29/02/12 En Josep, un gran exemple del dia a dia.

Hi ha histories que t'atrapen i et deixen en silenci, encara més si te l'expliquen en primera persona.
Per circumstàncies laborals, que no venen al cas, per una estoneta he coincidit amb en Josep, una estona que marca.
Qui és en Josep? Una persona de les que ens creuem cada dia pel carrer, sense donar-hi més importància, però quan parla de les vivències dels seus últims dos anys, et deixa perplex.
Va tenir un accident amb moto, tot i anar a poc a poc i ben equipat,  es va desnucar, va quedar 7 minuts sense respiració, gràcies a la tossuderia dels seus amics, que no van parar de fer-li massatge cardiopulmonar, va mantenir les constants, dos mesos en coma a l'hospital.
Un cop surt del coma, primer que quedarà en un cadira de rodes, després que caminarà amb molta dificultat, ara el veus d'allò més normal, això no vol dir que no li hagin quedat seqüeles.
Amb el somriure als llavis en Josep, explica que els metges durant la rehabilitació, li diuen que no té dret a queixar-se de res, doncs el més habitual, en aquest accident, és quedar-s'hi. Comenta lo dur que ha estat la recuperació i les circumstàncies que ho han envoltat tot plegat, realment difícils.
M'ha impressionat l'història, potser  el veure mil cops o mai més, la narració quedarà per sempre en mi, quan no pugui més, quan els muscles cridin a crits de dolor, quan la calor em cremi la pell, quan sembli que les extremitats es desencaixen,  quan la fred em vulgui deixar inmobil, quan la nit vulgui que descansi, quan la sortida d'un nou dia em faci preguntes, podré recordar que no tinc dret a queixar-me i que no sóc més que un privilegiat que fa el que li agrada.