29/02/12 En Josep, un gran exemple del dia a dia.

Hi ha histories que t'atrapen i et deixen en silenci, encara més si te l'expliquen en primera persona.
Per circumstàncies laborals, que no venen al cas, per una estoneta he coincidit amb en Josep, una estona que marca.
Qui és en Josep? Una persona de les que ens creuem cada dia pel carrer, sense donar-hi més importància, però quan parla de les vivències dels seus últims dos anys, et deixa perplex.
Va tenir un accident amb moto, tot i anar a poc a poc i ben equipat,  es va desnucar, va quedar 7 minuts sense respiració, gràcies a la tossuderia dels seus amics, que no van parar de fer-li massatge cardiopulmonar, va mantenir les constants, dos mesos en coma a l'hospital.
Un cop surt del coma, primer que quedarà en un cadira de rodes, després que caminarà amb molta dificultat, ara el veus d'allò més normal, això no vol dir que no li hagin quedat seqüeles.
Amb el somriure als llavis en Josep, explica que els metges durant la rehabilitació, li diuen que no té dret a queixar-se de res, doncs el més habitual, en aquest accident, és quedar-s'hi. Comenta lo dur que ha estat la recuperació i les circumstàncies que ho han envoltat tot plegat, realment difícils.
M'ha impressionat l'història, potser  el veure mil cops o mai més, la narració quedarà per sempre en mi, quan no pugui més, quan els muscles cridin a crits de dolor, quan la calor em cremi la pell, quan sembli que les extremitats es desencaixen,  quan la fred em vulgui deixar inmobil, quan la nit vulgui que descansi, quan la sortida d'un nou dia em faci preguntes, podré recordar que no tinc dret a queixar-me i que no sóc més que un privilegiat que fa el que li agrada.

28/02/12 48h Treadmill d'Evreux

Hi ha reptes d'ultrafons, que semblen pensats perquè hi participin  persones d'un altre planeta, persones capaces de córrer el que no està escrit, persones que deixen el seny i fan cas a la rauxa, persones que saben que els límits són un estat transitori. 
El desafiament: córrer 48 hores en cinta, no em puc arribar a imaginar, l'esforç que això representa, ha de ser un desgast físic i mental fora de mida, la meva relació amb la cinta de córrer, és impossible, ho he intentat vegades, però màxim hi estic una hora  i n'acabo ben fart.
Hi havia d'anar la nostra campiona la Cristina González, per una inoportuna lesió d'última hora, no ha pogut ser-hi, és una atleta excepcional, corrent i com a persona, he tingut la sort de compartir algun quilòmetre amb ella i he aprés moltíssim.
Web de la cursa

26/02/12 Nedant a pell. Entrar al mar

Tot i tenir moltes ganes de nedar al mar, en un dia tant primaveral com el d'avui, el refredat i el seny, m'impedeixen de fer-ho, primer de tot la integritat.
L'entrada al mar, és la part més delicada, doncs l'actitud que hi aporti, és la que la mar em tornarà, és un reflex i d'ella en depèn com viuré la travessia.
Els dies que he entrat amb  respiració ansiosa, costa agafar el ritme, estic intranquil.
Els dies que el meu pensament, estava dominat per una por o un temor, aquest s'ha fet realitat, com si s'amplifiques el que penso.
Els dies que he entrat relaxat, amb actitud positiva, concentrat en nedar i tinguen clar el que hi trobaria, és quan més he fluït i disfrutat de nedar a pell al mar.

Entrades relacionades:

24/02/11 Els estiraments. Vídeo


Com hem d'estirar? amb Jaume Leiva
from Lluís Camell on Vimeo.
Vídeo
D'una manera clara i senzilla, podem veure en el vídeo, els estiraments bàsics al acabar de córrer, els que tots com a mínim hauríem de fer. Vídeo trobat a La Marató pas a pas, una web molt interresant, val  molt la pena fer-hi un cop d'ull.

Entrada relacionada:
25/01/12 Estiraments

23/02/12 Quant més m'acosto al limit, més s'allunya.

