31/01/12 Travessia no a la fred. Més fotos i més cròniques

Una de les meravelles dels blocs personals, és que a més de poder compartir les sensacions i emocions que un viu, pots trobar-hi com les  experimenta una altre persona.
Tot i haver-hi participat en primera persona, és com veure la jugada des d'un altre angle, navegant per la xarxa he trobat la crònica de:
Fotos gràcies a Josep Mª Esteva.

Entrades relacionades:

29/01/12 Travessia no a la fred. Crònica i fotos

La nit plovent, el dia aixeca gris, mala previsió metereològica, temperatura exterior  5 graus, interior del mar a 13,5ºC, mar endintre amb grans onades, feien tenir dubtes de nedar o no, per sort tinc la ferma determinació de fer-ho a pell, cada vegada més, les adversitats, no són més que nous al·licients i motivació extra.
Som 30 nedadors, 4 d'ells ho farem a pell, en Jimi, en Nacho, en Jaime i el que escriu, falten 15 minuts per començar, cau aiguaneu, que dóna ganes de marxar corrents i anar al davant d'una bona llar de foc.
Sessió d'escalfament a la sorra, amb monitora d'exepció, l'Anna, que entre riures, bon rotllo, estiraments i córrer una mica, ens fa oblidar la fred.
Entrada a l'aigua, com que hi ha més temperatura que a l'exterior, en res, em sento còmode, nedo tranquil arropat per la resta de companys i les 3 embarcacions de suport. Nedo amb tranquil·litat, fer-ho sense neoprè és fantàstic, no tiba ni oprimeix res, la sensació és d'absoluta llibertat, que s'accentua al veure l'horitzó al fons.
Passem per dins del Freu (pas entre roques), és meravellós, la corrent aquí es nota, és com córrer en una cinta de gimnàs, sembla que no et mous de lloc, mica en mica, avanço, un cop passat el Freu, toca emprendre el camí de tornada, en aquesta ocasió per fora, es nota el mar una mica més mogut, inicio el tram que més disfruto, em sento molt bé, en harmonia i serenor, al girar l'últim espigó, l'aigua està gèlida, com si hi haguessin tirat glaçons.
Al sortir del mar, s'inicia el moment més crucial i dur, el vent ha començat a bufar, amanit amb una mica de pluja, la fred s'agafa al cos, la sensació tèrmica deu ser de com a molt 1 o 2 graus, és el moment de vestir-se ràpid, amb el caliu d'amics i l'alegria pel repte fet, les extremitats que no noto, tenen regust de victòria, he guanyat a les meves pors, he deixat enrere els temors dels altres, he seguit al seny, quan em diu que faci cas a la rauxa.
He notat la bona aclimatació, gràcies a nedar cada setmana, més o menys metres, nedant al mar sense neoprè, el repte d'avui, ha estat gràcies a la feina iniciada el mes de novembre nedant a pell, perquè aquest repte i tots, s'aconsegueixen passet a passet, amb constància, dedicació i una correcta planificació.
Donar les gràcies a Protecció Civil, a la Creu Roja i als voluntaris del Club Aquàtic Xaloc, sense vosaltres no hagués estat possible, moltes gràcies amics.
Fotos gràcies a la Mónica Campaña.

Entrades relacionades:


Proposta pel 31/03/12 100 km ruta de Calella

La mecànica de la cursa és senzilla a més no poder, fer 20 voltes, en un circuit d'anada de 2,5 km i tornada pel mateix lloc, amb avituallaments a cada extrem, en un terreny completament pla. Fins a completar els 100 km, en un temps màxim de 24 hores.
Al principi de córrer, ara fa uns 5 anys, tenia vista aquesta cursa, pensava que mai la podria fer, creia que els que la feien eren superhomes, que era un esforç físic i sobretot mental que només estava a l'abast de molt pocs.
Al anar-hi vaig descobrir que si que hi havia persones fora de serie, la majoria de les quals no corrien, tampoc paraven, estaven a l'organització, als avituallaments, animant, solventant incidències, encoratjant-nos, transmeten passió per l'atletisme de llarga distància, sense espectaculars operacions de marketing, sense bosses del corredor que justifiquin un elevat preu d'inscripció,  sense les coses supèrflues a córrer, amb autenticitat.
Aquesta serà la meva tercera participació, he aprés que la gent del més normal, com tu i com jo, pot fer les coses més extraordinaries, persones a qui els agrada superar-se, no deixem de córrer contra el cronometre, sobretot el que controla el temps en que fem realitat els somnis.

25/01/12 Estiraments

Si ha ha una part imprescindible, en la rutina d'un esportista, independenment de la disciplina que practiqui, és fer estiraments. 
Reconec que al gimnàs, faig els justos, és al arribar a casa on m'agrada fer-los, ho tinc com un hàbit, arribar i estirar, inclús faig alguna sessió llarga d'estiraments desenvolupats juntament amb el fisio.
A continuació us copio un text al respecte, de Jordi Gonzalez, triatleta de llarga distància (IronMan)  i entrenador de la secció de  triatló del Club Aquàtic Xaloc:
La gran importància que tenen els estiraments després de qualsevol sessió d’entrenament; ens ajuden a recuperar el múscul i el preparen per l’entrenament següent. Si veiem que anem curts de temps, és preferible retallar l’entreno i realitzar els estiraments ben fets, sé que tenim tendència a fer el contrari i normalment el que es sacrifica primer són precisament els estiraments, però la meva experiència en aquest sentit recomana fer sempre els estiraments, si hi ha alguna cosa de la que podem “abusar” és d’això i de la “tornada a la calma” després de la sessió d’entreno, aprofiteu aquests moments per relaxar-vos i gaudir de la feina feta!

Entrades relacionades:

23/01/12 La bombolla

El benestar  és una bombolla de sabó, màgica i fràgil, d'aquelles que ens passem hores bufant quan som canalla i ens deixen embadalits de ganàpies.
Vivim dintre la bombolla, cadascú envoltat de les dels altres, dels amics, dels companys, dels coneguts, dels que tenen els papers principals de la pel·lícula  i dels que hi fan d'extres.
Dia a dia bufem, per fer-la més gran i mantenir-la amunt, les nostres accions, les conseqüències de les decisions, els cops de vent de l'atzar o la providència, fan que pugem cap a la gloria o baixem cap a l'abisme, de vegades són grans ventades, la majoria de cops, són petites brises, casi imperceptibles, que van marcant rumb, sense que ens adonem.
Hi ha un moment, no en sé el motiu concret, potser és que hi ha molts petits motius que encaixen, com en un trencaclosques, que la bombolla és desinfla, ens tornem més vulnerables, ens falta la cuirassa i tot ens arriba directament al cor, aquells comentaris en forma de petita burla, ja no rellisquen, es claven, els judicis precipitats, que quedaven en res, ara dicten sentència, voldríem desfer-nos del jo, per ser un altre, no tenim llum, tot es torna gris fosc, casi negre. La bombolla, va baixant, es veu el pou, en que molts, en un instant o altre, hi hem estat captius, bufem perquè pugi, com si fos l'espelma d'un pastis d'aniversari i estiguéssim demanant un desig, ho fem amb força, no és suficient, hi ha estones molt dures, en que ens quedem sense alè per seguir bufant...
Aquí és on hem de reconèixer la covardia, perquè ens farà ser valents, saber que la tristor, és necessària per tenir alegria, pensar en el que realment importa, veure més enllà del nostre nas, parar una mica, amb pocs segons n'hi ha prou i veure el que ens envolta, ja sigui mirant cap a l'horitzó, per notar les muntanyes que ens envolten, ja sigui mirant amunt, mentre anem cap a casa per gaudir l'espectacle que de nit ens ofereix la lluna, veure el somriure d'algú que passa pel carrer, respirar el dolç aroma salat del mar, sentir el sol a la pell, contemplar la bellesa d'un arbre. En definitiva, ser conscients del gran regal fugisser que tenim a les mans, la vida.

21/01/12 Pals o bastons de caminar o de trekking

Els bastons o pals de caminar o de trekking, per a algunes persones  són elements imprescindibles, sobretot en les pujades i baixades; per d'altres només són un destorb. En pendents pronunciats, són  una manera de repartir l’esforç entre les cames (85%) i els braços (15%). Serveixen per  treballar gran part de la musculatura del cos (90%). Ajuden a no carregar l'esquena, les articulacions i els genolls, dóna més seguretat en terrenys irregulars.
A continuació les parts més importants de que es composen els pals de caminar, juntament amb la meva opinió, basada en l'ús que n'he fet, caminar/córrer per la muntanya.
Tipus
Dos o tres trams, els més habituals, és poden regular a la mida de l'usuari i/o al terreny, són els més pràctics, quan no es fan servir, es podem portar a la motxilla. De vegades, per acció de la pressió i el pes que han de suportar, tot i estar fixats, s'escurcen una miqueta, res massa significatiu.
Plegables, són els menys freqüents, però cada dia se'n veuen més, són molt lleugers, no es poden regular, són pràctics, per us ocasional i per terreny no massa pedregós, en terreny accidentat, són fràgils.
Fixes, a igualtat de material són els més lleugers, sempre estan a la mida, no es poden desar, tenen l'inconvenient de que si no els fem servir, els hem de dur a la mà.
Material
Alumini, bona resistència, bon preu, hi ha diferents tipus d'alumini, que donen diferents pesos, l'únic inconvenient, és que aquest material absorbeix les vibracions i ens les transmet.
Fibra de vidre, molt lleugers i fràgils.
Mixtes, barreja de fibra de vidre i carboni o alumini i carboni, ofereixen una bona relació preu-resistència.
Carboni, lleugeresa i resistència, s'ha d'aplicar la formula: pes/2 = preux3
Empunyadura
Plàstic, no absorbeixen la transpiració. 
Goma o  cautxú, es maneja fàcilment i absorbeixen la suor fins a cert punt.
Suro, absorbeixen la suor de manera molt eficient, proporciona una sensació de naturalitat.
Corretja de canell

Simple, es pot utilitzar en ambdues mans. Sempre tenim contacte amb el bastó, ens permet treure i posar la mà ràpidament.
Dragonera, són les més utilitzades en el Nordic Walking, tenen diferenciades l'esquerra de la dreta. Van ajustades al canell. N'hi ha que es poden separar del pal, per deixar-nos les mans lliures, sense haver de treure-les. Donen bona posició al agafar el bastó, van molt bé pel retorn del mateix al caminar. Inconvenients: amb molt desnivell no són còmodes i no és massa pràctic a l'hora de posar i treure amb rapidesa.
Punta
Poden ser fixes o intercanviables, segons terreny, hi ha alguns models que incorporen punta per asfalt.
Triangular, s'agafen al terreny tipus terra i herba, sobre pedra és pot trencar amb facilitat i no té massa adherència.
Rodona, és la més habitual, de diferents materials, és resistent i efectiva en tot tipus de terreny.

Virolles, tacs de goma, que es posen sobre la punta per protegir-la, en terrenys com ara l'asfalt, poden tenir diferents formes.
Volenderas
Poden anar a rosca, les que més o a pressió, aquestes últimes tenen l'incovenient que si s'enganxen amb el terreny allà es queden.
Normals, són les més estretetes, serveixen perquè no s'enfonsi el pal en el fang, amb aquesta volandera, si queda entre dues pedres, no entra el suficient per doblegar-lo sense voler.
Neu, són les més grans, bàsicament per la neu.
Altres, n'hi ha de multiples mides i dissenys, com a curiositat, a la foto es pot veure les basculants.
Hi ha algunes possibilitats més, en aquest escrit, he volgut descriure el més comú i habitual.

19/01/12 Efectes secundaris de la tendinitis tibial posterior

Ferides i fantasmes. Obra de Rossana Zaera
Després de 10 setmanes de poder tornar a córrer, de superar la tendinitis del tibial posterior dret, l'estat de forma està refet, la recuperació ha anat millor del que ningú  esperava, l'ultrafons torna a fluir, amb molt de compte, sota supervisió metge, he pogut fer a les 4 setmanes, les 6 hores de Calella, a les 6 setmanes les 24 hores d'atletisme i a les 8 setmanes Olot-Banyoles, apart dels entrenaments, sense cap tipus de complicació, més que una petita molèstia, que no va i  segons els especialistes no anirà a més,  es quedarà formant part de mi. Tan sols és una punxadeta, en fred i sobretot al conduir, és el peu de l'accelerador, res que m'hagi d'amoinar.
El que si queda com efecte secundari, és el que anomeno, el fantasma de la lesió, de cop i volta, sobretot abans de començar una distància llarga, en moments difícils,  em ve al cap la lesió i com si fos un fantasma, apareix el dolor, per uns segons, fins que poso les coses al seu lloc, recordo que estic recuperat i se'n va com si res.
Anys enrere, en més d'una ocasió m'havia contracturat i trencat alguna costella fent bicicleta de muntanya, fa poc un conductor egoista, d'aquells que pensa que val més la seva pressa, que la vida d'algú altre, casi m'envesteix, sobreposat a l'ensurt, al pensar en les possibles conseqüències, per uns instants sentia el dolor de les costelles trencades.
Aquesta ombra o fantasma, és un petit recordatori, en el fons és bo, no s'ha d'oblidar mai el dolent o el dolor, per aprendre cara el futur. 

Entrades relacionades:
29/04/11 Tendinitis del tibial posterior dret
27/05/11 Estat de la tendinitis del tibial posterior dret
21/10/11 Tinc fam d'ultrafons
08/11/11 Lesió superada

17/01/12 Origen visites del bloc

És impressionant la volada d'internet, tot i saber-ho, de vegades, al escriure, davant la pantalla, no sóc conscient de la globalitat d'aquesta eina, el bloc ajuda a veure-ho.
Fa poc, aquest espai, ha assolit les 20.000 pàgines vistes. Blogger, dóna l'opció de saber l'origen de visites. En un 81% són del territori espanyol, 6% d'Estats Units, 3% Rússia i el 10% restant està dividit entre: Alemanya, Corea del Sud, França, Canadà, Ucraïna, Països Baixos i Regne Unit, com  els deus països, que més trànsit hi fan.
Moltes gràcies a tots i cadascun de vosaltres, per llegir de tant en tant, aquest bloc, que està escrit en català, l'idioma en què pensa, viu i somia l'autor.

15/01/12 Primers dos mesos nedant a pell

Fa dos mesos, a la travessia de les Illes Medes, es va iniciar, tímidament, el camí de nedar a pell, un recorregut que no sé on em durà,  que a cada pas, més m'agrada i millor m'hi trobo. Cada setmana, intento nedar a pell, de moment ho estic aconseguint, la temperatura
va baixant i les ganes van en augment. En aquesta ocasió, la mar estava a 14,3ºC i l'exterior a uns 8ªC.
La part més complicada, és superar la mandra de posar-s'hi i no fer cas als desànims, vinguin en forma de fred, de dia núvol o de comentaris. Escalfament, per començar en condicions i sense més, a l'aigua, entro amb calma, pas ferm i decidit, als 3 minuts i poc, el cos està aclimatat, cada dia l'adaptació és més ràpida, tot i baixar la temperatura del mar, en 2 mesos, he passat de 5 a 3 minuts.
Nedo còmodament, fins a completar els 2.000 metres que tenia previst, a poca distància de la línia de costa, resseguint platja, per si hagués de sortir ràpidament en cas d'emergència, sempre amb la boia, per millorar la meva visibilitat i vigilant molt les embarcacions. Mentre nedava, he vist un banc de peixets, molt petits, de la mida d'una ungla, es movien erràticament, semblava que ballessin.
Em sento més integrat en la natura, la fred dóna un nou punt de vista, més nítid, més autèntic. Realment nedar a pell està siguen un repte cada vegada, ho noto sobretot al acabar, la sensació que em queda d'haver-me enfrontat a mi mateix i haver-ho superat, és eufòria, és saber que no hi ha repte prou difícil, si un s'ho proposa, els únics límits són els que nosaltres ens imposem.

14/01/12 Minves de gener en caiac

Navegar amb el caiac, el mes de gener és un luxe, en un escenari ideal, el litoral que va de Sant Feliu de Guíxols a Tossa de Mar, hi he navegat mil i un cops, sempre hi trobo un detall nou.
Aquests dies el nivell de l’aigua del mar se situa en el seu mínim anual. Això fa que a la costa aflorin les vores de les roques amb les algues, que aparegui alguna punta de roques, que normalment no es veuen. Són les minves de gener, que s'acompanya de mar tranquil.
Ha estat una sortida plàcida, notant la densitat del mar, al empènyer el caiac amb cada palada, el camí d'anada ha estat de plena calma, durant uns minuts he volgut sentir la mar, he deixat de palejar, per perdre l'inercia, fins que anava al ritme en què em gronxava l'anar i venir de les onades, el vent suau juntament amb la remor de l'aigua, han estat música, no s'escoltava res més.
Practicament sol al mig del mar, de tornada, degut al vent, hi havia marejol, el suficient per a poder recolzar la pala en les ones i impulsar el caiac amb força, per tenir una mica més de velocitat.

Proposta pel 04 i 05/02/12 24 hores a muntanya

Vistes des de Mare de Déu del Mont
S'acosta un dels reptes que més m'agraden, serà la quarta vegada que hi participo. Són 24 hores a muntanya, tal i com el seu nom indica, dividit en 5 etapes, cadascú pot fer l'etapa o etapes que vulgui, com cada any, la intenció és fer-les totes i estar realment 24 hores a muntanya, caminant, sense dormir, de dissabte a les 14 hores fins diumenge a la mateixa hora.
L'itinerari canvia cada any, en aquesta ocasió és: Olot - Sant Jaume de Llierca - Besalú - Mare de Déu del Mont - Argelaguer - Castellfollit de la Roca - Olot. Dintre les 24 hores, hi ha més temps de fosc que de dia, per això sempre ho fan coincidir amb lluna plena. Muntanya i lluna plena, és una combinació màgica.
Estar caminant 24 hores, uns 100 km +/- per muntanya, amb desnivells i diferents tipus de terreny, ja és molt dur, si a més li afegim que el recorregut no està marcat, amb excepció d'algun punt conflictiu, tenim un guia obrin camí, al que no podem avançar i un altre al darrere, de tan en tan, es paren per reagrupar els caminadors, és dur no poder anar al nostre ritme, al igual que  no poder parar quan volem o haver d'esperar quiets enmig de la fred, l'any 2011 es van assolir els -7ºC.
És un gran repte mental, moltes persones van a buscar aventures per superar-se molt lluny i costoses, aquesta és una molt bona experiència a tocar de casa i molt ben organitzada, per pocs euros, amb el temps que vivim, els organitzadors és mereixen un monument.
És un gran oportunitat d'aprendre dels demés, hi ha autèntics fores de serie, marxadors de tota la vida, que es mouen per la muntanya com si estiguessin al menjador de casa seva
+ info i inscripcions a: Centre Excursionista Olot

Entrades relacionades:

Proposta pel 29/01/12 Travessia no a la fred

A Sant Feliu de Guíxols, a través del Club Aquàtic Xaloc, volem dir no a la fred, tot nedant pel seu litoral.
Seran uns 2.000 o 3.000 metres, en funció de l'estat de la mar, nedar a l'hivern té l'encant de la tranquil·litat, de tenir la mar casi per nosaltres, la platja casi buida, l'aigua amb molt poques embarcacions, més peixos a dins la mar.
En aquesta edició tinc l'objectiu de nedar a pell, tot i que cadascú la pot fer com vulgui.
És una molt bona oportunitat per tots aquells que ens agrada nedar tot l'any i als que volen descobrir-ho, tot passant per un indret màgic com és el Freu.
+ info i inscripcions a l'esdeveniment del facebook.

Entrades relacionades:

08/01/12 Olot-Banyoles. Del riu a l'estany

Quines ganes que arribes aquest dia, sobretot per la companyia, en Xavier, coneixedor expert del terreny i pel recorregut d' Olot fins a Banyoles, realment engrescador. 
Tenim 6 avituallaments, estratègicament guardats i distribuïts al llarg del camí, la ruta estudiada, no volem imprevistos, sempre ens preparem pel dolent, pel que és bo, no cal preparar-se, ja ho sabem gaudir.
Només començar apunten maneres, -3ºC i pujada, tot llueix per la gebra, el baf és  visible, el cruixit de les herbes glaçades sona  sota el nostre pas, la humitat ve amb nosaltres, l'asfalt patina, el sol surt amb ganes, ens vol acompanyar en la nostra petita aventura d'avui.
Hi ha moments per riure, per comentar anècdotes, per gaudir de la música que fan els nostres passos i respiració dintre el silenci del bosc, per volar en les baixades, per patir alguna pujada, per fer acrobàcies per travessar el riu Ser, per córrer més ràpid que el temps, per gaudir el sol a la pell, per quedar embadalit pel paisatge, per ser presa de la mirada encuriosida dels animals que trobem al nostre pas, per gaudir de la vista de l'estany, com un preuat tresor, per deixar-nos endur per l'ara i el aquí, quan fas el que t'agrada, no cal res més, ho tens tot i t'oblides de la resta del món, ets l'amo de tu mateix i disfrutes el que t'envolta.
Han estat uns 40 km, fets en 5h41', quina millor manera de retornar al cos, les 4.301 calories que ha gastat, que un bon dinar, és el millor fi de festa.







07/01/12 Travessia Les Medes. 1ª trobada comissió nedaddictes

La mar s'ha llevat amb ganes de jugar amb el vent, l'un bufava cap a l'aigua i l'altre aixecava onades cap al cel.
Són uns 4.500 metres, a uns 14ºC, m'agradaria fer-ho sense neoprè, però fins ara, a pell, només n'he fet uns 3.000 i amb condicions més favorables, començo amb ell posat i ja veurem.
Tots sortim amb neoprè, menys en James, és el meu ídol, amb 10 minuts d'intercanvi de conceptes sobre nedar a pell, he aprés moltíssim. Només sortir de la protecció de l'espigó, el constant picar de les onades fa rectificar direcció, enfilaré una mica més obert per que la mar em faci anar en el rumb correcte.
Jugo, com un nen en un pati d'escola, disfruto cada onada, les que agafo bé i les que em fan empassar aigua, tinc la sensació d'estar en un tobogan immens, que puja i baixa constantment, gaudeixo dels amics en la travessia; el neoprè em té una mica fart, cada dia més, em tiba l'espatlla, la cremallera es clava al coll al mirar endavant, segueixo nedant, hi ha un company una mica apurat, vaig al seu costat, parem a l'avituallament, al anar més a poc a poc, he agafat  fred, no estic còmode, estic als peus de la Meda Gran, impresionant!, nedem una mica més, fins al punt que ja emprenem la tornada, sense parades, en aquest moment prenc la decisió més arriscada i totalment encertada, pujar a l'embarcació treure'm el coi de neoprè i seguir a pell, en Cesc també s'apunta.
Quina diferència, l'aigua està a uns 14ºC i queden uns 2.000 metres per endavant, només saltar de nou a l'aigua, em sento lliure, floto menys, noto com les ondades inunden la meva pell, com els braços s'estiren més enllà, la fredor  em fa sentir viu. Curiosament, he passat més fred amb el neoprè, que sense, al passar l'espigó, l'aigua, no sé el perquè, està congelada, en aquest moment, veig al fons, el castell del Montgrí, que tantes vegades he pujat esbufegant corrents, penso en això, l'aigua congelada, no és més que una pujada.
Al acabar, dinar i reunió de la comissió de nedaddictes, persones de caràcter  dispar, units per la passió de les aigües obertes, que ha estat constituït per Neda el Món, com a auditors i transmissors dels valors d'aquest projecte, un plaer, que contin amb mi per poder ajudar amb la meva petita gota d'aigua dintre de l'oceà de Neda el Món


Entrada relacionada:

06/01/11 Selina Moreno, segona posició a World Open Water Swimming Performance of the Year.

Selina Moreno, ha quedat en segona posició, la meva més sincera i efusiva felicitació, hagués estat meravellós guanyar, però el segon lloc, no està gens malament, doncs tampoc ha estat gens fàcil.
A continuació les paraules de la Selina:

Quisiera dar las gracias todas las personas que me han ayudado en los premios WOWSA, tanto los que me habéis votado, como los que habéis hecho todo lo posible por conseguir votos. Hemos conseguido 1.898 votos, el segundo puesto de 17 países, que se dice pronto y con apenas pocos medios. Cada uno de vosotros ha dado lo mejor de sí mismo en su faceta y eso me ha gratificado mucho. Si os soy sincera os diré que me hacía mucha ilusión conseguir el primer puesto, era la primera vez que un español conseguía entrar en estos premios tan prestigiosos, merecía la pena luchar…supongo que todos nos sentimos merecedores del gran premio y en eso consiste el luchar por tus sueños. Nadar la isla de Manhattan estaba dedicado a las mujeres con cáncer de mama y me hacía ilusión que este premio fuera consecución o resultado de esta gran travesía. Muchas personas que estáis pasando por esta enfermedad o tenéis familiares que lo han pasado me habéis escrito para contarme vuestras experiencias, eso me ha dado más fuerza… A veces, el camino hacia la meta te enseña valores y conoces a personas únicas… y te planteas si realmente ese era tu gran premio, el camino. Ahora sé, que la dedicación, la constancia, las buenas personas, los sueños y el trabajo bien hecho, son las herramientas que llevan hacer un buen camino. 

Les paraules del guanyador, Jamie Patrick: 
No crec que hi hagi vencedors ni vençuts quan es tracta de premis com aquests. Veig aquests premis com una celebració de la natació en aigües obertes. Aquest és un moment per honorar els èxits i les moltes direccions en el món de natació d'aigües obertes, un món que està augmentant en popularitat i diversitat. Em sento orgullós de ser una petita part d'aquesta increïble comunitat.  
Resultats votació.


Entrades relacionades:

04/01/12 MasterClass de crol


Principis bàsics del crol, aquesta és el tema de la masterclass, que ens ha impartit  Sergi Aznar de Swimfaster.
Primera part en sec, en una aula, la teoria,  posició, respiració, tècnica de braços i cames, exposició amena i entenedora.
A la que anem a la piscina a fer la pràctica, ja és complica una mica més la cosa, tot i que entenc perfectament com s'ha de fer i el perquè, em costa molt, posar-ho en moviment, ens dóna recursos per entrenar, per sort a la secció de triatló del Club Aquàtic Xaloc, tenim un molt bon entrenador de natació, en Mark Roura.
Una de les grandeses de la natació, es que sempre hi ha alguna cosa a millorar, sóc molt conscient que  em queda un camí de llarg recorregut i molta feina per endavant. Som-hi!!!

02/01/12 Carta als reis mags

Estimats Reis Mags d'Orient:
Moltes gràcies pel que m'heu dut  aquest  2011,  molts moments per recordar, il·lusions  fetes realitat i un munt de reptes per somiar despert, tot amb molt bona companyia. Per aquest 2012 us demano, un xic de tot i un poc de res:

Quilòmetres, per arribar cada dia vegada lluny. Metres, per notar l'eternitat en cada un d'ells.
Seny, per realitzar els reptes amb el cap fred. Disbauxa, per imaginar sense límits.
Pujades, que mai acabin. Baixades, d'anada i tornada.
Llàgrimes, per rentar la mirada, quan no ho vegi clar. Somriures, pels moments de patiment.
Oïda, per escoltar i aprendre dels demés. Sordesa, per no sentir el desànim.
Rectes sense fi, per posar a prova la ment. Corbes, per gaudir de cada racó.
Solitud, per conèixer una mica més el meu jo. Amics, amb qui somiar, compartir i fer realitat els projectes.

Dificultat, perquè tot plegat tingui sentit. Facilitat per sentir-me petit, petit, davant les grans aventures.
Temor, per tenir-lo present i no fer-li gaire cas. Valor, per saber que abandonar, no és una opció.
Interminables hores d'entrenament i de més entrenament. Instants que es graven a foc en el cor.
Optimisme, per saber que ho aconseguiré. Pessimisme, per estar a punt per les adversitats.

01/01/12 Primer bany de l'any 2012 a Sant Feliu de Guíxols

Impressionant, més de 160 persones cap a l'aigua, un munt de gent mirant, cada any som més els que donem la benvinguda a l'any des del mar.
Banyar-se l'1 de gener amb l'aigua a uns 14 graus, és tot un repte  per cadascuna de les persones que avui s'han superat, els que ho fan cada any i els que ho han descobert per primer cop, el dia acompanyava, un sol radiant, que ha fet més agradable l'estada a la sorra, tiren el coet i cap al mar.
És tot un espectacle, hi ha persones de tota mena i condició, hi ha qui s'ho pensa fins l'últim moment, hi ha qui ho té clar des fa temps, hi ha qui entra mica en mica, amb timidesa, hi ha qui corre cap al mar per endinsar-s'hi, amb decisió, hi ha qui xiscla per infondre valor, hi ha qui calla per escoltar-se a si mateix, hi ha qui és remulla i surt, hi ha qui neda fins a la boia en forma de Pare Noel que està a uns 30 metres i tothom, tothom gaudeix d'aquest esdeveniment simpàtic i divertit.
En Sergi, en Maxi i el que escriu, ens hem sortit de lo establert i  gràcies a la imprescindible suport de protecció civil, hem nedat una mini travessia de 800 metres per inaugurar l'any.
Article en el Diari de Girona, referent a la jornada d'avui i als orígens del primer bany de l'any a Sant Feliu de Guíxols.

Entrades relacionades:

Feliç 2012