30/06/12 Marnaton Travessia de la lluna, des del caiac

Travessia veient caure el dia tot nedant i com la lluna va guanyant terreny, pinta d'allò més bé, recorregut de 3.800 m i escenari ideal de Sant Feliu de Guíxols fins a la platja de Sa Conca (Platja d'Aro), em tempta moltíssim de fer-la nedant, però finalment faig de voluntari palista amb el Kayak Guíxols.
La mar està moguda i hi ha boira, per sort va escampant i es pot donar la sortida, nedadors a  l'aigua i moltes ganes de diversió, em toca acompanyar al grup capdavanter, que en res, ja és només un nedador destacat, el vent va pujant, hi ha corrent en contra i el mar cada vegada està amb més onades, porto el primer fins a l'arribada a bon ritme, em toca recular per anar a la cua i començar la feina de debò.
Torno enrere, els nedadors s'han estirat molt de llargada i amplada, la foscor va arribant, hi ha nedadors despistats, uns desorientats pel mar mogut, d'altres que no s'hi veuen massa, perquè van amb ulleres de vidre fosc, inclús les tipus mirall, segurament calculaven arribar abans que fos de nit, però la mar no els ha deixat, és així d'imprevisible. 
Tots els companys caiaquistes, no parem, de conduir i reconduir, per fer-vos una idea de la confusió existent, vaig a buscar un nedador que no solament no ressegueix la costa, sinó que va recte cap a mar obert, direcció Mallorca, un altre que neda cap a la costa,  però al revés, direcció cap a la sortida i no cap a l'arribada, l'organització pren la decisió encertada, tot i que una mica tard, de recollir tots els participants que es troben encara a l'aigua, els nedadors porten un llum químic posat a la cremallera del neoprè, pràcticament és l'únic que es veu d'ells, un a un van pujant a les embarcacions i els porten fins l'arribada.
Han estat poques hores fent de suport amb el caiac, però  acabo molt cansat, no només per la part física, sinó per l'engoixa del que suposa veure nedadors enmig del mar, amb onades  colpejant les roques i sense claror.
Camí de tornada, navego amb el caiac en la foscor de la nit, separat de la resta del grup, en solitari, per relaxar-me, gaudint la nit, la mar, la tranquil·litat de les onades que em mouen el caiac, la bellesa visual és impressionant, escolto la remor de l'aigua i la dolça aroma de la sal.

30/06/12 Marnaton Tossa de Mar - Sant Feliu de Guíxols, des del caiac

En la planificació no tocava nedar una prova de llarga distància, per haver fet fa dos setmanes l'Ultra Trail Emmona i per tenir d'aquí unes altres dues setmanes l'Isostar Desert Marathon, tot i que em moria de ganes, però si he pogut participar de la festa des del caiac, el recorregut transcorre per un dels indrets que més m'estimo i conec de la Costa Brava, de Tossa de Mar a Sant Feliu de Guíxols. 
La mar no ho ha posat gens fàcil, només començar mar de fons, amb onades llargues, de mica en mica, ha anat entrant el vent per quedar-se, en forma de llevant i després variable de component nord, que ha fet passar de marejol a maror en el tram final, fent que el mareig fos una cosa habitual en molts nedadors, autèntics guerrers d'aigua que han lliurat batalla en condicions difícils. 
Veure els nedadors com s'esforcen, com lluiten amb fermesa, braçada a braçada, et fa sentir orgullós d'estar allà, al seu costat, siguen testimoni del seu pas, reconduint rumb si cal, ajudant sempre que algú ho necessita, que un nedador et doni una encaixada de mans abans de sortir de l'aigua per haver-lo ajudat, són d'aquelles coses que no tenen preu, que un cop a la sorra un altre et reconegui i et digui que has fet la feina ben feta, dóna sentit a tot plegat. 
Un cop a la sorra, poder compartir experiències amb un munt d'amics nedaddictes és genial, poder veure la cara de satisfacció i de cansament del que acaba d'arribar, just quan es posa d'enpeus, et fa reviure arribades pròpies, no calen paraules, només mirades, aplaudiments i felicitacions a qui ho acaba d'aconseguir. 
Viure l'esforç, el patiment, l'emoció, l'alegria dels que han nedat, sigui des del caiac, des de la sorra o compartint taula, fa remoure sensacions  que afloren des de l'interior i només deixen dir: enhorabona a tots els que han estat a la línia de sortida d'aquesta travessia.

