31/05/12 Kilian Jornet té un nou repte: Summits of my life (cims de la meva vida)


M'agrada la filosofia de Kilian Jornet, a més de ser un dels millors esquiadors i corredors de muntanya del món, sinó és el millor, encara la vida buscant el més difícil, en  harmonia amb la natura, per cadascú aquest més difícil és diferent per ell consistirà en  buscar el rècord en pujar i baixar sis  muntanyes repartides arreu del món.
La primera, el Montblanc, que intentarà escalar així que les condicions meteorològiques li permetin. Serà l'única d'aquest any 2012. El 2013 apostarà pels cims més importants d'Europa. Començant per l'Elbrus (Rússia). Després el Cervino, i per últim batre el rècord en la ruta Chamonix-Mont Blanc-Chamonix. Un any després, Kilian Jornet creuarà l'atlàntic per superar els dos cims més alts d'Amèrica (l'Aconcagua, a l'Amèrica del Sud, i el McKinley a Alaska). Per últim, el 2015, tan sols tindrà el repte de l'Everest.
Tot i que hi ha un abisme, entre el meu nivell i el seu, entre els seus reptes i els meus, em sento identificat pel que busca, pel que hi troba, que no és més que sentir el bategar de la vida.
Més informació en el noticia publicada al Diari Ara

3 comentaris :

ramontxu ha dit...

Quan veig aquests videos em fa l'efecte que hi ha massa tonteria, molta filosofia de tot a 100 (es calr, tant grimpar no deixa temps per llegir filosofia de veritat) i molt poca humilitat. Perquè declarar la humilitat pròpia, és una forma de la més abjecta vanitat.
I tot plegat cercant el propi límit al límit d'acabar amb la teva salut, com si la forma de trobar la joia de viure sigui jugar continuament amb l'única cosa que de veritat tens, que és la teva pròpia vida. En contrast amb la serenor, el moviment continu, el risc continu. I a sobre amb aquest to d'humil superioritat.

Perdona la invasió, no espero resposta ni que m'ho publiquis si no vols. Pero estic mig ficat en aquest món- natació en aigües obertes- i escolto i llegeixo discursos semblants a aquest cada dos per tres i el video sectari aquest m'ha fet saltar.

ramontxu ha dit...

Disculpa,
Per si no ha quedat clar, no parlava de tu. Ho dic per tota aquesta de nous messies que dia sí, dia també, van apareixent pels mitjans. S'està impossant aquest tipus de discurs, que sota aquesta capa de trascendència, està ple de banalitat. O així m'ho sembla.

Apa, una abraçada.

Ultraquim ha dit...

I tant que publico el teu comentari, en aquest bloc no hi ha censura, sempre que s'opini amb correcció, com molt bé fas tu. Raó no et falta, cada dia es fa més tot cara a la galeria, tot és mediàtic i per vendre, dit això, dintre aquest univers, en Kilian em sembla dels més qüarents, només és la mev opinió.
Ens veiem al mar. Una abraçada.