Proposta pel 09/09/12 NedaMarcelona

Sóc de poble, quan vaig a Barcelona, no paro d'escoltar   el brogit dels cotxes i una remor constant, hi ha  mil llocs on mirar, grans edificis emblemàtics que es veuen tot passejant pel carrer, hi ha  moltes oportunitats per descobrir quelcom nou a cada pas, tantes coses per veure que em saturen, molta gent a tot arreu, de tot tipus, moltes persones amb una història, que de ben segur és molt interessant.
Un cop dins l'aigua tot canvia, ja no em sento forani, sóc a casa, en el silenci emmascarat pel so del mar dins les orelles, en la solitud acompanyada per un munt de nedaddictes, la gran ciutat es torna petita, en els segons en que tenia la vista fora, podia apreciar la façana litoral, disfrutant de grans obres de l'arquitectura com ara el Tibidabo que gelós mirava des del fons, la torre Agbar, el parc Fòrum, entre d'altres.
Barcelona em va ensenyar la seva cara més amable, braçada a braçada, em va conquerir, d'ocasions per gaudir d'aquest privilegiat punt de vista n'hi ha ben poques.
El proper dia 09 de setembre, es podrà fer, en la versió llarga de 5.700 metres i una de més curta de 3.600 metres, una oportunitat que no s'ha de deixar escapar.
Prèvia tècnica publicada a Triatletas en Red
Més informació: Neda el Món
 
Entrada relacionada:

29/08/12 NO PUC PARAR. Safesport id, col·laborador

Una sort poder comptar amb la col·laboració de Safesport id, en el repte no puc parar.
Safesport id és una polsera de silicona hipoalèrgenica, resistent a l'aigua, en que hi va una placa d'acer inoxidable, gravada a làser on hi podem posar l'informació més essencial en cas d'emergència, nom, al·lèrgies, malalties, medicació, posar-hi un o varis telèfons amb qui contactar o el que creiem més convenient.
La polsera no porta airbag en cas d'accident, ni em curarà si em faig mal, ni em tornaré menys patós, el que si em permet és anar més tranquil pel món, sobretot perquè si passa quelcom, la gent que es preocupa per mi, serà més fàcil de localitzar.
La subministren amb 5 mides diferents, per triar la que  s'adapti al nostre canell, podem triar entre cinc colors, perquè sigui del nostre gust.
És un element de seguretat passiu, tot i que duc en el mòbil, un numero gravat amb Aa, davant, que vol dir "avisar a", doncs entra dins el protocol d'actuació dels serveis d'emergència,  mirar el mòbil i trucar en cas necessari, hi ha situacions en que es pot trencar i en d'altre no és possible dur-lo, com ara nedant o en un dia d'aquells en que estàs fart que no pari de sonar el telèfon i el deixes a casa, mentre fas un recorregut urbà o quan anem a fer una cursa curta.
El millor és anar sempre acompanyat d'algun amic, la realitat del dia a dia, ho posa difícil, horaris laborals, vida familiar, plans d'entrenaments, compromisos socials, els que fem llarga distància i en diferents modalitats, ho sabem molt bé, a més hi ha els qui com jo, gaudeixen molt de la companyia i també busquem el coneixement interior que dóna fer esport en solitari, per això a partir d'ara compto a l'ajuda de la meva polsera Safesport id al canell.
A més, gentilesa de Safesport id, si en voleu una, fins el 29/09/12, posant el codi CA-FESJYPXKG en el moment de fer la comanda, tindreu un descompte de 2€, en compres superiors a 14€.
Més informació. Safesport id


Tots els escrits relacionats i seguiment del repte a: NO PUC PARAR

28/08/12 Volta del Serrà. Crònica de Joan Cutrina

Compartir els reptes amb els amics, és el que hi dóna sentit,  fer la Volta del Serrà d'enguany amb en Joan Cutrina, ha estat una autentica satisfacció i molta diversió, a continuació podeu llegir el seu punt de vista de la prova:
I VAREM RECOLLIR ELS PREMIS SENSE PUJAR AL PODI
De bon matí a les 5,45h comença la meva participació a la 12 Volta al Serrà.
Al cel d’estels brillants a l’aparcament de “La Peçallarga” és com sempre espaterrant! un espectacle de la natura fins i tot el venc com una activitat de Turisme Rural. Si la gent arriba al vespre i em demana que podem fer? Jo els contesto.. només aixequeu el cap i mireu el cel.
Surto d’hora perquè arribar just m’estressa moltíssim i aquesta cursa és nova per mi. Com sempre amb els nervis a flor de pell i la meva cantimplora d’aigua fresca que m’encruspeixo durant la jornada. A la carretera gairebé no em trobo a ningú escolto música xula i em relaxo.
Arribo a St. Feliu molt d´hora i puc aparcar “gratis” en una bossa d’aparcament que encara no està pintada de color blau, fa fred, però em trec el folre polar que porto posat des d'Ogassa, perquè vaig a nedar i esclar no s’enten massa.. Tot està a mig muntar la cursa, les parades al carrer, els bars… em costa trobar un racó per fer un mini de pernil salat i un cafè amb llet, però al final ho aconsegueixo, fins i tot repasso la premsa del dia... i em pregunto qui guanyarà el Pedrosa o el Lorenzo?.
El temps passa volant i m’arribo a la sortida de la cursa on de lluny ja veig al meu company Ultraquim amb la seva gorra, rodejat d’amics de l’organització, trobem amics en comú i em presenta gent nova, penso anirem bé, aquí i tenim bo , però fem cua com tothom i ens toca un dels caiacs de 2 places que ens ajudaran a fer la travessa més interessant.
L’Ultraquim marxa amb els caiaquistes, doncs hem decidit que els primers metres els nedo jo i em toca travessar el  Freu. En entrar en aquella zona és una passada el que sento, disfruto moltíssim de l ‘espectacle subaquàtic que em brinda el mar, es fa curt i no se on mirar.
Després metres i més metres canvis de nedar a palejar, plàtan salat a l’aigua de "mer", aigua de Ogassa ( que porta molt ferro) barrejada amb l’aigua de Sant Feliu, alguna delicatessen de Xocolata i milers de tons blaus amb les entrades de llum, bancs de peixos...
Equips rivals-amics que la fem petar, somriures de complicitat mentre el que està al’aigua mira de nedar més i més ràpid… Bombolles que pugen d’allà sota de submarinistes que no es deixen veure, la quilla del caiac i la silueta de lUltraquim remant, avituallant-se, posant ordre i corretgin la meva mala orientació dins l’aigua.
Més d’una broma entre pallissa i pallissa, la mar compinxada amb la tramuntana ens ajuda a divertir-nos amb unes remenades a la tornada i ara li toca a l’Ultraquim passar el  Freu, però sap que és un regal i s’ho manega perquè el torni apassar jo , torno a al.lucinar , a canvi l’arribada al seu poble, amb la seva gent. Què li ronda pel cap? penso mentre el veig braçada a braçada acostant-se al final de la nostra cursa del dia d’avui. 
Miro embadalit Sant Feliu de Guíxols i em sento afortunat de creuar l’arc d’arribada amb l’Ultraquim, cridòries i aplaudiments… els dos carregats de premis que ens han repartit al llarg de la “7ª VOLTA al SERRÀ” i que acabaran a la tarda en un aparcament d’una gran àrea comercial, amb unes abraçades. Si puc l’any vinent i torno doncs de ben segur hi hauran premis per tots com aquest any.

Entrades relacionades:

27/08/12 NO PUC PARAR. Hoko, patrocinador


Poder comptar amb l'ajuda de la marca de roba esportiva, que porto habitualment per córrer i caminar, en el repte no puc parar, és un privilegi. 
Durant el repte, tindré el patrocini de Hoko, empresa 100% nacional, disseny i producció a Mataró, en aquest temps en que les empreses marxen amb l'excusa de ser més competitives, és moment d'apostar per les empreses que fan país.
Hoko, és una paraula japonesa que significa camí, d'aquí el seu eslògan: mentre hi hagi un camí, hi haurà algú qui el recorri. 
Al capdavant de Hoko, hi ha en Joaquin León, amb una llarga carrera en el món tèxtil i moltes curses a les seves cames, d'ell neixen les idees, controla tots els processos i en fa el control de qualitat més exigent, fent-les servir per córrer, per comprovar-ne fins l'últim detall.
Tenen una gamma de productes tècnicament molt avançats, a un preu assequible, prova d'això és que cada dia és veuen en més i més competicions, sobretot en muntanya i en llarga distància, doncs és on més busquem prestacions i comoditat.
En propers escrits, aprofitaré que aniré fent servir diferents productes, per explicar-ne la meva impressió, desgranant els detalls, amb el compromís de dir la veritat. 
Puc avançar que les malles pirata Kumo,  fa dos anys i mig que les tinc, en vaig fer un escrit el 2010, a més si algú es vol entretenir a mirar els àlbums de fotos, pot veure com les duc posades casi sempre, les he fet servir un munt de quilòmetres, corrent, caminant, per asfalt, per pista, per muntanya, amb onada de fred, amb onada de calor, amb pluja, amb neu, amb caigudes i terreny inhòspit i  la guerra que encara els queda.
Web: Hoko-esport

Tots els escrits relacionats i seguiment del repte a: NO PUC PARAR

26/08/12 Volta del Serrà

Foto d'en Jorge Pérez
La Volta del Serrà, més que una prova de natació de 7.000 metres a relleus, ara un neda i l'altre en el caiac, és un joc de nens.
Per pati tenim el mar, per joguets un caiac, per joc nedar, per companys, un munt de nens més, que juguem uns contra els altres a veure qui arriba abans. Com bons infants, ens enrabiem, enfadem, però acabem de la mà.
La mar és fa estimar, quan ens deixa veure el que té dins i ens connecta amb el nostre més autèntic jo, a estones ens ha fet la guitza, cap al final, amb més de 5.000 metes nedats, estava juganera i tenia ganes de venir en contra, perquè no anéssim endavant, en el fons no volia que la deixessin sola, perquè s'estava divertint com tots nosaltres.
En el ara nedo jo, no tu, va jo, molta estratègia, cadascú la seva, totes diferents, totes vàlides, per ser els més ràpids en tornar de nou al punt de sortida, en els caiacs, hi dúiem l'avituallament, nosaltres canviàvem cada 15 minuts, que passaven volant, nedant per la quantitat de peixos, fons marí i sensacions que ens dóna la mar i en el caiac, pel paisatge que emplena la vista i l'ànima.
No em canso de nedar i navegar en aquest petit tros de la Costa Brava que em té robat el cor, que també ha robat el de l'amic Joan amb qui he compartit travessia.
La festa no acaba al sortir de l'aigua, en comença una altre, en que trobes a tots els amics nedadors, caiaquistes, voluntaris i organitzadors, per compartir impressions, per comentar com de dur ha estat el tram en que avançàvem lentament, de la bellesa del litoral que acabem de gaudir, explicar batalletes i somiar-ne de noves.
Fotos i vídeo gràcies a Monica Campaña.
Crònica tècnica publicada a Triatletas en Red
 
