Segueix-me a Instagram! Segueix-me a Facebook! Segueix-me a Twitter!

18/01/13 Guanyar

Guanyar, sembla que sigui l'únic que importa a alguns, a qualsevol preu, costi el que costi, alguns com l'ara destronat Lance Armstrong
La nostra societat només recorda el nom del que guanya, amb el temps ni tan sols encertem a dir els que l'acompanyaven en el podi, hem passat de la cultura de l'esforç a la cultura de competir.
Sembla que només valgui la pena esforçar-nos en alguna cosa, si podem ser el millor, el guanyador i sembla que només ho podem aconseguir fent que perdin els altres, en una cursa, és quedar davant del grup que més o menys van al mateix ritme que un i a la vida és tenir més que el teu veí i amics.
Quan explico el que faig, hi ha qui em pregunta per la posició que aconsegueixo en les proves esportives, quan els explico  que en algunes pots començar la llista pel final i hem poden trobar fàcilment, no entenen que hi segueixi anat si no guanyo res ni a ningú.
Els costa d'entendre, que el meu rival sóc jo mateix, que guanyo al cansament, al dolor, a les adversitats, a la mandra, a la desmotivació, de vegades a la fred, d'altres a la calor, uns cops aconsegueixo ser sord als comentaris de desànim i altres amplifico en el meu cap els missatges de suport.
El meu premi és poder-me mirar al mirall i estar content de mi mateix, ni millor, ni pitjor que ningú, només l'orgullós amo de mi mateix, sense deixar d'admirar als que s'esforcen per guanyar netament.

Comentaris