01/09/12 Família d'aigua

Hi ha ocasions en que la mar ens diu que no, que no ens deixa fer la travessia llarga que teníem en ment, ens ho repeteix un i altre cop, mentre crida ben fort, fins que el vent aixeca grans onades.

Tot i això, podem nedar uns 2.000 metres a dins la badia de Cala Montgó, bé, nedar i més coses, compartir riures dins l'aigua, visitar la llar dels peixos, mentre estan a la seva casa de posidònia, fer coreografies aquàtiques, cantar el per molts anys a la Sònia, que ens ha brindat una gran oportunitat per trobar-nos i gaudir tots junts, no ha pogut venir tothom, però  han estat presents.

Fa tres anys em vaig immiscuir en el meravellós món de les aigües obertes, mica en mica, hi he anat fent arrels, persones molt diferents en el nostre dia a dia, però units pel mar, uns nedem com tortugues, d'altres són autèntics peixos, uns sempre amb neoprè, d'altres sense sempre que podem, a vegades ens veiem només a la sortida i l'arribada, però mentre estem nedant, estem connectats, els uns amb els altres i amb el nostre jo.

Potser és la màgia de la sal o perquè compartim una passió o la força de les ones o la visió del fons marí, que tant ens encisa o potser és que parlem el mateix idioma o pel testimoni mut de la costa o perquè l'aigua ens flueix per dins i alhora per fora. Sigui pel motiu que sigui, amics que fa tres anys o menys eren autèntics desconeguts, ara formen part de la meva vida, una part de la que no puc prescindir,  són la meva família d'aigua.