Entrades relacionades: 
13/08/11 Travessia Tossa de Mar - Sant Feliu de Guíxols
04/07/12 Marnaton Tossa  de Mar - Sant Feliu de Guíxols. Reportatge TV Costa Brava

29/06/12 6 jours d'Antibes 2013. Ja té data


Obrir el correu electrònic i trobar un mail, en què diu la data d'un somni no pasa cada dia.
Els dies són del 7 al 13 de maig del proper 2013, per fer el que fa temps que desitjo, una prova d'ultraresistència en què posi al limit de les forces i la  voluntat per seguir endavant, per anar més enllà del cansament i del desànim.
Si res es torça i tot va endavant, participaré en la modalitat de 6 dies, 144 hores, en un circuit, per córrer, trotar, caminar i arrosegar-me si cal, parant sempre que vulgui per menjar i dormir, tot i que la intenció és estar en moviment el màxim d'hores possibles, per fer la major distància que pugui.
Falten 10 mesos, que passaran en un instant, tinc molta feina per endavant, toca planificar molt bé els entrenaments per arribar-hi tot el preparat que pugui, no sóc partidari de fer només una gran prova a la temporada i entrenar només per ella, perquè si s'hi posen masses expectatives la cosa pot defraudar, faré com sempre que un repte em porti a l'altre, per gaudir del camí.
Més informació: 6 jours Antibes

28/06/12 Frontal Petzl MYO RXP i Petzl E+LITE

Frontal Petzl MYO RXP

Fa dos anys que estic molt satisfet del meu frontal Petzl MYO RXP, un dels més potents del mercat, dels que van a piles, fins a 140 lúmens, té tres intensitats de llum, com gairebé tots,  cada intensitat es pot graduar, com gairebé cap, ho trobo molt bona opció, permet ajustar-ho a l'ús que li vull donar a cada moment, optimitzant la duració de les piles i no malbaratantles, avisa quan les piles estan apunt d'esgotar-se i  es posa en a mode de "supervivència", d'aquesta manera no et deixa tirat a les fosques. El faig servir per córrer de nit, per caminar, inclús per llegir abans de dormir, al fer vivac.
Fa poc va deixar de funcionar correctament, el vaig portar al lloc de compra,  un dijous per la tarda, divendres l'envien al distribuidor, dilluns el rep, dimarts n'envia un de nou, sense cap cost i dimecres pel matí ja em truquen que el passi a recollir per la botiga quan em vagi bé. Així de senzill, sense més, com hauria de ser sempre, moltes vegades ens queixem del que no acaba de rutllar del tot, per això explico aquesta història sobre una casa que respon dels seus productes amb rapidesa.
Frontal Petzl E+LITE

De la casa Petzl tinc un altre frontal, imprescindible per mi, fa uns 7 anys que m'acompanya, el E+LITE, un frontal d'emergència, amb prestacions úniques, com el fet de pesar només 28 grams i anar en una caixeta de plàstic que el protegeix, un munt de prestacions en molt poc espai, és molt versàtil, l'acostumo a dur, sempre que faig una sortida nocturna, com a recanvi i sempre que faig alguna activitat de dia, però que crec que pot fregar la nit si sorgeix qualsevol contratemps, m'ha tret d'alguna dificultat. 
Més informació:  MYO RXP  E+LITE

26/06/12 El fracàs de l'èxit i l'èxit del fracàs

Aconseguir un repte costi el que costi, sembla que hagi de ser l'única finalitat, la veritat és que no. L'objectiu és gaudir, divertir-se, compartir-ho i fer amics, esforçar-se al màxim, donant-ho tot, aconseguir-ho no és més que una conseqüència de portar els deures fets i de tenir un bon dia. 
No vol dir que no sofrim, ens haurem de superar, de sobreposar-nos als nostres propis fantasmes, d'enfilar murs, de saltar barreres, de donar la mà a l'esgotament, de notar com el patiment ens acompanya, de sentir el dolor muscular que no ens abandona, d'escoltar les nostres pròpies contradiccions, d'anar més enllà d'un mateix, vol dir que no em de perdre la perspectiva de la realitat, la realitat és que ho fem per divertir-nos, pel plaer de desafiar el nostre propi jo.
Per mi, l'èxit d'un repte, no és només aconseguir-lo, normalment els faig en cap setmana, la victòria és el dilluns pel matí, en que la vida segueix el seu curs, en que independenment del resultat obtingut, puc començar la setmana amb normalitat, amb agulletes de cavall i un somriure que no es desdibuixa.
Per desgracia, molta gent, només entén guanyar o perdre, tot o res, qüestió de vida o mort, sóc dels que els agrada fruir del camí, perquè la línia d'arribada, no és més que el punt d'inici del proper repte, en que ho donaré tot i més si cal, perquè tal i com deia Gandhi: La nostra recompensa es troba en l'esforç i no en el resultat. Un esforç total és una victòria completa.
Parlant amb una persona vinculada professionalment a l'organtizació de proves esportives de llarga distància, em comentava que l'index d'abandonament sol estar entre el 30% i el 50%, com a paràmetres normals, dóna que pensar, extrapolat a un mateix, vol dir que en un de cada tres reptes, hi planeja l'ombra del fracàs, en aquest cas s'ha de veure que ho hem aconseguit en els altres dos casos.
Fracàs és no aprendre dels èxits i creure amb vanitat que el que un ha fet, és un xec en blanc cara a  propers reptes,  quan en realitat no és més que un crèdit que hem de retornar amb interessos.
El fracàs és no creure en un mateix i l'èxit és seguir el nostre camí.

Entrada relacionada:
03/05/13 Fracàs

24/06/12 Entrenament/aclimatació Isostar Desert Marathon

Primer entrenament específic per l'Isostar Desert Marathon, no per quilometratge, només han estat 20 km, sinó per anar a buscar les sensacions de calor que m'hi puc trobar. El tram triat, és el del carril bici que va des de Llagostera a Sant Feliu de Guíxols, perquè és pista, com el que em trobaré als Monegros. Sortida a les 14:30, per trobar una mica de calor, tot i que no ha estat molt alta, ha arribat a 30ºC,  humitat del 30 al 35%, amb una mica de vent, que refrescava l'ambient de 10 a 18 km/h, quant més m'apropava a la costa, més bufava.
Tenia la voluntat de caminar més que no pas de córrer, fa una setmana que he fet l'Ultra Trail Emmona i no és qüestió de forçar, en els trams d'asfalt tenia intenció ferma de caminar per guardar les articulacions; la primera part fins arribar al carril bici, era asfaltat, així que mentre caminava i pensava en si córrer gaire estona o no, ha passat una d'aquelles coses curioses, que cadascú li troba un significat segons interessa, m'he creuat amb un home que corria, el conec de vista, no hi he parlat mai, però fins on pot recular la meva memòria, sempre l'he vist corrent, amb pluja, vent, fred o calor. Així que començo a córrer, trotant suau, un ritme que no només  permet parlar, sinó fins i tot cantar.
El camí és plàcid, poc transitat a aquesta hora, vaig corrent, casi tota l'estona, ritme anar fent, han estat 2h43', amb parada inclosa a comprar beguda isotònica a la meitat del camí, acabo amb ganes de més, no ha fet molta calor, en comparació amb el que em trobaré d'aquí tres setmanes, però ha estat un pas més per afrontar un repte, un pas que he gaudit en si mateix, que és del que es tracta.

Entrades relacionades: 

23/06/12 Celebrant la vida

Fa temps llegia que poblacions, que viuen aïllades de la resta de la civilització en plena selva, de les que no tenen cobdícia pel món material, de cop i volta un dels seus membres, es posava molt i molt content, reia i esclatava d'alegria, el motiu, perquè estava viu, en aquesta senzillesa presa de consciència de la vida, està la clau de la felicitat, sentir-se viu, que fàcil, només cal ser-ne conscient.
En la planificació d'avui tocava.....res, res més que fer el que vingui de gust a cada moment, per celebrar que estic viu i els reptes viscuts últimament, El dia comença parant el despertador i deixant que la mandra s'apoderi de mi, per fer del cinc minuts més, un mantra que mai s'acaba, un cop despert, quedant-me una estona estirat al llit per decidir que ve de gust fer. Sol i platja, veient el dia com entra amb força per la finestra, la decisió no ha estat gens difícil. Sense pressa, preparo els estris, per disfrutar un dia de mar.
Enfilo el caiac, direcció cala del Sr. Ramon, lloc naturista, per passar-hi el dia, dinar, llegir, nedar, escoltar música i veure la vida com passa.
M'encanta sentir el sol i la mar a la pell, és fantàstic poder estar a pell del tot, còmode i natural, és llibertat absoluta, no només lliure per les sensacions a la pell, sinó perquè quan estàs en harmonia amb la natura, la ment també s'allibera, amb els ulls tancats es pot veure tot més clar, a més el so de les onades és genial per concentrar-se.
Reflexionant, sobre el que he fet, sobre el que tinc en el futur immediat, pensant futurs reptes, somiant horitzons, m'adono no em cal gaire res per ser feliç, que tinc de tot, que el que es pot comprar només em fa pobre, que sóc molt afortunat per tenir un munt de sensacions i emocions viscudes, de gaudir la natura al màxim i de compartir-ho amb un munt d'amics.

Proposta pel 14 i 15/07/12 Isostar Desert Marathon

No n'acabo de sortir d'una, que ja estic preparant la següent, en el fons, un repte, no és més que l'avantsala del proper.
L'Isostar Desert Marathon és:
Respecte, és ultrafons, entre 110 i 120 km, la distància i el recorregut és secret fins el mateix dia de la prova, a completar en un màxim de 27 hores; per les condicions climatologiques, mes de juliol, dia 14, sortida a les 12 del migdia als Monegros, de 35 a 40ºC, sense ombres, sense vent, només sol i molta, molta calor.
Il·lusió, per poder estar en un entorn desèrtic, temperatura extrema, condicions dures i molta dificultat. Sempre he volgut anar a al desert a fer una prova d'aquestes característiques,  tenir-la a l'abast amb el cotxe, és una oportunitat que no es pot desaprofitar.
Autosuficiència, només em donaran 10 ampolles de 1'5 l d'aigua i 10 ampolles d'Isostar de 0'5l, durant tota la prova, 10 punts d'hidratació, 1 abans de començar, 8 durant i 1 després, la part d'alimentació l'he de dur a sobre.
Entrenament o més ben dit adaptació al medi hostil, entrenaments específics, buscant calor, dosificant hidratació i nutrició, provant el material que faré servir.
Estratègia, potenciar els meus punts forts, per no sucumbir a les meves debilitats, planificar ritmes, alimentació, hidratació, material  i imprevistos possibles.
Expectativa, que no és més que divertir-me i disfrutar fent el que m'agrada, si aconsegueixo o no, no és el més important.
Diuen que és el pitjor moment en el pitjor lloc, sé que ho passaré malament, que patiré, que serà duríssim i molt difícil, però vaig amb l'intenció de gaudir l'ara i l'aquí a cada pas.

19/06/12 Ultra Trail Emmona. Carta oberta a l'organització

La professionalitat de l'organització, Unió Excursionista de Sant Joan de les Abadesses, ha estat un 11 sobre 10, tinguen en compte tots els detalls, segur que tot és pot millorar, segur que cada participant hi pot aportar el seu granet de sorra a aquest gran projecte, però deixen el llistó molt i molt amunt.
He vist moltes ganes de fer-nos fruir de la prova, ganes de que ens divertíssim, ganes d'ajudar-nos a fer realitat un somni, acabar l'Ultra Trail Emmona. En destaco uns quants detalls, tot i que n'hi ha molts més:
Informació via correu electrònic, programa horari, temps de tall, desnivells d'etapes, ubicació controls, lloc i contingut de cada avituallament, tot just tancar inscripcions, uns 10 dies abans de la prova, que ajuda a que cadascú pugui planificar la seva estratègia amb temps, inclús on podíem anar a fer el cafè, abans de començar.
Sopar el dia abans, a preu reduït, que feia ambient de festa.
Possibilitat de dormir al pavelló, sense cap cost.
Avituallaments amb racions individuals, perquè n'hi haguessin per tothom, nosaltres que vam ser  del grup cuer, en teníem de sobra i més, inclús comptaven amb una petita farmaciola a cada punt.
Cinta amb que marcaven el camí, amb banda reflectant, per la nit, alhora de decidir on començar a posar-ne, van pensar en els més lents, a la que es va fer fosc, ja les teníem al davant, molt còmodes de seguir.
Resultats, via correu electrònic, al poc d'acabar la prova, les fotos en res ja les hem tingut.
Han aconseguit mobilitzar unes  250 persones, voluntaris, per fer diferents tasques, impressionant.
Felicitar als voluntaris, per la seva gran implicació, em vaig sentir mimat i cuidat en tot moment, cada voluntari amb el seu estil, però tots amb bona voluntat i molt bon rotllo. Un detall, dels molts que hi van haver, arribem l'últim grup, en un avituallament, al voler menjar un iogurt, no hi ha culleretes de plàstic, un voluntari, agafa la seva motxilla i li deixa la seva cullera, sembla una xorrada, però aquest petit gest diu molt.
Per la meva banda, espero haver estat a l'alçada dels organitzadors i els voluntaris, el cansament, la son, la fatiga, el dolor i en ocasions no veure més enllà del  propi nas, potser ha fet que en alguna ocasió no hagi estat prou agraït, aprofito des del meu espai, per donar-vos el meu petit reconeixement, moltes gràcies, per ajudar-me a gaudir d'un gran repte com ha estat l'Emmona.

Entrades relacionades:

