31/12/13 Feliç 2014

30/12/13 El 2013 en números

Ara que s'acaba l'any, és un bon moment per mirar enrere per agafar impuls pel proper 2014. Per posar el comptador a cero. A més d'anar explicant el que he fet, que està detallat en aquest bloc, vaig sumant les sessions i la distància que faig de cada modalitat esportiva que practico.
Aquest és el resum del que ha donat de si el 2013, en números:
(144)   443,320 km. Nedar
(050) 1.570,120 km. Bicicleta Carretera
(036) 2.544,320 km. Bicicleta Muntanya
(044)   723,000 km. Córrer Urbà
(013)   148,860 km. Córrer Muntanya
(018)   480,490 km. Caminar
(011) Sortides Caiac

Els números del 2010, 2011 i 2012 és poden veure a la pàgina: Quilòmetres

29/12/13 III Travessia dels Nassos

Des del 2011, el Club Aquàtic Xaloc, celebrem una travessia a la Platja de Sant Pol, per acomiadar l'any. De caire social, en família, no és una nedada competitiva, ni de grans pretensions, és una trobada d'amics, que volem gaudir junts, fent una cosa que ens agrada molt a tots, nedar a la mar.
Amb l'aigua al voltant dels 14ºC, al mes de desembre, cal tenir nassos per entrar-hi, Ja sigui amb neoprè o sense, com hem fet en Sergi i el que escriu. La mar és igual de freda per tots, si bé és cert que al nedar a pell, el refredament del cos és molt més ràpid, doncs no hi ha res que retingui calor, l'aigua en contacte directe amb el cos, et deixa sentir tota la seva temperatura.
El sol ha jugat a amagar-se, abans d'entrar a l'aigua estava ben alçat i majestuós, quan hem començat a nedar, s'ha quedat rere els núvols i n'anava sortint a estones.
L'entrada em costa molt i molt poc, les ganes de nedar podem més que la fredor. En res m'hi trobo cómode. Enfilem direcció sud, per anar fins a un dels llocs amb més màgia del litoral de Sant Feliu de Guíxols, a Cala Ametller. Tot hi haver-hi un xic de mar moguda, ens deixa entreveure part dels seus encants submergits. 
El punt de gir, ha estat els illots dels Sacains, on l'imatge era de contrastos. Entre els que estaven fent la via ferrata que veien el mar a vista d'ocell i nosaltres que la gaudíem a vista de peix. 
Fins aquest moment, al anar fent parades, duem uns 45 minuts dins l'aigua. Ostres, per l'aclimatació que duc, tinc el marge tope, que crec que puc estar dins l'aigua, amb mínimes garanties, un màxim 1h25'. La meva intenció inicial era fer aproximadament 1h10', entre riures, comentaris i fotos, el temps ha passat més ràpid del que comptava.
La tornada la faig pràcticament d'una tirada, resseguint la costa, per tenir un petit plus de seguretat, tot i que d'aquesta manera  allargo un xic el recorregut. Al arribar a pocs metres de la platja, em paro a parlar uns minuts, amb el patró d'una menorquina, que també neda i em coincidit en diferents travessies. Sóc un cas, no callo ni dins l'aigua. 
Segueixo nedant fins a retornar al punt de sortida, fent 3.270 metres, tot nedant a pell 1h 17' 33". Amb la sensació a la pell, d'haver-ho passat bé, molt bé!
Imatges gràcies a la Mónica Campaña, al Jorge Pérez i el suport logístic a terra de Jordi Gonzalez.
Cròniques Travessia dels Nassos 2011 i 2012

Repte per aquest hivern: Menys temperatura, més temps.

El repte és molt senzill d'explicar, estar dins la mar el major temps possible,  fent alhora la major distància que pugui nedant a pell, durant aquest hivern 2013/14. 
És més important el temps que la distància, doncs la duresa, és troba en l'aigua freda, que incideix de manera proporcionada en el temps de permanència a dins, no en els metres nedats.
La temperatura del mar, acostuma a oscil·lar entre els 12 i els 14 graus, en la zona de costa on nedaré. Habitualment la temperatura té tendència a la baixa fins a finals de febrer/principis de març i té un lleuger ascens durant les ultimes setmanes d'hivern.
Per temes d'hores de llum i jornada laboral, els dies que nedi, seran els del cap de setmana i festius, no tots. No per fer aquest repte, en deixaré de fer d'altres, ni tots els dies és possible nedar, sigui per circumstàncies ambientals o d'estat físic.
Mentiria si digués que no tinc cap objectiu concret. 1h 45', ja seria una gran marca, tot i que no puc negar que m'agradaria superar les dues hores nedant.  
Espero braçada a braçada acostar-me al meu propòsit. No cada nou dia nedaré més que l'anterior, potser serà menys, la finalitat de cada nedada és que serveixi per l'aclimatació de la següent.
Aniré apuntant les dades de les nedades a pell, dia, temps, distància i track en aquesta pàgina: - temperatura + temps 

Entrada relacionada:
18/03/14 Balanç del repte d'aquest hivern: Menys temperatura, més temps.

25/12/13 II Copa Nadal Ganxona

Segona edició de la nostra particular Copa Nadal, a Sant Feliu de Guíxols. Hi havia dos possibles escenaris, la badia principal, resguardada del vent de garbí i la platja de Sant Pol, on es deixava sentir el temporal marítim. No hi ha marge pel  dubte, cap a Sant Pol a gaudir de la mar moguda.
Som quatre els participants. Quatre apassionants de les aigües obertes, amb molts metres a les espatlles, amb ganes de nedar en condicions un xic fora de l'habitual, amb el toc d'inconsciència necessari, per gaudir la mar amb maror, amb l'aigua per sota dels 14ºC i un vent que t'entra fins els ossos. Els repetidors de la primera edició, en Sergi, en Maxi i el que escriu, nedarem a pell. L'Andreu ha decidit que durà el neoprè.
L'entrada és lenta, no per manca de determinació o decisió, la platja és poc profunda i cal caminar una mica. Entrem un xic en diagonal, fins a posar-nos en paral·lel entre les ones i la línia de costa. Un cop nedant, em sento com quan de nen, jugava amb les onades en un dia d'estiu. L'aclimatació que duc, fa que no la fred no em molesti en excés.
Realment impressiona veure les onades amb tota la seva alçada, com s'acosten i sentir com gronxen el nostre cos. Estem en una muntanya russa, anem amunt i avall de les onades, que no paren. Al cap de poc més de 500 metres, en Maxi i en Sergi, inicien el camí de tornada, són uns veritables campions, els dos han estat amb problemes gastrointestinals fins no fa masses hores. Amb l'Andreu, seguim una mica més, fins a l'extrem sud de la platja, a una distància prudencial de les roques.
A la sortida, als quatre ens passa el mateix. Costa deixar la mar, no per dificultat tècniques ni cap altre tipus, costa deixar de jugar amb les onades que tant ens agraden.
Aquesta travessia i les imatges, no haguessin estat possible, sense la col·laboració i complicitat de la Júlia, la Laura i la Sandra, moltes gràcies.

