14/07/13 Caiac i snorkel

Navegar amb el caiac  és hipnòtic. Hi ha un moment, en que navegant a certa distància de la costa, amb la cadència de palada agafada, que fa que soni compassadament cada entrada de la pala a l'aigua i l'esquitx que fa al sortir. mentre el caiac va lliscant suaument sobre el gran blau, mirant la proa, en aquest instant, el cap es desconnecta de l'exterior, tot i estar a l'aguait, per connectar amb l'interior de mi mateix. 
Flueixo de la pau i la serenor que em dóna la mar, només alguna embarcació d'algun estressat em fa tornar a fora.
La mar estava molt tranquil·la, jornades com aquesta són dies per aprofitar per passar entre roques amb poc calat, per poder navegar casi enganxat a les lloses, observant el fons que es deixa entreveure per decidir on parar a fer una mica d'snorkel.
Ulleres, tub i aletes, no cal més per passar una bona estona embadalit, amb els secrets i petits tresors, en forma de vida, que hi ha dins l'aigua salada. Les onades ensordeixen les orelles, només escolto la meva respiració, mentre em deixo portar pel gran espectacle que la natura m'ofereix.
Navegar amb el caiac i fer snorkel, per mi, és una combinació guanyadora. Puc agafar el caiac, desplaçar-me distàncies llargues, de manera sostenible i sense malmetre, ni alterar l'entorn, anant on  no es pot arribar a peu, per parar amb facilitat a qualsevol racó. Permet gaudir sense presses, a ritme contemplatiu de dos punts de vista molts diferents, estretament vinculats i complementaris l'un de l'altre, la visió assentat arran d'aigua i amb el cap dins la mar.