28/08/12 Volta del Serrà. Crònica de Joan Cutrina

Compartir els reptes amb els amics, és el que hi dóna sentit,  fer la Volta del Serrà d'enguany amb en Joan Cutrina, ha estat una autentica satisfacció i molta diversió, a continuació podeu llegir el seu punt de vista de la prova:
I VAREM RECOLLIR ELS PREMIS SENSE PUJAR AL PODI
De bon matí a les 5,45h comença la meva participació a la 12 Volta al Serrà.
Al cel d’estels brillants a l’aparcament de “La Peçallarga” és com sempre espaterrant! un espectacle de la natura fins i tot el venc com una activitat de Turisme Rural. Si la gent arriba al vespre i em demana que podem fer? Jo els contesto.. només aixequeu el cap i mireu el cel.
Surto d’hora perquè arribar just m’estressa moltíssim i aquesta cursa és nova per mi. Com sempre amb els nervis a flor de pell i la meva cantimplora d’aigua fresca que m’encruspeixo durant la jornada. A la carretera gairebé no em trobo a ningú escolto música xula i em relaxo.
Arribo a St. Feliu molt d´hora i puc aparcar “gratis” en una bossa d’aparcament que encara no està pintada de color blau, fa fred, però em trec el folre polar que porto posat des d'Ogassa, perquè vaig a nedar i esclar no s’enten massa.. Tot està a mig muntar la cursa, les parades al carrer, els bars… em costa trobar un racó per fer un mini de pernil salat i un cafè amb llet, però al final ho aconsegueixo, fins i tot repasso la premsa del dia... i em pregunto qui guanyarà el Pedrosa o el Lorenzo?.
El temps passa volant i m’arribo a la sortida de la cursa on de lluny ja veig al meu company Ultraquim amb la seva gorra, rodejat d’amics de l’organització, trobem amics en comú i em presenta gent nova, penso anirem bé, aquí i tenim bo , però fem cua com tothom i ens toca un dels caiacs de 2 places que ens ajudaran a fer la travessa més interessant.
L’Ultraquim marxa amb els caiaquistes, doncs hem decidit que els primers metres els nedo jo i em toca travessar el  Freu. En entrar en aquella zona és una passada el que sento, disfruto moltíssim de l ‘espectacle subaquàtic que em brinda el mar, es fa curt i no se on mirar.
Després metres i més metres canvis de nedar a palejar, plàtan salat a l’aigua de "mer", aigua de Ogassa ( que porta molt ferro) barrejada amb l’aigua de Sant Feliu, alguna delicatessen de Xocolata i milers de tons blaus amb les entrades de llum, bancs de peixos...
Equips rivals-amics que la fem petar, somriures de complicitat mentre el que està al’aigua mira de nedar més i més ràpid… Bombolles que pugen d’allà sota de submarinistes que no es deixen veure, la quilla del caiac i la silueta de lUltraquim remant, avituallant-se, posant ordre i corretgin la meva mala orientació dins l’aigua.
Més d’una broma entre pallissa i pallissa, la mar compinxada amb la tramuntana ens ajuda a divertir-nos amb unes remenades a la tornada i ara li toca a l’Ultraquim passar el  Freu, però sap que és un regal i s’ho manega perquè el torni apassar jo , torno a al.lucinar , a canvi l’arribada al seu poble, amb la seva gent. Què li ronda pel cap? penso mentre el veig braçada a braçada acostant-se al final de la nostra cursa del dia d’avui. 
Miro embadalit Sant Feliu de Guíxols i em sento afortunat de creuar l’arc d’arribada amb l’Ultraquim, cridòries i aplaudiments… els dos carregats de premis que ens han repartit al llarg de la “7ª VOLTA al SERRÀ” i que acabaran a la tarda en un aparcament d’una gran àrea comercial, amb unes abraçades. Si puc l’any vinent i torno doncs de ben segur hi hauran premis per tots com aquest any.

Entrades relacionades: