29/11/13 Esport massa en serio, no gràcies!

De vegades tinc l'impressió que, tots plegats, ens prenem massa seriosament, el que crec hauria de ser un entreteniment i una diversió, com és l'esport.

No vull dir que no calgui entrenar amb metodologia i disciplina, ni que sigui dolent perseguir un objectiu o anar a buscar una marca concreta. Vull dir que, no és bo deixar la satisfacció de la feina feta durant mesos en un  resultat.

L'essència de l'esperit esportiu està en la superació. Fer un resultat menys bo de l'esperat, no és dolent si s'ha donat tot.

Hi ha qui diu que fer una marató en més de quatre hores, no és fer una marató, quina bajanada. Els que la fan amb més temps, com és el meu cas, també hem entrenat, gaudit i patit els 42.195 metres de la prova. Com el que arriba fora del temps de tall oficial, per mi és tant o més finalista que els altres. 

El mateix passa amb el material, un grapat d'euros invertits per retallar temps, aquesta millora no implica més esforç en si mateixa.

Acostumo a entrenar per objectius, per varis objectius alhora, fent planificació a mesos vista. D'aquesta manera, no aconseguir-ne un, no implica no haver fet els anteriors, ni fa perdre l'il·lusió en els següents. Mentre que si es prepara una sola cosa durant mesos, l'auto-exigència serà molt més gran. I el fracàs o l'èxit seran de més mal portar.

Apart, tinc molt clar, que esport, per mi, és diversió. Vull passar-ho bé entrenant i fent els reptes que em proposo. Molt per sobre de cronos, el dia que no m'esforci fins el final i no em diverteixi a cada metre mentre ho faig, tot i el dolç amarg gust del patiment, aquell dia, independentment del resultat, hauré fracassat.