Entrada relacionada: 

23/12/13 Bones festes

22/12/13 Segon semestre de somnis, projectes i reptes 2013

A pocs dies de canviar d'any, és hora de veure que ha donat de si, aquest segon semestre del 2013.
El juliol, vaig iniciar el projecte de la Costa Brava nedant, per etapes, pel camí més llarg, fruint cada braçada. Aquest 2013 n'he assaborit 5 etapes, de les 40 que hi ha. No tinc cap pressa, més que gaudir-ne cada tram.  Amb l'amic Pere, varem fer realitat el repte combinat de fer tres modalitats esportives, entre els dos, fent la Costa Ardenya Extrema
Al inaugurar el canal de natació de Sant Feliu de Guíxols, es va obrir una possibilitat que no vaig voler desaprofitar, aconseguint la meva major distància mai nedada, 31,5 km en el repte nedant sol a sol. A més se'm va ocorre un objectiu que va fer regirar els meus plans, el de fer 4 curses de 100 km en 99 dies.
Sense deixar de nedar en tot l'estiu, el setembre, decideixo fer realitat una antiga il·lusió, una petita aventura que tenia en el calaix, fer Catalunya transversal en bicicleta anada i tornada, 6 dies que em van treure perjudicis i van ampliar horitzons. 
L'últim trimestre, apart d'estar centrat en fer una prova de 100 km cada mes. He seguit nedant i nedant. Vaig intentar fer mig ironman estàtic, que una lesió va impedir que  completés. 
En l'últim mes he començat a  nedar a pell, en aigües obertes i fredes, fent un repte in crescendo, fins assolir els 3.000 metres.
Les proves organitzades que no em volia perdre, les he fet, les 6 hores de Calella i les 24 hores d'atletisme, tot i que córrer no és el meu fort, en aquestes dues curses em sento en família.
Han quedat reptes al calaix.  Ha quedat pendent  els 350 km nonstop en bici. Superar els 300  km a peu per etapes. El desafiament solidari, espero poder-lo realitzar, almenys en part, el proper 2014.
Algunes idees, no han pogut ser realitat per temps, d'altres per logística, algunes pel cost econòmic, hi ha les que m'ha faltat trobar complicitats per a realitzar-les. No les descarto, queden en un racó de la ment, esperant que és doni la circumstància que no s'ha donat aquest 2013 per a fer-les realitat.
Hi ha somnis que no aconsegueixo ni iniciar-los, no passa res, sempre en puc somiar d'altres. Intento no obsessionar-me en cap repte que no pugui iniciar o completar, això no vol dir que oblidi la idea pel futur, prefereixo centrar-me en disfrutar els que si puc fer.

21/12/13 Dient adéu a la tardor, a ritme de pedal.

Hi ha dies en que poc és molt.
Agafar la bicicleta de muntanya i sortir a pedalar, és canviar de registre, sense anar gaire lluny, ni amb camins de massa dificultat.
Deixo enrere la mar que tant m'estimo i el tram de via verda, que tant conec, per anar fins el Pi Gros, sempre m'impressiona. Fa uns 20 metres d'altura, el perímetre del seu tronc és de 3,70 metres i té uns 200 anys. 
Em recorda l'efímer que és tot plegat i que l'important de debò perdura en el temps. L'olor de bosc, juntament amb el fregament de les rodes amb el terra al avançar, mentre l'aire fred m'acarona, em transporta a un altre lloc, dins el mateix indret.
A un lloc on hi trobo el meu veritable jo, sense cadenes, sense voler semblar res, sense voler tenir, només volent sentir i gaudir el moment. 
Han estat 31 km, molt planers, a ritme suau, durant dues hores. 

20/12/13 Col·laboro amb Neda el Món

Publicació Mundo Deportivo
No és cap secret que col·laboro amb Neda el Món, des de fa uns anys. Em podeu trobar habitualment a les travessies que organitza, no a totes doncs de vegades l'agenda no ho permet.
Hi aporto els meus pocs coneixements adquirits a ritme de braçada, a còpia de mantenir llargues converses amb la mar. Sobretot hi aprenc. El dia de la travessia no em cauen els anells per ser un voluntari més, muntant, desmuntant i ajudant en el calgui, tot i que sóc el voluntari que menys feina fa, doncs nedo la travessia.
Moltes vegades em pregunten per què ho faig. Hi ha diferents motius. 
El principal és que em diverteixo, disfruto molt la travessia des de dins, com que la nedo, sempre tinc la sensació que estic embolicant el meu propi regal i alhora sento que estic preparant la festa per la meva família d'aigua.
Una altre motivació és pel grup de persones que formen aquest projecte, no només els que el gestionen, sinó tots els  voluntaris. Les cares han anat canviant, l'esperit d'equip queda i tots ens desvivim per donar el millor de nosaltres mateixos, per fer gaudir de les aigües obertes, a tots els que decideixen fer-ho mitjançant Neda el Món.
Que sigui on va començar la meva passió per les aigües obertes, el 2009, també hi fa molt, he anat creixent com a nadador de la seva mà. Al ser un projecte no competitiu, va marcar la diferència en la manera d'afrontar llargues distàncies a mar. Ara em satisfà molt que d'altres persones, descobreixen el lluny que poden arribar i el molt que li pot aportar la mar, sense pressions de cronometratge i de classificacions.
Per tot plegat i molt més, jo col·laboro amb Neda el Món

