23/08/12 NO PUC PARAR. Presentació.

Córrer i/o caminar 10 km al dia, durant 100 dies consecutius, així de fàcil d'explicar.
Algú pot pensar que podria fer 100 km X 10 dies, ja que m'agrada l'ultrafons, però aquest no és un repte de llarga distància, és un repte de continuïtat, de perseverança, de tossuderia, de deixar a la mandra asseguda en el sofà, de robar hores a la son, de trobar cada dia, una estona, en el meu cas, entre 1 i 2 hores, segons corri i/o camini.
En una lectura ràpida del repte, pot semblar fàcil, molta gent ho fa casi cada dia, el córrer una horeta, la gràcia és que no serà casi, serà cada dia! encara que faci fred o calor, estigui cansat, m'aixequi aviat pel matí o vagi a dormir tard, estigui refredat o estigui desanimat, hi hagi imprevistos o vagi tot rodat.
No només faré això durant 100 dies, no deixaré els meus entrenaments a la piscina, ni les sortides de bici, ni les travessies, ni de fer algun triatló, ni de navegar amb el caiac, ni tan sols les curses de llarga distància, tampoc deixaré d'estar 12 hores fora de casa per temes laborals, de dilluns a divendres, almenys això espero.
Ho faré corrent i/o caminant, perquè sóc conscient de les meves limitacions físiques, que el meu cos, necessita dies de més tranquil·litat, perquè no vull una lesió.
És el meu particular homenatge, a les persones que lluiten amb constància, contra l'incomprensió de la societat, és la meva manera de recolzar els herois quotidians, que passen inadvertits als ulls de casi tothom, als que tenen problemes, als marginats, als rebutjats o als exclosos pel motiu que sigui, perquè hi ha una cosa que no he entès mai, com algú es pot considerar millor que una altre persona, si tots, tots, busquem el mateix per diferents camins, la felicitat.
Hi haurà una pàgina al bloc, on fer el seguiment del repte, amb un petit comentari del dia, track i escrits relacionats.

Tots els escrits relacionats i seguiment del repte a: NO PUC PARAR

2 comentaris :

Anònim ha dit...

Molts ànims i molta força per aquesta nova aventura!!
Ultra, un cop més, fusionant esport i filosofia fipantròpica...
Què gran que ets!!!
Una abraçada.
Jorge

Ultraquim ha dit...

Moltes gràcies Jorge, sempre intentant anar més allà, una mica més lluny, fent que quedi enrere fins i tot un mateix, direcció:
endavant, sempre endavant!!!