Entrades relacionades:

25/08/12 Travessa de L'Escala

Hi ha travessies a les que tinc una especial estimació, sens dubte L'Escala està entre les meves predilectes.
Perquè l'organització és impecable, uns voluntaris entregats, el recorregut preciós des de l'inici fins el final, un paisatge marí 100% Costa Brava, perquè la diversió comença només pujar a l'embarcació que ens porta fins a la sortida, arribant a la platja on saltem de la barca i fem un 200 metres que van bé per escalfar i prendre el pols a la travessia.
Cada any es superant, en aquesta edició hem estat uns 400 nedadors, els que l'hem pogut gaudir, vinguts d'arreu, amb un munt de cares conegudes i amics retrobats.
La meva travessia nedant, en temps no deu haver estat de les millors, però tampoc em penso molestar a comprovar-ho, el temps que he estat dins la mar, l'he assaborit segon a segon, nedant per sobre la posidònia i les formacions rocalloses, que amaguen petis tresors, en forma de banc de peixos, amb alguna medusa despistada que passava per allà, en un mar calmat.
Un cop acabada la travessia de 2.200 metres, dóna inici la Cargolada de 600, que té el seu encant i s'ha de nedar també.
Per tenir un matí rodó, esportivament parlant, anada i tornada en bicicleta, 121 km.
Crònica tècnica de la Travessa publicada a Triatletas en Red
Vídeo i foto extretes del bloc: Un altre punt de vista
Track I i II

Entrada relacionada: 

24/08/12 NO PUC PARAR. Normativa

Normativa del repte No puc parar:
- Són 10 km al dia durant 100 dies consecutius, el repte comença el 23 de setembre del 2012 i acaba el 31 de desembre del 2012.
- Els 10 km, s'han fer entre les 00:00:00 i les 23:59:59 hores del dia en curs, a peu, corrent i/o caminat.
- Si faig una caminada, cursa o triatló, la distància feta a peu queda validada, si no arriba als 10 km, en el transcurs del mateix dia, he de fer la part restant, si en faig més de 10 km, no s'acumulen pel dia posterior.
- Gravaré el recorregut amb el gps, amb l'excepció de curses oficials o esdeveniments esportius, en que ja està establerta la distància i hi ha classificació.
- Si per alguna causa atmosfèrica o de salut, no ho puc fer a l'aire lliure, serà al gimnàs, faré una foto al marcador de la cinta de córrer.
- Tinc molt present el que és realment important a la vida, si per causa major, el meu entorn afectiu em necessita, em reservo el dret de posposar un dia, al dia següent, perquè molt per damunt dels reptes, hi ha les persones que m'estimo.


Tots els escrits relacionats i seguiment del repte a: NO PUC PARAR

23/08/12 NO PUC PARAR. Presentació.

Córrer i/o caminar 10 km al dia, durant 100 dies consecutius, així de fàcil d'explicar.
Algú pot pensar que podria fer 100 km X 10 dies, ja que m'agrada l'ultrafons, però aquest no és un repte de llarga distància, és un repte de continuïtat, de perseverança, de tossuderia, de deixar a la mandra asseguda en el sofà, de robar hores a la son, de trobar cada dia, una estona, en el meu cas, entre 1 i 2 hores, segons corri i/o camini.
En una lectura ràpida del repte, pot semblar fàcil, molta gent ho fa casi cada dia, el córrer una horeta, la gràcia és que no serà casi, serà cada dia! encara que faci fred o calor, estigui cansat, m'aixequi aviat pel matí o vagi a dormir tard, estigui refredat o estigui desanimat, hi hagi imprevistos o vagi tot rodat.
No només faré això durant 100 dies, no deixaré els meus entrenaments a la piscina, ni les sortides de bici, ni les travessies, ni de fer algun triatló, ni de navegar amb el caiac, ni tan sols les curses de llarga distància, tampoc deixaré d'estar 12 hores fora de casa per temes laborals, de dilluns a divendres, almenys això espero.
Ho faré corrent i/o caminant, perquè sóc conscient de les meves limitacions físiques, que el meu cos, necessita dies de més tranquil·litat, perquè no vull una lesió.
És el meu particular homenatge, a les persones que lluiten amb constància, contra l'incomprensió de la societat, és la meva manera de recolzar els herois quotidians, que passen inadvertits als ulls de casi tothom, als que tenen problemes, als marginats, als rebutjats o als exclosos pel motiu que sigui, perquè hi ha una cosa que no he entès mai, com algú es pot considerar millor que una altre persona, si tots, tots, busquem el mateix per diferents camins, la felicitat.
Hi haurà una pàgina al bloc, on fer el seguiment del repte, amb un petit comentari del dia, track i escrits relacionats.