18/12/13 On els teus somnis et portin

Cap on en porten els meus somnis? Només conec una part de la resposta. Sé el que he somiat fins ara, no el que somiaré demà. Intento mirar-los de cara, per poder fer-los realitat, en el meu cas és en forma de reptes, desafiant al pitjor rival que puc tenir, jo mateix.
Aquest 2013 ha estat plegat de somnis fets realitats, il·lusions que em fan viure més enllà del dia a dia.  Somnis que em fan seguir somiant despert. Que posen a prova la determinació en forma d'obstacles, ja siguin logístics, econòmics, físics i mil i un impediments, que l'únic que aconsegueixen és enfortir les ganes d'aconseguir-ho.
Fer realitat un somni, una il·lusió o allò que em dóna vida a la pròpia vida, no és només el fet d'aconseguir completar-lo, és preparar els detalls i els entrenaments necessaris. Aquest dies estic treballant en un repte que falta per realitzar-lo uns set mesos i ja m'està fent omplint la boca quan en parlo, m'obre els ulls de bat a bat, quan rebo un correu de qüestions tècniques i em fa marxar molt lluny d'on sóc, cada vegada que em ve a la ment.
Travessar la línia d'arribada que dóna per aconseguit un somni està molt i molt bé, gaudir el camí d'arribar-hi és infinitament millor.
VídeoDonde tus sueños te lleven de Javier Iriondo

17/12/13 Dies de descans

Tanco temporada de reptes de llarga distància, amb uns dies de descans, abans d'afrontar el nou any, que en vindrà ben farcit.
El període va des del 16 fins el 31 de desembre. Tot i que de descans esportiu total, seran deu dies, els que no cauen en cap de setmana ni són festius, els dies que treballo.
Els altres sis dies, alguna coseta faré. De poca intensitat i de curta durada. Caminar una estona, córrer sense pressa, palejar arran de costa, nedar al mar a pell per notar la fredor que tant m'agrada o una sortideta en bici per sentir el bosc. Tot plegat sense més pretensió que fer bategar el cor ràpid i passar-ho bé. 
Aprofitaré aquest temps per reflexionar i treballar en  el calendari de reptes del primer semestre del 2014. En que hi ha més idees que caps de setmana. Cal escollir amb el cap fred, tot i que sempre n'acaba entrant algun d'última hora o de baix desgast. 
A hores d'ara tinc assumit cap on m'han de dur aquest sis propers mesos, ara toca definir els passos, per caminar ferm cap als objectius. I fer que cada trepitjada em dugui en la direcció correcta.
Un cop definit els reptes, caldrà treballar en la logística, si s'escau, en l'entrenament i en tots els petits detalls que fan gran un desafiament.

16/12/13 4 curses de 100 km en 99 dies. Dia 100

Avui és l'endemà d'haver aconseguit l'objectiu de fer 4 curses de 100 km en 99 dies, tot i que realment ha estat en 79 dies. Ha estat una quimera difícil, amb elements que han jugat en contra i una gran il·lusió que ha anat a favor.
El primer contratemps, les fortes pluges el dia que volia iniciar el primer tram de 100 km, el 7 de setembre, va fer que canvies el format del repte i el retardes 20 dies. Fins que el dia 27 de setembre feia l'Ultra Carrilet, 100 km en solitari i en autosuficiència alimentaria, només reposava aigua. La calor i el cansament d'haver travessat Catalunya de manera transversal pedalant feia només sis dies, ho van fer més complicat.
Al cap de tres setmanes, el 18 d'octubre, la segona etapa era als 100 km pista de Terrassa, amb el tall de les 15 hores que durant alguns moments em va angoixar. Completo la prova amb 43 minuts de marge, tot i els problemes amb la gran xafogor de les hores centrals del dia.
Al cap de 2 setmanes, el 2 de novembre, la tercera prova, la disputo a Caldes de Montbui, en la Corre pels que no poden, organtizada per amics ultrafondistes i solidaris. La dificultat estava en la no recuperació dels 100 km fets feia 15 dies, que em va passar factura amb forma de dolor muscular intens, que em va fer caminar els últims 35 quilòmetres i tot que l'organització em deien que m'espererien si es donava el cas, vaig aconseguir baixar del tall de 15 hores.
Passen 6 setmanes, arriba la cirereta del pastís les 24 hores d'Atletisme. Entremig intento fer mig Ironman estàtic, les 6 hores de Calella i algun repte al mar. Arribo amb el tensor de la fàcia lata inflat. Vaig relativament confiat, doncs caminant compto aconseguir fer la distància esperada, aquí els peus em juguen una mala passada, em salta la pell i em fa veure les estrelles, que juntament amb el desgast físic d'aquests últims quatre mesos, fan extremadement complicat el que a priori semblava senzill.
L'endemà, veig que faria coses diferents, senyal que alguna cosa he aprés, d'altres les faria igual, senyal que alguna cosa tenia apresa. Tot i la gran dificultat i trinxament físic, hi tornaria, ha estat prou dur perquè valgués la pena, molt dur. Com a bon repte, no és més que una prova per preparar, definir conceptes i l'avantsala afrontar-ne d'altres que vindran.

Entrades relacionades:

14-15/12/13 24 hores d'atletisme. Crònica

Foto gràcies a Francesc Flotats
Tot i anar amb la consigna de només caminar, per la fàcia lata que pateixo, faig una petita entremaliadura, els primers mil metres corro molt suau, solament el primer quilòmetres. A partir d'aquí em poso a caminar.
Les primeres hores camino ràpid, a un promig de més de 7 km/h, em sento fort i vull aprofitar-ho. M'ajunto caminant amb el meu amic i referent d'ultrafons, el que m'acompanya en la foto d'aquesta crònica, en Manolo Garcia, amb 102 curses de 100 km o més a les cames i una voluntat de ferro. Anem junts unes quantes hores, parlant, rient, inclús cantant, bé, desafinant, unes hores molt i molt divertides. 
Al cap de poc de separar-nos, comencen els meus problemes. Primer butllofes als peus, tot i l'embenat que sempre hi duc. Al cap de res, tot i anar ben hidratat, alimentat i suplementat, al meu motor li falta benzina. A pesar de tot plegat, aconsegueixo fer 72 km, en les primeres 12 hores, 2 km per sobre del que tenia previst. 
La cosa es comença a torçar, el cansament ajuda a que la fred s'apoderi de mi, vaig ben equipat, a estones, involuntàriament pico de dents i tinc les mans congelades, tot i dur dos parells de guants. El gran desgast físic acumulat durant els últims 4 mesos, més les angines que vaig tenir fa 3 setmanes, em passen factura, en l'última prova de la temporada.
M'arreglo els peus, no tinc butllofes, tinc carn viva, més superfície que el compeed més gran que duc. A la cinta enganxada encara al peu, hi ha una barreja de líquid i pell esmicolada, gafes de l'ofici.
Vaig deambulant per la pista, fins aconseguir, en set llargues hores, fer els 28 km, que em faltaven per arribar als 100 km, d'aquesta manera aconsegueixo fer l'últim tram de l'objectiu de fer 4 curses de 100 km en 99 dies. M'estiro uns minuts al vestuari, estic trencat.
Al reincorporar-me a la pista, tinc un gran sorpresa, no només m'ha vingut a veure l'amic Manel, sinó que m'ha dut cafè amb llet i croissant de xocolata, que juntament amb la seva conversa em retorna al món dels vius, per fer prop de 4 km més, fins que el dolor de peus, el cansament i el dolor muscular, fan que decideixi descansar una bona i llarga estona. 
Torno de nou a la pista, encara no duc ni 150 metres,  veig clar que cal que ho deixi aquí, fer més seria forçar la màquina i fer-me mal. Al final he recorregut  104,173 km, no és la meva millor marca en 24 hores de pista, si la més lluitada i sobretot patida. 
Aprofito per gaudir el fi de la prova com espectador, animant, disfrutant l'ambient. El moment de l'arribada, em fa saltar unes quantes llàgrimes, veient l'esforç i la lluita reflexada en les cares dels companys participants.
L'organització, es supera any rere any, fent que nosaltres només ens hem de preocupar de moure les cames, la resta de detalls els han tingut en compte ells, un luxe poder ser solidari, fent el que tant m'agrada, fent ultrafons. El 2014, ens hi tornarem a veure!

Entrades relacionades:

Proposta pel 01/01/14 Tothom a l'aigua

Com ve siguen tradicional, des del Club Aquàtic Xaloc i el Centre Excursionista Montclar, volen convidar-vos a celebrar l'arribada del nou any amb una  remullada a les aigües de la badia de Sant Feliu de Guíxols.
Si et vols divertir, fent una cosa original, amb amics, amb família, amb tots nosaltres, vine el dia 1 de gener a la una del migdia a la platja, a l'alçada de l’Ajuntament, ficat a l’aigua  i gaudeix d’aquesta experiència. Fent el primer bany de l'any 2014. No deixis que t'ho expliquin.

Ens hi veiem!
Més informació: Club Aquàtic Xaloc


Entrada relacionada:
01/01/14 Tothom a l'aigua. Travessia d'any nou.

10/12/13 24 hores d'atletisme. Pròleg

Foto corredors edició 2010
Falten pocs dies per estar fent una prova, que em fa molt respecte i molta il·lusió a parts iguals.
Aquest any, en la meva quarta participació, serà diferent, degut a la lesió del genoll, l'inflamació del tensor fàcia lata, que no acaba d'estar del tot solventada, tot i que no fa mal, no podré córrer, si caminar, seguint les instruccions del traumatòleg. Serà dur sobretot les primeres hores en que estaré amb forces i tothom correrà, hauré de controlar les meves ganes de fer com ells i caminar, això si, tinc la ferma intenció de  caminar tant ràpid com pugui, parant el menys possible.
El primordial és passar-ho, sinó res no val la pena, a més hi vaig amb tres objectius molts definits:
Primer, No fer-me mal, això és el més important, si el dolor surt, pararé, aplicaré les pautes que m'han prescrit i descansaré, si cal una bona estona, tot i que vull fer les 24 hores sense parar, si cal pararé hores. Segur que després ho voldré tornar a provar, però si no remet, deixaré la prova, això ho tinc més que clar, claríssim.
Segon. Aconseguir fer 100 km, per d'aquesta manera tancar l'objectiu que vaig iniciar el mes de setembre, el de fer 4 curses de 100 km en 99 dies i aconseguir que sigui la prova número 20 de 100 km o més.
Tercer. Superar els 125 km, un objectiu ambiciós si tenim en compte que només caminaré. Fent números ràpids sembla fàcil, a 5'21 km/hora surt,  no és així. De dia aniré més ràpid, que no pas de nit quan la son m'atrapi, a més les parades per canviar-me de roba, menjar i fer necessitats fisiològiques fan baixar el promig, aquestes parades amb el cansament i la son cada vegada es tarda més temps en fer.
Il·lusió, perquè és el fi de festa, des de fa 4 anys, que tanco la temporada amb aquesta prova, abans del descans esportiu de les festes de Nadal. Il·lusió per les bones estones amb els amics amb qui compartiré la lluita contra la pista. Il·lusió per gaudir de la celebració de l'atletisme, muntada per la gran gent de corredors.cat. Il·lusió davant l'expectativa de superar-me.

09/12/13 Ho puc aconseguir

Ja tinc banda sonora pels reptes, una gran cançó de Camila Vargas.
Una dosi d'optimisme i d'inconformisme davant les adversitats. Un cant a anar endavant, sempre endavant, fent camí per aconseguir atrapar els nostres somnis.
La lletra és un bon resum del que busco i busquem, la gran majoria, a la vida, emocions, sensacions, aventures,  felicitat i poder-ho compartir.
En una època en que hi ha qui segueix ídols de fang, amb molt de màrqueting, cal tenir una mirada pròpia i veure qui és realment un exemple i qui simplement ens vol vendre motos a pedals.
Als que hagueu vist el documental de l'expedició al Pol Sud, del gran aventurer Albert Bosch, us sonarà la seva història i el projecte dels disc de la Camila, l'Albert ha estat un dels grans culpables que aquest projecte surti a la llum. 
Més informació sobre el disc i tot el projecte que l'envolta a: Chance-Music

08/12/13 Nedant a pell, in crescendo. 3.000 m.

