Segueix-me a Instagram! Segueix-me a Facebook! Segueix-me a Twitter!

24/03/12 Històries a ritme de pedal

Hi ha dies rodons, que tenen quelcom d'extraordinari, com el que acabo de viure. Comença amb un sol radiant de primavera i  moltes ganes de gaudir.
Primer 100 km en bici, fent Sant Feliu Guíxols- Tossa - Lloret - Tossa - Llagostera - Tossa - Sant Feliu de Guíxols, és un recorregut fantàstic, amb més de la meitat del trajecte al costat del mar, sense grans pujades, però amb 1.800 metres de desnivell positiu.
Anava fent, al arribar per últim cop a Tossa, parada a prendre un cafè i disfrutar veient com la vida no para, de vegades estar parat és la millor manera d'agafar velocitat.
Mentre encarava el darrer tram, coincideixo amb un ciclista Britànic, va sol igual com jo,  sóc de conversa fàcil, m'agrada poder parlar amb gent dispar, amb grans amics i persones com ell, que coincidim en uns minuts a la vida, amb el meu limitat angles i sobretot amb el seu ampli espanyol, m'explica que està enamorat d'aquest tram de la Costa Brava, concretament del de Tossa de Mar a Sant Feliu de Guíxols, li passa com a mi, al poc m'adono que porta dos manetes de fre a la part dreta, li pregunto el motiu, li falta el braç esquerre, duu una pròtesi que fa que no es noti, amb les dues manetes aconsegueix tenir un bon control de la bici, independenment de la posició que porti, no és queixa de cap limitació, comenta amb alegria que pot seguir practicant la seva passió, la bicicleta de carretera.
Realment aquest tram de la Costa Brava és màgic, em carrega les piles i l'ànima, em demostra que podem aconseguir el que ens proposem, he coincidit amb un munt de persones amb històries interessant, només cal parar uns instants o canviar el ritme i escoltar relats com el d'avui, de pura vida.
Per rematar la jornada, a córrer una estoneta, 10 km, resseguint la mar des de terra, per contemplar com s'amaga el sol i els seus últims reflexes a l'aigua.
Dies com el d'avui a més de divertir-me fent el que m'agrada, demostren que no val la pena queixar-se pel que no tenim, sinó gaudir de les possibilitats que tenim davant en el nostre dia a dia.

Comentaris

  1. Hi ha tantes històries com persones, però algunes son sorprenents. Gran frase final "no val la pena queixar-se pel que no tenim, sinó gaudir de les possibilitats que tenim davant en el nostre dia a dia"

    ResponElimina
  2. M'alegro que t'agradi. Hi ha moltes històries, val pena dedicar una mica de temps a coneixer alguna, sempre s'apren

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Moltes gràcies per comentar!