29/04/12 IronMan per etapes. Córrer 42,195 km. Marató d'Empúries

La Marató d'Empúries té màgia, són dues voltes, que comencen al costat de  les ruïnes d'Empúries, on el mar ens ha deixat veure i sentir la seva força, transcorre en la seva part més nord, entre el Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà, per tornar a la platja de Sant Martí d'Empúries,  seguim corrent al costat del mar, entrant en el  nucli antic de l'Escala primer i en la seva part més moderna després, passant per fora del poble i tornant a passar per les ruïnes d'Empúries per començar la segona volta, on la tramuntana s'ha fet notar.
Entre les tres distàncies, 10 km, mitja marató i marató, érem més de 1.800 persones corrent, que hem gaudit d'un dia de ple sol, la calor que feia era mitigada per la molta gent que hi havia pels carrers,  que al passar animaven, amb un vinga! o  ja queda poc! amb aplaudiments, amb una mirada de complicitat, gràcies de tot cor a tots els que ens heu encoratjat, no sabeu com empeny la vostra força,  els dedico el meu millor somriure i aixeco el polze a tots, hi havia estones que era increïble, des de les terrasses, hi havia gent que no parava, un bar inclús ens donava ànims des de la pissarra on habitualment va el menú, un restaurant, fins i tot ha tret una taula i ens oferia aigua, els voluntaris ens mimaven, begudes fresques, dintre les possibilitats, entre els corredors cuers, on acostumo a estar, sense oblidar que tots competim contra tots, hi ha bon ambient, t'anima el que avança i et correspon l'avançat, en la majoria de casos.
Per aquest motius i per molts d'altres, tinc una estimació especial per aquesta cursa, és actitud 100% Costa Brava,  és córrer a casa, en família.

Han estat  4h 35' 33", millor del que m'esperava, comptava fer una mica més, en el circuit hi havia petites pujades i baixades que m'han afavorit, la meva millor marca en aquesta marató és de 4h 34' 14", en el 2008. El cansament acumulat, de nedar 3.800 metres dos dies abans i fer 180 km de bici ahir, ha estat present sobretot al començar, semblava que tingues cames de pal, en uns 30 minuts, he pogut fer amb normalitat, tan lent com sempre i completar així el repte de fer un IronMan per etapes en un cap de setmana.
Classificacions

Entrades relacionades:
Proposta pel 29/04/12 Marató d'Empúries
Repte pel 27, 28 i 29/04/12 IronMan per etapes 
27/04/12 IronMan per etapes. Nedar 3.800 m
28/04/12 IronMan per etapes. Pedalar 180 km

28/04/12 IronMan per etapes. Pedalar 180 km

El dia no acompanyava, ben tapat, molt núvol, vent, humitat i sensació de xafogor.
Començo a pedalar, em pregunto si és el millor dia per fer 180 km en bicicleta, la conclusió ha estat que si, perquè en tenia ganes, que hi hagi una mica més de dificultat, no deixa de ser un plus afegit, la motivació serà el motor.
Enfilo direcció Romanyà de la Selva, per anar a buscar La Ganga, els dos únics ports que he fet, la resta ha estat molt planer, un cop a La Bisbal, vaig direcció L'Escala, per seguir fins Empuria-Brava, punt més allunyat de la ruta, torno a L'Escala, per anar a buscar el dorsal, de la Marató d'Empúries, que vull córrer demà, duc 121 km, només em queda un terç. El vent juntament amb la humitat, em porten constantment l'aroma de la primavera, moltes olors que no se identificar, però que em traslladen a èpoques passades.
El vent té ganes de bufar amb més intensitat, a estones el tinc de costat, a estones de cara, si ell bufà més fort, jo pedalo amb més ganes, a l'alçada de Palafrugell, quatre gotes mal comptades d'un cap de núvol, pedalo i pedalo fins a completar els 180 km.
El que més m'agrada de les tirades llargues amb la bici de carretera, és que em faig a ella, em sento còmode, vaig veient el testimoni mut, del pas dels quilòmetres i com si res, anem deixant paisatges enrere i perseguint l'horitzó. 
Track





 

27/04/12 IronMan per etapes. Nedar 3.800 m

3.800 metres nedats d'una tirada, a la piscina, de 25 metres, fent honor a la veritat, he fet dos petites parades de pocs segons, els justos per hidratar-me i seguir.
La distància, no tenia dificultat, hi ha molts dies que en faig més, com entrenament, la complicació ha estat arribar a nedar a temps, per poder fer el metratge tinguen en compte l'horari de tancament.
He nedat amb el Pool-mate, el rellotge compta piscines, així no me de preocupar de si em desconto, al ser tot crol i sense series, me pogut concentrar en intentar fer tècnica, fer bé la braçada, la posició del cap, la batuda de peus i deixar-me endur, per la música, que feia cada braçada al entrar a l'aigua, mentre la respiració seguia el ritme.

Entrades relacionades:
Repte pel 27, 28 i 29/04/12 IronMan per etapes 
28/04/12 IronMan per etapes. Pedalar 180 km
29/04/12 IronMan per etapes. Córrer 42,195 km. Marató d'Empúries

Repte pel 27, 28 i 29/04/12 IronMan per etapes

Aprofitant que aquest diumenge estic inscrit a la Marató d'Empúries, faré un repte combinat, les disciplines del triatló, en distància IronMan, en tres jornades, en menys de 48 hores, divendres nedar 3.800 metres a la piscina al vespre, dissabte, bicicleta de carretera, pedalant  uns 180 km aproximadament i diumenge els 42 km corrent de la marató.
La gran virtut i duresa del triatló, és fer les proves seguides, sense descans, sense parar el cronometre des que s'entra a l'aigua fins que s'acaba de córrer, el que vull fer és més senzill i molt menys dur, però no per això serà fàcil, no hi ha repte a la butxaca fins que s'ha fet l'últim metre.

La predicció meteorològica està de la meva part, cap de setmana amb molta nuvolositat, precipitacions febles,  puntuals i una mica de vent, un poc de tot i un xic de res.
L'idea va sorgir arran de voler anar a buscar el dorsal, per aprofitar el dissabte, en bicicleta, em fa molta mandra conduir el cap de setmana, des de casa hi ha uns 110 km, penso: faig una mica més de volta i tinc els 180 km d'una prova IronMan, que és el que es correspon abans d'una marató, ja que hi sóc podria nedar el dia abans, em faria gràcia que fos al mar, però l'horari laboral no ho fa possible, així que a la piscina.

L'objectiu no és altre, que disfrutar fent el que m'agrada, quan el cor s'accelera, la vida es veu amb més claredat, més amable i més bonica.

Entrades relacionades:
27/04/12 IronMan per etapes. Nedar 3.800 m
28/04/12 IronMan per etapes. Pedalar 180 km
29/04/12 IronMan per etapes. Córrer 42,195 km. Marató d'Empúries

26/04/12 No m'agrada el futbol!

Ostres quin tio més raro, no li agrada el futbol!
Com esport no li tinc res en contra, és tan digne com qualsevol altre, com a tonteria de masses no li tinc res a favor.
No entenc que es pari un país, per veure un grapat de persones jugant amb un pilota i menys  entenc que en facin un qüestió personal, persones orgulloses que guanyi un equip o altre, com si ells hi aportessin molt des de casa al sofà.
Potser diran que recolzen l'esport, però no aquells pares que tenen el fill jugant en un equip de futbol,  en el moment en que arriba a l'adolescència i veuen que no s'hi guanyarà la vida, fan que ho deixi.
Potser diran que hi ha molt d'equip de jugadors aficionats que fan del futbol un estil de vida, em trec el barret davant totes les persones que els agrada i practiquen esport, sigui quin sigui.
Potser diran que l'esport aporta valors, no pas aquells que s'alegren de la derrota d'un equip, jugant contra un que no és el seu, sigui quin sigui el color, és com si un que passa gana perquè no té menjar, s'alegres que el veí tampoc té res que endur-se a la boca, és absurd.
Potser diran que és una manera de refermar  l'identitat nacional, al guanyar a una altre nacionalitat, com si una persona, per la seva manera  pensar o lloc de naixement fos millor que una altre, la política al parlament, de ciutadà s'exerceix a les urnes, amb les eines democràtiques que tenim a l'abast i lluitant per canviar els que no és just, no insultant al rival.
Potser diran que vaig contracorrent, que a la majoria li agrada i que no en tinc ni idea del que parlo. No tinc la raó en res, ni mai, només tinc una opinió, tan bona i tan dolenta com qualsevol altre.
El vídeo el vaig penjar en l'escrit: 30/06/11 L'equip petit. Gran exemple!, val la pena de tornar-lo a veure.
 
l'equip petit from el cangrejo on Vimeo.
 

25/04/12 No es tracta de guanyar, és qüestió de superar-se


24/04/12 Ultra Cako Guilleries Xtrem. Més fotos

Hi ha una crònica que no us heu de perdre, no només perquè ha participat, sinó perquè ha muntat i cuidat tots els detalls, per fer-ho possible, la segona edició de l'Ultra Cako Guilleries Xtrem, podria copiar el text, però el seu bloc, val molt la pena de llegir, us el recomano, és un exemple de superació davant l'adversitat: Pere Peter Pan

Fotos Enric Torremilans





Fotos Josep Ventura





Entrada relacionada:
21/04/12 Ultra Cako Guilleries Xtrem

21/04/12 Ultra Cako Guilleries Xtrem

Espectacular  recorregut d'uns 60 km a les Guilleries, organitzat per en Pere,  ha tingut cura de fins l'últim detall, he tingut la sort de compartir-ho amb amics.
He viscut la caminada amb els cinc sentits.
Olfacte - Aromes de bosc, d'aquella olor, que impregna a la roba i l'ànima, amb tocs molt intensos de pi, d'aigua en moviment i d'autèntica vida.
Tacte - El sotabosc lliscava sota els peus, sentint el terreny a les mans, gràcies a caminar amb pals, l'aire ens acaronava i el sol, primer tímidament i després amb força, ens ha escalfat la pell, ja en el tram final, la pluja s'ha deixat sentir, caient amb tendresa sobre nostre.
Vista - Envoltats de natura pels quatre costat, enormes pins, roures, castanyers i boscos d'alzines, ens omplien la mirada, fruint  l'embassament de Susqueda, primer des de la distància i un tram per la seva riba, gaudint de la fauna,  una rata cellarda  ha creuat el camí davant meu i durant uns instants m'ha mirat encuriosida, he compartit camí amb  un llangardaix verd occidental,  m'ha acompanyat una estona per la vora del corriol, els gripaus han sortit al nostre pas, mentre gaudíem, ells i nosaltres, de la pluja,
Gust- Restaurant el Cor de les Guilleries d'Osor, que a més de tractar-nos amb molta amabilitat i vam poder sopar molt bé.
Oïda - Escoltar l'aigua que s'obre camí per tot arreu, els petits animalons, que s'amaguen al nostre caminar, els ocells per sobre els nostre caps. Les anècdotes i inquietuds dels amics, amb qui he compartit aquesta aventura, el riure desfermat i l'alegria d'arribar a la propera fita. En aquest escenari idilic, en algun tram m'allunyava del grup, per sentir l'ensordidor silenci, que permet escoltar el que realment volem.

Entrada relacionada:

19/04/12 Dia mundial de la bicicleta

En el camp esportiu, és una gran eina, per disfrutar en si mateixa, ja sigui esbufegant pujant ports, per carretera o cremant adrenalina en baixades impossibles, per corriols estrets i tècnics.
Com entrenament creuat és fantàstic, permet fer un gran volum d'exercici aeròbic, regulant l'intensitat volguda en cada moment, des de ritme de passeig a velocitat de competició.  Durant els dies previs a córrer una cursa de llarga distància, permet fer volum, sense sobrecarregar articulacions, a posterior, facilita fer recuperació activa, sense que sigui gens agressiu, amb la musculatura cansada.
Si li he de trobar un defecte, és que quant més hi vaig, més en vull, m'encanta pedalar de sol a sol, descobrint raconets per la muntanya amb la btt, buscant cims amb bones vistes i endinsant-me per perdrem en la profunditat del bosc o explorant nous paisatges amb la de carretera, entre sinuoses corbes i rectes que mai s'acaben.
Hi ha qui diu que les bicicletes són només pel bon temps, que millor la muntanya, que és més tranquil·la, que millor la carretera, que hi ha menys possibilitats de caure, penso que no s'han de posar límits a aquesta sana diversió, podem pedalar tot l'any i per tot tipus de terreny, en la varietat està la diversió.

Proposta pel 29/04/12 Marató d'Empúries

La Marató d'Empúries, té un encant especial, perquè córrer a casa, té valor afegit, no és una prova multitudinària, tot i que cada any hi ha més corredors. Córrer a L'Escala, amb les vistes impressionants que té al Golf de Roses, li dóna molt d'encant.
Abans de començar, ja marca caràcter, per anar a la línia de sortida, cal seguir els manaies romans, que ens fan un passeig per l’únic jaciment arqueològic de la península Ibèrica on conviuen les restes d’una ciutat grega –l’enclavament colonial d’Empòrion- amb les restes d’una ciutat romana, creada a inicis del segle I aC sobre les estructures d’un campament militar romà instal·lat durant el segle anterior.
Va ser la meva primera marató, el 2007, la meva primera trobada amb la dona ocell,  quina "pàjara", amb visita guiada a l'ambulància inclosa, va ser molt instructiu, 5 anys després, puc dir que només m'ha passat una vegada i que vaig aprendre la lliçó, els errors per desgracia costen de  transmetre, s'han de viure per veure-ho clar.
Des que la vaig descobrir no m'he perdut una edició, el 2007 2008 i 2009 corrent la marató, el 2010 fent la mitja marató i el passat 2011 estava lesionat, vaig anar-hi en bicicleta a animar als amics, de l'últim any, han canviat el recorregut, ara és un circuit més urbà, al que s'ha de fer 2 voltes.
+ info: Marató Empúries


Entrada relacionada:
29/04/12 IronMan per etapes. Córrer 42,195 km. Marató d'Empúries

15/04/12 Diumenge al mar

Diuen que l'assassí, sempre torna al lloc del crim. Deu ser veritat, ahir vaig nedar 4.000 metres a pell i avui, ja torno a ser al mar. Tinc la bona companyia d'en Pere, amb el que hem practicat una mica de caiac i com s'ha de fer el suport a un nedador.
Volia fer-ho amb el neoprè, perquè encara estic una mica refredat de divendres, em poso el mono de triatló a sota, per evitar friccions i a l'hora de la veritat m'ha fet molta mandra posar-me'l, així que a nedar a pell una estona, que m'agrada més, només 1.000 metres, la badia de Sant Feliu de Guíxols, de punta a punta, anada i tornada, no del tot en línia recta, perquè sinó no surt la distància.
Tot un luxe, poder fer el que a un li agrada, amb la complicitat de Kayak Guixols i l'acompanyament d'en Pere. Moltes gràcies amics.



14/04/12 Travessia Premià - El Masnou. Crònica d'un nedador a pell

Tinc els nervis al cos, els de les grans ocasions, sento les papallones a l'estómac, la tremolor a les cames, el repte és gran i la meva determinació absoluta. Són 4.000 metres per endavant, amb l'aigua a 14,4ºC, dóna per pensar-s'hi.
Som més de 400 nedadors, la família de nedaddictes no para de créixer, repartits en tres grups de sortida, segons el ritme de cadascú, em toca la primera, la menys ràpida; estic ajudant a l'organització i a la que em dono compte, només queda  l'última sortida, la més ràpida, aquí hi ha 5 dels 6 nedadors que ho farem a pell.
De seguida em deixen enrere, als 3'10", ja estic còmode dins l'aigua, l'impressió inicial i la sensació de tibantor del cos desapareix, per donar pas a un nedar relaxat. Vaig fent al meu ritme,  als 30 minuts, ja comença, el que és el meu principal problema, els peus, em queden congelats, tot i que no paro de moure les cames, que hi farem, amb això ja hi comptava.
Noto que vaig una mica més lent del que voldria o potser no aconsegueixo anar amb bon rumb, no em preocupa per la velocitat, sinó per la quantitat de temps que estaré dins el mar, el meu màxim, durant aquest hivern, a pell, ha estat d'uns 50 minuts.
La mar segueix tranquil·la, poca onada, a la que duc 1h 14', tinc les mans entumides, la Dominique, la caiaquista que m'acompanya, em diu que en res ja estaré, li contesto, que en començo a tenir ganes d'acabar. A partir d'aquest punt, en tres ocasions, durant uns dos segons noto la fred, com petites esgarrifances, acompanyades de curts espasmes musculars, és com si fos el mur d'un corredor, vaig fent exercicis de motricitat fina com mentals, per veure si tinc símptomes d'hipotèrmia.
En els moments durs, em venen a la memòria grans nedadors, que han fet increïbles gestes, com Teresa Planas, que va nedar el canal de Mallorca, Miquel Sunyer, apunt de completar la triple corona, Jaime Caballero, que va nedar el llac Ness, salvant moltes distàncies, sóc un mindundi, recordo com en els seus escrits, admeten la debilitat que els fa forts, així que a intentar nedar amb la meva millor tècnica, que estic fent història, la meva història de nedar a pell.
La línia d'arribada, està a la vista, passen tots els mals, al sortir de l'aigua, al cap 1h 45' 17", em trobo bé, costa caminar, tinc els peus que no semblen meus, tenen poca sensibilitat, la temperatura exterior és agradable, ajuda a recuperar-se més ràpid. Quan el novembre vaig iniciar-me a nedar a pell, un dels objectius, era fer aquesta travessia, com a bon repte, aconseguir-ho no és més que el punt de partida pel següent.
Nedar a pell, és bussejar en el més profund d'un mateix.

Entrades relacionades:

14/04/12 Travessia Premià - El Masnou. Com a voluntari

Ser part d'una il·lusió, encara que no sigui la pròpia, és gratificant. Aportar un petit granet de sorra, per ajudar, a aconseguir un repte, és meravellós. Estar envoltat per persones que sent passió pel mar, és enriquidor. Viure les emocions dels nedadors, és fantàstic. Fer-ho amb l'equip de voluntaris i els organitzadors de Neda El Món, és la millor manera.
Més d'un nedador, quan em veu amb la camiseta de l'organització, pregunta si nedaré, clar que si, però abans faig la meva petita aportació  a aquesta gran festa de la natació en aigües obertes, a més viure-ho des de dins, dóna més intensitat a la travessia,  no és solament nedar, és ser-ne part.
Només hi vaig unes hores abans, a ajudar a muntar, durant la concentració de nedadors a recollir els dorsals, faig tot el que sigui necessari, quan arriba l'hora a nedar  i al acabar, a la que estic refet, toca el menys agraït de la celebració, recollir i desar-ho tot. Són hores, però per mi, només és un dia, d'altres voluntaris, treballen dies abans i l'organització hi ha estat treballant mesos, perquè tot rutlli.
El tret diferencial de qualsevol travessia de Neda El Món, és l'ambient que és respira, distés, amable, alegre, de companyonia, amb ganes de passar-ho bé, de que tothom gaudeixi de la mar, de trobada d'amics, tot això és gràcies a les persones que hi participen i a les que ho fan possible, nedadors,  caiaquistes, organització i voluntaris.


Entrades relacionades:

12/04/12 Trailwalker 2012. Reunió voluntaris


Reunió dels voluntaris que estarem a Sant Feliu de Guíxols amb les responsables de la marxa.
Explicació de torns que farem, les tasques a desenvolupar, tot molt estudiat perquè no falti ni falli un detall.
Pels que participen en la Trailwalker, els 100 km serà el premi d'haver aconseguit el desafiament solidari, obtenir 1.500 euros, que van destinats a Intermón Oxfam, per construir un món una mica més just.
Nosaltres estarem, en el fi de festa, en els últims quilòmetres per indicar bé el camí, perquè ningú es despisti, a l'arribada per celebrar-ho amb ells, després pel que puguin necessitar.
Em fa il·lusió fer de voluntari en aquesta prova, col.laboro en d'altres, però fins ara, cap de llarga distància, normalment hi estic participant, poder veure l'esforç final, l'alegria com es desferma, el cansament que aflora després d'aconseguir l'objectiu d'arribar i  un munt d'emocions que conec.
Uns veuran a una o altre persona, serem uns 60, dividits en diferents trams horaris, en el meu cas hi seré la matinada de diumenge de la 1 a les 7 del matí, en alguna part de Sant Feliu, en els 100 km, hi haurà entre 400 i 500 voluntaris, més tota la gent de l'organització.
En la reunió, es palpava a l'ambient, les ganes de tots d'estar a l'alçada, de contribuir a sigui un gran èxit de l'esport i la solidaritat.
Si  vols participar d'aquesta gran festa com a voluntari, només cal fer un clic. 

Entrades relacionades:

12/03/12 Dieta paleolítica, 13 mesos després



En poc més d'un any ja es poden observar els petits canvis, que he introduït de la dieta paleolítica cap a la meva alimentació diària, veure els resultats i com s'han convertit en hàbits.
La llet vaca ha donatpas a la de soja, té un gust peculiar, que al principi defugia i ara busco, la gran diferència està sobretot després, al ser molt més lleugera, la digestió és més agradable, ara, quan prenc un cafè amb llet fora de casa, ho noto.
El sucre refinat, el tinc desterrat, ni en el cafè, ni en infusions, ni iogurts, etc., tot i això segueixo siguen llaminer i menjant coses dolces, un canvi important, és que cada dia, busco més la dolçor pròpia  dels aliments, que de sucres afegits.
Els entrepans, els volia  canviar per fruita a l'hora d'esmorzar, ho he fet  a mitges, aquesta és la meva gran debilitat, surto del llit amb gana, em tira molt més un entrepà que un parell de pomes, no m'hi acabo d'adaptar, només prenc fruita pel matí, quan tinc un dia de d'entrenament dur, de llarga distància o em sento més cansat de lo habitual, perquè em carrega les piles.  Durant la travessia de la Costa Brava en caiac, 5 dies palejant, vaig esmorzar únicament fruita i així comprovar que realment funciona.
Sóc dels bereno, entre setmana, vaig a entrenar a partir de les 20:30 hores i acabo  tard, havia provat varis tipus d'aliment, inclús alguna barreta, el que millor, millor em va, és la fruita em dóna energia contínua, les meves preferides la poma, el plàtan i la mandarina per aquest ordre, esporàdicament fruits secs.
Pasta i càrrega de carbohidrats en general en dies previs i posteriors a grans distàncies o a moltes hores d'esforç, ho he substituït del tot, per verdures, la veritat és que no hi trobo diferència en el rendiment, segueixo sent igual de lent i si una millora, en no arribar a tenir la sensació d'estar buit del tot d'energia.
La dieta paleolítica és molt més  del que faig, només n'he adaptat alguns aspectes en la meva rutina alimentaria, tot el que m'apropa a l'estat natural de les coses, em fa sentir millor.

Entrades relacionades:
07/07/11 Dieta paleolítica, primers 4 mesos

09/04/12 100 km ruta de Calella. Fotos i classificació


Gràcies a l'Eva Fontecha, que sempre està a totes, tenim un munt de fotos dels 100 km de ruta de Calella.
L'organització, que és un 11 sobre 10, ens envia els resultats per email, al cap de poc dies de finalitzar la cursa. Ja tinc ganes de tornar-hi.







08/04/12 2ª etapa de la Volta a Catalunya 2012 per lliure

Tenia els meus dubtes de si ho aconseguiria, en els primers minuts sobre la bicicleta, em noto el cansament muscular d'haver pedalat 139 km ahir, el dolor en certes parts del cos, la previsió de tramuntana no m'anima gaire, cauen quatre gotes contades que no hi ajuden gens, penso en  els 165 km  que em queden per endavant i la dificultat final, estic intentant sortir de la ciutat Girona, trobo  semàfor vermell, rere semàfor vermell, fa fresqueta al estar parat, m'estic ratllant una mica. Aquesta és la grandesa de la llarga distància, els alts i baixos, tocar fons i viure l'eufòria, en un mateix escenari.
Passat aquest petit sotrac canvi de xip i començo a fer el plantejament de sempre, estic aquí per voluntat pròpia, doncs endavant, sempre endavant i a pedalar. Faig l'estratègia habitual, dividir per trams, tenir un objectiu a l'abast, sense mirar ni el proper, ni el conjunt del recorregut.
Així cap a Banyoles, hi faré la parada del cafè matiner, proper trajecte, anar a Besalú per trencar direcció Figueres, allí hi ha una carretera amb una mica de baixada, suau però contínua per fer volar la bici.
Al trencar direcció L'Escala, parada d'avituallament personal, ara bé el tram que em fa més mandra, pel trànsit que hi ha al ser un dia assolellat, anar fins a Sant Antoni de Calonge, aprofito que conec la zona, per fer alguna petita drecera, que no altera la distància total i em permet circular més còmode dintre les poblacions, la tramuntana m'acompanya.
A la fi, després de la bogeria de cotxes, estic a Sant Antoni de Calonge, amb 117 km a les cames, entrepà per agafar forces i a afrontar la part més dura del dia, primer toca La Ganga, em sorprenc a mi mateix, la pujo bé, al meu ritme, sense masses dificultats. A la que arribo a Madremanya, just abans d'encarar la temuda pujada Als Àngels, paro, faig el propòsit de fer-ho d'una tirada, fins dalt, un gel i som-hi!
Ho dono tot,  un cop dalt només em tinc que deixar anar baixada avall, rodar 2 km i ja estarà, quines rampes, fins el 8%, les vistes són impressionants, gràcies al cel seré, es pot veure el Cap de Creus, miro l'altímetre del gps i en res, ja ha canviat de número, veig el santuari dels Àngels, encara queda, els bessons, sembla que vulguin explotar, a la fi sóc dalt, els següents quilòmetres, són per gaudir amb un gran somriure, en res estic al punt d'arribada, aprofito per fer la sessió estiraments amb vistes al riu.


Entrades relacionades:
Repte per Setmana Santa: 2 etapes de la Volta Ciclista a Catalunya 2012 
07/04/12 1ª etapa de la Volta a Catalunya 2012 per lliure

07/04/12 1ª etapa de la Volta a Catalunya 2012 per lliure

Sortida de Calella, seguint la N-II fins arribar a Tordera, poc trànsit, és l'avantatge d'anar ben d'hora, per enfilar fins Arbúcies, passant per Hostalric, d'aquí cap a Viladrau, per una carretera molt tranquil·la i envoltada de vida, per l'aigua que passa pels costats i per sota l'asfalt, pel munt d'animalons que es senten i no es deixen veure, per arribar a Coll Formic a 1.145 metres d'alçada, he començat a nivell del mar i ara estic a 1.145, arribo amb les cames tremolant, porto des d'Arbúcies que està a uns 300 metres d'alçada, amb vent en contra, molesta, però  sobretot em refreda a la que hi ha una mica de baixada. 
Des de l'Alt de Coll Formic, toca baixar 800 metres de cota, en menys de 20 km, amb el vent fred, ha nevat al Montseny, a uns 1.500 metres i sense el Gore-Tex que està calentonet a casa, quina errada més gran, sóc un trasto, a grans mals, petites solucions, a Seva he parat a comprar una xocolatina i els he demanat un diari vell, que sense pensar-s'ho m'han donat, moltíssimes gràcies.
Em poso els fulls de diari, entre el mallot i el cos, és incòmode, però funciona, que és del que es tracta, faig el tram de baixada fins a Sant Esteve de Palautordera i per acabar d'entrar en calor, un cafè, en una terrassa al sol. El descens és espectacular, no només per les corbes tancades, les vistes del paisatge del Parc Natural del Montseny són impressionants.
La resta és un passeig, amb un petit port, Collsacreu, de tercera categoria.
A la que estic a la N-II, només queden 5 quilòmetres, l'alegria es desferma, tot i les ràfegues de vent, que fan anar la bicicleta de costat.
Ha estat dur i molt gratificant d'aconseguir. El desnivell, 2.069 metres positius , em feia molt i molt de respecte, la distància també, 139 km. Una ruta que val la pena de repetir.



Entrades relacionades:

06/04/12 Nedant des del caiac

Hi ha dies en que no toca nedar, tot i les moltes ganes, tot i que la mar sigui una bassa d'oli, tot que un munt d'amics facin una travessia, volia que fos l'últim entrenament a pell abans de la travessia de Premià fins El Masnou, no ha pogut ser.
En Miquel Angel si que podia, així que caiac i al costat, a viure el mar, sentadet i sense presses, poder passar per on has estat un munt de vegades des del caiac a ritme de nedador, dóna una visió tranquil·la i relaxada, per observar el que sempre veus, per trobar matisos nous al de sempre.
Tan bo és insistir com saber-se retirar, estic content, per no haver nedat, l'estómac no ho aconsellava i li he fet cas, he pogut controlar les ganes per canviar-les per seguretat, la necessitat de nedar, per estar parat, no mirant el que deixava de fer, sinó el que faré demà quan ja estigui recuperat del tot.
No he pogut evitar, posar-me en la pell del nedador, respirant la salabror que tant m'agrada, escoltant la dolça melodia de cada braçada mentre entra a l'aigua, veient l'estela que deixa al seu pas, observant des de dalt el caiac, imaginant el que hi ha dins la mar, notant l'esforç, sentint l'emoció d'estar al mar, gràcies als seus comentaris, venien a la ment, les imatges del fons, que tantes vegades he gaudit.
He disfrutat molt anant amb el caiac, tot i no nedar, perquè l'important no és lamentar-se pel que no podem fer, sinó gaudir al màxim allò que fem. 


Repte per Setmana Santa: 2 etapes de la Volta Ciclista a Catalunya 2012

El repte és molt senzill, fer el recorregut de la primera i segona etapa de la Volta a Catalunya 2012, ens dos dies, això si al meu ritme, sense massa més pretensions que gaudir de les hores que estaré damunt la bici. Les dues etapes tenen rutes circulars i estan aprop de casa, conec en gran part l'itinerari, la logística és simple, com que passo per un munt de poblacions, on el cos ho demani, pararé, ja sigui a fer un cafè o a menjar un entrepà, l'únic temps de tall serà arribar abans que s'amagui el sol.
No he fet mai dues tirades llargues seguides com aquestes, en dies consecutius,  segur que n'aprenc un munt, seran uns 300 km en dos dies, comptant que no m'equivoqui gaire, que sóc un trasto, el desnivell del primer dia, serà dur i el final del segon, serà acabar de donar el poc que em quedi.

És un repte, perquè no tinc del tot clar que ho pugui fer, precisament això és el que em motiva més, l'incertesa de l'èxit, preparar-ho tot ja ha estat divertit.
Falta saber els dies exactes, anirà en funció de la meteorologia, segons les previsions, sembla que no hi haurà problema per poder-ho fer.

Entrades relacionades:

Repte pel 14/04/12 Travessia Premià - El Masnou, a pell

Entrenament organitzat per Neda el Món. Des de Premià de Mar i fins a El Masnou, són 4.000 metres seguint el passeig marítim que separa les dues poblacions. Una travessia  per encetar, la temporada que en res comença i a la que tinc moltes ganes, per disfrutar del mar en companyia dels amics nedaddictes, a hores d'ara ja han tancat les inscripcions amb 400 nedadors, serà una gran festa. 
Serà la meva segona primera vegada que faré aquesta travessia. La primera primera vegada, va ser el 2009, aleshores, va ser la distància més llarga que havia aconseguit nedar, d'aquí pocs dies arribarà la segona primera vegada, per l'intenció de nedar a pell els 4.000 metres, dic intenció, perquè hi ha molt factors a tenir en compte, primer que fins ara no he superat la barrera dels 2.500 a pell, com estigui físicament el dia en qüestió i el mar que té l'última paraula, si està molt mogut i es pot veure compromesa l'integritat, sense cap problema, m'enfundaré el neoprè.
Aquesta travessia, té dos grans avantatges per provar-ho, d'una banda l'excel·lent dispositiu de seguretat i logístic que munta Neda el Món en tots els seus esdeveniments i el recorregut, al resseguir la costa, puc sortir de l'aigua en qualsevol moment i acabar el recorregut caminant per la platja.
A més em servirà de test per veure el meu estat de forma, cara un dels grans objectius de l'any en natació en aigües obertes, Sa Dragonera, que és al cap de 6 setmanes i que vull anar suficientment preparat, no per fer cap marca, ni per demostrar res, el motiu és per poder-la gaudir al màxim, sens dubte tant l'una com l'altre travessia, seran una bona experiència.


Entrades relacionades:
14/04/12 Travessia Premià - El Masnou. Com a voluntari
14/04/12 Travessia Premià - El Masnou. Crònica d'un nedador a pell