31/03/12 100 km ruta de Calella. Crònica

Aquesta prova ja de per si és molt dura, si als 100 km, a les 20 voltes, en terreny planer, hi afegim la calor i la humitat que ha fet al migdia, la combinació és explosiva.
Tinc la fortuna de conèixer bé el meu cos, al començar l'etapa de forta calor, hi ha hagut un moment en que he tingut la sensació, que si seguia, l'estómac em passaria factura, he deixat de córrer,  a caminar que també s'avança, ha estat l'estratègia correcte, d'una altra manera m'hagués trencat, ha marxat la forta calor i a córrer de nou, fins al final, fins l'últim metre.
He tingut la sort, de fer unes voltes ben acompanyat, amb l'Ingrid, un luxe, moltes gràcies; en poques curses, uns ens animem als altres, és perquè sabem que el rival, no és qui ens avança o el que passem, està a dins nostre.
Al ser una prova en ruta, en que el circuit està obert i és arran de la costa, el bon dia, ha fet que estigues ple de gent disfrutant del solet, un munt de persones, al veure corredors amb un dorsal posat, s'han interessat per la prova i ens han animat, moltes gràcies, els ànims van millor que qualsevol beguda isotònica, barreta o gel.
Hi ha un moment cap al final de les curses d'ultrafons, quan ja veig que ho aconsegueixo, en que els ulls s'humitegen i en curses com aquesta en que el final és en solitari, les llàgrimes flueixen, s'alliberen, la tensió, el patiment, l'angoixa d'anar sumant i restant quilòmetres, el dolor dels muscles, que fa hores que xisclen, els peus que sembla que trepitgin sobre pedres bellugadisses dins la sabatilla tota l'estona, els genolls que semblen fora de lloc, és dur, molt dur, això és el que fa gran l'ultrafons, és la batalla que cadascú lliure contra si mateix, contra el dolor i el patiment, tot plegat és transforma en eufòria desfermada, que et carrega d'energia, les agulletes i el cansament marxen al cap de pocs dies, l'alegria i la satisfacció perduren.
Han estat 14h 09' d'ultrafons, en bona companyia, amb una organització meravellosa.

Entrades relacionades: