20/09/12 En caiac per la Costa Brava II

Surto a mig matí amb poc vent i mar de fons, durant la primera meitat del dia la tramuntana puja i les onades es fan més grans, navego resseguint la costa, voldria entrar en alguna cova, però les condicions de la mar ho desaconsellen.

Navego pausadament a ritme de comtenplació, gaudint de nou d'una costa que més molt familiar, poc abans d'arribar a Tossa, paro a nedar una mica. L'he vist en mil i una ocasions, però el castell de Tossa, sempre em deixa amb la boca oberta, vaig fent camí fins arribar a Lloret, on paro a dinar sota la  casa-castell, són les 16:30 de la tarda, en menys de 2 hores  estic a Blanes.

Mentre dino, tinc una sorpresa desagradable, el mòbil ha deixat de respirar, penso que cap problema, he mirat la predicció del temps, és bona, si tinc qualsevol problema, estic aprop de casa i en terreny conegut, dormiré en un raconet tranquil, a més abans de la telefonia mòbil, les aventures és feien igualment, desfer el camí, em faria arribar pràcticament de nit , un cop m'he convençut de seguir endavant, intento pensar una mica més enllà, en la meva gent, els que saben que estic navegant sol al mar, els que estan acostumats a que no respongui una trucada, fins al cap d'unes hores, ja sigui perquè estic navegant o nedant al mig del mar o esbufegant mentre pedalo pujada amunt o corro muntanya avall. 
Una cosa són unes hores, però si algú truca en aquest moment, en passaran més de 24 i a més amb el telefon apagat, que a nivell particular assumeixi patiments físics i mentals, és cosa meva, fer patir algú emocionalment, és un preu que no penso fer pagar a ningú, decideixo girar cua.

Només quedaven uns 8 km per arribar al destí, ara toca fer-ne 20 per desfer el navegat, en comptes de 28, seran uns 40 km els que faré en total. La tornada s'entrevessa una mica, vaig a bon ritme, només una parada a berenar i estirar les cames, vaig en línia recta, noto el cansament acumulat i els prop 20 kg de material que porto, fan tenir més calat al caiac i costa més energia impulsar-lo, navego amb el sol a l'esquena que es va amagant, la Punta de Garbí, està més agitada del que els meus braços voldrien, arribo a Sant Feliu, que em rep amb els llums encesos, hi ha visibilitat, però comença a fosquejar.

Com a bona aventura, res a sortit com esperava, la dono per acabada, perquè seguir navegant un dia més, després de l'esforç extra, podria ser sinònim de sobre càrrega o lesió, he gaudit molt de cada palada i he aprés molt de la mar.

Àlbum de fotos

Entrades relacionades:
Propera aventura 17-21/09/12 Costa Brava en Caiac
17-19/09/12 En caiac per la Costa Brava I