curses de 100 km en 99 dies
Track Garmin Connect
Entrades relacionades: 

27/09/13 100.000 visites al bloc

Uauh!!!! 100.000 pàgines vistes des de la creació del bloc, el 26 de juliol del 2010.
Em dóna la impressió que les visites del bloc, són com una bola de neu baixada avall, en que mimant-lo dia a dia, s'aconsegueix que la bola sigui de mica en mica més gran. La meitat de les visites, és a dir, 50.000, han estat en una mica més de deu mesos i mig.
Resulta molt gratificant poder compartir les vivències, les preocupacions, els reptes i les sensacions del que vaig fent en la meva vessant esportiva.
L'atzar ha volgut que el bloc arribes a les 100.000 visites, mentre jo feia el repte Ultra Carrilet de 100 km, 100.000 metres.
Incrementar el número del comptador de visites, no és un objectiu en si mateix, crec que és una conseqüència. Per la meva banda, seguiré escrivint les sensacions  del que em preocupa, del que em fa somiar, dels futurs reptes, de les aventures, dels objectius aconseguits i dels intents fallits, sempre des de la veracitat, en un llenguatge proper i entenedor.
Gràcies, moltes gràcies per llegir aquest espai tant personal i alhora tant vostre.

Repte pel 27/09/13 Ultra Carrilet

El dia 7 de setembre vaig  suspendre l'Ultra combinat Vies Verdes, degut a les condicions meteorologiques, posposant-lo fins a finals de mes. Doncs bé, aquest dia ha arribat, serà el proper divendres 27 de setembre, la previsió és molt bona, una mica massa de calor,  no es pot tenir tot.
Serà en diferent format, no faré la part combinada de la bicicleta, doncs no he trobat la logística necessària. L'idea del repte combinat, la deixo guardada en el calaix de projectes que esperen el seu moment.
D'aquesta manera inicio l'objectiu de fer 4 curses de 100 km en 99 dies, finalment, si tot va bé, seran  79 dies. L'Ultra Carrilet són 100 km en autosuficiència alimentaria, duré tot el menjar a sobre, només em proveiré d'aigua de les fonts del camí.
El recorregut és mantindrà dintre les vies verdes, concretament dintre el tram de Girona a Sant Feliu de Guíxols. Sortida des de la porta ferrada de Sant Feliu de Guíxols, enllaçant la via verda fins a Girona i tornada pel mateix camí. Anar i tornar són uns 80 km, per aconseguir fer 100 km, dintre la via verda, el recorregut serà: Sant Feliu de Guíxols - Castell d'Aro - Santa Cristina d'Aro - Llagostera - Cassà de la Selva - Llambilles - Quart - Girona - Quart - Llambilles - Quart - Girona - Quart - Llambilles - Cassà de la Selva - Llagostera - Santa Cristina d'Aro - Castell d'Aro - Sant Feliu de Guíxols.

Entrades relacionades:

25/09/13 Costa Brava nedant. Cavall Bernat - Port d'Aro

L'inici de tardor és un bon moment per nedar, fent l'etapa 4 del projecte de nedar la Costa Brava, en el seu tram número 33.
El recorregut no és d'uns dels més bonics de la Costa Brava. Fora de l'aigua és evident, edifici alt i lleig al costat d'un altre edifici alt i lleig. Tot i que Platja d'Aro, té un litoral preciós al sur i al nord d'aquesta platja. Dins l'aigua, degut al moviment de l'onatge i les corrents marines, si veu poca vida, si bé és cert, que si observem amb atenció, es poden veure espècies que viuen enterrades en el sediment.
Els primers 100 metres, des del punt de sortida, la part més al nord de la platja gran, encara hi ha roques i bastant moviment de peixos, a partir d'aquí i fins l'escullera del port, el fons és sorrenc, s'hi pot veure el dibuix de les corrents marines.
Aprofito que hi ha una mica d'onades per nedar a contra corrent i fer-ho més divertit.
Sé que hi ha meduses, les conegudes com ou ferrat, la Cotylorhiza tuberculata. Molt poc urticants, a més per si hi ha altres familiars seus, duc el neoprè. Tinc ganes d'observar-les. Li faig fotos, inclús vídeo, de ben aprop la trobo bonica, té el seu encant, el sinuós moviment per avançar i els petits peixos que les envolten.
Fotos
Vídeo
Seguiment del projecte a la pàgina: COSTA BRAVA NEDANT 

22/09/13 Swim the Costa Brava

Després d'estar 6 dies pedalant, ve molt de gust canviar  i nedar una estona. L'escenari escollit L'Escala, a la Swim the Costa Brava, en la distància de 6.000 metres.
L'anada fins a la sortida és divertida, un trenet turístic ens porta fins el port de l'Escala, on una embarcació ens acaba de dur al punt d'inici, a la cala Illa Mateua.
És molt d'hora, el sol encara s'està despertant, tinc dubtes de si posar-me el neoprè o no, més que per la fresca del matí, per les cames cansades, sé que em costaran de moure. Tot i això a pell, que és una bona manera d'inaugurar la temporada de natació de tardor.
Cal saltar des de l'embarcació, quina mandra que em fa, decideixo fer-ho quan ho faci l'amic Sergi, que també neda a pell. Saltet i l'aigua, està de fàbula, a uns 22 graus, som pocs els que no duem neoprè, la temperatura i l'estat de la mar, ho permeten.
Començo a gaudir, el sol va sortint i il·lumina un paisatge realment preciós, mai havia nedat per aquest raconet del nostre litoral, al cap de poc, apareixen les primeres meduses, born blaus i ous ferrats, és veuen molt bé, són grans, molt grans.
Encara no duc ni 2.000 metres, que mentro aixeco la mirada per buscar la boia i anar en la direcció correcta, alguna cosa impacta amb la meva espatlla dreta, penso que és un tronc o alguna cosa que sura, miro i no, és un born blau, una gran medusa, no em fa mal, m'entra una sensació de calfred i angúnia.  Fa poca picor, doncs he topat amb la part superior, no amb els tentacles.
Segueixo veient meduses, em començo a ratllar i ratllar, que si potser em piquen aquí o allà, que si en un peu i no podré anar a córrer, pel pensament tinc una mala idea, la d'abandonar, penso que no passa res, que avui no tinc el dia, que he vingut a disfrutar i em sento molt agobiat.
Per sort, torno a posar seny, no pot ser que un tros de gelatina a la deriva decideixi el que he o no he de fer, així que a nedar i a disfrutar d'aquesta travessia tant xula i ben organitzada, estant a l'agüait, deixant-me endur per les sensacions de nedar en un entorn tant màgic, gaudint del paisatge que ens envola.
Les cames cada vegada em pesen més, els braços tampoc donen molt de si, braçada a braçada vaig avançant, tardo unes 2h 23', no és un gran resultat, el que si estic molt content és de no haver-me rendit, tot i flaquejar, finalment he anat endavant.

Entrades relacionades: 
26/06/13 Prèvia Swim the Costa Brava publicada a Triatletas en Red
24/09/13 Crònica Swim the Costa Brava publicada a Triatletas en red

21/09/13 Catalunya transversal pedalant. Dia 6

El despertar té eufòria continguda. Eufòria per haver arribat fins aquí i saber que a no ser que passi algun incident, aconseguiré completar l'aventura que m'havia proposat, Catalunya transversal pedalant anada i tornada. Continguda perquè el final no s'escriu fins creuar la línia d'arribada.
Mentre desmunto la tenda, se m'acudeixen unes quantes aventures per fer en bicicleta, encara no en surto d'una que ja estic pensant en una altre.
Surto caminant, empenyen la bici, hi ha dos i mig quilòmetres amb molta pujada, no em penso desgastar absurdament, no és ni mitja hora. Mentre camino, un cotxe es para i em surt a trobar, em va veure caminar ahir i m'acaba de tornar a trobar, s'interessa per mi, s'ofereix per dur-me en el seu vehicle fins a Olot si calgués, li explico el perquè de tot plegat i agraeixo el seu gest, tot un detall.
A la que agafo baixada sóc feliç com un nen petit, al cap de poc estic a les vies verdes de Girona, que tant conec, vaig avançant quilòmetres. Sóc conscient de ser molt afortunat per poder fer el que m'agrada.
Vaig molt bé de temps, per arribar de clar, em desvio del camí, cap a les Deveses de Salt, per anar a fer un bany al riu Ter, el calor sufocant m'incita a fer-ho. A la que estic al riu, hi ha una competició de caiac, no em puc banyar, és igual, em cau la baba, el caiac de riu, ho tinc com a una activitat pendent per fer, em quedo força estona, em serveix de descans i per somiar nous propòsits.
Deixo enrere Girona. Mentre desfaig camí, recordo els dubtes, els temors i les pors, que ara s'han convertit en noves coses que he après, noves experiències i les noves possibilitats que se m'han obert al davant. M'adono que estic mirant el mateix de sempre amb una mirada com mai, és l'avantatge d'obrir nous camins.
Tot i que el punt d'inici i final de l'aventura, és a la Porta Ferrada de Sant Feliu de Guíxols, paro davant del mar, m'emociono, estic feliç i en aquest precís instant em sento l'amo de mi mateix, un afortunat cercador de sensacions que ha trobat el seu tresor.
Han estat 6 dies, una mica més de 130 hores. 704 km amb prop 11.000 metres de desnivell positius. He passat moltes peripècies, les més rellevants estan explicades en aquest bloc. Ha estat tota una aventura, en solitari i alhora acompanyat  amb molts amics gràcies a les xarxa 2.0, Facebook, Twitter i Google+. Els vostres comentaris de suport i ànims,  formaran part per sempre de l'aventura, moltes gràcies família.

20/09/13 Catalunya transversal pedalant. Dia 5

Descansar en un hotel, m'ha vingut de fàbula, per afrontar la que serà la jornada més dura de l'aventura.
Primera pujada per la carretera antiga que connecta Igualada i Manresa. Mentre pedalo i pedalo em deixo endur per les emocions i sensacions que fan únic cada instant. Creuar Manresa de bon matí, em resulta estressant pel volum de transit que s'hi mou. 
Vaig fent camí, a Calders, tinc un regal inesperat, unes cadires i taules muntades al darrere de la benzinera del poble, amb bona ombra i millors vistes, parada a disfrutar una estona, no tot és pedalar. Enfilo cap a L'Estany, noto el desgast d'aquests dies, vaig una mica lent. 
Arribo al primer objectiu del dia, Vic. L'ideal seria fer nit a Rupit, aixís l'endemà seria una etapa plàcida.
Són les 18 hores i queden uns 20 km de constant pujada. Amb tot el cansament acumulat, a estones camino a estones pedalo, estic que no puc més i la pendent és molt dreta. Durant el trajecte afloren emocions amb molta intensitat, alegria per no rendir-me, juntament amb llàgrimes de cansament, no deixo de fer camí, mentre el sol es comença a amagar.
Mentre camino amb el cap cot empenyen la bici, un cotxe toca tímidament el clàxon, reclamant la meva atenció, ve de cara i la persona que el condueix, aixeca el braç, em diu: força! Aquella paraula em ressona pel cap, pujo a la bici i a pedalar, quasi bé una hora més assentat, treien energies de les que el conductor m'ha donat. 
Sembla que el sol, no vulgui deixar-me, va fent totes les tonalitats de vermell, fins amagar-se rere l'horitzó.
Es fa fosc,  sóc a Cantonigrós, pregunto, encara queden uns 6 km pel càmping, uff! També em diuen que al cap de poc, serà un fals pla amb una mica de baixada, això és una bona notícia. Munto llums i a pedalar amb ganes.
Arribo al càmping sobre les 20:30, encara no eren les 8 del matí que em posava en marxa, ha estat esgotador, els 124 km, amb casi 2.800 metres de desnivell positiu m'han deixat baldat, tant baldat que tot el moviment que hi ha per ser divendres a la nit, no impedeix que a les 22 hores, ja estigui dormint.

