06/04/12 Nedant des del caiac

Hi ha dies en que no toca nedar, tot i les moltes ganes, tot i que la mar sigui una bassa d'oli, tot que un munt d'amics facin una travessia, volia que fos l'últim entrenament a pell abans de la travessia de Premià fins El Masnou, no ha pogut ser.
En Miquel Angel si que podia, així que caiac i al costat, a viure el mar, sentadet i sense presses, poder passar per on has estat un munt de vegades des del caiac a ritme de nedador, dóna una visió tranquil·la i relaxada, per observar el que sempre veus, per trobar matisos nous al de sempre.
Tan bo és insistir com saber-se retirar, estic content, per no haver nedat, l'estómac no ho aconsellava i li he fet cas, he pogut controlar les ganes per canviar-les per seguretat, la necessitat de nedar, per estar parat, no mirant el que deixava de fer, sinó el que faré demà quan ja estigui recuperat del tot.
No he pogut evitar, posar-me en la pell del nedador, respirant la salabror que tant m'agrada, escoltant la dolça melodia de cada braçada mentre entra a l'aigua, veient l'estela que deixa al seu pas, observant des de dalt el caiac, imaginant el que hi ha dins la mar, notant l'esforç, sentint l'emoció d'estar al mar, gràcies als seus comentaris, venien a la ment, les imatges del fons, que tantes vegades he gaudit.
He disfrutat molt anant amb el caiac, tot i no nedar, perquè l'important no és lamentar-se pel que no podem fer, sinó gaudir al màxim allò que fem.