01/05/12 Dia de relax

No hi ha res com anar a relaxar-se davant la mar, si és una caleta de la Costa Brava, encara millor, fent-ho de manera naturista, estic més en harmonia amb l'entorn.
Sentint el vent com m'acaricia la pell, el sol m'escalfa el cos, la mar m'omple d'energia, les onades són banda sonora, que m'aïlla del món i em fan entrar en el meu propi univers.
Et pots centrar en una bona conversa o en quedar envadalit per tot el que t'envolta o deixant volar el pensament o en un llibre d'aquells que a la segona pàgina ja et tenen enganxat, del que saps el final, però no hi vols arribar, no pots evitar de buscar moments per llegir-lo i en realitat no el vols acabar.
El que és segur, és que quant més em desprenc de les coses materials que m'envolten, quant més en estat natural, més m'adono del que realment em fa feliç, del que per mi és important de debò, de que el necessari és poc, que l'imprencisdinble és res, que ho tinc practicament tot.
El meu raconet preferit, és l'oasi de la bogeria del dia a dia, és un lloc on veure-hi clar, per ser un mateix, no és un lloc per buscar-hi respostes, sinó per trobar-hi preguntes.