Tercera i última etapa del repte, per aconseguir-lo cal que nedi 3.000 metres a pell.
La temperatura de la mar i l'exterior tornen a coincidir al voltant dels 13,5ºC. L'aclimatació feta en els dos anteriors, dóna els seus fruits, l'entrada a l'aigua ha costat molt poc. 
Per seguretat i per estar tota l'estona al sol, el recorregut el faré entre els dos espigons de platja gran de Sant Feliu de Guíxols. 
Hi ha pescadors a l'extrem del segon espigó, cap problema, faré el gir més a tocar la platja, hi ha espai per tothom. 
Caldrà fer 4 anades i tornades entre els espigons i uns metres més per arrodonir i fer que surtin els 3.000 metres desitjats.
Els primers 1.000 es fan llargs, no en temps, doncs són els més ràpids, sinó per les ganes de veure en el gps, que ja en duc un terç, a la que no em dono compte ja estic als 1.500, de fàbula.
Em trobo bé, amb poca fred, noto el descens de temperatura, el normal en aquesta situació, no em molesta en excés. Perdo la sensibilitat als peus, com sempre, conservo plenament la mobilitat a les mans. Tinc una sensació que em dóna la poca temperatura, la dels braços de plom, costen d'alçar per treure de l'aigua i un cop a dins, és tornen un xic maldestres.
Segueixo nedant, observant la gent que a la platja aprofita el sol que brilla amb intensitat, els qui hi passegen, un que fa la migdiada en un racó i un gos que casi entra a l'aigua a fer-me companyia, mentre els peixos, aliens al que passa a fora, van fent la seva.
Aconsegueixo fer 3.010 metres en 1 hora i 3 minuts, donant per fet el repte. Sabent del cert, que aquest punt d'arribada no és més que el punt de partida, d'un repte a pell, que espero fer en els propers mesos.

Entrades relacionades:

07/12/13 Nedant a pell, in crescendo. 2.250 m.

Espigó de l'Àncora de Sant Feliu de Guíxols
Segona etapa del repte, són 2.250 metres per endavant, nedant a pell. La predicció es compleix, la temperatura exterior i la de l'aigua és de 13,5ºC, mentre el sol presideix el dia.
Entro decidit, sé del cert, que fins l'espigó de l'Àncora, a uns 150 metres de la sortida, són els tres minuts més durs, en que el cos s'adapta al nou entorn i a la temperatura de l'aigua. 
A partir d'aquí faré dues voltes a un circuit que em durà fins l'alçada de Can Rius on hi ha el punt de gir, fins tornar de nou a l'espigó de l'Àncora on iniciaré la segona volta.
A falta de poc més de 100 metres del punt de gir, la zona es troba a l'ombra, amb la conseqüent pèrdua de temperatura corporal que implica, tot i això decideixo fer els 400 metres, que surten en total, a l'ombra. D'aquesta manera, si aconsegueixo completar la distància d'avui, em donarà més marge pels 3.000 de diumenge, que seran tots per zones on toqui el sol.
A la que acabo la segona volta, ja de nou a l'espigó de l'Àncora, em preparo pel moment més delicat. El moment de sortir de l'aigua. S'ha aixecat un lleuger de vent, que al alçar-me em refreda ràpidament, mentre els peus insensibles fan passes maldestres, per sortir de la mar i anar-me a vestir amb rapidesa.
Han sortit 2.250 metres clavats, en 50'31", ha estat dur, sobretot en els últims 500 metres on la fredor s'ha deixat notar. Demà toquen 3.000 metres, un objectiu prou difícil, perquè valgui la pena intentar-lo.

Entrades relacionades:

06/12/13 Nedant a pell, in crescendo. 1.500 m.

Primera etapa del repte. A priori és el tram més senzill d'assolir, per ser el de menys metres, 1.500. 
Tot i això abans de començar, just el moment en que preparo les coses, em venen al cap mil dubtes i temors. Tenir pors és bo, el que no és bo seria deixar que em dominessin. M'ajuden a tenir tots els detalls lligats i relligats. Des del material que faré servir, on i com deixaré la roba per un cop surti de l'aigua.
Dia espectacular de ple sol, amb temperatura ambient al voltant de 13 graus, igual com l'aigua, fa anar-hi amb més ganes. El vent bufa fluix. Vaig sol, hi ha gent que m'observa, mentre faig estiraments i espero que el gps agafi senyal, em posa una mica nerviós i alhora em motiva  a entrar sense vacil·lacions, amb pas ferm.
Nedar a pell, em permet connectar més amb la mar i sobretot més amb mi mateix, a la mar hi nedo, en mi hi bussejo, en el meu interior.
La nedada és plàcida, al fer-ho a l'hora de dinar, fa que no trobi ni una embarcació i encara pugui fruir més de la mar. El recorregut és d'anada i tornada, em separo una mica de la línia de platja per anar a gaudir dels peixos i de les roques plenes de vida i enfonsades.
Al final han sortit 1.550 metres en 35'01", al acabar tinc la gran sort de gaudir de la complicitat de Kayak Guíxols i fer servir les seves instal·lacions per canviar-me. Demà toca el segon tram de repte, nedar 2.250 metres.

Entrades relacionades:

05/12/13 Sóc capaç, i tu?

 
Sóc capaç, i tu?/ Soy capaz, ¿Y tú? from Hugo J. Martínez on Vimeo.
Internet està ple de vídeos amb frases, missatges i imatges èpiques, que són font de motivació. De persones que han preparat i lluitat fins el final per aconseguir un objectiu. Muntatges editats, que quan els acabades de visionar, donen ganes de sortir al carrer a menjar-se el món.
El vídeo que hi ha en aquest escrit, està fet amb motiu del dia internacional de les persones amb discapacitat, el passat tres de desembre.
Les persones que apareixen en el vídeo, són el tipus de gent que em motiva de veritat. Perquè la seva lluita és a diari, no s'acaba al creuar cap  línia d'arribada, sinó que comença cada dia al obrir el ulls. Segueix al superar els obstacles propis i d'aliens en forma de prejudicis. Per continuar avançant endavant, sempre endavant.
Vídeo

Repte pel 06-07-08/12/13 Nedant a pell, in crescendo

Serà un petit repte en tres etapes, cada dia una mica més que l'anterior. Com que estic en dies de baix volum, cara a les 24 hores d'atletisme de la propera setmana, no pot ser un repte massa llarg, així que en faré un que sigui  difícil de realitzar, més que no pas esgotador.
El repte consisteix en nedar al mar, a pell, només amb banyador, gorro i ulleres, juntament amb la boia de senyalització de posició i seguretat. Cada dia un xic més de distància que l'anterior.
El 06/12/13, 1.500 metres, l'endemà el 07/12/13 haurien de ser 2.250 metres i per completar el repte el diumenge 08/12/13 l'intenció és nedar 3.000 metres, sempre i quan les meduses no em vinguin a acompanyar.
Com que no nedo gaire ràpid, vol dir que estaré dins la mar, amb l'aigua entre els 13 i els 14 graus, una bona estona. Segons els meus càlculs, el divendres uns 35 minuts, dissabte uns 53 i el diumenge passaria  l'hora en uns 10 minuts.
Nedaré cap al migdia, per aprofitar el solet, el recorregut, en els tres casos serà dins la badia de Sant Feliu de Guíxols, prop de la línia de costa, per tenir la possibilitat d'una ràpida sortida si és dóna el cas.
Per la poca aclimatació que he fet últimament, juntament amb el ràpid refredament de l'aigua, farà que sigui  difícil d'assolir, aquesta és la gràcia, que estigui prou aprop de no aconseguir-lo perquè intentar-ho ja sigui una petita victòria.

Entrades relacionades:
06/12/13 Nedant a pell, in crescendo. 1.500 m. 
07/12/13 Nedant a pell, in crescendo. 2.250 m.
08/12/13 Nedant a pell, in crescendo. 3.000 m. 

Proposta pel 31/12/13 Sant Silvestre Ganxona

Des del Club Aquàtic Xaloc, per sisè any consecutiu s'organitza la Sant Silvestre Ganxona, que tindrà lloc a la Rambla Vidal (Sant Feliu de Guíxols), a les 18:00 hores. Aquest 31 de desembre.
El circuit és de 4,4 Km, en que es pot fer una volta (4,400 km)  o dues (8,800 km)
És pot fer corrent o caminant, és una cursa de caire familiar. És de les Sant Silvestre autèntiques, doncs any rere any hi ha curses que avancen el dia per fer-lo coincidir en cap de setmana i perdre d'aquesta manera el fet de córrer l'últim dia de l'any.
Tots junts podrem gaudir de córrer l'últim dia de l'any, en un circuit amb dolç aroma de sal, tot arran de mar. 
Més informació: Club Aquàtic Xaloc

01/12/13 6 hores de Calella. Crònica

Hi  ha un ambient ventós i fred compensat pel caliu,  que es genera al voltant de la cursa. 
Comença el moment de la veritat, surto trotant amb la Carme i el Pere, el vent va afluixant i mica en mica ens deixa treure capes de roba, per sentir el sol a la pell. 
A la que porto una hora i mitja corrent, tinc l'avís de que la sobrecàrrega al tensor de la fàcia lata, no està recuperada del tot. Començo a caminar, a ritme tranquil, canviant el pas i estirant, el mal primer s'intensifica una mica, fins a punt de pensar en deixar-ho, si augmenta un xic més la intensitat. Per sort, va baixant fins al punt de convertir-se en un dolor molest i suportable, alhora.
Degut a la baixada penso fins i tot en tornar a trotar, ho faig, en menys de cent metres en tinc prou per adornar-me que és una molt mala idea.
Camino i camino, al ritme que em permet el cos, he començat sense cap objectiu, a mitja prova m'he marcat fer la distància d'una marató, segons va passant el temps, afino més els càlculs i em plantejo fer 43 km, un cop hi arribo, queden molt poc temps, com que duc el dorsal 13, l'objectiu és que aquesta volta, no sencera, arribi als 1.300 metres, que aconsegueixo pels pèls. 
Finalment aconsegueixo fer els 43,3 km i sobretot el que no esperava, estar les 6 hores en moviment.
Al acabar l'entrega de premis, diplomes i copes, remullada de les cames al mar i a dinar tots junts, corredors, familiars i organització, que on millor es gaudeix la vida és al voltant d'una taula amb amics. Amb els que he vingut, els que coneixia i els que volta a volta, intercanviant somriures, alegries i penes ens hem anat coneixent.
Entrades relaciones:

30/11/13 Retrobant la fredor, nedant a pell

Mil i un dubtes i una sola cosa clara, volia nedar sentint la sal a la pell. 
El dia no hi ajuda gens, a les dues del migdia, la temperatura exterior gira al voltant dels 10 graus, l'aigua de la mar a uns 15 graus, refredada en superfície pel plovineig del matí, que amenaça amb tornar, el sol està molt amagat, dia és molt gris.
No fa ni cinc dies, que estava a casa amb angines i encara tinc part del refredat que duia, el desgast d'aquestes dues circumstàncies fan que tingui la consigna de girar cua si en algun moment no ho tinc del tot clar.
Entrar, ha estat fàcil, feia més fred a fora que a dins, al cap de poc d'estar en posició horitzontal, noto la fred, que com sempre, en els primers minuts, m'encongeix el coll cap enrere, com si no volgués estar dins l'aigua. Són tres llargs minuts perquè les punxades de fred, donin pas a sentir com la pell bull, és una sensació contradictòria, en un entorn de fred, la pell sembla que s'hagi d'encendre d'un moment a un altre.
Tenia previst fer uns 1.000 metres, que finalment són 1.200, tot i que em trobo molt bé dins l'aigua, no cal abusar, sempre al costat de la costa per tenir la sortida a pocs metres i la boia per fer-me veure, noto la fredor i la pèrdua de sensibilitat a les extremitats.
Entre els bancs de peixos, la visió de dues meduses, em fan estar a l'aguait, no m'amarguen el gaudir de nedar a pell, quan l'aigua comença a estar més fresca, el sentir la fredor salada que tant m'agrada.
Poc abans d'acabar de nedar, torna a plovinejar, nedar mentre plou és bonic, no tant el moment de sortir, és dur. Tinc les coses a l'abast de la mà, en un no res estic abrigat i camí de casa, amb un gran somriure dibuixat. Hi ha poques coses millors que guanyar la partida, a els propis temors.

29/11/13 Esport massa en serio, no gràcies!

De vegades tinc l'impressió que, tots plegats, ens prenem massa seriosament, el que crec hauria de ser un entreteniment i una diversió, com és l'esport.
No vull dir que no calgui entrenar amb metodologia i disciplina, ni que sigui dolent perseguir un objectiu o anar a buscar una marca concreta. Vull dir que, no és bo deixar la satisfacció de la feina feta durant mesos en un  resultat.
L'essència de l'esperit esportiu està en la superació. Fer un resultat menys bo de l'esperat, no és dolent si s'ha donat tot.
Hi ha qui diu que fer una marató en més de quatre hores, no és fer una marató, quina bajanada. Els que la fan amb més temps, com és el meu cas, també hem entrenat, gaudit i patit els 42.195 metres de la prova. Com el que arriba fora del temps de tall oficial, per mi és tant o més finalista que els altres. 
El mateix passa amb el material, un grapat d'euros invertits per retallar temps, aquesta millora no implica més esforç en si mateixa.
Acostumo a entrenar per objectius, per varis objectius alhora, fent planificació a mesos vista. D'aquesta manera, no aconseguir-ne un, no implica no haver fet els anteriors, ni fa perdre l'il·lusió en els següents. Mentre que si es prepara una sola cosa durant mesos, l'auto-exigència serà molt més gran. I el fracàs o l'èxit seran de més mal portar.
Apart, tinc molt clar, que esport, per mi, és diversió. Vull passar-ho bé entrenant i fent els reptes que em proposo. Molt per sobre de cronos, el dia que no m'esforci fins el final i no em diverteixi a cada metre mentre ho faig, tot i el dolç amarg gust del patiment, aquell dia, independentment del resultat, hauré fracassat.

27/11/13 6 hores de Calella. Pròleg

Entre el petit contratemps de fa 15 dies, la sobrecàrrega en el tensor fàscia lata, que no m'ha deixat córrer i la mala combinació d'angines superades i un refredat que no em vol abandonar, duc, de moment, cinc dies consecutius sense entrenar.
Aniré sense cap pretensió de resultat en distància, ni tant sols amb l'objectiu de completar les sis hores en moviment.
Correré si el cos em deixa, caminaré a la primera de canvi i ho deixaré quan ho cregui convenient, no vull forçar gens la màquina.  Si cal em m'assentaré en un banc a parar el solet una estona.
Podria no anar-hi, quedar-me a casa o fer alguna altre cosa, ja que no arribo en condicions. El que ho organitzin la Nuri en Joan, de la Penya Domingo Catalan, fa que hi vulgui anar, que hi vagi part de la família de llarga distància, fa que sigui una festa, fer un dinar tots junts al acabar li dóna aire de gran celebració.
Potser al final, aconsegueixo completar les 6 hores o a la que en porti dues ho deixo, tal i fa, aniré a fer el que se'm dóna bé, divertir-me entre amics.

Entrades relacionades:

24/11/13 Més de 10 anys sense fumar

10 anys i casi un parell de mesos o el que és el mateix 3.709 dies sense fumar. Versus els 5.073 dies que si vaig fer-ho, el balanç encara surt a favor del tabac.
No puc dir que fos un camí fàcil, ni que ho deixes i comences a fer esport, la veritat és que no. La primera cigarreta a l'institut, va ser per una tonteria, a la que no vaig saber posar fre. Després varen seguir uns anys de corbata, en que creia que calia tenir per arribar a ser, ara sé que cal ser perquè no calgui tenir.
Ho vaig deixar, després de quasi 14 anys de fumar, perquè no m'agraden les obligacions en la meva vida personal, per això ja està la part laboral i la social. Em trobava bé, no tenia cap problema, més que el sentir-me dominat pel tabac, que si arribo a casa i no tindré prou cigarretes fins que torni a sortir, que si allà on he d'anar no podré fumar...
Per deixar-ho, vaig tenir ajuda farmacològica, mitjançant pegats de nicotina, que al donar nicotina al cos, em feien adonar, fins a quin puc la meva addicció era psicològica, tot i que hi ha un part important de dependència física.
Actualment, fa anys que no en tinc cap ganes, aquest escrit, me l'ha suggerit una persona propera, doncs després d'explicar-li la meva experiència, ha decidit deixar-ho, molt ànims! Quan veig algú fumar, entenc la sensació d'angoixa i de sacietat que li dóna fumar, és difícil d'entendre pels qui han tingut la sort de no caure en el tabaquisme.
Podeu pensar que en 14 anys, em podia haver donat compte abans, tot arriba en el seu moment, tot té un moment en la vida en que diu fins aquí. 
Al poc de deixar-ho, vaig tenir un accident de cotxe, de certa importància, en calent, mentre encara no feia mal res i veient que el cotxe aniria per llançar. En el moment de màxim neguit, em van oferir una cigarreta, recordo aquell moment com si acabes de passar, vaig estirar el braç, la mà va quedar just davant el paquet de tabac i el meu cap va ser prou fred, per pensar que ja en tenia prou amb l'accident, com per a sobre tornar a fumar, cosa que no volia fer i vaig saber dir no. En aquell instant em vaig adonar que la voluntat ho és tot, que cal determinació i sobretot saber que no passa res per dubtar, ni per flaquejar.
Un mes abans de deixar el tabac, un dia d'agost del 2003, vaig prendre una decisió, la de canviar les coses que no m'agradaven en mi, deixar de fer el que els altres esperen i fer el que em fa bategar el cor. Vaig elaborar una llista de coses que volia fer i d'altres que volia deixar de fer. Per començar em vaig despendre de molts perjudicis absurds, de manies i complexos que no porten enlloc. L'ambició professional, va deixar d'interessar-me, per donar pas a viure més, perquè al final, els diners, es paguen amb temps i temps és justament el que vull per mi.
Al cap d'uns mesos em vaig comprar una bicicleta de muntanya, aquí va néixer la meva passió per l'esport, algú pot pensar que vaig canviar un vici per un altre, no crec que és pugui comparar, un hàbit nociu amb fer salut.
Encara queden molts errors per cometre, coses per fer diferent, properament vull reescriure la llista, encara queda molt per polir. Sempre hi ha nous horitzons per conquerir, que és veuen més clars sense la boira del tabac.

