17/07/13 El Freu, de nou per primer cop

La primera vegada en fer una cosa, només ho podem experimentar un cop, però veure el que per un mateix és de sobradament conegut, a través d'una nova mirada, ho podem reviure multitud de vegades.
Això ha passat al acompanyar l'Anna, a fer el seu primer Freu (espectacular pas entre roques a Sant Feliu de Guíxols), no és que no nedes, ni que no anés al mar, és que fins tant endins no hi havia anat fins el moment.
Abans de començar, mentre fa els últims preparatius, es nota en els seus moviments, que  està concentrada i pensant com serà nedar fins a mar obert, de veure el fons molt avall o no veure'l, de la distància que hi ha per arribar-hi i de que després s'ha de desfer el camí per tornar al punt de partida. Expectatives i dubtes davant una situació nova.
Fem cap a l'aigua i comença el moment de la veritat, a nedar, dintre la protecció del canal de natació, gaudint de bancs de peixos que ens venen a trobar, mentre el sol està amagat darrera un cel ennuvolat i la mar està com un mirall de plana, anem avançant cap El Freu, aquest pas entre roques que tant ens captiva a tots els que l'hem nedat.
Gaudim El Freu i inclús sortim fins una mica més enfora, a mar obert, per experimentar sensacions, en la seva mirada recordo la meva primera vegada, el meu primer Freu, va ser amb caiac. El primer dia que feia caiac i ja em va causar impressió, aquell dia no estava precisament pla, creuar-lo va ser entrar en un nou món, en el gran blau, un món del que no puc, ni em vull desvincular. 
Gràcies al caiac i a trobar-me la mar en diferents formes, el primer cop que el vaig fent nedant estava molt tranquil, doncs coneixia  per on movia i tenia més per la mà, el que és la mar.
Les aigües obertes poden espantar una mica quan no es coneixen, abandonar la tranquil·litat de la piscina o de la badia, no poder fer peu, ni tant sol veure el fons, estar a centenars de metres de la propera sortida a terra, són factors que fan respecte i que per molt que nedem, han de seguir fent-nos respecte i actuar amb precaució. 
Perquè un cop proves d'anar és lluny, t'adones del lluny que pots arribar.