13/11/12 Guia d'ultrafons. 6.- Petits detalls

Anar en equip, és molt bonic i complexe alhora, passar moltes hores junts, fa que ens podem conèixer bé, surt a relluir el millor i el pitjor de cadascú. Molts dels problemes són de comunicació, però amb voluntat per les parts tot s'arregla, el pitjor són els problemes per no parlar, per pensar que el/s altre/s ja ho entendran o per donar coses per suposat. 
Anar sol. Personalment, cada dia m'agrada més, em permet viure la prova amb molta intensitat, enforteix més, és molt enriquidor poder anar una estona amb l'un, una estona amb l'altre i gran part del recorregut tot sol. Alhora és molt dur, cal tenir-ho clar.
Avituallaments / punts de control. S'ha de parar, reposar líquid i menjar si s'escau, sense encantar-nos, 5 minuts de més en una cursa que hi ha 10 controls, ja és prop d'1 hora de més, això no vol dir que no podem saludar i fer uns riures amb els voluntaris.
Caminar. En el meu cas, part d'una prova de llarga distància camino, cal saber caminar ràpid, per no desfer part del camí fet i començar a fer-ho abans d'estar esgotat, per poder anar a bon ritme. 
Informació. És imprescindible saber on ens posem, per sort en les webs de les curses, acostuma a haver-hi tots els detalls i en cas de dubte, hi ha la manera de contacte amb l'organització que, habitualment, donen resposta a les nostres inquietuds. Mirar la previsió del temps al detall, per decidir quin material dur. Si és un repte dels que es munto un mateix, cal reunir el màxim de dades i comprovar-ne els detalls sobre el terreny, dies abans.
Informació externa. Durant la cursa, de vegades, hi ha voluntaris i col·laboradors, que donen informació errònea, sense cap malicia, sinó simplement perquè tenen la percepció d'haver-ho fet amb cotxe, perquè amb la millor voluntat del món, creuen que és millor dir que queden 10 km, quan en realitat en queden 17. Per evitar aquest petits inconvenients, és tant senzill com dur imprès el perfil de la cursa, tenir apuntat la distància d'avituallament a avituallament.

2 comentaris :

Anònim ha dit...

EL "NO PUC PARAR" del meu amic ULTRAQUIM:
Moltes vegades alucinem de reptes espectaculars que venen grans firmes comercials amb molts recursos econòmics, com pot ser el salt estratosfèric d'un desconegut i en canvi potser no valorem amb la importància que és mereix el repte d'un amic que tenim al costat de casa.
Aquests dies jò he estat fotut d'un "gripasso" i pensaba moltíssim en l'Ultraquim, doncs poca broma que 10Kms són només 10Kms si els tenim que còrrer o caminar... però còrrer o caminar 10Kms cada dia durant 100 dies son "Palabras Mayores"...dies de fred, solitud, esgotament físic o psiquic, malatia, ensopegades,dolors musculars, compromisos familiars,desprès o abans d'anar a treballar, tirar endavant el repte te molt mèrit!cada dia 10Kms durant 100 dies... UUff !! i a més registrar cada dia el recorregut per poder-ho demostrar a algún desconfiat.. tot això no és fàcil.
Algú vol provar-ho??
Coincideixo amb un dels lemes de l'Ultraquim, "Treure sempre la part positiva de les circumstàncies" i aquest NO PUC PARAR el portarà al camí de creixement personal, anècdotes, experiències i coneixences de gent i entorns.
Només dir-te que ENDAVANT !! espero de tot cor que aconsegueixis el teu repte, ara ja has passat de l'etapa 50 i toca descomptar.
Ets molt gran tío !!

Ultraquim ha dit...

Moltes gràcies, el teu suport farà que vagi endavant, sempre endavant!