06/10/12 Marnaton Sitges - Port Ginesta

10 km nedant donen per molt, per saludar als amics abans de la travessia, per estar nerviós al posar-me el neoprè i fer el ritual d'escalfament, per agafar el ritme en els primeres metres del recorregut, en que penso, però qui em mana posar-me en aquests fregats, que 10 km nedant, són molts.
A la que passen els primers 30 minuts, tot canvia de color, la pel·lícula deixa de ser en blanc i negre, començo a gaudir de la travessia, el sol s'alça majestuós, noto el meu lliscar, la dolçor del gust a sal, el so ensordidor de cada braçada i el silenci de l'aigua, em fan de banda sonora. Al respirar cap a la dreta hi ha l'immensitat del mar i al fer-ho  a l'esquerra el massís del Garraf fa de decorat.
Hi ha meduses,  les que semblen un ou ferrat, la Cotylorhiza Tuberculata, que fa picades molt lleus, només em preocupa que no em toquin els peus, perquè no em perjudiqui en el repte No Puc Parar, al haver-hi un dia ben clar, les puc veure amb claredat, inclús gaudeixo de la seva bellesa, aquest tipus de medusa, té petits peixets al seu voltant, fa un moviment que encisa.
Avanço metres, vaig una mica amb por per no haver entrenat massa la natació en les últimes setmanes, confio en arribar, la meitat del recorregut és còmode, saludo els amics caiaquistes del Kayak Guíxols, que fan de suport, una mica més endavant de la meitat del trajecte, s'aixeca mar de fons amb corrent en contra és curiós, sento com baixo velocitat, però em creixo amb força, a partir dels 7.000 metres, decideixo apretar el ritme, tinc un plus de seguretat en mi mateix.
Em sento extraordinariament bé, en els últims 3.000 metres, on pensava que patiria, els gaudeixo com els primers o més, a la que passo per sota l'arc d'arribada, sóc conscient que no he fet un gran resultat, però si que ho he donat tot i m'he divertit, em sento molt satisfet i realment cansat, cansat.

Crònica més tècnica publicada a Triatletas en Red