19/09/13 Catalunya transversal pedalant. Dia 4

M'aixeco mandrós, després de la tirada llarga d'ahir, vull agafar-me la jornada amb més calma, necessito recuperar-me una mica. Costa agafar el ritme de pedalar, les cames cansades i el cos adolorit, no hi ajuden gaire.
Mentre circulo per Lleida, em retrobo amb l'amic Mikel, que vaig conèixer ahir, tota una alegria poder compartir uns minuts amb algú que pensa com un mateix.
Sé el que m'espera, doncs ho vaig fer encara no fa ni 24 hores, un fals pla, que anirà pujant suaument i una bona pujada just al fer l'últim tram per terres de ponent. Tenia l'esperança que és repetís el vent que ahir m'anava en contra, avui seria a favor, però no.
No bufa, la calor es deixa sentir i molt, cansament i calor, no és una bona combinació. Fins al punt que decideixo parar a dinar i no aixecar-me de taula, en mínim una hora, així descansaré una estona.
Torno a pedalar, desfaig camí fins Igualada, aquí tinc intenció de fer un petit desafiament, agafo una carretera que a uns 5 km, hi ha un hostal, tot i que no és direcció a casa, El desafiament, és buscar un lloc per dormir al ras, sinó sempre tinc l'alternativa de l'hostal.
Comença la recerca, trobo un lloc, hi ha una masia, vaig a demanar permís al pagès, no hi és, mala sort, a seguir buscant. Trobo un camí que sembla que no porta enlloc, al costat d'una casa en runes, sembla ideal, investigant trobo que hi ha una pila d'ampolles d'alcohol, mal lloc. Un pont tallat i una carretera que no va enlloc, de fàbula, el terra serà ferm i regular,  quan estic decidit a muntar, veig uns moviments estranys de persones que venen cap a on estic, així que fora.
Segueixo buscant. La nit va caient. Agafo la carretera i cap a l'hostal. La part positiva és que descansaré bé, per la dura etapa que m'espera demà, la que, si tot va bé, serà la que tindrà més desnivell positiu de tots els sis dies.
He pedalat 118 km, que fan que dugui acumulats 470 km a les cames. Tinc una pasta de nata, per celebrar-ho, tot i que l'objectiu d'arribar a casa pedalant és incert. Cal celebrar la petita victòria que ha estat arribar fins aquí, tot i el cansament i la calor.
Fotos

18/09/13 Catalunya transversal pedalant. Dia 3

La matinada és moguda, tinc l'estómac regirat, he de fer unes quantes visites al lavabo, volia sortir ben d'hora, al final és el dia que surto més tard.
Mentre acabava de recollir, en Peter, l'amo de la casa colònies, on he muntat la tenda, em porta un cafè amb llet ben calent, quin detallàs!
En res primera pujada fins a Igualada, que se'm fa eterna. Un cop allà, buscant el camí de Sant Jaume, trobo un ciclista en btt, en Ruben, que es desvia de la seva ruta i m'acompanya fins a l'inici, el primers quilòmetres, són un carril bici espectacular, fins que al cap de poc ve la terrible pujada de la Panadella, amb vent en contra.
Deixo la nacional per entrar de nou al camí. Al cap de poc, el camí és un corriol estret i les alforges toquen per tots costats amb les romegueres, reculo i torno a la carretera, que degut al desnivell es desdobla en dos carrils de pujada.
Empenyo la bici i a mitja pujada trobo en Mikel, un aventurer amb alforges, tenim la mateixa filosofia, pedalar tot el dia i buscar-nos la vida al fer-se fosc, tot i que només parlem uns minuts, no compartirem camí, però si connectem en la manera de pensar.
El vent no té intenció d'afluixar, jo tampoc, on quedo arrecerat la calor apreta amb ganes.  Vaig molt just, de temps i sobretot de forces, per poder arribar a Alcarràs, prenc una decisió, donar-ho tot, si cal quedar-me buit, em dic que a la tornada,  puc fer un tram en bus o tren, em centro en l'objectiu, arribar a Alcarràs.
Mentre pedalo, pedalo, pedalo, passo per diferents emocions molt intenses, a moments ric sense complexos, per lo bé que ho estic passant i a estones ploro amb ràbia, pel cansament, el desgast i la tensió acumulada.
Tot i el vent, el fals pla en que rodo, em fa anar ràpid, tot i això arribo a Alcarràs entrada la nit, amb les llums posades a la bici i armilla reflectant.
Aigua ben freda per les cames, dutxa pel cos, sopar calent tot llegint el diari i dormir tou, tenen gust de premi, estic molt content per haver aconseguit arribar fins aquí. En tres dies,  en poc més de 60 hores, fer 352 km amb casi 6.000 metres de desnivell positiu, que no ho han posat gens fàcil. Estic a l'equador de l'aventura.
Fotos