Repte pel 14-15/12/13 24 hores d'atletisme

S'acosta una de les curses que més he aprés i  més il·lusió em fa tornar-hi a participar.
La dinàmica de la prova, és molt i molt simple, del dissabte a les 12 del migdia, fins el diumenge a la mateixa hora, 24 hores, fent voltes i voltes a la pista d'atletisme de Can Dragó, qui més en fa  guanya. Hi ha diferents proves, de 24 hores, 12 hores, 6 hores, 1 hora, marató, mitja marató i inclús possibilitat de fer les 24 hores per equips. Que sigui per una causa solidaria, com la pobresa infantil, encara hi dóna més sentit.
Amb els avantatges que representa tenir-ho tot cada poc més de 400 metres, menjar, beguda, material personal, lavabo, en definitiva tot el que pots necessitar a l'abast de la mà.
Té un ambient de gran esdeveniment, començant pels organtizadors i voluntaris, en la seva majoria de corredors.cat, és nota a l'aire que és una prova organitzada per gent que corre i sent passió per l'atletisme. Els companys de cursa, el coneguts i els per conèixer, a copia de voltes, les seves cares estranyes em seran familiars, amb un i altre, compartirem algun comentari, conversarem, ens encoratjarem, tot mentre fem el que més ens agrada, desafiar-nos a nosaltres mateixos.
És una magnifica manera de de tancar temporada, abans de les festes de Nadal, per mi no deixa de ser una celebració per tancar el 2013, és el meu propi regal de reis abans d'hora.
Si tot a bé la disputaré per quart any consecutiu. Serà la quarta prova, dintre el meu repte de fer 4 curses de 100 km en 99 dies.
Sé, per experiència en pròpia pell, que és una prova durísima, llarga, que hi haurà moments complicats; hores que semblarà que el rellotge estigui aturat; segurament farà molt fred, que amb el cansament encara donarà una sensació més gèlida; el pensament, em jugarà males passades. Serà extremadament dur, d'aquesta manera fa que l'esforç valgui la pena.
Hi he aprés, que res es tant difícil com aparenta, que la duresa de la prova imprimeix caràcter, que a la pista no hi tinc rivals, sinó companys d'aventura. Que organització, voluntaris, familiars, amics i corredors, som part de la mateixa família.  Com a bon repte, em prepara pel repte més difícil i complicat de tots, sobreviure a l'apatia del dia a dia. 
Cròniques altres participacions: 2010, 2011 i 2012

19/11/13 Sobrecàrrega al tensor fàscia lata

L'ensurt del passat dissabte mentre feia el repte del Mig IronMan estàtic, és només una sobrecàrrega al tensor de la fàscia lata, a l'alçada del genoll dret. 
Bàsicament pel moviment repetitiu, no només d'aquest dia, sinó pel tot acumulat últimament, tot i que les 3 hores i mitja a l'estàtica, també hi deuen haver influït lo  seu.
El dolor va desaparèixer al cap de menys de dos dies, senyal que vaig parar a temps. Ara queda la molèstia i la recuperació. La molèstia és petita, cal seguir unes pautes perquè passi de petita a res.
D'entrada prop de 15 dies de descans a les cames. Ni córrer, ni pedalat, ni caminades, seguiré nedant sense fer servir les cames, amb pull buoy. Antiinflamatoris, estiraments específics i una mica d'auto-massatge.
Els reptes que encara queden per aquest any, les 6 hores de Calella i les 24 hores d'atletisme, el dia 1 i el 14 de desembre, aniré veient sobre la marxa, el principal objectiu és fer una recuperació correcta i total, per sobre de qualsevol altre.
Un dels avantatges de fer més d'una modalitat esportiva, és que sinó puc fer una cosa, sempre en queda una altre per a poder fer el que és m'agrada, que el cor bategui ràpid.

16/11/13 Mig IronMan estàtic. Crònica

Entrada a nedar sense presses, començo 12 minuts més tard de les 9 del matí. Els 1.900 metres nedant, són molt còmodes, estic fresc, en menys de 40 minuts, estan enllestits. Transició al vestuari, entrepà de nocilla i a pedalar.
La part de la bicicleta estàtica, ja serà una altre cosa, són 90 quilòmetres. Els primers 30 km són un passeig.  A partir del km 50, físicament em sento fort, l'inconvenient està en el cul, que fa una mica de mal. Estic molt acostumat al seient dur i estret de les meves bicis, el de l'estàtica és ample i tou, que a copia d'estona és torna molt incòmode.
He dividit la distància en tres trams, 30, 35 i 25 km. Quan estic fent l'ultim tram a 8 km d'acabar, faig una parada d'avituallament, que coincideix amb l'hora de dinar, segon entrepà de nocilla. Al cap de 3h 36', el segon segment està fet.
La part de córrer és la que em fa més respecte, així que tranquil·litat i bona lletra. Tinc la intenció de dividir-ho en 10'1, 6 i 5 km. Primers 2 km, patam! m'acosto massa a la consola de l'aparell i es para, no he pogut fer foto per acreditar la distància, no passa res, serà com si hagués hagut de fer transició. Segueixo corrent, més aviat trotant, sento molta calor, la sala és humida, vull anar a ritme tranquil i no acabar negat en suor, amb possible risc de deshidratació.
Casi 6 km, patam! la màquina diu: fi de l'exercici, ostres, no hi he pogut fer foto per acreditar els quilòmetres. No passa res, els tornarem a fer, he aprés la lliçó, faré foto a cada quilòmetre, així no hi haurà problema.
Al cap de res de fer el segon quilòmetre, sento com si un cable pelat de corrent, toques la part exterior del genoll dret, quin mal!
Paro, vaig a la taquilla, prenc ibuprofé, reflex i decideixo para una bona estona, per baixar i pujar de nou les escales, he vist les estrelles. Al haver descansat tinc una falsa sensació de millora,  és caminar 5 metres i adonar-me que ens aquestes condicions no puc continuar.
Sempre he tingut clar que no val la pena exposar-se a una lesió seria, per aconseguir un repte. Esforç, dolor, patiment, si, fer-me mal, no. Abandonar no és una decisió que m'agradi prendre, tot i això ho faig sense dubtes ni remordiments. Em sap greu deixar-ho, però seguir no és una bona opció.
Estic molt content, per haver somiat despert, per haver gaudit un somni durant cinc hores, per haver parat quan calia i sobretot per haver tingut el vostre suport. Moltes gràcies amics!
Dades Garmin Connect: Nedar Pedalar Córrer
Fotos
Entrades relacionades: