Segueix-me a Instagram! Segueix-me a Facebook! Segueix-me a Twitter!

23/10/12 NO PUC PARAR Primer mes

Ja fa un mes, des que el 23 de setembre comences amb aquest repte, el No Puc Parar, que consisteix en fer 10 km a peu durant 100 dies consecutius.
Duc 30 dies dels 100 que he de fer en total, al vespre faré la jornada 31, he fet la part fàcil, en els inicis de qualsevol repte, és quan hi ha la motivació dalt de tot, la climatologia ha estat força bona, temperatures agradables, quatre dies de pluja amb només una remullada inesperada.
L'ensopegada del dia nou d'octubre, va ser un ensurt, un cop comprovada la no perillositat de continuar amb el repte, el diagnòstic és  contusió a la paret toràcica, he hagut de fer reajustaments, havia planificat diferents situacions, amb diferents circuits, els dies posteriors he fet servir el recorregut previst en cas de situacions com aquesta, pista de terra, ferm regular, lloc tranquil i  sense desnivell.
Passat els primers dies, vist que la lesió li queden setmanes i algun mes, he fet reajustaments, de córrer res, a caminar, circuits més planers, amb desnivell, però amb ferm regular, per no fer cap mala posició al caminar i perjudicar la recuperació.
L'únic inconvenient és el factor temps que tardo en realitzar-ho, no és el mateix fer-ho corrent que en un moment donat ho puc enllestir en poc més d'una hora,  que caminant que en fan falta prop de dues, més l'estona de canviar-me, agafar el material, l'aproximació al recorregut, si s'escau, la tornada, desar material i passar per la dutxa, que al final entre naps i cols no està baixant de les dues hores i mitja, fa una mica més complicat de trobar el moment.
Degut a la lesió, no només no puc córrer, tampoc nedar, ni anar en caiac, ni fer bicicleta, tot i que si a l'estàtica del gimnàs.
Ara vindran dies difícils  canvi d'hora, arribada de la fred, pluges, vent, el no poder-ho combinar amb d'altres modalitats esportives ho fa una mica monòton, per sort, tot plegat no és cap imprevist, sinó que ho tinc molt present des del dia que vaig decidir afrontar aquesta aventura.
Moltes gràcies a tots els que m'esteu donant  suport, els vostres ànims són el millor antídot al verí de la mandra i de la desmotivació. 

Tots els escrits relacionats i seguiment del repte a: NO PUC PARAR

Comentaris

  1. Ànims! Se que tu pots arribar al final del repte!!!

    ResponElimina
  2. Moltes gràcies pels ànims i per fer-me confiança!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Moltes gràcies per comentar!