16/06/12 Ultra Trail Emmona. Crònica


Al deixar apunt el material la nit abans a l'hotel, surt el primer contratemps, la bossa d'aigua es trenca, són les 22:14 i la sortida és a les 6:00, toca improvisar, les dues ampolles que porto d'isotònic, faran de bidons i una ampolla d'aigua de litre i mig, de dipòsit a la motxilla per anar reomplint, no és còmode, ni per l'esquena, ni per haver de reomplir, però és el que hi ha.
A la sortida és el moment de retrobar i saludar els amics, és respira alegria, tensió, concentració, tots tenim un únic objectiu, acabar i disfrutar, els uns corrent més que el vent, d'altres, com en Lluís Tuneu, amb qui faig equip, caminant, sense córrer, sense parar. Compartir reptes amb amics, encara dóna més sentit a tot plegat
Només sortir de Sant Joan, ja enfilem a Puig Estela, anar fresc ajuda a pujar-hi sense massa dificultat, al arribar a l'avituallament de Pardines, veiem que estem 2 hores per sota del tall horari marcat per l'organització, diferència, que inclús ampliem al llarg de la prova.
Del coll de tres pics, a Bastiments, a Pic de Freser on el camí, tècnicament és difícil, on no arriben les cames, arriben les mans, sense massa traça, vaig avançant fins al Pic de l'Infern, sens dubte, el tram més complicat i alhora el que més he disfrutat amb diferencia, després cap a Núria, per una baixada tècnica de les que carreguen molt les cames.
45 km fets i toca el cim més alt el Puigmal, 2.914 metres, en el tram final, molt vertical, jugo a atrapar el sol, és última hora de la tarda, la part inferior de la muntanya va quedant a l'ombra,  l'objectiu: estar al solet, ho aconseguim, en la baixada fins a Planoles, ens cau la nit. Avituallament i a la Covil, entremig de bosc, xafogor i pujada, són mala combinació, de baixada fins a Campelles, en menys de  2 km, fem més de 600 metres de desnivell negatiu, en un tram amb herba humida, fulles molles i terra que fa patinar per tot arreu, la son tampoc ajuda gaire.
Un cop a Ribes de Fresser, toca afrontar, l'últim cim, el Taga, la calor apreta, entre molts esbufecs i algun renec, fem cim, té gust a victòria, avituallament i comencen els últims 12 km.
El tram no té dificultat, és seguir corriol i a estones pista, sense gaire desnivell, però es fa duríssim, no haver dormit, cansament acumulat, la calor intensa del migdia i el vent que no circula, em fa tenir la sensació que no acabarem mai. Ha estat la part més feixuga de l'Emmona.
Ha estat una prova duríssima de principi a fi, cada quilòmetre dels 106, ha tingut la seva duresa, cada metre dels 16.600 de desnivell acumulat, la seva dificultat, per contra cada segon de les 33h38'36" que hem emprat en fer la prova, ha tingut el seu encant, per l'excel·lent organització, voluntaris que s'han desviscut per nosaltres i per un entorn d'alta muntanya, que em té el cor robat.

Entrades relacionades:

15/06/12 Els dies previs a un gran repte

Les sensacions i emocions abans d'un gran repte, són diverses i contradictories. En els dies abans hi ha una gran barreja de moments àlgids i d'estones amb la moral per terra.
A la que tinc una estona de tranquilitat, al pensar-hi, l'adrenalina es dispara, la sang corre a tota velocitat per les venes i aquestes s'inflen, oprimint els cos, que alhora vol sortir fora d'ell mateix, el pols va pujant, el cor parla a ple crit en el silenci, els nervis s'apoderen de mi, em sento la persona més forta, capaç de tot, sense límits, sense impossibles, sense pors, un únic pensament: fer-ho, sabent que serà dur i molt difícil, però convençut d'aconseguir-ho.
A l'estona, em desinflo gradualment al respirar, em relaxo, tota la tensió, tots els crits, el mantra mental, dóna lloc a la pau, a una pau, d'aquelles que costa d'aconseguir, en que sóc conscient del meu propi jo, puc escoltar el bateg que em dóna vida, l'aire que entra i surt constantment de mi, sentir la pell en contacte amb l'entorn, puc tancar els ulls per veure-hi clar.
Tot plegat no dura el temps d'una cançó, curiosament, és el mateix que sento a la línia de sortida, d'un repte difícil, dels que no sé si aconseguiré, abans estic atacat dels nervis, pulsacions disparades, és començar, que en res, em tranquilitzo i tot flueix en harmonia.
És la llarga espera fins el moment d'iniciar l'aventura. 

14/06/12 Quin caiac comprar

En varies ocasions, em pregunten quin caiac és millor comprar, penso que el millor, primer es iniciar-ser des de baix, aprenent i veient-ne les possibilitats, per aprendre a anar en caiac, hi ha múltiples maneres, cursets de diferents nivells, des del més bàsic, fins a un  expert. 
En el meu cas, en vaig començar a aprendre, dic començar, perquè em queda molt camí per recórrer, com molts d'altres, un estiu, llogant-ne un de descobert, a Kayak Guíxols, per veure si l'atracció que sentia era producte de la novetat o l'inici d'una llarga relació.
Després de rebre les explicacions d'en Xavi, pujada al caiac, primers moments insegur, la mar, per tranquil·la que estigui, sempre té una mica de moviment, però en res, ja n'estava encantat, sentint com em recolzava en el mar a cada palada, guardo en el record amb molta estima les primeres quatre hores que vaig navegar.
Vaig seguir llogant un caiac obert, durant un mes, descobrint racons i raconets de la costa més propera,  encara a dia d'avui hi trobo quelcom nou en el mateix trajecte.
Els caiacs tancats, em feien molt de respecte, sobretot per desconeixement, a Kayak Guíxols, fan sortides de bon matí, les matutines, són sortides en que et supervisa un professional del caiac, en que mica en mica, vas aprenent, els ets i uts que composa el món del caiac, palada a palada, setmana rere setmana, la passió va anar agafant forma, veient que els caiacs tancats, no són gens difícils, ni perillosos, són més ràpids, de més bon maniobrar i que proporcionen un munt de diversió.
Feia sortides,  curtes o més llargues, amb més dificultat o menys, sortida a sortida, va anar creixent una afició, van passar uns sis mesos, fins que em vaig decidir a comprar-me el meu caiac, el millor de tot plegat, és que ja sabia per a que el faria servir, les possibles opcions que hi ha al mercat i la que millor s'adaptava a mi i les preguntes més bàsiques, ja tenien resposta.
Hi ha qui per començar qualsevol practica esportiva, vol fer-ho amb el millor material possible i moltes vegades acaba comprant el més car, no l'òptim que més s'adapta a ell, en la meva opinió, el més idoni és provar-ho, mica en mica et vas introduint en aquest món i en veus les opcions; construir la casa pel teulat, mai funciona.
A Kayak Guíxols, podeu llogar tot tipus de caiacs durant tot l'any. 

