15/09/12 Marnaton Cap de Creus

El nostre ball s'ha fet esperar, primer ahir el van retardar dues hores i avui 30 minuts més, estava impacient per ballar amb tu i tu, la meva mar estimada, no paraves de fer tombarelles amb la tramuntana, els gelós m'han posseït.
Durant l'espera, converses amb un munt d'amics i familiars d'aigua, que com jo, demanaven que sones la nostra cançó. Et mirava de reüll, mentre assentat, pensava en tot el que ens divertiríem junts, dels secrets que m'explicaries a cau d'orella, de tot el que m'ensenyaries.
Amb impaciència mal dissimulada, ja estava a l'aigua, en la teva fredor, sentia la calidesa del teu amor salat, he esperat, fins que per fi ha arribat el moment tant desitjat, he escoltat la melodia que ha donat inici a la Marnaton.
Les aigües estaven transparents, al costat anàvem deixant l'impressionant Cap de Creus per enfilar cap a Cadaqués. En el teu interior, tranquil·litat absoluta, he gaudit d'un banc de milers de peixos, durant centenars de metres, peixos de totes mides i colors,  en totes les alçades, part d'ells no es movien, es deixaven gronxar per la corrent, a fora nosaltres, en una dansa d'onades i braçades, prou suau per jugar i prou fort perquè fos divertit. Han estat minuts, d'aquells que es graven a foc en la memòria, instants en que es gaudeix  cada segon, moments en que pararia el temps, per fer-lo etern.
En aquesta ocasió, no he nedat a pell, però t'he sentit dins meu, la sal m'omple la sang i em fa bategar amb força, al veure la postal de Cadaqués, des de l'aigua, he tingut un sentiment contradictori, moltes ganes d'avançar per retrobar-me amb els amics a la platja i moltes ganes d'anar ben a poc a poc, per no perdrem l'espectacle de les vistes que tenia al davant i a sota, en unes aigües plenes de posidònia i de vida, de poc calat, amb la sensació de veure el fons marí a vista de peix.
Han estat 6.500 metres de gaudir, de sentir, per després compartir-ho amb els amics, els que travessa a travessa ens anem trobant, des de fa molt o des de fa poc, per la mar el meu temps, no és més que un sospir, per mi el seu sospir dóna sentit al meu temps. 
Fins ben aviat mar.
Crònica tècnica publicada a: Triatletas en Red