04/03/12 Navegar amb el caiac a l'hivern

Navegar amb el caiac a l'hivern, és tot un luxe, d'aquells que s'han de saber aprofitar i no deixar passar de llarg.
Els dies són més o menys freds, el sol hi surt tímidament entre núvols, la mar no acaba d'estar mai massa plana, de marejol a maror, per contra hi ha molt poc volum d'embarcacions i les que hi ha, acostumen a ser de la zona, de pescadors o mariners que viuen la mar tot l'any, sense presses, saben que cadascú hi té el seu espai. 

Palada a palada, vaig gaudint de la magnifica Costa Brava que ens envolta, sóc espectador de primera fila i part; espectador com les moltes persones que en dies de cap de setmana, s'apropen a veure el mar, fins que els deixa absorts en la seva immensitat,  en el constant anar i venir de l'aigua; part, perquè l'anar tranquil i sense soroll, fa que m'integri millor amb l'entorn.

Les aigües són netes, no hi ha la porqueria que cada estiu deixen, els que els "agrada el mar", però el fan servir d'abocador. Puc gaudir dels seus raconets, que tot hi haver vist en moltes ocasions, em segueixen captivant.

El caiac amb el que navego, té d'eslora (llargada) 5,15 metres, per ser estable, amb la suficient mànega (amplada), 59 cm, li permet passar per casi tot arreu i el seu poc calat (distància entre la línia de flotació i la quilla), fa que pugui estar en aigües poc profundes, els tres factors junts, a més donar seguretat i velocitat, permeten moure's per indrets on les barques no poden i poder desembarcar en coves, com la de la foto que acompanya aquest escrit. 

Al estar just sobre l'aigua, aquesta ens dóna temperatura, si no hi ha massa vent, s'està millor que a terra, si tenim una mica de pràctica en la palada o portem paragotes, ni ens esquitxem, normalment vaig amb forro polar de màniga llarga i arriba sec. Hi ha qui va amb el neoprè posat per si cau a l'aigua, és respectable, si surt el sol, es pot fregir de calor, dins el caiac, duc pantaló curt, al ser tancat, hi fa caloreta. 

Tinc la percepció, que l'interès pel caiac va en augment, no només per les consultes que rebo a través del bloc, sinó perquè en multiples d'ocasions, com avui, al posar el peu a terra, se m'acosta alguna persona, per preguntar-me els ets i uts d'aquesta forma de gaudir la mar.