Tots els escrits relacionats i seguiment del repte a: NO PUC PARAR

19/08/12 Travessia Sant Feliu. Crònica i fotos des del caiac

Viure i veure la travessia des de fora, permet observar, veient com hi ha qui ve a fer a buscar un resultat, qui ve a competir, qui ve simplement a gaudir fent-la, qui l'afronta com un repte, per alguns és una distància curta, per altres és la més llarga que hauran nedat al mar.
El tram de la natació, el visc des de dins, guiant els primers, que volen per l'aigua, anant a encaminar a algun en el rumb correcte, estan molt atent, si algú presenta símptomes de fatiga o desorientació, això no ho he fet sol, hi havia un munt d'embarcacions que ajudaven, però només jo tenia el privilegi, no buscat, de ser l'únic que ho feia arran de mar, des del caiac.
Potser perquè sóc un esportista del grup cuer, arribant l'últim en més d'una ocasió, m'agrada compartir metres amb els que van cap al final, els que arriben darrers, però per davant de tota la gent que no s'atreveix a fer-ho, els que han guanyat la batalla al sofà, un matí mandrós de diumenge, a més, acostumen a ser amb els que puc crear quatre paraules.
Són d'admirar i els admiro, el grup final de la travessia de Sant Feliu d'enguany, ha estat dels que anaven fent, només parant breus instants per orientar-se i seguir, braçada a braçada ho han aconseguit, enhorabona!
Després de guiar la llarga de 1.100 metres, ha tocat el torn de la 400 metres, que no deixa ser tot un repte, fa quatre anys, no m'hagués atrevit, no nedava fins les boies, perquè les trobava massa lluny.
Juntament amb nedadors que comencen a experimentar les aigües oberts, hi ha un munt de nens, alguns acompanyats pels seus pares, els hauríeu de veure'ls, els nens gaudint i els pares que els acompanyen, encara més, embadalits.
Al acabar, arriba el fi de festa, per compartir l'alegria, amb el munt d'amics nedadors que han participat, vivències i projectes de futur, al costat del mar.
Crònica tècnica publicada a: Triatletas en Red

Entrades relacionades:
Proposta pel 19/08/12 Travessia Sant Feliu de Guíxols
21/08/12 Travessia Sant Feliu. Reportatge de TV Costa Brava

18/08/12 6 hores nedant

6 hores nedant en una piscina de 25 metres, la quantitat de coses que passen en un espai tant reduït.
Ho he fet en 5 blocs, amb quatre parades, per menjar, anar al servei i fer estiraments, que m'han ocupat un total de 29 minuts, la resta he estat dins la piscina. A part dels primers 500 m. d'escalfament, el plantejament és com si fes una travessia de llarga distància, crol intentant aguantar la braçada per lliscar al màxim, amb una batuda de cames adequada.
Primera tirada de 4.000 m.,  en 1h 32', al carril del costat hi ha el Sergi, m'acompanya durant els meus primers 5.000 m., m'ajuda a sentir-me com en un entrenament normal, aquest és el tram més fàcil.
Segon bloc, 4.000 m. més en 1h 33', ja començo a notar el cansament. A l'equador del repte, duc més de 7.000 metres, ni en les millor previsions. 
2.000 m. més, ja no paro a beure cada 1.000 m. com en la primera tanda, ni cada 700 m. com en la segona, ara és cada 500 m., em fa falta aquesta petita pausa.
En duc 10.000 m., la meva previsió més optimista era de 12.000 m., veig que puc aconseguir fins i tot 13.000 m., però pas a pas, faré de 500 en 500 i ja veuré que passa, a partir dels 11.000 m., em sento trinxat, l'espatlla fa mal i la batuda de cames em costa, em centro en la tècnica, 48' després em planto en 12.000 m..
Queda estona, veig la possibilitat d'aconseguir els 14.000 m., però em centro en fer els 13.000 m., és més del que m'esperava, la resta que sigui de regal, assoleixo els 13.000, parada a hidratar-me, queden poc més de 25 minuts, que han estat més llargs i intensos que la resta de les 6 hores.
Vull aconseguir els 14.000 m., estic cansat, toca donar-ho tot, a pinyó, no hi haurà parada per liquid, esbufego, renego, apreto les dents, vindrà molt just, els últims 500 vaig tant ràpid com puc, no he de guardar res, dóna temps per poder fer una piscina més, agafo el pullbuoy per fer crol els primers 25 i papallona els últims 25, estic sol a la piscina, només hi ha la socorrista, amb el pull és fa llarg, però disfruto com un nen petit, quan tinc el cap a l'aigua, crido!
Ni en somnis hagués pensat que aconseguiria fer 14.050 metres en 6 hores nedant, estic planxat. 
Especial menció al Sergi Manero, un luxe  que estiguessis amb mi a l'inici del repte, agrair al personal de La Corxera, que m'han mima't i cuida't durant tota l'estona, a totes les persones que m'heu animat, des del fons del meu cor, moltes gràcies.

Entrada relacionada:

Repte pel 18/08/12 6 hores nedant

El repte fa temps que em ronda pel cap, quina distància sóc capaç de nedar en 6 hores a la piscina on habitualment entreno, de 25 metres. 
Si tot va bé, faré unes 5 parades per sortir a menjar i demés necessitats al vestuari, a més de les moltes micro-parades per beure, que puc fer des de dins la piscina. El repte, el faré dintre del normal funcionament de la piscina, que vol dir, que si cal, hauré de compartir carril, tot i que dubto molt que hi hagi gaire gent.
Només tinc un objectiu, bé, dos, acabar el màxim de sencer i superar la distància més llarga que he fet en piscina en solitari, 8.000 metres, tot i que he fet dos vegades 10.000 metres, en el 100X100 organitzat pel Club Aquàtic Xaloc, a veure si puc superar els dos registres.
Bàsicament serà nedant a crol, menys els primers 500 d'escalfament combinats amb esquena i braça, uns quants llargs seran amb pullbuoy, per aprofitar a treballar una mica la tècnica de braços que falta em fa, en cap moment ni aletes, ni suro, fent alguna piscina a esquena o doble esquena per relaxar. Tinc l'avantatge de no haver de comptar els metres, doncs el Poolmate ho farà per mi.
La dificultat recau sobretot en la part mental, físicament, no estic en el meu millor estat de forma en quan a nedar, no aniré molt ràpid, però aniré fent, en la part mental, seran hores veient el mateix fons, les mateixes corxeres, girant un i altre cop allà mateix, aquesta repetició, aquesta angoixant monotonia és el que més m'atrau i alhora més mandra em fa, m'encanta desafiar-me a mi mateix.


Entrada relacionada:
18/08/12 6 hores nedant

16/08/12 Travessia Illes Medes - L'Estartit 2012. Crònica d'en Guillem

Una de les grans alegries de tenir un bloc, és que reps tota mena de comentaris i de consultes, sobre temàtiques molts diferents, que moltes vegades acaben siguen un escrit en el bloc, sempre contesto totes les qüestions, en moltes ocasions amb menys rapidesa del que m'agradaria, però algú que es pren la molèstia en escriure un mail o fer-ho via missatge al facebook o via tuit, no és mereix menys que una resposta el màxim d'acurada, encara que es faci esperar.
Fa uns 3 mesos em va escriure en Guillem, que volia fer la seva primera prova en aigües obertes de 1.500 metres, el 29 de juliol a la travessia de les Illes Medes - L'Estartit, no és que la fes gràcies a mi, el que l'ha entrenat i l'ha nedat és ell, penso que he sigut un petit cop a l'espatlla, dels que fa anar endavant. La meva més sincera enhorabona i endavant, sempre endavant.

Li vaig demanar que quan ho fes m'ho expliques i amb el seu consentiment, aquí podeu llegir la seva crònica:
Fa dues setmanes vaig debutar en aigües obertes.. i va ser una gran experiència..!
de fet, els dies anteriors estava dels nervis.. inclús amb una mica de febre el divendres..! (la prova era el diumenge). però curiosament, va ser pujar al vaixell que ens portava cap a les Medes, i se'm va passar tot.
Em va sorprendre que la sortida no fos des de la Meda gran, sinó des d'una línia situada a uns 50m de l'illa. en tot cas, com a bon romàntic i per evitar els cops de colze de la sortida, vaig preferir sortir des de la Meda.. (i no vaig ser l'únic). no havia trepitjat mai l'illa, així que ja tenia al sac la primera nova experiència..:)
Ens van fer saltar a l'aigua des de les barques; l'aigua estava més freda del que semblava, tot i que no va acabar sent cap problema. des de terra el mar es veia totalment pla, però resulta que teníem unes "petites ondulacions" que potser feien més d'un metre d'alt.. però com canvia el mar un cop hi ets! 
Veterans de la prova em van comentar que no forcés des del principi, i que no pugés el ritme quan ja estigués dins del port, que des de la boca del port fins a la platgeta encara queda un bon tros. però jo ja tenia ben clar que per aquest debut, l'objectiu era arribar, amb un ritme ben tranquil des de bon principi, i així ho vaig fer. inclús, a mig camí vaig parar vàries vegades només per poder mirar al voltant i gaudir de la sensació d'estar al mig del mar (i acabar-m'ho de creure..).
Vaig haver de fer alguna altra aturada per culpa de les meduses; no em van arribar a picar, però trobar-te un ramat d'una desena de meduses a pocs metres enfront és com per parar i canviar de direcció..
I res, vaig nedar a un ritme molt tranquil i aturant el crono a uns discrets 38:45. 

Proposta pel 26/08/12 Volta del Serrà

L'agost és per divertir-se al mar, en això el Club Aquàtic Xaloc, fa anys que crea escola, amb la Volta del Serrà.
Travessia de 7.000 metres que es fa per parelles, mentre un neda, l'altre li fa l'acompanyament amb el caiac, fent tants canvis com es vulgui, aquí l'estrategia de cada quan fer el relleu és important.
El recorregut, passa en el tram inicial i final, doncs és d'anada i tornada pel mateix lloc, pel que espero sigui ben aviat una realitat, la reserva marina de Port Salvi, té un fons marí d'elevat interès ecològic, tant per les formacions rocalloses i coves submarines, com per les praderies de posidònies, un indret fantàstic, que fa anys han descobert els amants al buseig i els aficonats a l'snorkel.

En les dues participacions anteriors hi he participat amb neoprè, en aquesta edició toca fer-ho a pell.
Amb l'única pretensió de gaudir del mar i l'objectiu de passar-ho d'alló més bé, formo equip amb en Joan Cutrina, donarem que parlar, som: els Peçallarga.
Més informació: Club Aquàtic Xaloc


Entrades relacionades:
26/08/12 Volta del Serrà
28/08/12 Volta del Serrà. Crònica de Joan Cutrina

14/08/12 Sessió de reeducació postural a Fisio Active

Al fer la sessió de reeducació postural que faig assíduament, cada un, màxim dos mesos, segons la programació de reptes que hi ha per endavant i la feina del dia a dia, des fa més de tres anys, faig una mirada enrere i m'adono del molt que he guanyat amb aquesta tècnica, dels beneficis que m'aporta.
Una de les proves que la reeducació postural funciona i va bé pel propi cos, és que mica en mica, sessió rere sessió, els cos va integrant la postura correcta en els hàbits diaris, l’escoliosi va perdent la batalla.
Millorant la manera de seure, posant el seient del cotxe més recte, caminant més correctament, sobretot  sent-ne  conscient. En l'àmbit esportiu és on més ho vaig notant, al anar corrent i sense ni pensar posar l'esquena recta, duc una posició més correcta en la bicicleta, nedant un xic més bé, en el caiac s'agreix anar recte, per l'efectivitat de la palada i pel rendiment, tot plegat a copia d'exercicis i de continuïtat, vaig guanyant en higiene postural.
Tot això no seria possible sense la gran feina d'un equip professional, Fisio Active, encapçalat per la Maribel Ramírez, en que el seu bon fer i la molta paciència que cal per un pacient com jo, ha aconseguit grans resultats.

12/08/12 Travessia del Port de Blanes


Normalment no acostumo a anar a travessies com aquesta de 900 metres, no perquè hi tingui res en contra, al contrari, sinó perquè hi ha tantes coses a fer que s'ha de triar, però hi havia forat a l'agenda i no està massa lluny de casa, així que som-hi.
A la que falta una escassa mitja hora per començar la travessia, hi ha una cua impressionant a les inscripcions, han fet record de participació, 325 nedadors, dels 6 als 79 anys. Tanta gent, amb aquesta distància, amb aquest recorregut, practicament en línia recta, em fa patir.
Sortida i sense pensar-m'ho massa a l'aigua, és un gran escuma, del moviment dels nedadors que tinc per davant es veu tot blanc i dins la mar no distingeixo res, nedo tan ràpid com puc i mirant cada sis braçades per veure on estan els altres nedadors, cop per aquí, peu per allà, braçades que es troben, puntades que es donen.
Al cap de menys de cinc minuts, veig una medusa a molt poca distància, amb tanta barrumera, tinc por de no veure la següent i que em faci una carícia, m'obro descaradament direcció a la platja, quina diferència, puc veure el fons i les meduses, unes quatre en tota la travessia, arriba el moment d'entrar al port, fa una mica d'embut i torno a l'aglomeració.
Dins les aigües del port em passa una cosa curiosa, entre que estic a rebuf dels altres nedadors, que deu haver-hi alguna petita corrent i que ja he agafat el meu ritme, tinc la sensació de nedar ràpid, agafant molta aigua que m'empeny i avanço mitja dotzena de nedadors.
El resultat que més m'importa és que m'he divertit, no només per la travessia que ha estat el més curt, sinó també per compartir-la amb els amics del Club Aquàtic Xaloc.

Al final t'adones que el món de l'esport és petit, entre els nedadors veig un munt de cares conegudes d'arreu, com ara l'Albert, voluntari de corredors.cat, que va estar de nit a les 24 hores d'atletisme del 2011, animant i ajudant-nos a fer realitat que un gran repte, esdevingui una gran festa.

11/08/12 Sant Joan les Abadesses - Llocalou

Que fem, durant l'onada de calor, els que quan hi ha onada de fred siberià i neu, sortim a caminar de nit, doncs anar a córrer al migdia a uns 35ºC. 
Sortida des de l'Alberg de la ruta de ferro, de Sant Joan les Abadesses, tot seguint la ruta d'enllaç amb el carril bici d'Olot, els primers 8 km, són de pujada en asfalt, inici al voltant de les 2 del migdia, la calor apreta, però aquí està la gràcia, fer un entrenament en condicions dures, per preparar-nos cara un proper repte que farem junts, la Carme, el Pere i el que escriu. 
Un cop comença el tram de terra, ja comencem a trotar, més que no pas caminar, com hem fet fins ara, és una pista ample i pedregosa, anem fent, fins que arribem a un punt, en que em despisto, el cartell no està al trencant com esperava i al haver-hi maquinaria forestal en la pista secundaria, ha semblava que fos la principal, res que no puguem solventar. 
Seguim corrent, falta molt poc per arribar a Sant Pere Despuig, la remor de l'aigua del torrent de Santa Llúcia de Puigmal, ens dóna als tres la mateixa idea, anar a fer un banyet, s'està de fàbula, que bé que es posa una remullada en un dia calorós. En res ja estem a l'asfalt, per planejar fins la carretera, que seguirem per arribar al nostre destí final, Llocalou. 
Finalment han estat uns 28 km, amb molta diversió, en que he begut  3 litres de líquid, en que he gaudit de fer el que m'agrada, anar a peu per la vida i descobrir els petits tresors que hi ha en el camí.

Proposta pel 25/08/12 Travessa de L'Escala

Nedar dintre les aigües del golf de Roses, té un encant especial, en aquesta travessia, podem nedar en el litoral de L'Escala, des de la platja de Riells fins a la platja de les Barques.
Són 2.200 metres, però la diversió comença molt abans, al retrobar els companys de braçades tot recollint el xip, que ens donarà el temps final, segueix mentre ens porten en vaixell fins a la sortida, al saltar a l'aigua des de l'embarcació, que sempre em fa una mica de cosa, però és d'allò més divertit i un cop ho he fet hi tornaria vint vegades.
Espero disfrutar d'aquesta travessia, en que participo per tercera vegada, és indiferent el temps que vaig fer a les anteriors, si vaig més ràpid o més lent, m'importa més aprofitar cada minut, gaudint del mar i de nedar. Aprofitant la possiblitat de fer també la Cargolada, la seva variant més curta, 600 metres, dos travessies en una.
És la quarta edició, per mi la tercera, perquè la primera va ser una travessia social, que van fer els organitzadors, el Club Natació El Cargol, és nota que és una travessia muntada per nedadors, saben cuidar els detalls que marquen la diferència.
Part de l'inscripció, té finalitats solidaries, concretament 1€ a favor de la família de Marc Huertas, un nen de tres anys, amb un greu malaltia.
Ens hi veiem!

Descripció més tècnica de la travessia publicada a: Triatletas en Red
Més informació: IV Travessa de L'Escala

Entrades relacionades:

27/08/11 Travessia  de L'Escala
25/08/12 Travessa de L'Escala

08/08/12 Créixer

Hi ha un instant en que tot canvia, per començar a créixer, no en alçada, ni en edat, sinó a nivell interior, no saps quan, ni a on, ni el motiu que fa que passi tot plegat. El meu moment va ser un mati de divendres d'agost, concretament el 08/08/03, avui fa 9 anys.
Em vaig llevar amb la mandra del descans de l'estiu, aquella que no vol deixar el llit, però la calor casi t'hi obliga. Se'm va ocórrer anar a la platja, a una caleta, de les que no tenen casi sorra, de les que són pedrots grans, que et pots estirar del tot en només un, de les que conserven la riquesa del fons marí i tenen l'essència de la Costa Brava.
Al entrar al mar, per primer vegada sense banyador, a més d'alliberar el cos i gaudir de les sensacions de l'aigua salada, em va servir per expandir la ment.
Al sortir de l'aigua,  vaig prendre una de les decisions més encertades de la meva vida, canviar tot el que no m'agradava de mi, pas a pas, sense deixar de ser jo, només volen créixer com a persona, actuar d'acord amb la meva manera de pensar, assumir els meus errors com a tal, no donar voltes innecesaries a les coses, gaudir el moment, no viure en la nostàlgia, ni en l'esperança eterna, instal·lar els meus pensaments en positiu, saber gaudir de la soledat al igual que de la companyia,  escoltar a les persones que m'estimo, ser sord quan cal, admetre els meus defectes, per poder aprendre, desaprendre les veritats absolutes que ens imposen, fer el que realment m'omple i deixar-me endur per les meves passions, les que conec i les que vaig descobrint.
 
Tot plegat no és fa d'avui per demà, és un llarg procés en el temps, amb planificació i constància, que del tot no s'acaba mai, a dia d'avui, puc dir que estic a gust amb qui i com sóc, això no vol dir que no tingui un munt de defectes, ni que no hi hagi dies dolents, ni que a estones sigui un  rondinaire que res li està bé, ni que no prengui decisions equivocades, ni que deixi de ser un trasto, vol dir que que intento ser el màxim de sincer amb mi, per coneixem, per saber cap on vull anar i de quina manera d'arribar-hi.

Proposta pel 19/08/12 Travessia Sant Feliu de Guíxols

En res ja hi tornarem a ser, a la travessia nedant de Sant Feliu de Guíxols. 
Dos recorreguts, el clàssic, en el que serà la seva edició número 39, la travessia al port de 1.100 metres, sortint de Cala Jonca i arribant a la platja gran, juntament amb la seva versió mini, que es celebra per segona vegada, de 400 metres, amb sortida des de la platja situada enfront de l'antiga discoteca Palm Beach. 
Aquesta travessia, la visc des de dins, formant part del voluntariat de l'organització, que ajuda a fer possible aquesta prova any rere any, la veritat és que no he nedat en cap edició, abans d'entrar a formar part del Club Aquàtic Xaloc, perquè no nedava el suficient i des que hi sóc, perquè  faig suport fent el guiatge amb el caiac. 
Tot i això, espero aquesta prova amb candeletes, doncs al ser part de la gran família de nedadors d'aigües obertes, poder veure un munt de companys de braçades sempre fa il·lusió i fer-ho amb el club al que pertanys, encara més. Ens hi veiem! 

