23/12/12 Vostè preguntarà per què correm de Marciano Durán

Marciano Durán, en motiu de l'arribada a 1.000.000 visites, del poema “Esos locos que corren”, ens obsequia amb aquest altre, senzillament genial.

VOSTÈ PREGUNTARÀ PER QUÈ CORREM
(a Mario Benedetti ... un fenomen que mai va córrer una cursa)

Si el fred ens perfora fins als ossos
i el sol va cremant els nostres plans.
Si el vent ens torna cap al principi
i el desànim amaga els finals ...

... vostè preguntarà per què correm.

Si cada pujada costa fins l'ofec
i en el pendent està la caiguda.
Si els aires ja no són els del començament
i la ruta és una successió de pujadetes ...

... vostè preguntarà per què correm.

Si l'aire disminueix fins a l'asfíxia
i respirar es torna un desafiament.
Si la set resseca els camins
i ens assalten els freds i refredats ...

... vostè preguntarà per què correm.

Correm perquè el pas no és prou
i no és prou el cant ni el riure.
Correm pels savis que estranyats
veuen passar als bojos amb la seva pressa.

Correm en un món molt sensat
regit pel típic seny.
Correm cada boig reclamant,
el dret al parèntesi que cura.

El dret irrenunciable a la bogeria!

Vostè ... Insisteix un cop més a preguntar?

Correm, senyor ... tingui-ho clar,
perquè no ens van ensenyar a volar.

Web de l'autor: Marciano Durán  Text original

Entrada relacionada: