15/09/12 Marnaton Cap de Creus

El nostre ball s'ha fet esperar, primer ahir el van retardar dues hores i avui 30 minuts més, estava impacient per ballar amb tu i tu, la meva mar estimada, no paraves de fer tombarelles amb la tramuntana, els gelós m'han posseït.

Durant l'espera, converses amb un munt d'amics i familiars d'aigua, que com jo, demanaven que sones la nostra cançó. Et mirava de reüll, mentre assentat, pensava en tot el que ens divertiríem junts, dels secrets que m'explicaries a cau d'orella, de tot el que m'ensenyaries.

Amb impaciència mal dissimulada, ja estava a l'aigua, en la teva fredor, sentia la calidesa del teu amor salat, he esperat, fins que per fi ha arribat el moment tant desitjat, he escoltat la melodia que ha donat inici a la Marnaton.

Les aigües estaven transparents, al costat anàvem deixant l'impressionant Cap de Creus per enfilar cap a Cadaqués. En el teu interior, tranquil·litat absoluta, he gaudit d'un banc de milers de peixos, durant centenars de metres, peixos de totes mides i colors,  en totes les alçades, part d'ells no es movien, es deixaven gronxar per la corrent, a fora nosaltres, en una dansa d'onades i braçades, prou suau per jugar i prou fort perquè fos divertit. Han estat minuts, d'aquells que es graven a foc en la memòria, instants en que es gaudeix  cada segon, moments en que pararia el temps, per fer-lo etern.

En aquesta ocasió, no he nedat a pell, però t'he sentit dins meu, la sal m'omple la sang i em fa bategar amb força, al veure la postal de Cadaqués, des de l'aigua, he tingut un sentiment contradictori, moltes ganes d'avançar per retrobar-me amb els amics a la platja i moltes ganes d'anar ben a poc a poc, per no perdrem l'espectacle de les vistes que tenia al davant i a sota, en unes aigües plenes de posidònia i de vida, de poc calat, amb la sensació de veure el fons marí a vista de peix.

Han estat 6.500 metres de gaudir, de sentir, per després compartir-ho amb els amics, els que travessa a travessa ens anem trobant, des de fa molt o des de fa poc, per la mar el meu temps, no és més que un sospir, per mi el seu sospir dóna sentit al meu temps. 

Fins ben aviat mar.