11/11/13 Reptes 2.0

Des fa un temps, en els reptes he incorporat la comunicació a temps real, a través de les xarxes socials, és motivador i enriquidor.
Anar escrivint sobre la marxa, té efectes curiosos. Surt el que surt, és el que penso, moltes vegades fins i tot, com  ho penso. No està editat, ni hi ha una planificació de quan fer-ho. No em marco cap pauta, més que explicar alguna cosa, quan em vingui de gust o quan necessito treure a fora el que estic sentint per dins.
M'agrada viure els reptes intensament, sense més preocupacions que fer-los. El moment d'escriure, sempre és circumstancial, un estona en que camino, el temps de l'avituallament o una parada, si es dóna el cas. Primer és gaudir el repte i compartir-lo amb els que estem fent la prova. En alguna ocasió agafo el mòbil, començo a escriure, m'atrapa un company d'aventures i deixo la comunicació per més endavant.
Per no estar massa pendent del mòbil i guardar bateria, sobretot en els reptes en solitari, per qualsevol emergència, el duc sense internet o inclús parat. El vaig connectant de tan en tan, sobretot quan tinc un moment baix, per llegir els vostres missatges. Durant uns instants la ment s'evadeix i torna amb més motivació i ganes.
El més genial de tot, són els comentaris, consells i ànims en forma de paraules o de m'agrada o de favorit al que vaig publicant, via facebook i twitter. Les paraules m'arriben ben endins, al fons del cor i ajuden a treure forces d'on pensava que no en quedaven. Inclús en reptes solitaris, en que estic hores sense veure a ningú, sento que no estic sol, que tinc el millor acompanyament.