24/06/12 Entrenament/aclimatació Isostar Desert Marathon
Primer entrenament específic per l'Isostar Desert Marathon, no per quilometratge, només han estat 20 km, sinó per anar a buscar les sensacions de calor que m'hi puc trobar. El tram triat, és el del carril bici que va des de Llagostera a Sant Feliu de Guíxols, perquè és pista, com el que em trobaré als Monegros. Sortida a les 14:30, per trobar una mica de calor, tot i que no ha estat molt alta, ha arribat a 30ºC, humitat del 30 al 35%, amb una mica de vent, que refrescava l'ambient de 10 a 18 km/h, quant més m'apropava a la costa, més bufava.
Tenia la voluntat de caminar més que no pas de córrer, fa una setmana que he fet l'Ultra Trail Emmona i no és qüestió de forçar, en els trams d'asfalt tenia intenció ferma de caminar per guardar les articulacions; la primera part fins arribar al carril bici, era asfaltat, així que mentre caminava i pensava en si córrer gaire estona o no, ha passat una d'aquelles coses curioses, que cadascú li troba un significat segons interessa, m'he creuat amb un home que corria, el conec de vista, no hi he parlat mai, però fins on pot recular la meva memòria, sempre l'he vist corrent, amb pluja, vent, fred o calor. Així que començo a córrer, trotant suau, un ritme que no només permet parlar, sinó fins i tot cantar.
El camí és plàcid, poc transitat a aquesta hora, vaig corrent, casi tota l'estona, ritme anar fent, han estat 2h43', amb parada inclosa a comprar beguda isotònica a la meitat del camí, acabo amb ganes de més, no ha fet molta calor, en comparació amb el que em trobaré d'aquí tres setmanes, però ha estat un pas més per afrontar un repte, un pas que he gaudit en si mateix, que és del que es tracta.
Entrades relacionades:
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Moltes gràcies per comentar!