25/04/13 Autoconeixement

És essencial el coneixement del propi cos a l'hora d'entrenar i decisiu en el moment de fer front a reptes.

Cal fer un exercici de sinceritat, ja en el moment d'escollir els objectius, no només per saber si els tenim mínimament a l'abast, sinó també si estem disposats a pagar el preu per arribar-hi en condicions, cal ser molt conscient de la quantitat d'hores que hem de robar al dia o a la nit, de vegades a la son, d'altres a l'apatia, alguns cops al cansament acumulat de llargues jornades de feina, a compromisos personals o familiars.

Un cop escollit el que vull aconseguir, toca planificar els entrenaments adaptant-los a una realitat canviant i inestable, com és la pròpia vida, en el meu cas, la majoria de vegades vaig curt d'hores d'entrenament i alhora mancat d'hores de son. Per això, entre setmana, aposto  per posar el màxim de qualitat als quilòmetres, més que no pas sumar-ne molts, tot i preparar reptes de llarga distància.

Cada entrenament el començo amb un objectiu tècnic concret, en qualsevol disciplina  pot ser  allargar la gambada, estirar més la braçada o donar-ho tot en les pujades a ritme de pedal.

Cal escoltar el cos per no forçar i derivar en una lesió, per desgracia la meva manera d'aprendre està basat en el mètode assaig i error, per sort de cada error se'n deriven encerts pel futur.

Un cop em marco les sessions de la setmana, sóc disciplinat, fins i tot en el dia de descans i en els dies en que la mandra em vol guanyar la partida. Però hi ha ocasions, passa poc sovint, però passa, que el cos demana a crits descansar, cal distingir-ho de la mandra, l'apatia o la desmotivació, la ment té ganes d'activar el cos i el cos diu que no. Un fet que m'ha costat molt de diferenciar ha estat el llindar en que arribo al sobreentrenament, actualment intento fer la planificació adequada per no arribar-hi, però si es dóna el cas, toca parar.

El dia que paro, em sento estrany, a ningú li agrada deixar de fer el que el diverteix. L'endemà es quan noto que he pres la decisió encertada, sentint-me amb ganes i energia per menjar-me el món a mossegades.

Per coneixes a un mateix, cal escoltar el cos, establir-hi un diàleg sincer i sense subterfugis, cal observar, diferenciar els estats d'ànim dels estats físics, veure-ho tot com un conjunt i no de manera individual, l'autoconeixement és un camí de llarg recorregut i que cadascú, en gran part, ha de fer sol.