24/01/13 Que és un repte?

Per mi un repte ha de complir bàsicament tres condicions per a considerar-lo com a tal: ha d'engrescar, ser dur i divertit alhora.
- M'ha d'engrescar en si mateix, motivar, il·lusionar, m'ha de fer somiar despert, només de pensar-hi la meva ment ha de poder marxar d'on estigui per anar cap a l'escenari del repte, per dies que faltin; m'ha d'emplenar la boca al parlar-ne.
- Ha de ser prou dur perquè valgui realment la pena, he d'estar més aprop del fracàs que no d'aconseguir-lo, d'aquesta manera només de començar-lo ja em sento un guanyador, a línia de sortida he guanyat a les pors i als dubtes, sinó l'aconsegueixo no passa res, si ha estat prou dur, segur que he après un munt de coses.
- M'he de divertir, sinó res tindria sentit, sentiré aquest dolç patir, que poca gent entén, també sentiré alegria desfermada, durant els reptes, hi ha moments que ric tot sol, nomes pel fet de sentir-me viu, intensament viu.
Ara  per superar-me, faig proves de 100 km corrent o de 24 hores sense parar o pedalo un munt d'hores o nedo a pell a l'hivern, però no oblido que hi va haver dies en que el repte va consistir en  córrer 5 minuts o fer la pujada del carrer de casa en bici o nedar 2 piscines seguides.
No importa si el repte per un o altre, és fer 2 o 200 km, l'important és gaudir esforçant-se, cadascú al seu nivell, en cada etapa de la vida canvia, potser quan sigui vell, el repte torna a ser 5 minuts.
Quan veig una persona corrent, sense ritme en la respiració, amb estil indefinit, amb indumentària de carrer, amb mirada fugissera, sóc testimoni de com comença a córrer i m'adono del seu repte, sento connexió amb ella. Fer el primer pas és el que moltes vegades més costa.
No importa la distància d'un repte, l'important és que ens dugui lluny per trencar les nostres fronteres i obrir-nos nous horitzons.