Proposta pel 08/07/12 Travessia Transfronterera

La frontera física entre els dos països, ja no existeix, ara toca enderrocar els murs mentals.
Una travessia com aquesta de 3.300 metres, organitzada per Neda el Món, des de Cerbère fins a Portbou,  a mar obert, per uns serà un debut per la porta gran, en la natació en aigües obertes, un repte a tenir en compte, deixar les tranquil·les i temperades aigües de la piscina, per entrar en el gran blau salat, per descobrir-ne els seus encants i secrets, tota una aventura. 
D'altres nedaddictes, més acostumats al mar, podrem gaudir d'enllaçar la Costa Marenda amb la Costa Brava, de veure les formacions rocoses i escarpades que semblen d'un altre planeta, de singular bellesa.
Aquesta travessia se'm resisteix, la primera edició, no m'hi vaig atrevir, tot just començava a nedar a la piscina, com per pensar en el mar, en la segona, una inoportuna caiguda en bici el dia abans, va impedir que nedes, en la tercera, va ser la mar aliada amb la tramuntana, la que va fer canviar el recorregut original, de Cerbère a Portbou, per nedar dins la badia de Portbou. Aquest any si!
No per haver nedat distàncies més llargues, 10.000 m. en piscina, 15.000 m. en mar i 27.000 m. en riu, fa que no pugui assaborir, el que a dia d'avui és una distància assequible, que podré gaudir metre a metre, sentint com m'empeny cada braçada, notant la cadència suau de les cames, a  cada moviment per respirar veure un paisatge únic i viure una experiència inoblidable. 

09/06/12 Entrenament Emmona

Entrenament específic per l'Emmona, acompanyat per en Lluís Tuneu, amic muntanyenc, els dos fem equip per l'Emmona, només hem fet pocs metres del recorregut que farem el dia de la cursa. L'objectiu era  fer desnivell a alta muntanya, estar per sobre els 2.000 metres, més que no reconèixer un tram en concret. Hem trobat caminadors i corredors que al igual que nosaltres entrenàvem, uns per l'Emmona, uns per l'Olla de Núria i d'altres que gaudien de la seva passió per la muntanya.
Els que vivim per sota la cota 500, en el meu cas visc al litoral, ens costa una mica més realitzar esforços en alçades superiors als 1.500 metres. La meitat de l'Emmona, és dir uns  53 km, està per sobre els 2.000, d'aquí el motiu d'anar-hi una setmana abans,  per aconseguir fer pujar la taxa d'hematòcrit, augmentant glòbuls vermells.
La part més important ha estat viure  sensacions d'alta muntanya, veure com els arbres deixen de ser presents a partir dels 2.000 metres i les muntanyes es queden nues, poca vegetació, molta aigua, neu, roques i més roques, com les vaques no s'intimiden per la nostra presència fan la seva, de vegades al mig del camí, mentre que les marmotes al veure'ns en la distància corren a amargar-se.
Pujar a fer un cim i  tenir una visió de 360 graus és tan bonic que t'emplena la vista, tant indescriptible que et deixa sense paraules, tant immens que et fa sentir petit, petit, tant àrid i  ple de vida alhora, tant dur que et posa al teu lloc.
Hem fet pujades que semblava que no acaben mai i baixades que feien desitjar que vingues de nou la pujada, al caminar les cames han recordat el que és anar a alta muntanya, havia de ser curt, però a cada cim teníem ganes d'anar al següent i després al següent, al final han estat unes 10 horetes, tranquil·les, parant a fer fotos, a esmorzar al cim Torreneules i dinant entaulats  a Núria. 
En números  ha estat: 27 km i 4.300 metres de desnivell acumulat, una quarta part del que serà l'Emmona, .


Track
Entrades relacionades: 

07/06/12 Fisio Active entra com a col·laborador d'Ultraquim

Fa anys que confio en els serveis  de Fisio Active de Castell d'Aro (Girona), és l'entrenament silenciós, juntament amb els estiraments i descansar.
Anar regularment al fisio, és part del meu pla d'entrenament; tenir el cos en optimes condicions, assegura poder fruir al màxim d'un repte, tenir menys possibilitats de lesió, més opcions d'aconseguir-lo i al fer correctament l'esforç, independenment de la distància i la disciplina esportiva, fa que el període de recuperació sigui més curt.
El que més habitualment faig a Fisio Active és la reeducació postural, els beneficis que hi observo són:
En la natació augmenta la capacitat pulmonar, al tenir bona  postura ajuda a desenvolupar millor la tècnica  i l'hidrodinàmica.
En bicicleta al tenir l'esquena recta, a copia d'hores de pedalar, evita que es carreguin els braços per l'efecte del pes del cos, al tenir un bon recolzament la pressió es reparteix de manera òptima.
Corrent en cursa urbana, protegeix   les articulacions davant les sobrecàrregues i en muntanya, al tenir el cos equilibrat ajuda molt en el moment de fer trams tècnics, com ara una baixada de pedra solta.
A la pàgina web de Fiso Active, s'hi pot trobar la gran amplitud de tractaments, a l'apartat de reeducació postural, hi trobareu una explicació exhaustiva del que és i el resultat de la divertida sessió de fotos en que vaig fer de model.
Ara a més d'estar en bones mans, tinc el gran luxe de tenir-los de col·laboradors en el bloc, moltes gràcies amics.
Web: fisioactive.es

Entrada relacionada:
17/08/11 Reeducació postural global

05/06/12 Nedant a pell. Aclimatació

El novembre vaig prendre la determinació de nedar a pell, tot l'any, sempre que les circumstàncies m'ho permetin, és una voluntat, no una obsessió, si els condicionants així ho indiquen,  mala mar, meduses, cansament o molta distància en relació a la temperatura, em poso el neoprè i feliç, l'únic realment important és disfrutar de la natació en aigües obertes.
El 26/11/11, va començar l'aventura, l'aigua a 16,7ºC, recordo com em va costar, va ser dur i molt satisfactori, el 27/05/12, a la travessia de Sa Dragonera, he aconseguit nedar 9.500 metres, en 4h39', amb l'aigua a 19 graus, si m'ho diuen fa mig any, dic que impossible, que no en seria capaç, no és que acabes sobrat, però ho vaig aconseguir.
Entre un "bany" i l'altre, han passat 6 mesos, en que casi cada setmana, he nedat, poc o molt al mar a pell, en que cada metre, m'ha submergit en mi mateix, en escoltar el meu cos i aprendre d'ell, en parlar amb un munt de nedadors, per compartir sensacions i mil dubtes, buscant informació per mil racons. Sobretot he nedat i nedat tinguen un diàleg sincer amb mi mateix, per saber les meves debilitats, per descobrir una cosa tan senzilla com complexa d'assimilar, l'aigua freda, només és això, freda.
No ha estat un camí fàcil, us podeu imaginar, que un paio ficant-se al mar, tot sol, en ple hivern, amb una boia enganxada al turmell, dóna peu a un munt de situacions pintoresques.
L'aclimatació a la temperatura, ha anat lligada, a baixar la temperatura de la calefacció, a abrigar-me una mica menys, a introduir l'aigua freda en la dutxa diària, tot i que moltes vegades, només de manera parcial, en els moments en que passava fred, pensava en l'explorador Amundsen, que per preparar-se per l'expedició a l'Antàrtida, dormia amb la finestra oberta.
La meva planificació ha estat, continuista, una sessió de natació de 1.000 a 3.000 metres, casi cada setmana, com a molt cada 15 dies, segons em sentia abans de començar decidia una distància o altre, buscant les hores centrals del dia, per tenir menys contrast tèrmic al sortir, resseguint costa, per poder anar a terra amb rapidesa en cas de necessitat i sempre amb la boia, per millorar la visibilitat i tenir un punt de recolzament en cas d'emergència.
En cap moment he fet servir greix, ni nalolina, ni similars, tot i que em consta que va molt bé, el que si em poso, casi sempre, es crema solar amb protecció anti-meduses, prefereixo passar una mica més de fred, que haver de patir la coïssor d'una carícia electritzada.
Setmana a setmana, he anat marcant i assolint nous objectius, més temps, menys temperatura, em queda un llarguíssim camí per recórrer, amb mil aventures per viure, molt per aprendre, en aquest escrit, només he volgut reflectir la meva curta experiència de sis mesos nedant a pell.
Costa molt donar el primer pas de nedar a pell a l'hivern, un cop el fas, no hi ha marxa enrere, sentir-se lliure enganxa, ser l'amo d'un mateix és increïble, notar la fred com t'encongeix, et fa créixer.
Nedar a pell, és bussejar en el més profund d'un mateix.


Entrades relacionades:
12/02/12 Nedant a pell. Sortir del mar
26/02/12 Nedant a pell. Entrar al mar

04/06/12 Ricardo Abad. Rècord del món: 607 maratons

En Ricardo Abad, ha fet un repte extraordinari. Es va proposar córrer 500 maratons, una al dia, 500 dies seguits, sense cap jornada de descans, amb la dificultat de compaginar-ho amb la feina, la vida familiar i social.
Va aconseguir fer les 500 maratons i al dia següent es va proposar de seguir fins fer-ne 1.000, però a falta de patrocinadors, ha desistit a la 607. Establint un nou rècord mundial, que abans tenia el belga Stefaan Engels en 365.
Increïble, on pot arribar una persona amb voluntat i constància, durant molt mesos, al arribar al vespre, el primer que buscava al connectar l'ordinador era la seva crònica de la marató diària, alguns dies no li ha esta gens fàcil, jornades duríssimes per climatologia, per cansament o per circumstàncies familiars.
En Ricardo Abad, amb aquest repte, ha estat un gran exemple de superació, dóna idees per a nous reptes, a veure si les puc dur a terme, el que més m'agrada d'ell, és que l'endemà de fer la marató 607, com a última, agafa la bici i segueix sense parar. Endavant, sempre endavant!!!
Web de Ricardo Abad

Entrada relacionada:
07/02/13 Ricardo Abad camí dels 52 Ironmans

03/06/12 Entrenament amb els nedaddictes que creuaran l'estret

Tot una satisfacció compartir entrenament amb el grup de nedadors que faran  l'estret de Gibraltar, de la mà de Neda el Món, aquest setembre, en un lloc emblemàtic, l'estany de Banyoles.  Fan venir ganes d'anar a creuar l'estret amb ells.
Nedar en aigua dolça,  té un punt de diferent, la flotabilitat és la de la piscina, la distància és com al mar, no tenir gust de sal a la boca, es fa estrany, sense haver de girar cada 25 o 50 metres, la olor és la part més curiosa, ni clor, ni sal, té una flaire difícil d'explicar, a estones té olor orgànica i en casi  tot moment només té aroma d'aigua de pluja.
Circuit d'anada i tornada de 1.500 metres en total, aigua  a 20ºC i tranquil·la com correspon a un estany, el sol ens venia a veure tímidament, amb suport de luxe en els caiacs, tot plegat feia molt còmode nedar a pell. He completat quatre voltes, fins fer uns 6.000 metres, tot i que, els que creuran l'estret, han fet una volta més.
Poder nedar amb gent molt més bona tècnicament i més ràpida, sempre és molt beneficiós, un mateix s'exigeix més, tot i que m'han deixat enrere només començar, ha estat un entrenament divertit, amb un bon grup de nedaddictes que els agrada nedar llarga distància. En Jonathan Gómez, dirigia l'entrenament, un entrenador que sap el que es porta entre mans i fa  el que és més complicat, transmetre coneixements, perquè persones de diferents nivells, siguem capaços d'entendre-ho.
Com a bona festa, ha acabat compartint experiències viscudes, inquietuds presents i somnis per complir, al voltant d'una taula.

Proposta pel 16 i 17/06/12 Ultra Trail Emmona

Els números del proper repte són: 106 quilòmetres, 8.300 metres de desnivell positius, 8.300 metres de desnivell negatius, 36 hores per aconseguir fer-ho realitat. És pura alta muntanya, gairebé el 50% del recorregut per sobre dels 2.000m, i amb cims tant emblemàtics com el Puigmal (2.914m), el Bastiments (2.881m), el Taga (2.0140m), el Pic de l’infern (2.860m), entre altres.
Serà que m'agraden la matemàtiques, perquè aquests números em posen cardíac, ho faré en equip, amb en Lluís Tuneu, amic que porta més muntanyes a les cames de les que hi ha en el planeta, porta més quilòmetres dels que podem imaginar,  muntanyenc dels de debò, dels que caminar entre muntanyes és una part inseparable de la seva vida, ho farem caminant, haurem d'anar a l'idea, marcar un ritme alt, per a poder-ho aconseguir.
En l'edició del 2010, tot i que era un recorregut diferent i en menys hores per poder-lo fer, ell el va fer tot caminant,  vaig començar corrent, però un problema, em va fer estar molta estona parat, tenia un globus dels que fan època, vaig tardar dues setmanes en saber el que era, desprès de proves i més proves, tot indicava un bon estat físic, fins que van descobrir un petit tap de cera l'orella, que no em molestava, però que amb l'altitud em feia perdre l'equilibri, tot i això vam aconseguir acabar fora de temps,  l'organització, ens va esperar, per donar-nos l'enhorabona, fins i tot ens van guardar avituallament a l'arribada, els estic sincerament agraït, aquest any hi tornem.
És dels reptes que espero amb il·lusió, no sé si el podré assolir, tinc molt respecte a la muntanya, al recorregut en si, espero arribar amb un nivell físic òptim, en el tema tècnic vaig més justet, no tinc por al fracàs, lluitaré fins al final, ho donaré tot, d'aquesta manera, sigui quin sigui el resultat, estaré content, prefereixo haver d'abandonar en el camí difícil, que no pas fer un recorregut fàcil, la vida un desafiament constant, és superar-se.
Més informació: emmona.cat

Entrades relacionades: