25/11/12 Retrobant la mar, nedant a pell

Com trobava a faltar la calidesa de la fredor de la mar.
És contradictori, tot el dia abrigat per no agafar fred i a la que em recupero de l'ensopegada, que no m'ha deixat nedar durant més quaranta dies, ja estic al mar, que es troba lleugerament per sota dels 16 graus i a pell.
Com m'agrada sentir la fredor de l'aigua mentre nedo, fa que assaboreixi cada braçada, noto cada batuda de peus, la natació es torna més intensa, la pell es torna més tibant, sento el lliscament de l'aigua en el meu cos, els sentits s'aguditzen, per contra les extremitats perden més ràpidament la sensibilitat, costa més raonar i els riscos d'hipotèrmia s'accentuen.
Per la meva experiència durant l'hivern passat nedant a pell, sé que cal anar poc a poc, adaptant en cos, cada vegada una mica més, amb la seguretat passiva que dóna dur una boia enganxada al turmell, per millorar visibilitat i tenir un punt de recolzament en cas d'emergència i amb la seguretat activa de nedar prop de platja per poder sortir al minin problema, a més de no subestimar les meves possibilitats, ni habilitats.
Tinc la sort de no haver de demostrar res a ningú, vull nedar a pell tant com em sigui possible,  perquè m'agrada, em fa sentir en llibertat i en comunió amb la mar, però no tinc cap problema, ni inconvenient, en posar-me el neoprè sempre que calgui o ho cregui oportú, perquè nedar no és més que una diversió i així ha de seguir siguen, no una obsessió.