13/07/12 Isostar Desert Marathon. Pròleg

És difícil mantenir el cap fred, abans d'una prova com aquesta. Tinc molta il·lusió en fer aquesta cursa, m'atrauen les condicions climàtiques extremes de calor i de fred. De fred puc dir que he estat caminant a -7ºC, que se'm va congelar l'aigua de la camelbak, que he nedat a pell a 13,5ºC, tot i que m'agradaria baixar encara més el termòmetre, de calor espero poder explicar d'aquí uns dies l'aventura que en breu començarà. 
La distància la conec, en terreny planer també, amb el cop de calor som vells amics, la deshidratació em va saludar fa un parell de mesos, he entrenat amb calor, tinc l'estrategia clara, he intentat aclimatar al màxim, dintre les meves possibilitats, ara només queda acabar de preparar tot el material, anar-hi i esperar amb impaciència i mil dubtes, el moment de la sortida. 
Aquest moment en que totes les respostes del món no importen, en que les preguntes deixen d'existir, en que els motius donen igual, en que el cor batega amb més intensitat, en que la mirada és perdrà en l'horitzó per mirar de veure el proper pas, en que les cos es surt de si mateix, en que hi ha un nus a la gola i en el cap només hi ha un pensament, aconseguir-ho. 
Gràcies pels ànims, que m'heu donat, quan el cos no pugui més, el vostre recolzament farà bategar el cor, per anar endavant, sempre endavant!!! 

Entrades relacionades:

2 comentaris :

lluis ha dit...

moltissima sort!!!!! espero la crònica amb cqandeletes jejejeje!!!!
molta força

Ultraquim ha dit...

Moltes gràcies pels ànims. Em posso a escriure la crònica doncs.