Quan miro enrere i recordo, que fins fa 7 anys no feia esport i vaig començar a pedalar, que en fa 5 que corro, 4 que faig llarga distància i 3 que no nedava ni fins les boies de la platja, perquè les trobava massa lluny i que fins al novembre, feia servir el neoprè, inclús a l'estiu, m'adono que les limitacions, ens les marquem nosaltres mateixos, per no obrir la ment cap endins, mirar el nostre potencial i no auto censurar-nos, també ens limitem molt per les pors dels altres, de no facis el que no fa tothom, com si el que fa tothom m'hagués de fer feliç, de que si això, de que si lo altre, un munt d'opinions no experimentades, sort que em faig gran i he après a  sordejar una mica.
No crec que existeixi cap limit, no és més que un estat mental transitori, si hi ha ganes de veritat i actitud per preparar i fer un repte, això no vol dir que s'aconsegueixi a la primera, ni que sigui fàcil. El que si és veritat, és que tots tenim qualitats i inquietuds diferents, per mi anar ràpid no em motiva ni em resulta engrescador, admiro els que s'esforcen dia a dia, per millorar les seves marques, és una tasca molt dura, complicada i difícil, a mi m'atrauen els desafiaments mentals, per això faig llarga distància, reptes de donar voltes i voltes, per lluitar contra mi mateix, per això nedo a pell a l'hivern, per desafiar-me, per sentir la por al fracàs abans de cada repte, per no tenir res segur, per sentir que fer-ho, en si mateix, és una victòria.
On si hi ha límits, és en les hores per entrenar, en els recursos econòmics per decidir quins reptes fer, en la disponibilitat de mitjans, en el material que un pot tenir i en el recolzament de l'entorn. En un mateix, no, no hi ha barrera que, amb esforç i constància, no podem superar.

21/02/12 Ningú entrena


Esencia Popular · Más estrategia que en el mus
from bolsa corredor on Vimeo.

18/02/12 2ª etapa CBXR'12 per lliure

Si hi ha una cursa que reuneixi la màgia que busco en l'ultrafons, és la Costa Brava Xtrem Running, per uns quants motius. Va ser la meva primera incursió en la llarga distància, en el 2009 eran 100 km dividits en tres etapes. El fet de compartir dues jornades d'hotel amb els altres participants em va donar l'oportunitat de  conèixer un munt de gent interessant i poder  respirar ultrafons tot un cap de setmana, per aprendre moltíssim. Sentint-me mimat per tota l'organització, la família Marina i els voluntaris. El recorregut és aprop de casa, en la meva estimada Costa Brava. Té la duresa de la muntanya arran de mar. Els paratges on es desenvolupa són de somni.
L'any passat, no hi vaig poder participar i aquest, per motius diferents, tampoc podrà ser. Per treure una mica el síndrome d'abstinència, he fet la segona etapa, caminant amb amics, la Carme, en Pere i en Lluís.


Intentem seguir el recorregut de la prova, sortida al passeig de Sant Feliu, per acabar a Torroella de Montgrí, amb alguna petita incidència, que va fer que el tram s'allargués fins els 58 km, en comptes del 55 originals, un petit tram tallat i un error de logística en van ser les causes.
Metre a metre, vam poder gaudir els racons i raconets de la Costa Brava, pujant escalons, arribant a petits turons per tenir vistes panoràmiques, amb  baixades curtes que disparen l'adrenalina, sentint el sol i el vent, impregnant la pell d'olor de terra i de mar, notant la duresa de les pedres als peus, els petits arbustos fent pessigolles a les cames, gaudint la dolçor salada de l'aire, el verd i el blau inundant la nostra vista. Les imatges, diuen molt més del que puc expressar amb paraules.

Web de la cursa: Costa Brava Xtrem Running









15/02/12 Tres anys aprenent a nedar

Només fa tres anys que nedo, sóc molt nou en aquest món, en aquest temps he fet una mica més d'1.000.000 de metres, es diuen aviat, però fa falta una estona per nedar-los tots, entre piscina i mar, entre travessies i entrenaments, entre tècnica i rodatges, tirades llargues i de molt curtes per estirar el cos.
El primer any, va ser el descobriment i l'inici de l'aprenentatge, dubto que mai s'acabi, encara queda molt per millorar, un munt de portes es varen obrir davant meu, triatlons i travessies a mar obert.
El segon any, començo a fer nedades tot a l'any amb el neoprè, començo a buscar distàncies cada cop més llargues.
El tercer, que ara ha acabat fa menys de dues setmanes, ha estat l'evolució natural per mi, fer llarga distància, buscar-hi aquest puntet de més dificultat, com és nedar a pell, a moments d'ara, he aconseguit fer-ho a 12,7ºC, no se on arribaré, ni em treu la son.
Aquest quart any, tinc ganes de seguir el camí, entrenar bé, per millorar tècnicament tot el que sigui possible, buscar distàncies llargues, nedar tant com pugui a pell, com a primer objectiu, Sa Dragonera, que em fa especial il·lusió, per l'entorn, pels amics que hi van i pels organitzadors, Neda el Món, són 9.500 metres, que m'agradaria fer a pell, tinc dubtes, de si realment ho puc fer, si estaré prou preparat, la distància em fa respecte, les corrents també, tanta estona nedant sense el neoprè pot ser molt dur, per sort no tinc que demostrar res a ningú, el dia en qüestió decidiré.

