08/08/12 Créixer

Hi ha un instant en que tot canvia, per començar a créixer, no en alçada, ni en edat, sinó a nivell interior, no saps quan, ni a on, ni el motiu que fa que passi tot plegat. El meu moment va ser un mati de divendres d'agost, concretament el 08/08/03, avui fa 9 anys.
Em vaig llevar amb la mandra del descans de l'estiu, aquella que no vol deixar el llit, però la calor casi t'hi obliga. Se'm va ocórrer anar a la platja, a una caleta, de les que no tenen casi sorra, de les que són pedrots grans, que et pots estirar del tot en només un, de les que conserven la riquesa del fons marí i tenen l'essència de la Costa Brava.
Al entrar al mar, per primer vegada sense banyador, a més d'alliberar el cos i gaudir de les sensacions de l'aigua salada, em va servir per expandir la ment.
Al sortir de l'aigua,  vaig prendre una de les decisions més encertades de la meva vida, canviar tot el que no m'agradava de mi, pas a pas, sense deixar de ser jo, només volen créixer com a persona, actuar d'acord amb la meva manera de pensar, assumir els meus errors com a tal, no donar voltes innecesaries a les coses, gaudir el moment, no viure en la nostàlgia, ni en l'esperança eterna, instal·lar els meus pensaments en positiu, saber gaudir de la soledat al igual que de la companyia,  escoltar a les persones que m'estimo, ser sord quan cal, admetre els meus defectes, per poder aprendre, desaprendre les veritats absolutes que ens imposen, fer el que realment m'omple i deixar-me endur per les meves passions, les que conec i les que vaig descobrint.
 
Tot plegat no és fa d'avui per demà, és un llarg procés en el temps, amb planificació i constància, que del tot no s'acaba mai, a dia d'avui, puc dir que estic a gust amb qui i com sóc, això no vol dir que no tingui un munt de defectes, ni que no hi hagi dies dolents, ni que a estones sigui un  rondinaire que res li està bé, ni que no prengui decisions equivocades, ni que deixi de ser un trasto, vol dir que que intento ser el màxim de sincer amb mi, per coneixem, per saber cap on vull anar i de quina manera d'arribar-hi.

2 comentaris :

Pere PeterPan ha dit...

.....I QUE NO PARIS DE CEIXER QUIM!!

Ultraquim ha dit...

Moltes gràcies Pere, som-hi doncs que ens espera un llarg camí, en que creixarem fins aprende a mirar la vida, amb l'il·lusió d'un infant.