25/07/12 Bicicleta de carretera

El que al principi semblava una relació impossible, s'ha acabat convertint en una veritable historia d'amor. 
Sentir el lliscar incansable de l'asfalt sota les rodes, com el paisatge canvia a cada moment, com les pujades que sembla que mai acaben, al final no són més que una part de la diversió, notar com cada dia, les baixades van una miqueta millor, com apreto les dents en alguna recta, com el vent és un company de viatge, que sempre ve en el moment més inoportú i sempre de cara, només canvia de direcció quan faig el camí de tornada, per tornar-lo a tenir de cara. 
És realment hipnòtic, perquè estàs concentrat en el tram que toca afrontar, amb el cor disparat de pulsacions i alhora ets lluny de tot i de tothom, només importa la propera pedalada, la següent corba, és el moment en que bicicleta i jo, som un. 
Si que té una part negativa, que com més quilòmetres faig a ritme de pedal, més en vull fer, la majoria de vegades que surto a fer una tiradeta curta, acabo fent un xic més del que tenia planificat. Hi ha qui ho troba perillós, el risc zero no existeix en res, amb precaució i una mica de seny, es pot gaudir un munt de la bicicleta de carretera, buscant les zones menys transitades i evitant riscos innecessaris. 
Em queda moltíssim per aprendre, molts quilòmetres per pedalar, molts ports de muntanya per descobrir, moltes carreteres per gaudir.