05/04/13 Creure en un mateix

El secret per triomfar és creure en un mateix. 
Quina frase més bonica, sembla extremadament difícil i complexe de dur a terme. En realitat només cal fer-ho, no donar-hi voltes i voltes, ni buscar excuses, ni pretextos de perquè no fer-ho, sinó realment començar a creure en un mateix. 

En els reptes, hi ha moments difícils, en que toco fons i afloren mil dubtes, és quan em dic, a mi mateix que puc. Inclús quan la pregunta de si podré o no podré aconseguir-ho, em ressona pel cap, fins arribar a ensordir els meus pensaments, em repeteixo, un i altre cop, amb les dents apretades la paraula si, un simple si, en veu baixa i de vegades amb ple crit. 

Com totes les eines personals, cal treballar-les, no serveix de res voler una cosa, sinó fem res per aconseguir-ho. Costa fer el primer pas, aquest només depen d'un mateix, de la pròpia voluntat, un cop s'arrenca s'és imparable. 

Al començar a fer coses de llarga de distància, vaig haver d'escoltar de tot, comentaris de tota mena, des dels més argumentats, fins als que deien que no podia ser bo estar molta estona fent esport, la majoria dels que ho diuen són els mateixos que es passen molta estona veient com els fuig la vida d'entre les mans, mentre miren hores i hores la pantalla de la televisió o de l'ordinador. 

Cal tenir les idees clares, per voler fer una cosa, fora del que és "normal" en l'entorn més proper, perquè hi ha paraules que fan mal i silencis que trenquen el cor. Cal creure en un mateix, sé que la meva felicitat, només depen de fer les coses que em facin feliç, que els altres ho entenguin, al final no depen de mi, no cal convèncer a ningú, només cal estar-ne realment segur un mateix. 

Creure en un mateix, no vol dir anar de xulo, ni de dur, ni de gran, ni de prepotent per la vida; cal humilitat, saber-se sentir petit i aprendre a escoltar el que no agrada. No cal semblar res, cal ser. 

L'experiència també ajuda, quan penso que no en sóc capaç, recordo que ho tingut en ment infinitat de  vegades abans i que en la majoria de casos, va resultar que si, que era capaç, com testimonia la pàgina reptes fets d'aquest bloc. Tampoc m'agrada viure en la comoditat del que ja he fet, però parar per recordar d'on vinc, m'ajuda a saber cap a quina direcció anar, prefereixo viure en l'expectativa i incertesa constant, que en el confortable passat.

Com tot camí, hi ha alts i baixos, dificultats i moments dolents. En aquest camí, només hi ha un destí, creure en un mateix, per anar endavant, sempre endavant! 

+ Sensacions