Entrades relacionades:

12/02/12 Nedant a pell. Sortir del mar

Cada jornada que vaig a nedar a pell, és un repte una mica més difícil. Aquest diumenge la temperatura exterior era 5,5ºC, amb vent que donava una sensació tèrmica d'1 grau com a molt i  l'aigua a 12,7ºC, donen que pensar. I en que penso? doncs en que vull i puc fer-ho!
Gràcies a la fred exterior, entrar al mar, no costa tant, el contrast no és tal, estiraments, escalfament a la sorra de la platja i cap a l'aigua, cada dia entro més decidit, sense por, noto la temperatura freda de l'aigua, només és això, freda i prou, cada cop, em fa menys impressió el primer moment, conec la sensació i no em sorprèn, degut a l'aclimatació, que vaig fent setmana rere setmana.
He nedat només 1.000 metres, l'esforç físic de nedar 10.000 metres, el dia abans a la piscina i el duatló que he fet al matí, fan que prefereixi tirar curt, per seguretat, em sento molt confortat dins l'aigua, la part més complicada, no és ni entrar, ni nedar, sinó sortir.
Al sortir del mar, comença la part més delicada, per la meva curta experiència, amb l'informació que he obtingut via nedadors, he anat polint els detalls. De vegades, per acció del vent, a la que agafo la posició vertical, el refredament del cos és molt ràpid, per això cal tenir la tovallola i la roba molt aprop, per no deixar escapar excessiva escalfor.
Tot i que tremolin les mans, no és que l'activació d'un mecanisme del cos per augmentar la producció de calor, indueix un augment del metabolisme muscular, el preocupant, seria que passes mentre nado.
Per recuperar el millor no és beure begudes molt calentes, sinó tèbies, al igual que la dutxa d'aigua calenta, abans millor agafar temperatura de manera més gradual, amb capes de roba, un passeig al sol o si les condicions exteriors no són favorables, en una habitació climatitzada a uns 20 graus.
Em queda moltíssim per aprendre, el camí val la pena, el destí no és més que gaudir cada braçada.

Entrades relacionades:

12/02/12 Duatló de Granollers

Quina meravella poder córrer i pedalar, en el circuit de Catalunya, pel que representa i sobretot perquè és molt còmode, aparcament, no hi ha cap tapa de clavegueram mal posada, ni elements de mobiliari urbà perillosos, ni cap cotxe ni vianant que es pugui creuar, és ampli, l'asfalt està en bones condicions, no hi ha esvorancs, ni porqueria als laterals, només cal estar pendent de córrer i de pedalar.
Tinc molt clar que aquesta distància és molt explosiva, just el contrari que jo, que sóc de combustió lenta, vinc a disfrutar donant-ho tot. Abans de començar escalfo, cosa que no faig mai en llarga distància, només estiraments.
A la sortida, com que sóc un encantat, en res ja estava l'últim, d'aquí només quedava anar endavant, la primera volta de 5km corrent és  el mateix recorregut que farem en bici, sabia que el circuit no és pla, la veritat, és que tampoc m'esperava el desnivell que hi he trobat, corro a bon ritme, a la que arribo a boxes, almenys una vintena d'atletes m'han doblat amb la bici, jo acabo de córrer, ells han corregut i fet la primera volta al circuit, quines màquines!
Toca pedalar, hi ha  pujadetes, una de pronunciada, hi ha a qui se'ls fa una muntanya, el soroll del canvi de plat, els delata, vaig fent la meva cursa, anant a tot el que puc, que tampoc és molt, intento enganxar algun grup, però no ho aconsegueixo, van molt ràpids, no els puc aguantar el ritme, en res s'acaben les 4 voltes, cap al boxes, a fer la segona transició.
Només queda l'últim tram, són 2,5 km, a donar-ho tot, aconsegueixo córrer una mica més ràpid, que el primer tram, que estava fresc,  bona senyal.
Acabo molt content,  pel resultat, el
395 de 432,  que  hagués firmat abans de començar, per haver aconseguit anar a un ritme superior al que acostumo, per forçar la màquina, per trobar-hi amics que feia temps que no veia, per compartir-ho amb els altres membres del triatló del Xaloc, que han aconseguit un bons resultats, l'Andreu, el Carles, el Dani i el Manolito, són unes feres.

Entrada relacionada:

11/02/12 2ª edició 100X100. Club Aquàtic Xaloc

Pensava que seria dur, però ha estat molt més. Ha estat diversió, ha estat companyonia, ha estat amistat, ha estat bon ambient, ha estat superació, ha estat un repte dels bons, dels que deixen bon regust.
Tenia l'experiència d'haver-ho fet l'any passat, recordava lo trinxat que vaig quedar, la duresa mental de fer voltes i voltes, això no impedeix de tornar-hi, va ser prou difícil per tenir ganes de repetir.
Els primers 5.000 metres, un passeig, parada per avituallar-se i agafar moral, ara ve la part que se'm va travessar el 2010, són 3.000 metres més.
De nou, dels 6.000 als 7.000, em ratllo una mica, per sort esvaeixo la ment pensant que demà aniré al mar i  me'n riure de la peixera de 25 metres en la que estic, arribem als 8.000, de nou parada per menjar una mica, ja queda poc.
Pot semblar que està fet, només 2.000 i ja estarà, però s'han de nedar, al poc de començar, no puc seguir el ritme, noto el cansament acumulat, els companys de carril, em doblen, decideixo anar fent, no parar, per no enrederir la prova; acaben, em queda l'última serie de 100 metres, vaig fent quan estic apunt de fer els últims 25, paro un segon, dubto de si fer papallona o no, com vaig fer l'any passat, tinc l'espatlla tocadeta, sento en Sergi, que diu: papallona! si ho diu un amic, se li ha de fer cas, fent honor a la veritat més que fer papallona, faig l'abella coixa, cada braçada es fa eterna, sembla que hagin ampliat la piscina.
Al acabar, entrepà a la cafeteria de la piscina, lo bo de la vida, passa al voltant d'una taula amb amics, no importa el que menges, tot i que estava boníssim, importa la companyia. Enhorabona a tots els que han participat, independenment del resultat, ser a la línia de sortida, és una gran victòria.
Aquesta prova ha tingut noms propis, sense ells no hagués estat possible, sense la seva feina de cronometrar el temps, de contar les voltes i sobretot per tot el suport i ànims rebuts d'ells. Moltes gràcies amics!!!
De dreta a esquerra de la foto: Sergi Manero, Silvia Barnés, Andreu Esteva, Mark Roura i qui ha fet la foto i no surt, Josep Mª Esteva.

Entrades relacionades:

10/02/11 Conferència Toti Bies

Esqui de fons, btt, córrer a muntanya, fer cims... només és una part del que ha arribat a fer en Toti Bies.  
Ho ha explicat d'una manera propera i totalment planera, de la forma que expliquen les coses, els que saben realment el que es diuen, sense floritures, sense mitificar, amb simplicitat.
Desgranant els petits detalls, que s'escapen als que ho veiem des de fora, la veritat és que els seus consells, aniran d'allò més bé en els propers reptes de muntanya.
Ens ha recomanat una cosa que és de calaix, però molt necessària de recordar, que llegim, que parlem, que escoltem, a moltes persones diferents i experimentem amb nosaltres mateixos, per així poder crear el nostre propi criteri.

Entrada relacionada:

09/02/12 Pròleg d'un gran cap de setmana

S'acosta un cap de setmana atapeït, dels que  m'agraden, dels que no hi ha un moment per pensar en aburrir-se, només instants del temps per gaudir segon a segon. 
La funció estarà dividida en tres actes:
1.- Dissabte, a les 14:30, el 100X100, que consisteix en nedar 10.000 metres  en una piscina de 25 metres, durant l'últim entrenament d'aigua abans d'aquest repte, pensava en la necessitat  d'haver fet més metres, alguna tirada llarga més, la disponibilitat de temps i l'agenda, dóna pel que dóna, m'encanta fer moltes coses i variades, com caminar 24 hores a muntanya, just aquest cap de setmana anterior, el preu que s'ha de pagar, és no anar suficienment preparat, com que l'objectiu no és altre que esforçar-me al màxim i divertir-me a tope, sigui quin sigui el resultat, el penso gaudir.
2.- Diumenge, 10 del matí, duatló de Granollers a córrer 5 km, 19 km de bici i 2,5 km corrent de nou, em fa il·lusió poder fer aquesta prova, sobretot per l'escenari, el circuit de Montmeló, tot i que la distància esprint no és el meu fort, el ritme és molt elevat i sóc lent, la meva velocitat punta, no és gaire puntera, ho penso donar, que tampoc és molt, viure l'experiència, gaudir l'ambient i l'entorn serà la recompensa, el resultat només és una línia en un llistat, sense més importància
3.- Diumenge, de tornada a casa, sense presses, sense crono, sense rivals, sense neoprè, només jo i el mar, notant  fredor i humitat salada a la pell, quines ganes, la temperatura de l'aigua està a uns 12'8ºC, la temperatura exterior, segons la predicció estarà a uns 4 graus positius, que degut al vent que pot bufar, pot donar una sensació tèrmica de -2ºC, serà tota una aventura, la distància, la decidiré en funció del cansament acumulat, entre 100 i 2.000 metres.
Que per què no paro? Perquè arribarà un moment, en què hi haurà l'eternitat per descansar, fins que això arribi: endavant, sempre endavant!!!


Entrades relacionades:
11/02/12 2ª edició 100X100. Club Aquàtic Xaloc  
12/02/12 Duatló de Granollers 
12/02/12 Nedant a pell. Sortir del mar

Proposta pel 10, 17 i 24/02/12 II cicle de xerrades esportives



Els Makis, donen l'oportunitat a tothom que ho vulgui, d'assistir de manera gratuïta,  al  segon cicle de xerrades esportives:
10/02/12 Toti Bies 

17/02/12 Arnau Julià i Fernanda Maciel
24/02/12 Jaume i Xesc Terés
Totes tenen lloc a les 21:30 a la Sala La Laguna de Sils (La Selva)
És una molt bona oportunitat per escoltar de boca dels seus protagonistes, aventures que semblen d'un altre planeta i adonar-se que són gent del més normal, que fan coses extraordinaries,  podrem preguntat els nostres dubtes i inquietuds, aprendre els petits detalls que marquen les grans diferències.
+ info a: Makis

Entrada relacionada:
10/02/11 Conferència Toti Bies

04/02/12 24 hores a muntanya. Crònica i track

La caminada, està dividida en 5 trams,  cadascú pot triar els que vols fer, seguits o no. 
Anar a per les 24 hores, acompanyat amb amics, sempre és més divertit.
Primera etapa, fins a Sant Jaume de Llierca, és una de les més concorregudes, trancorre íntegrament de dia, és la que més es gaudeix, al iniciar la segona ja es sota la llum del frontal, aquesta acaba a Besalú, hi fem  entrada triomfal pel pont romànic. Els voluntaris, ens han fet uns macarrons, dels de debò, amb el seu sofregit i la seva carn picada, el més habitual acostuma a ser la pasta bullida i tomàquet de brick, els hi fem un aplaudiment per la bona feina.
Ve la pujada més dura de les 24 hores, fins a La Mare de Déu del Món, passem per un camí estret que estant recuperant, m'encanta tenir història sota el peus, a les 2 de la matinada, a uns 600 metres d'alçada, el vent es deixa escoltar amb ganes, per sobre els nostres caps, fins aleshores, fa fred de bon portar, estem a l'abric del bosc, un cop a dalt el santuari, bufa amb força, però només a dalt, la baixada es feixuga, el cansament, la son i alguna pedra gelada, fan provar el terra a més d'un.
Arriba, un dels moments més desitjats, poder apagar el frontal, ha estat unes 13 hores encès, amb l'alba, també arriba un dels moments més crus, fa fred, tot i no parar i estar ben equipats, ens cala el cos, perdo la sensibilitat a les mans, paciència. Cap Argelaguer, anem una hora tard, sobre l'horari previst, aquesta tercera etapa, ha estat dura i una mica més lenta del previst.

Fem camí cap a Castellfollit de la Roca, mentre hi anem, passem per un lloc vist, en infinitat de vegades per la carretera, una caseta en un arbre, que de prop és més un palau de somnis i jocs: al arribar als peus de la cinglera, en que està construït el poble, ens regala unes vistes precioses.
El cansament acumulat, no impedeix, de gaudir de l'última etapa, es palpa a l'ambient, les ganes d'arribar i l'alegria pel repte aconseguit, té alguna pujadeta, no ha de ser fàcil, sinó perdria la gràcia, el dia es enrarint, aires de tempesta, un cop a Olot, mentre ens fan la foto als 40, que hem fet les 24 hores sense parar, cau una finíssima cortina de neu.
Les prediccions més catastrofistes, no s'han complert, no hi hagut vents huracanats, ni onada siberiana, ha fet fred, amb una mínima a Olot de -7,6ºC,  res fora del normal, per ser hivern a la Garrotxa.
Quart any consecutiu, en que faig les 24 hores seguides, fins la propera edició, allà em trobareu.

Track

Entrades relacionades:

02/02/12 Neu arran de mar a Sant Feliu de Guíxols

Quina gran oportunitat, poder gaudir de la neu, que ha vingut a visitar-nos. No es pot desaprofitar, ni fer esperar. Que nevi a la nostra costa no és el més usual i que qualli encara menys.
És fosc, fa poc que he arribat de treballar, comença a nevar, mentre em preparo per sortir.  Quina il·lusió, estic impacient, vull jugar amb la neu,  en moviment, sentint com es posa sobre meu, veient com ho enblanquina tot. Juntament amb la Carme i en Pere, anem a fer el camí de ronda de Sant Feliu de Guíxols a Platja d'Aro.
Neva amb intensitat, els pocs conductors que circulen, ens observen amb cara d'incredulitat, algú per la finestra ens mira, pensant d'on s'han escapat aquests i rumio, pobres, tancats a casa, amb la natura en estat pur que hi ha aquí fora.
Arribem a la platja gran de Sant Feliu, hi ha un equip de TV3, informen del temps, filma el nostre pas per la sorra ben blanca, està divertit  donar una nota de color, en informacions  grises.
A la que comencem el camí de ronda, és màgic, és un regal a cada pas, un regal en forma de cruixit de neu verge que es compacta sota el nostre pas, en vistes poc habituals, amb fred, però no massa, 1ºC, a la llum del frontal podem veure com la tempesta no para, les onades del mar trencant amb força, em sento a alta muntanya, sinó fos per les gavines i el brunzit de la mar, que ens recorda que estem a la Costa Brava,  més brava que mai, l'escuma de les ones, s'enfila cap amunt, al impactar amb les roques, enfarinades per la neu, és un espectacle en majúscules.
La tornada, la fem per carretera, per qüestions d'horari, les voreres són rellisques, el vent comença a bufar, la pluja de neu remet, sembla que  la part més gran de la nevada, ens ha caigut al damunt, tornada a la realitat i a ser conscient, que ha estat una petita aventura, fent màgic un dijous a la nit, simplement vivint el moment.
Vídeo  a partir dels 15 segons, hi ha els nostres 10 segons "Andy Warhol".

01/02/12 24 hores a muntanya. Pendent del temps

Hem d'esperar per saber si la baixada de temperatures serà forta, molt forta o històrica. Frase de Santi Segalà, cap de l'area de predicció del servei meteorològic en referència a l'onada de fred que ens ve a sobre. 
Si tot va bé, nosaltres ho sabrem en directe, cada dia en tinc més ganes, serà un repte de debò, difícil i molt dur, em fa moltíssim respecte, per sort, les prediccions parlen de fred sec, pel cap de setmana, espero que no nevi ni plogui gaire per la zona on hem de caminar,  sinó ens farem un fart de patinar.
Recordo, perfectament la fred que vaig passar en l'edició anterior, aquesta vegada serà més, però per a què tenim les equipacions de Gore-Tex i demés material tècnic, sinó per ocasions com aquesta, tot i que hi ha qui només les fa servir, per anar a fer el cafè i semblar aventurer, però això ja és un altre tema.
Diuen que l'història es fa caminant pas a pas, en aquesta ocasió, deixarà de ser una metàfora, per ser una realitat. Ara toca esperar, si la realitat, permet de fer-ho, si les carreteres, ens hi deixen arribar. A veure com evoluciona tot plegat.

Entrades relacionades: