26/12/12 Cursa Sant Esteve de Llagostera

Hi ha proves esportives que em són properes,  com la Cursa de Sant Esteve de Llagostera. Que uns quants companys  i amics del Club Aquàtic Xaloc hi vagin, són el pretext ideal per anar-hi i el millor dels al·licients. 
Amb la modesta pretensió de baixar de l'hora, disfrutar del circuit de 10 km i fer el dia 95 del repte No Puc Parar, he anat a córrer. 
Només escalfar, el dolor a la part mitja de l'esquena, em diu que al igual que fa dies, avui també m'acompanyarà. 
995 participants, des de la cua es veu una sortida molt xula, un munt de persones, cadascú amb la seva motivació, uns a fer temps, altres a compartir-ho en família;  per tots ha estat una bona manera de gaudir les festes nadalenques, tot fent esport. 
Al poc de començar, corro endavant, avançant metres, però el cap em va cap enrere, a la meva infantessa,  la cursa passa pels carrers i camins que em van veure créixer. 
El punt de sortida, el recordo com a una zona de canyes, sense cases, ni asfalt, en no res estem al passeig, on, amb molta paciència, la meva germana, em va ensenyar a anar en bicicleta, enfilem cap a la part antiga, que lluny em semblava de petit, agafem camins, on vaig descobrir la vida, només el mal d'esquena em fa tornar al present. 
El circuit passa aprop de la sortida,  on es divideixen els participants dels 5 i els dels 10 km, comença la part que més m'agrada, bàsicament camins, que fa  anys, ja eren d'aquesta manera, amb el mateix paisatge, hi ha pocs canvis, el cap tornar a marxar lluny, lluny, només alguna bassa d'aigua i fang, em fa parar atenció al camí, recordo la multitud de vegades que ho havia fet en bici, la d'ocasions que havia acabat enfangat,  amb els genolls pelats i la cadena fora. 
El mal d'esquena volia fer-me la cursa llarga, però el pensament me l'ha fet trobar deliciosament curta, em planto a l'arribada en poc menys d'una hora, 58'02", segons el meu crono. 

2 comentaris :

M.Teresa Verdalet ha dit...

Moltes gràcies!!!

Ultraquim ha dit...

Gràcies a tu!!!