17/09/13 Crònica Marnaton de Cadaqués publicada a Triatletas en Red

Per veure l'escrit publicat a Triatletas en Red, només cal fer un clic a la imatge

Entrades relacionades:

17/09/13 Catalunya transversal pedalant. Dia 2

Només obrir els ulls dins la tenda tinc una desagradable sorpresa, tinc coses molles, entre elles el sac de dormir, penso que deu haver plogut, fins que m'adono que no, que el problema és la tenda en si, que reté la humitat, s'acumula a les parets de la mateixa i regalima fins els costats.
Recullo tot, avui la jornada té premi, he quedat per esmorzar a Roda de Ter, amb dos integrants de la meva família d'aigua, en Joan i en Toni, fins a Roda pràcticament és baixada, que faig per la carretera per anar més ràpid.
Després d'esmorzar, agafo el camí de Sant Jaume fins a Vic, on m'embolico jo sol i em perdo una mica. Segueixo pel camí  fins a Santa Eulàlia de Riuprimer,  és un tram molt bonic.
A partir de Santa Eulàlia de Riuprimer vaig per carretera, torno a agafar el camí direcció Navarcles, el fre de davant comença a fer soroll, busco el taller mecànic del poble, li explico el que estic fent i en menys de 10 minuts, ja tinc arreglat el disc de fre que s'havia torçat.
Em sento content, per com he afrontat la situació de l'avaria, mantinguen la serenitat, quan ha calgut, els contratemps no són més que una manera d'enfortir la nostra voluntat.
La nit comença a caure mentre pedalo per l'antiga carretera de Manresa a Igualada, acabo de passar Sant Salvador de Guardiola. Mentre busco on fer nit, parlo amb en Martí que va corrent, parlant, parlant, surt que té un amic que regenta una casa de colònies, que potser m'hi deixaria dormir.
Fem camí a Can Puig, on en Peter sense dubtar-ho em deixa instal·lar la tenda, inclús em porta vi per sopar, tot un detall. Amb el puntet agafat, a descansar que demà, tinc la perspectiva d'arribar al meu objectiu final, Alcarràs.
Entrades relacionades:
Presentació aventura    15/09/13 Dia 0    16/09/13 Dia 1        18/09/03 Dia 3    19/09/13 Dia 4    20/09/13 Dia 5    21/09/13 Dia 6    Dies després

16/09/13 Catalunya transversal pedalant. Dia 1

Arriba el moment de la veritat, pocs minuts abans de començar l'aventura, tinc sensacions contradictòries, estic molt il·lusionat i alhora una mica espantat, tots els dubtes i petits temors fan acte de presència.
Els primers quilòmetres de pedaleig, són per agafar el pols a la bici, això de dur-la carregada amb tot el necessari, uns 14 kg, fa que les maniobres s'hagin de fer amb més cura i el ritme sigui més lent.
Els primers 90 km, fins a Sant Esteve d'en Bas, són per les vies verdes de Girona, que conec sobradament, a partir d'aquí toca anar descobrint el que l'aventura m'oferira. Podria seguir el tram del camí de Sant Jaume, que aprofita el camí ral entre Olot i Vic, segons informació del propi camí, no és del tot cicable, pel que decideixo seguir per carretera.
La carretera enfila cap amunt, la previsió és fer nit entre Sant Esteve d'en Bas i Cantonigrós, pel google earth hi vaig veure molts camps. Un cop s'acosten les 19 hores, punt en que cada dia, començaré a pensar on dormir, doncs a les 20 h +/- ja serà fosc, m'adono d'un petit contratemps.
Els camps hi són, a la gran majoria hi ha vaques i en els que no n'hi veig, hi ha el filat electricficat que impedeix als animals de sortir-ne. Abans de les 19 hores, he passat per davant un hostal, seguiré buscant, sempre sóc a temps per tornar enrere. Mentre es va amagant el sol, trobo el càmping de Rupit, bona opció per fer nit amb la tenda, cap dins.
He pedalat tot el dia, fent uns 110 km amb 2.337 metres de desnivell positiu, estic realment fos i feliç de sentir-me lliure.

15/09/13 Catalunya transversal pedalant. Dia 0

Material i il·lusions apunt per encarar aquest dilluns, el que serà de ben segur tota una aventura. Com a bona aventura, tinc molt clar que les coses sortiran com surtin i no necessariament com tinc previst.
He buscat informació, he planificat, he intentat preveure els imprevistos, he descansat aquests últims dies per estar preparat, he aprofitat les vivències de les vegades que he fet la Costa Brava en caiac per a decidir que endur-me i que no. Seran moltes hores pedalant amb pes, cal no dur coses supèrflues i si tot el necessari.
Tinc mil i un dubtes, per la manca d'experiència, al plantejar-me un munt de preguntes em dóna l'oportunitat d'aprendre molt durant aquests sis dies.
L'idea principal és gaudir pedalant, com tot bon viatge, l'important és el camí, el destí no és més que un punt per poder partir novament.
Fa temps que tenia ganes de fer un sortida de varis dies amb la bicicleta amb tot carregat a les alforges. No acabava de trobar el moment per fer-ho, ara aquest moment és dilluns, aprofitant uns dies de vacances, m'ho penso passar bé.
Vaig sense grans expectatives, amb les mans buides per rebre el que aquest dies hem vulguin donar.
 

14/09/13 Marnaton Cadaqués. Crònica

Mar encalmada, dia assolellat i 600 participants, en una gran festa de la natació en aigües obertes.
Uns volien fer podi, d'altres millorar la seva marca personal en aquesta cursa, hi havia qui simplement volia aconseguir nedar per primer cop una llarga distància al mar de 6.500 metres. Tots anàvem a gaudir de les aigües del Cap de Creus.
Arriba el moment d'anar cap a la línia de sortida, que és dins la mar, l'espectacle em captiva, 600 persones es van agrupant, observo com de tots el racons de Cala Jugadora van sortint nedadors.
Em quedo enrere, molt enrere, vinc amb la intenció de gaudir d'aquesta gran travessia, més igual el temps, el que no vull són els típics cops per agafar posicions, que es donen a l'inici de qualsevol prova de natació.
Començo a nedar, durant els primers 2.000 metres no acabo d'agafar el ritme, penso que avui se'm farà llarg, molt llarg. De cop i volta tot flueix. Allargo la braçada, per lliscar més, sento com em vaig desplaçant, com l'aigua i el meu cos s'ajunten, per ser mar.
Observo gran varietat de peixos, en solitari i en grans bancs, arribo a parar per admirar els didals de mar, especie de placton, segons em confirma la biòloga Sònia Cervià, són captivadors per la seva forma i transparència. Mentre no deixo de veure el litoral que em recorda que estic en un dels racons que més m'estimo, la Costa Brava.
Durant molta estona, oblido que estic en una competició, el munt d'embarcacions i caiacs passen a un segon pla. Només sóc jo, sent mar, sentint l'aigua, respirant la salabror, somrient als peixos, admirant el paisatge, de cop apareix davant la meva vista, la façana marítima de Cadaqués, tinc ganes de fer braçades cap enrere per fer durant l'instant.
No he nedat molt ràpid, ni segurament tècnicament massa bé, el que si he fet és disfrutar al màxim de cada a-braçada que li feia a la mar, que ella em tornava acaronant-me.
Track Garmin Connect
Entrades relacionades:
15/07/13 Prèvia Marnaton Cap de Creus - Cadaqués publicada a Triatletas en Red
17/09/13 Crònica Marnaton de Cadaqués publicada a Triatletas en Red

Repte pel 19/10/13 100 km pista de Terrassa

Aquesta serà la segona cursa de l'objectiu de fer-ne 4 de 100 km en 99 dies.
100 km en pista. M'encanten els dos conceptes. Per una banda una distància, 100 km, en la que l'única certesa és la intenció de voler-ho fer, cada quilometre tindrà el seu propi aroma. Per l'altre banda, la pista d'atletisme,  és molt i molt dura. Són 250 voltes de 400 metres cadascuna. El pas repetitiu, en una superfície gens tova i plana castiga molt fisicament, fer-ho sempre allà mateix, tot fent voltes, castiga la ment.
No és una prova multitudinaria, ni s'acaben les inscripcions el mateix dia d'obrir-se, l'any passat érem 17 corredors. Hi vaig participar caminant, per culpa d'una caiguda, sabia del cert que no ho aconseguiria. L'experiència em va ajudar a aprendre una mica més del meu propi jo, en situacions de dificultat.
Em fa respecte el temps màxim, 15 hores. En altres curses planes, he tardat entre 13 i 14 hores a completar els 100 km, que vol dir, que no vaig molt sobrat, més aviat al contrari.
Una cosa que em sobta, és que molta gent busca reptes durs i difícils a costa de molts diners en material, inscripcions i desplaçaments. Cadascú és lliure de fer el que vulgui. Els 100 km de pista es fan a Terrassa, lluny d'enlloc. El material, és el que un té per córrer habitualment. I el preu és a l'abast de totes les butxaques, 20 euros. 

10/09/13 Cercador de sensacions

Tenim tendència a etiquetar als altres amb poques paraules. Moltes vegades em pregunten que sóc. Esportista o aventurer  o nedador o ciclista o corredor o triatleta o caiaquista o amant de la muntanya o enamorat de la mar o un xic de tot o un poc de res.
Acostumo a respondre que no sóc més que un "currante" que en el temps de lleure fa el que més m'omple. El que més m'agrada és la recerca de sensacions, de les autentiques, de les que costen de sentir, de les que cal tenir l'ànima despullada de perjudicis i el cor bategant amb força.
Sensacions, algunes tant intenses que al recordar-les s'humitegen els ulls i la ment se'n va lluny, molt lluny. Per aconseguir el meu propòsit de cercar sensacions intenses, visc amb passió el que m'agrada, fent a temporades una cosa i després una altre, sense cap proporció més que les ganes i les oportunitats que tinc per fer-les.
Per viure grans sensacions, no cal viatjar a llocs recondits, cal fer via cap al nostre interior. No cal vestir-ho, ni adornar-ho, cal la ment en blanc. No és necessari fer grans coses, nomes cal parar atenció al petits detalls. 
Per això m'agrada tant la llarga distància, perquè quan el cansament s'alia amb l'esgotament, surt el més veritable jo i no hi ha cap barrera que impedeixi sentir  intensament les sensacions a flor de pell.

Propera aventura, del 16 al 21/09/13 Catalunya transversal pedalant

Serà una petita aventura, fa molt temps que tinc ganes i il·lusió per  fer-ho.
No és més que fer una ruta d'anada i tornada, fent servir la btt amb alforges, aprofitant el recorregut del camí de Sant Jaume Català.
El camí de Sant Jaume, ha estat l'itinerari escollit, no per la seva vessant  religiosa, ni perquè tingui cap intenció de fer el camí fins a Santiago, ho ha estat per recórrer la Catalunya central, des de la plana de Vic fins arribar a Lleida, és un part del país que conec poc i que sempre m'ha atret. La sortida serà des de Sant Feliu de Guíxols, enllaçaré el camí just quan surt de Girona per les deveses de Salt i va direcció Bescanó per la Via Verda.
En números, l'aventura seran uns 750 km, si tot surt segons el previst, en 6 dies i 5 nits. L'idea és simple pedalar uns 125 km diaris, dormint, si el temps acompanya, quatre nits en tenda de campanya, menys la tercera nit, on faré nit en un hostal, per poder-me dutxar i descansar bé, abans de emprendre el camí de tornada.
Tinc molt poca experiència en aquest tipus d'aventures cicloturistes, només en una ocasió, el 2008, vaig intentar fer la volta a l'Alt Empordà en tres dies, el segon va haver-hi una gran llevantada i fortes pluges, que van deixar inpracticables els camins, fet que  em va obligar a abandonar.
Sobre el paper,  tres dies d'anada i tres més per tornar. La realitat pot ser molt diferent. El primer objectiu  és arribar fins Alcarràs, si tardo més dies en fer-ho, sempre hi ha l'opció del transport públic per retallar camí i acabar l'aventura en el plaç fixat.
Tinc ganes de pedalar, pedalar i pedalar fins que el dia digui fins aquí, prou ràpid per fer bategar el cor amb força i prou lent per assaborir cada batec.

Mostra un mapa més gran

07/09/13 Ultra combinat Vies Verdes. Posposat

Encara no són les dues de la matinada, hora d'inici del repte. Des de casa tot es veu tranquil, xafogor d'estiu. Les prediccions són dolentes, molt dolentes, hi ha diferents avisos per acumulació de pluja, en les comarques en què passa el desafiament, inclús de possible calamarsa.
Potser un cop passat el dia, es veurà que no era per tant i pensaré que ho podria haver intentat. Sóc dels que crec que en tot ha d'imperar un principi de sentit comú, que és millor estar a casa pensant que ho podria haver fet, que estar fent-ho i pensant perquè coi no estic a casa.
No tinc por a la pluja, que el repte sigui dur ja m'agrada, prendre riscos innecessaris no cal. Tinc la gran sort de no haver de demostrar res a ningú, menys a mi mateix i fer el repte amb les condicions meterològiques que s'acosten, seria un acte d'irresponsabilitat absurd, hi haurà altres dates per poder fer-lo.
En tots els reptes, hi ha un llindar de seguretat que no s'ha de creuar, aquest no n'és una excepció.
Per tot plegat posposo l'Ultra combinat Vies Verdes, fins d'aquí uns dies, amb la intenció de fer-lo dintre aquest mes de setembre.

Entrada relacionada: 

Repte pel 07/09/13 Ultra combinat Vies Verdes

Fer a peu els 100 km que separen Olot de Sant Feliu de Guíxols, per les vies verdes. Aquest és el primer tram de l'objectiu de fer 4 curses de 100 km en 99 dies. Per complicar una mica el repte, el faré en semi autosuficiència.
Per anar al punt de sortida, a Olot, hi aniré en btt, per les vies verdes que després faré a peu, amb tot el material al damunt. Un cop arribi a Olot, a esmorzar amb l'amic Joan Cutrina, que és qui s'endurà la bici i el material sobrant. Aquest esmorzar, entrepà i cafè amb llet, serà l'única ingesta de menjar, que no duré a sobre.
L'aprovisionament d'aigua, l'aniré fent de les múltiples fonts que hi ha al llarg del camí. Si les fonts d'un poble no ragen, compraria aigua, només aigua, en algun establiment.
Vull començar els 100 km a peu, aproximadament a les nou del matí de dissabte, que significa sortir en bici cap a les dues de la matinada, fent amb frontal la major part dels 100 km pedalats.
Resumint, per fer 100 km en btt i 100 km a peu, per les vies verdes, ho portaré tot a sobre, menys l'aigua i l'esmorzar.
Que per què ho faig complicat? Doncs perquè el fàcil no em motiva. A més l'autosuficiència  aporta un punt més d'estratègia  que ho fa molt interessant.
La predicció no pinta massa bona, en principi dóna pluja, ho faré igualment. Dur l'equip de pluja, vol dir més pes, si plou molt, més que córrer, caminaré, vol dir anar més lent. Més dificultats és igual a més motivació.

Entrades relacionades:

02/09/13 Diana Nyad ha nedat de Cuba a Florida

Una dona, Diana Nyad, 64 anys i una fortalesa que molta gent més jove voldria.
Un lema, mai és massa tard per perseguir el teu somni.
Un Somni, nedar els 166 km que separen Cuba de Florida.
Un exemple de perseverança, aquest ha estat el cinquè intent.
Una història, una gran  història, ho ha aconseguit, després de nedar unes 52 hores.
No omplirà portades de diaris, la premsa esportiva seguirà parlant d'ídols de fang que xuten una pilota, el que si ha omplert són molts cor d'il·lusió, d'orgull, ens demostra que no hi ha força més poderosa que perseguir els nostre somnis. 
Gràcies Diana pel teu exemple,  t'admiro perquè ho has aconseguit, però encara t'admiro molt més per no deixar d'intentar-ho fins a fer-ho.