06/05/12 Trailwalker 2012. Crònica d'un dels més de 400 voluntaris
Fer de voluntari en un acte esportiu, si a més és de llarga distància, és un gran luxe, perquè reps molt més del que dónes. Per això, vaig decidir fer-ho en el torn la nocturn de 1 a 7 de la matinada del diumenge, en que ens ha acompanyat una lluna plena, gran i radiant, com feia anys que no teníem.
Reps somriures, complicitats, confidències, de vegades amb forma de paraules mal sonants, d'altres en forma d'alegria que es desborda. Les hores en que he estat a la zona d'arribada, he deixat les mans en aplaudir, la veu en felicitar-los a tots, com tots els que allí hi érem, tant organització, com voluntaris, acompanyants i públic, és molt emocionant, veure els últims metres, uns esprintant, d'altres amb el company recolzat, perquè no pot més, però no s'atura, abraçades, petons, encaixades de mans, crits, consignes d'equip...
Per desprès donar pas al cansament acumulat, quan ve la baixada de l'adrenalina i s'adonen del que acaben de fer, 100 km, casi res, molts no s'atreveixen a posar-se a línia de sortida i ells acaben de creuar la d'arribada.
Les dues últimes hores, m'ha tocat anar a una cruïlla, juntament amb en Pere, com ell amb molt d'encert deia, ara entenc a alguns voluntaris, que estan sols en un punt de control en un lloc remot, amb la son que apreta i la nit que els envolta, és més fàcil d'entendre com es senten, quan ho vius en primera persona, al igual que al fer llarga distància, t'ajuda a entendre al participants de la Trailwalker.
Puc assegurar, que tothom que hi trobat col·laborant d'una manera o altre, ho ha fet de la millor manera possible, amb entusiasme i saber fer, espero haver estat a l'alçada que els participants es mereixien.
Entrades relacionades:
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Moltes gràcies per comentar!