13/10/12 Radikal MarBrava 1.5. Crònica i fotos


La Radikal 7.0, no ha pogut ser, he fet el canvi a la 1.5, degut a la caiguda de fa uns dies, per no perjudicar la recuperació faig la curta i amb neoprè, tot i que el mar està a 20 graus.
Hi ha qui pensa que la festa, d'una travessia està  dins de l'aigua, per mi, a l'aigua hi ha el premi d'hores interminables d'entrenament a la piscina, la festa és abans i després amb els membres de la meva família d'aigua, que s'amplia constantment i els membres d'aquesta família, si d'una cosa som experts, és en divertir-nos.
La sortida dels amics en la 7.0, és espectacular, no havia vist mai una sortida amb tants nedadors des de fora, a la platja, normalment estic pel mig, és emocionant, veure com entre l'escuma blanca, surten tot de braços negres, amb un ritme desacompassat.
Aprofito les hores que falten per la meva sortida, per  caminar i completar el dia 21 del repte, no puc parar, passo per la línia d'arribada, és curiós, el diferent que es veu, quan encara no has nedat.
S'acosta el meu moment de la veritat, ritual amb calma, fins que comença la travessia, em quedo al darrere per no rebre cap cop, hi ha una mica de dolor al fer braçada amb el braç dret, m'adono que si respiro a l'esquerra fa mal, només ho faré cap a la dreta, mirar endavant em costa, tinc tendència a obrir-me a la dreta, ho compenso, la distància és curta, 1.500 metres, però se m'està fent eterna, em concentro en gaudir del mar, peixos, roques, posidònia i sentir com em desplaço en l'aigua.
Em salto l'avituallament, si paro, segur que ho deixo, en res tinc l'arc d'arribada a la vista, ostres quines ganes, no arriba mai, sembla que s'allunyi, a la fi, si! deixo de nedar i estic de peu, el caliu dels amics, són la millor manera d'oblidar les penes i disfrutar de la festa que ha estat aquesta travessia.
Crònica més tècnica publicada a: Triatletas en Red

Entrada relacionada: