10/03/13 St Feliu de Guíxols - Anglès - St Feliu de Guíxols, pedalant per les vies verdes

La bicicleta de carretera no ha pogut fer la tirada llarga que tenia prevista, a 10 metres de casa, he estripat la coberta, sóc un trasto, que hi farem, canvi de plans a rodar amb la muntanya.
Enfilo el carril bici, el dia és espectacular, en els trams més propers a poblacions hi ha un munt de gent, tots volem gaudir del dia i que millor que fer-ho en les vies verdes, pel camí trobo qui camina tranquil, qui passeja amb la família, corredors habituals i alguns que fa poc que corren, un grapat de bicicletes, de tot tipus, inclús una de carretera, cadascú al seu ritme. És com un trenca closques, en que per encaixar les peces, tots ens apartem, avancem, ens esperem, inclús parem quan cal, a fi de comptes, quina pressa hi ha?
Observant la gent, vaig passant poblacions, fins arribar a Girona, hi vinc sovint amb cotxe, però a ritme de pedal, des del carril bici que hi ha la vorera, és veu més bonica la ciutat, un cop passada, inicio un tram que m'encanta, pedalar al costat del Ter, escoltant la remor de l'aigua, notant el moviment del riu en l'aire, m'agrada molt, és un tram força planer, agraït de pedalar.
Arribada a Anglès, abans d'iniciar el retorn, parada i fonda, al solet, amb el diari i tot el temps del món.
A la tornada, decideixo entrar a Girona, per les Deveses, decisió més que encertada, feia massa que no hi passava, segueix sent un lloc amb màgia. Segueixo desfent camí, l'aroma d'una barbacoa  em recorda que és l'hora de dinar, hi ha menys gens al carril bici, però segueix havent-hi un munt de vida al costat, persones fent pícnic en diferents llocs, el sol que no deixa de fer-me companyia. En els últims quilòmetres em ve a trobar el vent, amb olor de mar, que em dóna la benvinguda a casa.
No sempre podem fer el que tenim previst, però si gaudir del que fem, han estat 121 km deliciosos.