04-05/08/12 Caiac Sant Feliu de Guíxols - L'illa Roja - Sant Feliu de Guíxols

El caiac de travessia, tancat, de 5,20 metres de llarg, permet fer llargues distàncies, amb comoditat, amb bones prestacions per navegar,  amb mar  plana o moguda, permet dur un munt de material dins seu, sense que es mulli, com ara menjar i roba.
Fer una escapada de cap de setmana dóna l'oportunitat de gaudir de l'estimada Costa Brava, al meu ritme, disfrutar del meus raconets i sempre descobrir-ne algun de nou, aprofitant per fer-ho palada a palada  parant a menjar, llegir, descansar i nedar.
Surto de Sant Feliu de Guíxols i enfilo direcció Palamós, pel recte, fins a fer parada a la Platja del Castell, una de les poques platges verges de Catalunya, d'aquí segueixo fins a un refugi de pescadors, situat entre Llafranc i Tamariu, en el  Cap de Begur comença a bufar amb ganes, juntament amb onades que a estones em fan anar on elles volen, em refugio a la platja de Sa Tuna, el vent segueix un parell d'hores més, tal i com deia la predicció, m'acosto fins a l'Illa Roja, un racó tranquil, hi faré nit.
Mentre el sol i el vent van a dormir, caic en un dolç son, bressolat per les onades.
S'aixeca el dia,  navego mentre surt el sol a l'est i la lluna encara es deixa veure a l'oest, hi ha de mar de fons a favor que amb les ganes de fer un cafè, fa anar més ràpid rumb a Llafranc, segueix la predicció de que pugui entrar Garbí a la tarda, decideixo fer via fins a una caleta que es troba 1 km abans de Platja d'Aro, per dinar i fer una llarga parada, si entra vent, estaré a poca distància de casa, abans d'arribar-hi, entre La Fosca i el Port de Palamós, trobo mar creuada, suposo que el fet que les embarcacions passin a tot drap hi ajuda, és passar el port i torna la calma.
Veig platges i més platges plenes de gent, a la que estic a la caleta on em dirigia, m'adono que estic en un oasi, només 6 persones, un munt de roques per resseguir dins del mar, amb el tub i les ulleres. Hi trobo un raconet, on no hi ha més que una mà d'aigua, que es va renovant a cada onada i una roca que farà de respatller, mentre llegeixo amb mig cos dins la mar, un banc de peixets molt petits, a un metre de mi van moguen-se sense parar.
Toca el moment de fer l'últim tram, de moment no entra el garbí, aprofito per fer una altre parada d'snorkel a Sant Pol, abans de donar per acabada aquesta petita aventura de 2 dies, en que he navegat 69 km en 13h35' damunt el caiac.
Tot viatge de llarg recorregut acompanyat de la solitud, fa tenir la ment més oberta i té com a destí uns centímetres pell endins, on podem trobar preguntes a les respostes, on la debilitat fa fort, on la ignorància fa aprendre, on el que sabem no importa, on el tenir deixa pas al ser i on em sento només un instant del temps.

Proposta pel 20/10/12 100 km en pista de Terrassa

100 km donant voltes a una pista d'atletisme, molts no hi troben la gràcia, en el meu cas, he estat el tercer inscrit, de les ganes que en tinc. A més, en el que resta d'any fins arribar al mes de maig del proper, en que vull córrer una prova de 6 dies en un circuit, a França o potser a Hongria, m'interessa més el pla, que la muntanya, tot i que no l'abandono.
La pista té quelcom especial que m'atrau, no per les vistes, ni per la varietat de terrenys, ni pels desnivells. És on els corredors voladors, fan marques que costen de creure, és on al cap d'una quantes voltes, desconectes del món, és com repetir mil i una vegades un mantra, és on corro siguen avançat i avançant, saludo i sóc saludat un i altre cop pels amics competidors.
En pista només he fet dues vedades les 24 hores d'atletisme, en el 2010 i 2011, organitzades per corredors.cat en motiu de la marató de TV3, superant de llarg els 100 km, en aquesta ocasió, tindré 15 hores per córrer, a priori no sembla difícil, però si una cosa he après de la llarga distància, és que fàcil, no ho és mai, que s'ha d'anar entrenat com si fos el primer cop, a punt pels imprevistos i preparat pels impossibles.
Córrer en pista, és només això, córrer, ni m'he de preocupar de mirar cap on va el camí per no perdrem, ni de quina distància falta pel proper avituallament, ni de si duc tot el necessari al damunt, ni del que queda, ni del que porto fet, només és córrer, córrer, córrer...

01/08/12 Hortizons d'aigua, objectiu aconseguit, Mataró - Mallorca nedant

Ho han aconseguit, en 66 hores i 37 minuts, han fet història, nedant 222 km, de Mataró a Mallorca a relleus sense parar, dia i nit.
Han demostrat que amb esforç els somnis es fan realitat, segur que no ha estat fàcil, segur que ha estat dur, segur que ara deuen assaborir el seu merescut èxit.
S'han convertit en referents, han obert una nova via. Enhorabona Bernat Moragas, Ferran Sans, Pere Dalmau, Víctor Marín i tot l'equip d'Horitzons d'aigua, que ho ha fet possible.
Més informació sobre l'arribada: Club Natació Marató

Entrades relacionades: