13/11/13 100 km, la distància que em té encisat
Aquesta distància, 100 km, em té captivat. El que més m'atrau és la seva gran duresa, fer 100 km a peu, fa que cada cop, sigui una nova vegada. Sense perdre el respecte a cap altre modalitat, sigui una marató o una cursa de 5.000 metres, totes costen.
Quan estic fent una prova de 100 km, sempre penso que hauria d'entrenar més el córrer, cosa que no acabo fent, abans corria molt més, no millorava i a més tenia bastant problemes als genolls. A dia d'avui, faig entrenament creuat, nedar i bicicleta, corrent, de vegades cap dia o un o com a màxim dos dies a la setmana, habitualment tirades curtes de 5 a 15 quilòmetres, buscant qualitat, fent sèries a ritme, més que no pas acumular desgast de sabatilles. El córrer poc, fa, en part, que tingui moltes ganes de córrer.
Els 100 km, em fan bategar el cor ben ràpid, molt abans de començar, només pensar-hi, al recordar les emocions i sensacions viscudes en cada repte d'aquesta distància.
Són molt quilòmetres i moltes hores en moviment, en que pot passar i passa de tot. Moments en que et menjaries el món, instants en que la vida et pesa, de l'eufòria a la desesperació només hi ha un pas, en un moment caic en el meu propi pou de desolació i al pas següent m'impulso per acariciar el cel amb el palmell de la mà.
Quan el cos comença a estar cansat, no hi ha màscara que amagui el propi jo, ens mostrem tal i com som, amb els nostres múltiples defectes i alguna virtut. Ajuda molt a l'autoconeixement i a aprendre de la nostra condició humana. No hi ha res segur, per ningú, fins que es creua la línia d'arribada.
Vaig fent una llista de les curses que he fet de 100 km o més, és, relativament, curta, de moment, només en porto 19, no tinc ni idea de fins on arribarà. Quan la miro, recordo moments que se m'han quedat gravats a foc a l'ànima, moments d'alegria, de llàgrimes, d'esgotament, de dolor, de motivació, de germanor i d'amistat.
Aquesta distància és màgica, doblega voluntats i forja determinacions, estableix vincles que per molt temps que passi sense veure un company de cursa, la complicitat i l'entesa segueix allà, com el dia que vam compartir alguns metres.
Entrada relacionada:
Reptes fets de 100 km o més
Quan estic fent una prova de 100 km, sempre penso que hauria d'entrenar més el córrer, cosa que no acabo fent, abans corria molt més, no millorava i a més tenia bastant problemes als genolls. A dia d'avui, faig entrenament creuat, nedar i bicicleta, corrent, de vegades cap dia o un o com a màxim dos dies a la setmana, habitualment tirades curtes de 5 a 15 quilòmetres, buscant qualitat, fent sèries a ritme, més que no pas acumular desgast de sabatilles. El córrer poc, fa, en part, que tingui moltes ganes de córrer.
Els 100 km, em fan bategar el cor ben ràpid, molt abans de començar, només pensar-hi, al recordar les emocions i sensacions viscudes en cada repte d'aquesta distància.
Són molt quilòmetres i moltes hores en moviment, en que pot passar i passa de tot. Moments en que et menjaries el món, instants en que la vida et pesa, de l'eufòria a la desesperació només hi ha un pas, en un moment caic en el meu propi pou de desolació i al pas següent m'impulso per acariciar el cel amb el palmell de la mà.
Quan el cos comença a estar cansat, no hi ha màscara que amagui el propi jo, ens mostrem tal i com som, amb els nostres múltiples defectes i alguna virtut. Ajuda molt a l'autoconeixement i a aprendre de la nostra condició humana. No hi ha res segur, per ningú, fins que es creua la línia d'arribada.
Vaig fent una llista de les curses que he fet de 100 km o més, és, relativament, curta, de moment, només en porto 19, no tinc ni idea de fins on arribarà. Quan la miro, recordo moments que se m'han quedat gravats a foc a l'ànima, moments d'alegria, de llàgrimes, d'esgotament, de dolor, de motivació, de germanor i d'amistat.
Aquesta distància és màgica, doblega voluntats i forja determinacions, estableix vincles que per molt temps que passi sense veure un company de cursa, la complicitat i l'entesa segueix allà, com el dia que vam compartir alguns metres.
Entrada relacionada:
Reptes fets de 100 km o més
Quim tothom té una distància en la que es troba a gust ara es 100 km d'aqui a un temps poden ser 1000 km per etapes o 10 a la setmana, la qüestió es fer-ho per gaudir, que tingui sentit i perquè Sí sense més explicacions i teories enrevessades !
ResponElimina